Un dels extrems de les muntanyes d'Artà és el cap de Farrutx, de topònim sonor, mític entre els mariners pels seus alts penya-segats. A la península d'Artà el paisatge és en general sec, massa freqüentment assolat pels incendis forestals. A les grans extensions rocoses abunden plantes resistents al foc: càrritx, garballó, arbocera. El panorama és sempre obert i solitari. Arreu trobarem petits ocells garriguers (busqueret, vitrac, mèrlera), o ocells més grans com el tudó, el sebel·lí, actiu en els crepuscles, o el xoriguer. El lloc convida a llargues passejades. El Govern de les liles Balears hi ha comprat, fa poc, les finques d'Aibarca i es Verger.
Cala d'Hort - Es Vedrans
Pinars, savinars i garrigues de mata, frígola, buferes arbustives, matapolls i baladres són les comunitats vegetals dominants en el litoral entre cala Vedella i la talaia de Sant Josep, al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, Eivissa. Aquí hi ha promontoris com la punta de l'Oliva, caps com el de Llentrisca, penya-segats nus i verticals com els de la costa d'aquest cap o els del cap Blanc. També comprèn cales bellíssimes: Vedella, Carbó, d'Hort, des de la qual, encara amb tradicionals escars per als llaüts dels pescadors, fascina el conjunt des Vedrà i es Vedranell. Al puig del cap des Jueu hi ha una vella talaia roquera, entre pinars encara densos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada