Inversió de colors a l'ordinador. Colors primaris i secudaris

Per a fer aquests escrits, i per a qualsevol cosa que s'hagi de fer amb un ordinador utilitzo un vell Mac que m'ha funcionat sempre molt bé, fins el passat dimarts que me va sortir una finestra emergent que m'aconsellava passar-me a una versió més moderna del sistema operatiu. Li vaig dir que sí (la decisió més erronia possible: si les coses funcionen bé no les caniis). Va començar el procés d'instalació del nou sistema operatiu (no va comunicar que primer "retirava" el sistema operatiu actual) i va semblar que l'havia instalat perfectament. Els missatges que anaven sortint a partir del primer que m'aconsellava actualitzar-me a una versió més moderna de sistema operatiu varen seguir amb un darrer que deia qualque cosa com "el nou sistema ja està instalat, ara jo (l'ordinador) m'e de reinicialitzar. Comença ra reinicialització" i va començar el procés indicant una linea que avançava d'esquerra a dreta. Quan el procés estava per la meitat aproximadament (segons la figura de la linea) s'aturava i no avençava més. Ho vaig intentar varies vegades, alguna deixant-lo tota la nit. Al dematí següent la linea del progrés de la reinicialització estava en el mateix punt. No havia avançat gens. Tampoc hi havia manera de tornar enrera a la situació anterior (a més, els sistema operatiu anterior devia haver-se desinstalat a l'ordinador. No me va quedar més remei que dur-lo a un servei técnic d'Apple. L'hi vaig dur, vaig explicar el que passava. Dos dies després me criden per telèfon i me diuen ja coneixem el problema. Li demenam autorització per a que no es guardi cap dels arxius que tengui en el disc dur de l'ordinador i la reparació (nou sistema més la feina del tècnic) li costarà uns 140 euros. La veritat és que no sé que hi tenia, ni la importància dels mateixos arxius. Divendres horabaixa vaix rebre un missatge que l'ordinador ja estava arreglat i que el podia anar a cercar en voler. Vaig veure el missatge a les 17 h. Jo havia vist que el servei tècnic estava obert de dilluns a divendres de 9 a 18. Dissabtes i diumenges tancat. Si no hi anava en aquell moment no el tendria per al cap de setmana i no el podria anar a cercar fins dilluns. Hi vaig anar totd'una. Amb la factura me varen donar un informe que, entre altres coses deia que se confirmava el que "el client" els hi havia dit, que ells també ho havien provat varies vegades, una d'elles fins a 10 hores, amb el mateix resultat, que el tècnic havia instal·lat un sistema operatiu i, sobre aquell un altre i que havia hagut de fer-hi dues hores de feina. Ja a ca meva vaig veure que sí, que l'ordinador s'obria, la pantalla era diferent, com a més moderna i que hi havia una serie de programes instal·lats, però d'altres no i que no hi havia dades de cap arxiu propi. Vaig anar reinstal·lant la impresora, i alguns programes. És un sistema que està en comunicació amb l'exterior (com els Windows), amb empreses de distint softwars. Microsoft m'oferia el seu Ofice (Word, Excel, Power point,...) per un preu, segons ells, barat. Jo, abans de la pifiada, tenia aquests programes de quan eren gratis o el primer els comprava barats i després feia tantes còpies com volies per als fills, amics, etc. Li vaig dir que no i vaig instal·lar el paquet antic, es va instal·lar perfectament i varen sortir les icones de tots els seus programes, però quan clicaves d'amunt ells en vers d'obrir-se te sortia un missatge que deia que aquesta versió era obsoleta i que havia d'adquirir la més recent! I això que funcionaven perfectament sempre amb aquell sistema operatiu d'abans!. I com ha evolucionat la política comercial de Microsoft: Primer gratis, després els havies de comprar, però una vegada comprats eren teus per a tota la vida i ara tels venen (o lloguen), però sols per un any. Al cap d'un any els havies de tornar a comprar i pagar!. Ahir dissabte vaig anar seguint culajant i actualitzant els arc (català i castellà) fins que devers les 20.40 l'ordinador va fer un flash i pantalla de fons i finestres emergents, tot es va transformar amb el negatiu del que hi havia (com els negatius, cliches o carretes de les máquines fotogràfiques d'abans) donant una impresió eserpèntica i impossible de treballar-hi. vaig fer mil manipulacions sense cap resultat positiu, fins que, molt desanimat, vaig apagar l'ordinador i vaig pensar dilluns hauré de tornar al servei tècnic, i me vaig posar a mirar, sense atenció, la televisió. Pensava que era algun virus dolent o alguna característica que feia que ordinador i nou sistema operatiu tenien alguna incompabilitat que ocasionava aquest fenòmen. 

Aquesta és la forma ordinària de la pantalla 

Aquesta és la forma invertida de color (com si fos el negatiu de la forma ordinària) que me va asustar tant i que me dificultava totalment operar a l'ordinador. 

Després de dues hores de televisió m'en vaig anar al llit, però en aquesta ocasió me'n vaig endur, per primera vegada i si no hi ha res de nou, darrera i única, el mòbil al llit. Allà vaig anar al cercador 'universal' i vaig explicar el que m'havia passat. Aviat vaig obtenir vàries respostes que me deien que això era normal i que ho podia solucionar anant al Menú d'Apple / Ajusts del sistema /Accessibilitat / Pantalla / Invertir colors. 

Me vaig quedar tranquil, vaig deixar el mòbil en el comodí i me vaig dormir totd'una. 

Avui dematí, després de fer totes les rutines i tasques dels diumenges, he engegat l'ordinador he seguit el procediment i, oh, miracle, s'ha solucionat el problema. 

Quan les fotos es feien amb càmeres portadores de carrete o cliché les images o persones fotografiades quedaven marcades a una part (relativament petita) del carrete, en negatiu. Posteriorment d'aquest negatiu es podien extreure una o varies còpies en positiu. 

Part d'un carrete o cliché amb les imatges, en negatiu, fotografiades

Negatiu i positiu (còpia) d'una mateixa fotografia en blanc i negre 

Els colors primaris són tres: el vermell, el groc i el blau. Els colors secundaris o complementaris són altres tres: Taronja (que s'obté de la mescla del vermell i el groc, per la qual cosa és el complementari del blau), verd (que s'obté de la mescla del groc i el blau, per la qual cosa és el complementari del vermell) i morat (que s'obté de la mescla del vermell i el blau, per la qual cosa és el complementari del groc). 

Colors primaris: Vermell. groc i blau.

Colors secundaris o complementaris: Taronja, verd i morat. 

Això dels colors ho vaig aprendre el curs 1967-68 a l'Escola Normal de Magisteri de Palma (Carrer Joan Capó, nºs 2 i 4), de la professora de dibuix Donya Carme Eyaralar. 

Carme Eyaralar era filla de Don José Mª Eyaralar catedratic de Matemàtiques, física i quimica, també a l'Escola Normal de magisteri de Palma, en temps de la II República. A Palma, a més de la seva docència a l'Escola Normal, es va implicar molt, va desenvolupar una intensa tasca social i professional, participant en entitats com Foment del Civisme, Creu Roja i Ateneu, i va ser assidu col·laborador del diari professional El Magisteri Balear. Amb l'aixacament militar franquista va ser depurat, retirat de la docència, donat de baixa de l'escalafó professional i empresonat a Can Mir. Va ser excarcelat l'any 1944, pocs mesos abans de morir, als 54 anys, el desembre del mateix any: 

https://diccionariobiograficodecastillalamancha.es/biografias/eyaralar-y-almazan-jose-maria/ 

Can Barbarà en fotos. Palma

Betlem?

Passi,... si va a peu

La meva barqueta

Eleccions generals: Les quatre estrelletes

La Pensadora. Rosdin

Ca meva? No, ca seva

Pas marítim subterrani

Protegit

Cap als Creuers

Horabaixa post el sol

Horabaixa, post el sol,
plorinyava un infantó.
No ploreu, angelet, no,
que mumareta no ho vol.

Noninó, noninó,

noninó, nineta,
i una engronsadeta
pes nin petitó.

Ventures i desventures de l'ànnera coixa

Fa 50 anys:

Més i menys, el dia de Sant Jaume, dia de la festa de la colònia, a Portocolom, els dos actes festius principals eren "es pal ensabonat" i "la solta d'ànecs": Des d'una barca dos encarregats llançaven amb força al mar, cap a diverses direccions, d'un en un, ànecs. Des d'altres barques i des del mateix moll de pescadors de "Sa Part de la Duana" en què s'havia celebrat, just abans, "és pal ensabonat", es llançaven al mar, darrere de l'ànec llançat, desenes de joves en banyador. El més ràpid dels que eren a la direcció del torn arribava i agafava l'ànec, gairebé sempre, pel cap o coll, i nedant, amb l'ànec agafat, el portava a la seva barca o al moll si hi havia acudit a la festa des terra. Per les braçades i lloc d'unió, la major part de les vegades, l'ànec arribava al seu destí mort o moribund: Poc després era cuinat i menjat per la família del guanyador.

Fa 15 anys aproximadament:

I fins a l'actualitat, ja no es celebra la solta d'ànecs, però sí que es veuen mares ànecs seguides, tant en terra com al mar, de la seva niuada de aneguets. Els nostàlgics creuen que són descendents d'alguns dels ànecs mascles i femelles que aconseguien salvar-se en les antigues soltes. Encara que són de la mateixa raça, és poc probable que sigui així. Més aviat algun pagès n'hi haurà deixat anar en un temps molt més recent.

Normalment el primer dia la niada de pollets està formada per una dotzena, més o menys, de aneguets, el segon dia per uns sis o set, l'endemà tres o quatre, el quart dia dos i al cinquè dia ja no hi ha cap aneguet darrere de l’ànega. Cans, moixos i persones, potser també alguna gavina tot i que es veuen poques gavines al mar, hauran causat el delme i desaparició dels aneguets.

Agost de 2013:

Aquest estiu, a la zona de Portocolom en què estiueig, només "la pota coixa" (té un palmell doblegada per la meitat cap enrere i quan es recolza a la pota d'aquesta palma ho fa sobre l'empenya coixejant ostensiblement) s'ha vist seguida d'aneguets. El primer dia d'agost ja només quedaven tres aneguets, per la qual cosa, d'acord amb la tradició, pensava que a partir de dia dos o tres ja no en quedaria cap.

En general, en aquest cas i també en qualsevol, aquesta estampa d'una ànega seguida pels seus aneguets forma una bella estampa apreciada per la majoria de persones. Algunes vegades, fins i tot, "el grup" creua parsimoniosament el carrer i no són poques en què es veu alguna persona, com a guàrdia de circulació, aturar als cotxes, perquè la comitiva pugui creuar, tranquil·lament, en direcció al mar o des del mar.

Ja fa bastants dies que, dels tres aneguets que l’ànega coixa tenia, ja només li quedaven dos.

Abans d'ahir va venir un jove que portava posada una gorra blanca amb la visera enrere, va venir amb un gos blanc "devorahomes". Atià al gos perquè envestís i, segurament, atrapés l’ànega i aneguets que estaven nedant al mar a uns set metres de la costa. El gos es va llançar, tot drap, cap al mar en la seva direcció. Tanmateix, a uns tres metres de la riba, va reduir la velocitat a una de tortuga, terrestre per descomptat, bé perquè va recordar que era un "devorahomes" i no un "devoraànnecs" o "agafaànnecs", bé perquè les seves potes, les del gos, van deixar de tocar fons. En aquestes que és l’ànega la que es dirigeix ​​cap la gola del gos qui, amb aire de filòsof, dóna mitja volta, surt del mar i es perd entre les mates de la riba. Arriba un 4x4 conduit per una bella dameta i acompanyada per una altra. El jove puja al cotxe i els tres es van sense ànecs i sense gos.

