Fa 50 anys:
Més i menys, el dia de
Sant Jaume, dia de la festa de la colònia, a Portocolom, els dos actes festius
principals eren "es pal ensabonat" i "la solta d'ànecs":
Des d'una barca dos encarregats llançaven amb força al mar, cap a diverses
direccions, d'un en un, ànecs. Des d'altres barques i des del mateix moll de
pescadors de "Sa Part de la Duana" en què s'havia celebrat, just
abans, "és pal ensabonat", es llançaven al mar, darrere de l'ànec
llançat, desenes de joves en banyador. El més ràpid dels que eren a la direcció
del torn arribava i agafava l'ànec, gairebé sempre, pel cap o coll, i nedant,
amb l'ànec agafat, el portava a la seva barca o al moll si hi havia acudit a la
festa des terra. Per les braçades i lloc d'unió, la major part de les vegades,
l'ànec arribava al seu destí mort o moribund: Poc després era cuinat i menjat
per la família del guanyador.
Fa 15 anys
aproximadament:
I fins a l'actualitat,
ja no es celebra la solta d'ànecs, però sí que es veuen mares ànecs
seguides, tant en terra com al mar, de la seva niuada de aneguets. Els
nostàlgics creuen que són descendents d'alguns dels ànecs mascles i femelles que
aconseguien salvar-se en les antigues soltes. Encara que són de la mateixa
raça, és poc probable que sigui així. Més aviat algun pagès n'hi haurà deixat anar
en un temps molt més recent.
Normalment el primer
dia la niada de pollets està formada per una dotzena, més o menys, de aneguets,
el segon dia per uns sis o set, l'endemà tres o quatre, el quart dia dos i al
cinquè dia ja no hi ha cap aneguet darrere de l’ànega. Cans, moixos i persones,
potser també alguna gavina tot i que es veuen poques gavines al mar, hauran
causat el delme i desaparició dels aneguets.
Agost de 2013:
Aquest estiu, a la
zona de Portocolom en què estiueig, només "la pota coixa" (té un
palmell doblegada per la meitat cap enrere i quan es recolza a la pota
d'aquesta palma ho fa sobre l'empenya coixejant ostensiblement) s'ha vist
seguida d'aneguets. El primer dia d'agost ja només quedaven tres aneguets, per
la qual cosa, d'acord amb la tradició, pensava que a partir de dia dos o tres
ja no en quedaria cap.
En general, en aquest
cas i també en qualsevol, aquesta estampa d'una ànega seguida pels seus
aneguets forma una bella estampa apreciada per la majoria de persones. Algunes
vegades, fins i tot, "el grup" creua parsimoniosament el carrer i no
són poques en què es veu alguna persona, com a guàrdia de circulació, aturar
als cotxes, perquè la comitiva pugui creuar, tranquil·lament, en direcció al
mar o des del mar.
Ja fa bastants dies que,
dels tres aneguets que l’ànega coixa tenia, ja només li quedaven dos.
Abans d'ahir va venir
un jove que portava posada una gorra blanca amb la visera enrere, va venir amb
un gos blanc "devorahomes". Atià al gos perquè envestís i,
segurament, atrapés l’ànega i aneguets que estaven nedant al mar a uns set
metres de la costa. El gos es va llançar, tot drap, cap al mar en la seva
direcció. Tanmateix, a uns tres metres de la riba, va reduir la velocitat a una
de tortuga, terrestre per descomptat, bé perquè va recordar que era un
"devorahomes" i no un "devoraànnecs" o "agafaànnecs",
bé perquè les seves potes, les del gos, van deixar de tocar fons. En aquestes
que és l’ànega la que es dirigeix cap la gola del gos qui, amb aire de
filòsof, dóna mitja volta, surt del mar i es perd entre les mates de la riba.
Arriba un 4x4 conduit per una bella dameta i acompanyada per una altra. El jove
puja al cotxe i els tres es van sense ànecs i sense gos.
Ahir estava el meu
germà i la seva família a casa de la meva mare, a l'altra part del Port. Vaig
decidir anar a passar la sobretaula del dinar en la seva companyia. Quan em
dirigia al cotxe vaig veure al jove del dia anterior dirigir rabent cap a l’ànnega
coixa que estava al mar en el mateix lloc. No vaig veure cap aneguet. Vaig
canviar de direcció i em vaig creuar entre. El noi va canviar també la
trajectòria, es va dirigir cap a un remolc porta barques lligat a un pal. El
deslligà, el va portar cap al mar, després el 4x4 i va treure, al remolc, una
moto nàutica. Mentrestant, vaig passejar pel moll de les barques i vaig veure,
piulant (els aneguets petits no claquen; piulen com els pollets de gallina), un
dels aneguets lluny de l’ànega i no vaig veure l'altre. Hauria jo interromput
la caça d'ànecs després que hagués, el noi de la gorra amb la visera al revés,
caçat el primer? L’hauria atropellat amb la seva moto marina? Atès que el noi i
les seves amigues es van anar transportant la seva moto marina al remolc
després de la seva 4x4, vaig continuar el meu camí cap a casa de la meva mare,
amb la convicció que, aquesta vegada sí, era l'última vegada que hauria vist “peu
coix” i els seus dos aneguets; almenys un d'ells.
Quatre hores més tard
vaig tornar a casa i li vaig preguntar a la meva dona: "Has vist l’ànega i
els aneguets?" Em va contestar: "Si, però han d'haver començat el
procés d'independització: pràcticament tota l'estona, cadascun dels tres,
nedaven lluny dels altres, de tant en tant coincidien i tornaven a separar-se".
Potser aquesta conducta "d'Escapadissa" sigui el que els hagi salvat
de les decidides recents persecucions animals: cans i humans.
Avui, en tot el matí,
no he vist ni a “peu coix” ni als aneguets petits.
Portocolom, 14 d agost
de 2013.
Temps en què els
dirigents polítics i econòmics del sistema actuen més com el jove de la gorra
blanca que com la noia-guàrdia de circulació protectora.
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
Pal ensabonat. Anys 1940 i 50
Pal ensabonat. Any 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada