Quan neix Espanya com unitat geogràfica i politica ?

Des del 18 de juliol de 1936, fins encara avui s'ens ha explicat, als balears i a la resta d'espanyols, la història d'una manera molt sesgada i falsa. Per a coneixer la veritat dels fets els espanyols que tenien aquesta curiositat o aquest interés havien de sortir d'Espanya a cercar-la fora per que Espanya (ni una, ni gran i molt menys lliure) era un aillament pobre, trist i, sobre tot organitzat sobre la falsetat i la mentida que sols va poder sobreviure gracies al suport polític, per interés estratègic, del país amo del món, EEUU, com està fent actualment a altres endrets (molts optaven per anar a França, democràcia guanyadora al fascisme italo-alemany, per ser el pais estranger democràtic més proper i a on s'havien refugiat molts d'espanyols lleials a la República. Allà es podia trobar abundant bibliografia no censurada sobre l'Espanya feixista. Per exemple els llibres editats pel "Ruedo Ibérico). A partir de la mort del dictador, i responsable del cop d'Estat i del genocidi espanyol, es varen començar a escriure llibres d'historia, histories i realitats certes a la mateixa Espanya, però no es va jutjar i castigar al franquisme i no es varen desmentir totes les falsetats, dogmes de fe política, anteriors, per la qual cosa gran part de la ciutadania segueix creient les falsetats feixistes. Per la qual cosa interessa desmentir-les i escriure la història tal com va ser i no tal com ens la varen contar. Així, per exemple, el descubriment i conquesta d'América no la va fer "Espanya" (Espanya, com tal no existia). Tot el mérit i totes les barbaritats que es feren són de Castella de la que era reina Isabel la Catòlica. Des de l'epoca feudal el cap de cada regne era el rei, i no el propi regne, que poseia, normalment, varis reignes i altres possessions. Així la guerra del segle XVI entre Carles I i Francesc I, a l'epoca, va ser una guerra entre Carles I i Francesc I, no una guerra entre Espanya i França, ni del Sacro Imperio Romano Germanico contra França. 

Igualment Espanya, com unitat geogràfica i històrica no és cert que existeix des de molt antic, del temps de la prehistòria o del temps dels ibers o dels romans. Tampoc existeix des de la unió de les corones de Castella i Aragó a través dels reis catòlics Isabel i Ferran (cada un d'ells era rei dels seus regnes i territoris). En realitat té una existència de poc menys de dos segles. Si vas a Wikipedia i cerques "Reis d'Espanya a partir de Carles I" veuràs que cada rei ho és de molts de regnes que segueixen tenint entitat pròpia i independència respecte dels regnes "propietat" del mateix rei:  

Carles I. 1516 – 1556

«Don Carles, per la divina clemència, Emperador semper august, Rei d'Alemanya, Donya Juana la seva mare, i el mateix Don Carles, per la mateixa gràcia, Reis de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les Dues Secilias, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarbes, d'Algesira i de Gibraltar, de les Illes de Canària, de les Índies, Illes i Terra-Firme del Mar Oceà, Comtes de Barcelona, ​​Senyors de Biscaia i de Molina, Ducs d'Atenes i de Neopatria, Comtes de Gociano, Arxiducs d'Abstria, Ducs de Borgonya i de Brabant, Comtes de Flandes i de Tirol».

Felip II. 1556 – 1598

«Don Phelipe, per la gràcia de Déu, Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les Dues Sicílies, de Jerusalem, de Portugal, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jahen, de illes de Canària, de les Índies orientals i occidentals, Illes i terra ferma del mar Oceà, arxiduc d'Àustria, duc de Borgonya i de Brauante i Milan, comte d'Abspurg, de Flandes i de Tirol i de Barcelona, ​​Senyor de Biscaia i de Molina».

Felip III. 1598 – 1621

«Don Phelipe, per la gràcia de Déu, Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Portugal, de Nabarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Cordoba, de Corçega, de Múrcia, de Jaen les illes de Canària, de les Yndias orientals i ocidentals del mar Occeà, Arxiduc d'Àustria, Duc de Borgonya, de Brabant i Milà, Comte d'Abspurg, de Flandes, Tirol i Varçelona, ​​Senyor de Biscaia i de Molina». 

Felip IV. 1621 – 1665

«Don Phelipe per la gràcia de Déu, Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les dues Sicílies, d'Hierusalen, de Portugal, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, de de Canària, de les Índies Orientals i Occidentals, Illes i Terra Ferm del Mar Oceà, arxiduc d'Àustria, duc de Borgonya, de Brabant, de Milà, d'Atenes i Neopatria, comte d'Aspurg, de Flandes, de Tirol i Barcelona, ​​senyor de Biscaya i de Molina».

Carles II. 1665 – 1700

«Don Carles per la gràcia de Déu Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Portugal, de Nauarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Seuilla, de Sardenya, de Cordoua, de Corcega, de Múrcia, de Jaen, dels Algarues, de les Índies Orientals, i Occidentals, Illes, i Terra-ferma del Mar Occeà, arxiduc d'Àustria, duc de Borgonya, de Brabant, i Milan, Comte d'Hasburg, de Flandes, de Tirol, de Barcelona, ​​Senyor de Biscaia, i de Molina.».