Ahir estava el meu germà i la seva família a casa de la meva mare, a l'altra part del Port. Vaig decidir anar a passar la sobretaula del dinar en la seva companyia. Quan em dirigia al cotxe vaig veure al jove del dia anterior dirigir rabent cap a l’ànnega coixa que estava al mar en el mateix lloc. No vaig veure cap aneguet. Vaig canviar de direcció i em vaig creuar entre. El noi va canviar també la trajectòria, es va dirigir cap a un remolc porta barques lligat a un pal. El deslligà, el va portar cap al mar, després el 4x4 i va treure, al remolc, una moto nàutica. Mentrestant, vaig passejar pel moll de les barques i vaig veure, piulant (els aneguets petits no claquen; piulen com els pollets de gallina), un dels aneguets lluny de l’ànega i no vaig veure l'altre. Hauria jo interromput la caça d'ànecs després que hagués, el noi de la gorra amb la visera al revés, caçat el primer? L’hauria atropellat amb la seva moto marina? Atès que el noi i les seves amigues es van anar transportant la seva moto marina al remolc després de la seva 4x4, vaig continuar el meu camí cap a casa de la meva mare, amb la convicció que, aquesta vegada sí, era l'última vegada que hauria vist “peu coix” i els seus dos aneguets; almenys un d'ells.

Quatre hores més tard vaig tornar a casa i li vaig preguntar a la meva dona: "Has vist l’ànega i els aneguets?" Em va contestar: "Si, però han d'haver començat el procés d'independització: pràcticament tota l'estona, cadascun dels tres, nedaven lluny dels altres, de tant en tant coincidien i tornaven a separar-se". Potser aquesta conducta "d'Escapadissa" sigui el que els hagi salvat de les decidides recents persecucions animals: cans i humans.

Avui, en tot el matí, no he vist ni a “peu coix” ni als aneguets petits.

Portocolom, 14 d agost de 2013.

Temps en què els dirigents polítics i econòmics del sistema actuen més com el jove de la gorra blanca que com la noia-guàrdia de circulació protectora.

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social

http://arc46.com

Pal ensabonat. Anys 1940 i 50

Pal ensabonat. Any 2013

La vida en imatges. 01-11-2012

Tots sants. Abans dia 1 de novembre era Tots Sants, tots i totes feiem festa. El dia 2 era el dia de difunts, però no el dia 1. Els capellans feien tres misses seguides, sense sermó, i tan de pressa que, les tres, duraven quasi el mateix que una missa habitual. La casulla era negra, feia un poc de por. Ara, fa molts d'anys que no he vist cap missa amb cassulla negra, crec que ja no l'empren els capellans… 

Però dia 1 era dia de festa. Els padrins i les padrines ens regalaven els rosaris de panellets amb patena de carabassat… que ens acabavem abans que començàs dia 2. Es deia, en castellà, allò de: "Noviembre, dichoso mes, que empieza por Todos Santos y acaba por San Andrés". 

Idò dia 1 de Novembre ens passetjavem, ma mare i jo, pels voltants del Castell de Bellver i Na Burguesa. Devia ser dijous per què el dijous és el dia de la setmana dedicat a passetjar amb la mare. 

Trobo que el dijous, desprès de diumenge i dissabte, té aspecte de dia festiu (els dijous, abans, "els soldats i les criades festejaven pels racons…"; era el dia que no hi havia escola l'horabaixa en lloc del diassabte. Bé, ara, el dissabte no n'hi ha ni el dematí ni la l'horabaixa), per allò de "tres jueves hay en el año -evidentment festius- que relucen más que el sol…" mentre que el divendres té aspecte de dia de dol: El divendres sant, el divendres de dolors,… Està ben pensat això de que enguany les autoritats, les nostres estimades autoritats, hagin posat, en el calendari, el dia de Tots Sants en dijous i el dia de difunts en divendres… 

La vida en imatges. 27-10-2012

Litoral de Palma. Mallorca. Illes Balears

S'acostava una tormenta