L'oprtunitat perduda

L'oprtunitat perduda 

El president del Govern de l'Estat s'ha donat cinc dies per a meditar, pensar i decidir si valia la pena ser president del Govern amb una oposició que no té altra actitud que atacar amb furor, com feres salvatges, a tot el que sigui Govern, Parlament, Poder Judicial, serveis socials, terres, aigües, mediambient, Habitatge, persones i les seves necessitats, cultures i llengües, tot el que no sigui ella mateixa, que exerceix la política de forma bruta, amb corrupció, difamant, calumniant, mentint, insultant,... i que té mitja Espanya que, per ignorància (es creu les seves mentides) o per dolentia (aspira a també ser corrupte) li dona suport; i una democràcia formada per molts de partits i els seus seguidors que treballen, jugant net, per tot el contrari: en benefici de la veritat, la vida, les persones i les seves necessitats, cultures i llengües, les terres, el mediambient, l'habitatge,... que té l'altre mitja Espanya que per interés en saber i per solidaritat amb els altres els hi dona suport. 

El cap dels cinc dies (el pp se dona cinc anys i encara segueix bloquejant l'obligatòria renovació del Poder Judicial) el President compareix en públic i diu que tot i ser molt dur, per l'actitud barroera de l'oposició, amb jutges que prevariquen en favor dels corruptes i en contra dels partits que recolsen el Govern (per sort són molt minoritaris: n'hi pot haver menys de deu en una plantilla de varis milers) i diaris que menteixen en el mateix sentit i organitzacions fatxes que denuncien judicialment fets falsos dels que no tenen cap prova, aquesta tasca del govern de l'Estat, pensant en l'altre meitat d'espanyols i la possibilitat de regeneració democràtica, creu que val la pena continuar i decideix continuar. 

Immeditament surten els caps visibles de l'oposició salvatge i recomencen amb la seva política bruta d'insult, i amenaça. L'Hernandez Mancha actual, el bobalicó amic del narco Feijóo diu que tornarà treure les seves feres al carrer (no saps guanyar la presidència del govern mitjançant procediments demcràtics?), la beneiteta de Margalida Provens, presidenta de les Illes Balears diu que la compareixença del president a qui no respecta, li ha parescut un espectacle esperpéntic (què és que no té mirall? No un acte seu, tota ella és esperpéntica, sac d'osos i carn contorsionat de rialla i cervell hebefrènics), l'Issabelita Ayuso, campiona de la corrupció de les morts de persones majors de les residències de Madrid que, per protocols homicides, si agafaven el COVID no eren transportats als hospitals, per que "tanmateix es moririen" (així, sense curacions ni cures paliatives varen morir més de 7000 persones majors a residències de Madrid i, segons estudis comparatius del que va passar a altres comunitats en que sí transportaven els malalts als hospital, més de 4000 s'haguessen pogut salvar. I l'altra esperpent permanent dep pp, el qiue presumeix de ser un del tres de les Azores, que va provocar la mort a milers d'iraquis inocents, així com gtran destrucció, el mateix de que l'11 M "ha sido indefectiblemente ETA", quan es va provar que ETA no hi va tenir cap intervenció que diu que deixar governar al president legalment elegit "es muy peligroso", quan ell ens va tenir tota la seva legislatura plegada de fantasmades caidilleres, morts d'inocents i corrupció, ens va tenir en estat permanent molt més perillós. Surt i fa por, la seva cara fa por. En ell es compleix el dit de que la cara és el mirall de l'ànima: cada pic que surt a la televisió té la cara més lletge, més diabòlica, ferosa, horrorosa, espentant. 

Per les seves respostes a un acte reflexiu, de pensament, racional, sembla que no han fet re aquests cinc dies si no esperar la compareixença del president per a atacar-lo irracionalment i furiosament, i amb ell, a totes les persones que optam per la vida, le veritat i el bé de les persones, terres, cultures, llengües, mediambient. 

Han perdut l'oportunitat de fer com el president, pensar, raonar, mesurar si els convenia en lloc de ser ramats de màquines irracionals de fer doblers, matar i destruir els hi convenia més, els hi produiria més satisfacció i felicitat, passar-se a la vorera de ser persones racionals, solidàries i a favor de la veritat i la vida. i els cristians, d'apropar-se més a Deu: Deu, diu per boca del Bon Jesus: "Jo soc el camí: la veritat i la vida" (els seus partits no diuen ni una sola veritat, tot són mentides, i tampoc condemnen els crims d'Israel ni els crims del franquisme). 

Per ventura algú ho ha fet. Cap que jo conegui. Quan vaig saber la decisió del president, als més propers, els hi vaig dir: 

Podia ser un cop d'Estat aconseguit o un cop d'Estat fracassat.

Per sort ha estat un cop d'Estat fracassat. 

Sí algú de voltros era partidari dels polítics de la política del fang, vos obrim la porta, amb els braços oberts, als grups que fèiem política a favor de les terres, mediambient, les persones, i el seu patrimoni.

Ni un me va contestar.