Forn de Santa Eulàlia. Can Tano

Bon dia,

A la Plaça d'Espanya, abans Plaça d'Eusebi Estada, a la cantonada esquerra, entre la pròpia plaça d'Espanya amb la plaça de la Porta Pintada, en els anys 1940s i 1950s (no sé des de quan, possiblement des del temps de la II República; i tampoc sé fins quan, possiblement fins les derreries dels anys 1960s) hi havia un forn-pastisseria que es deia "Panaderia Santa Eulàlia", nom que es podia veure al ròtol que hi havia a d'alt de la façana de la finca, com es pot veure a les fotos 2 i 3. 

Hi vaig tenir relació, a través de la relació que hi tenia ma mare, a finals dels anys 1950s. Noltros li dèiem Can Tano, nom del forner. Hi anàvem, cada cert temps, la mare, el meu germà segon i jo, i els hi canviàvem dos quilos de farina, que proporcionaven a la mare els traballadors de Son Sard de Cas Concos (Felanitx), per un pa de dos quilos (hem de suposar que els hi venia en compte, a la gent del forn, perque un pa de dos quilos necessita bastant menys de dos quilos de farina; la resta del pes li dona l'aigua, llevadura i altres components del pa). 

Aquest forn tenia fama de fer les millors ensaimades de Mallorca, com ara la Deliciosa del carrer Antoni Marquès de Palma té la fama de fer els millors pans de ciutat. Quin forn-pastisseria deu ser ara el que fa les millors ensaimades de Mallorca? Podeu contestar a aquesta pregunta, segons el vostre gust, als comentaris de l'escrit. Pel que fa a Palma, i segons el meu, Can Joan de s'Aigo fa unes de les millors ensaimades petites individuals i en quant a les ensaimades grosses, farcides de crema cremada o de cabell d'àngel, trob que les fan molt bones el Forn Nou del carrer Ticià i el Forn de Reina Maria Cristina del carrer del mateig nom. Voltros podeu proposar els que vos sembli que fan les ensaimades millors. 

Un dia que anàrem, ma mare, el meu germà i jo, a fer el canvi de la farina pel pa la madona, no record el nom, ens va oferir, al meu germà i a mi, un "palo" per hom (en aquell temps tots els palos eren de crema), cosa que no feia cada pic que hi anàvem. A la primera mossegada vaig notar un gust entre amarg i àcid, que indicava que la crema ja s'havia agriat, no me vaig atrevir a dir-ho a sa madona, per contra li vaig oferir provar-lo a ma mare: "mare vols provar el palo?". A la primera mossegada també ho va notar ella i ella sí que li digué a sa madona, que també el va provar i va constatar que aquell palo tenia la crema caducada, el va tirar al poal de les escombraries i m'en va donar un altre, que aquest sí que era molt bo; ma mare va provar el del meu germà per a comprovar si era bo o, com el meu, passat. Era bo. 

 

Un bon dia en Tano i família, varen decidir montar una panaderia a Madrid, varen deixar la de Palma, amb altres forners-pastissers funcionant, vent en popa i ells es traslladaren a Madrid on montaren una panaderia-pastisseria a imatge de la de Santa Eulàlia de Palma, crec recordar, tot i que no estic segur, que es deia Pasteleria Mallorca. 

Tot i haver partit a Madrid ma mare, que seguia vivint a Palma (menys tres mesos d'estiu: juny, juliol i agost, que vivia a Es Port de Felanitx, nadant sempre que podia) va seguir mantenint contacte amb en Tano i Família. Un dia la mare me contà que havia tingut una conversa amb en Tano: - Què tal com vos va per Madrid?. - Molt bé, però les ensaimades no me surten com a Palma i, això que he fet tot el possible, m'he fet dur la farina, el llevat i fins i tot l'aigua de Palma, els mateixos que emprava a Palma, però ni així me surten tan bones com a Palma, ja no sé si és per les distintes altures, Palma a nivell de la mar i Madrid elevat uns 600 metres per damunt aquest nivell, per la humitat,... perque pels ingredients i la manera de fer-les no ho és perque les dues coses són idéntiques a com ho feia a Palma. 

D'això que vos cont han passat més de 60 anys, no record quan va tancar el forn de Santa Eulàlia de la Plaça d'Espanya, abans d'Eusebi Estada, de Palma, però ja fa bastant de temps. Tampoc sé com va evolucionar la pastisseria d'en Tano de Madrid, si segueix existint o si, com la de Palma, també va tancar. Sí sé que allà on estava la panaderia-pastisseria de Palma, la de les millors ensaimades de Mallorca, hi va haver durant molts d'anys, no sé si encara hi és, un kentucky fried chicken. Molt mallorquí. 

Palma, 3 de maig de 2024

Antoni Ramis