Carles III. 1703 – 1715

«Don Carles tercer per la gràcia de Déu, Rei de Castella, de Lleó, d'Aragon, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdena, de Cordova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarves, d'Alge orientals i occidentals, Illes, i terra ferma del mar oceà; Arxiduc d'Àustria; Duc de Borgona, de Brabant, i Milan; Comte d'Abspurg, de Flandes, Tirol i Barcelona; Senyor de Biscaia, de Molina.».

Felip V. 1700 – 1724 – 1746

«Don Felip per la gràcia de Déu, Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrsega, de Múrcia, de Jaen, dels Algarbes, d'Algesires, de les Gibres Occidentals Illes i Terra-Firme del mar Oceà, Arxiduc d'Àustria, Duc de Borgonya, Brabant i Milan, Comte d'Aspurg, Flandes, Tirol i Barcelona, ​​Senyor de Viscaya i de Molina»

Ferran VI. 1746 – 1759

«Don Ferran per la gràcia de Déu, Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarves, d'Alge Occidentals, Illes i terra ferma del Mar Oceà, Arxiduc d'Àustria, Duc de Borgonya, Brabant i Milà, Comte d'Abspurg, de Flandes, Tirol i Barcelona, ​​Senyor de Biscaia i de Molina»

Carles III. 1759 – 1778

«Don Carlos, per la Gràcia de Déu, Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les Dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdena, de Cordova, de Corcega, de Múrcia, de Jaen, dels Algarves, d'Algesires, de Gibraltar, de les Illes de Can, i Terra Ferma del Mar Oceà; Arxiduc d'Àustria; Duc de Borgona, de Brabant, i de Milan; Comte d'Abspurg, de Flandes, Tirol i Barcelona; Senyor de Viscaia, i de Molina»

Carles IV. 1788 – 1808

«Don Carles per la gràcia de Déu, Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarbes, d'Algesires, de les Gibraltar Occidentals, Illes i Terra-ferma del Mar Oceà; Arxiduc d'Àustria, Duc de Borgonya, de Brabant i Milà; Comte d'Habsburg, de Flandes, Tirol i Barcelona; Senyor de Biscaia i de Molina.» 

Ferran VII. 1808 – 1808

«Don Ferran, per la Gràcia de Déu, Rei de Castella, de Leon, d'Aragó, de les Dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Cerdena, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaen, dels Algarbes, d'Algesires, de Gibraltar, de Occidentals, Illes i Terra ferma del mar Oceà; Arxiduc d'Àustria; Duc de Borgona, de Brabant i de Milan; Comte d'Abspurg, Flandes, Tirol i Barcelona; Senyor de Biscaia i de Molina»

Josep I. 1808 – 1813

Títols constitucionals (1812)

«D. Josep Napoleó, per la gràcia de Déu i per la Constitució de l'Estat,

Rei de les Espanyes i de les Índies»

El Rei Josep I, també conegut com a Josep Bonaparte, va ser un monarca imposat pel seu germà Napoleó Bonaparte a Espanya durant la Guerra del Francès. El 1808, Josep I es va proclamar Rei de les Espanyes i de les Índies, un títol que reflectia l'extensió territorial de l'Imperi Espanyol en aquell moment.

Regnes d'Espanya: En aquell moment, "Las Españas" es referien als diferents regnes i territoris que componien la Monarquia Espanyola a la Península Ibèrica, incloent-hi: Regne de Castella, Regne d'Aragó, Regne de València, Regne de Navarra, Regne de Granada, Principat de Catalunya, Regne de Galícia, Regne de Lleó, Regne d'Astúries, Senyoriu de Biscaia, Província de Guipúscoa, Província d'Àlaba 

Les Índies

- Territoris americans: "Les Índies" es referien als territoris americans que estaven sota el domini espanyol, incloent:

- Virregnat de Nova Espanya (Mèxic i Centreamèrica)

- Virregnat del Perú (Perú, Xile i parts de Bolívia i Equador)

- Virregnat de Nova Granada (Colòmbia, Veneçuela i Equador)

- Virregnat del Riu de la Plata (Argentina, Uruguai i parts de Bolívia i Paraguai)

- Illes del Carib (Cuba, Puerto Rico, L'Espanyola, etc.)

En resum, el títol de Rei de les Espanyes i de les Índies reflectia l'extensió territorial de l'Imperi Espanyol en aquell moment, que abastava tant els regnes i els territoris de la Península Ibèrica com els territoris americans i caribenys sota domini espanyol.

En definitiva, el primer rei que es diu "rei de les Espanyes" és Josep I (1808-1813), tot i que les Espanyes comprenen els regnes, principat, senyoriu i provincies que hi formen part i mantenint la seva entitat pròpia. 

Ferran VII. 1813 – 1833

Títols constitucionals (1812)

«Don Ferran VII, per la gràcia de Déu i la Constitució de la Monarquia espanyola, Rei de les Espanyes»

Abolició de la Constitució (1813-1833)

«Don Ferran, per la Gràcia de Déu, Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les Dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Cerdena, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaen, dels Algarbes, de les Índies Orientals i Occidentals, Illes i Terra ferma del mar Oceà; Arxiduc d'Àustria; Duc de Borgona, de Brabant i de Milan; Comte d'Abspurg, Flandes, Tirol i Barcelona; Senyor de Biscaia i de Molina» 

Ferran VII segueix tenint el títol de rei de les Espanyes, tot i que, abolida la Constitució recupera la nomenclatura anterior: És rei, Comte, Duc, senyor de totes les individualitats que poseeix. 

Isabel II 1833 – 1868

Títols constitucionals

«Donya Isabel II, per la gràcia de Déu i la Constitució,

Reina de les Espanyes» 

Amadeu I 1870 – 1873

Títols constitucionals

«Don Amadeu I, per la gràcia de Déu i la voluntat nacional

Rei d'Espanya»

Amadeu I i el títol de Rei d'Espanya

Amadeu I, també conegut com Amadeu de Savoia, va ser el rei d'Espanya des de 1870 fins a 1873. És cert que Amadeu I és considerat el primer monarca que va utilitzar oficialment el títol de "Rei d'Espanya" en lloc de "Rei de les Espanyes".

Canvi en la denominació:

- El canvi en la denominació del títol real va ser degut a l'evolució històrica i política d'Espanya, que havia passat per un procés d'unificació i centralització del poder.

- El títol de "Rei d'Espanya" reflectia la idea d'un Estat unitari i centralitzat, en lloc de l'antiga denominació de "Rei de les Espanyes", que feia referència a la diversitat de territoris i regnes que componien la monarquia espanyola.

Context històric

- Amadeu I va ser elegit rei per les Corts Constituents el 1870, després de la Revolució Gloriosa que va enderrocar Isabel II.

- El seu regnat va ser breu i marcat per la inestabilitat política i social a Espanya, cosa que finalment va portar a la seva abdicació el 1873.

En resum, Amadeu I és considerat el primer rei que es va proclamar oficialment Rei d'Espanya, reflectint l'evolució històrica i política d'Espanya cap a un Estat unitari i centralitzat.

És el primer rei amb el títol de rei d'Espanya i, a més és constitucional (Constitució espanyola de 1870). O sigui que Espanya, com a tal, com unitat geogràfica i política neix l'any 1870, des de fa poc més o menys 150 anys. i així ha estat sempre des de llavors, a les distintes monarquies, les dues Repúbliques i el franquisme. 

La bandera d'Espanya

Quan Espanya va començar a fer servir la bandera amb dues franges vermelles i una groga entre les dues vermelles?

La bandera d'Espanya amb dues franges vermelles i una groga entre les dues vermelles es va adoptar el 28 de maig del 1785, mitjançant un reial decret de Carles III. En aquell moment, es va dissenyar una nova bandera per a l'Armada espanyola que fos fàcil d'identificar, ja que la bandera blanca anterior es confonia amb altres ensenyes de l'època.

La bandera té tres franges horitzontals, amb la franja groga al centre i doble amplada que les franges vermelles superior i inferior.

Els colors vermell i groc van ser elegits per la seva visibilitat a llargues distàncies i per ser colors cridaners.

Hi ha diverses teories sobre l'origen dels colors, incloent-hi la possibilitat que procedeixin de la Corona d'Aragó o de l'experiència de Carles III com a rei de Nàpols.

Història i evolució:

La bandera rojigualda es va utilitzar inicialment només a la marina ia les places marítimes costaneres.

Amb el temps, se'n va estendre l'ús a altres àrees, com l'exèrcit i els edificis públics.

⁠La bandera ha patit algunes modificacions al llarg de la història, incloent canvis a l'escut i la supressió de símbols reals durant la Segona República.

Isabel II (1833 – 1868)  La va adoptar per a tot l'Estat espanyol

Wikipedia i Meta AI. 

Mallorca Natural. 14 S'Albufereta i Son Real

S'Albufereta

Una restinga de menys de cent metres separa s'albufereta del mar, a la badia de Pollença. Vells canals, dues petites llacunes interiors inundades tot l'any i reduïdes extensions de salobrar formen un conjunt natural molt relacionat amb s'albufera de Mallorca. Tot atapeït de canyes, jonqueres, salicornars, joncs i tamarells. Hi troben recer les ànneres, les boscarles mostatxudes i els agrons. Hi pesca l'àguila peixatera. S'hi caça encara i s'hi pesca l'anguila. A l'estiu, els falcons marins que crien probablement a la serra del Cavall Bernat i a Formentor cacen els insectes voladors sobre l'aiguamoll mentre volen amb gran mestria. Fa anys s'hi va veure fins i tot un pelicà. 

Son Real  

A la banda oriental de l'ampla badia d'Alcúdia encara es conserva una mostra prou representativa del que fa unes dècades foren els sistemes dunars del paratge.

Savinars i pinars, garrigues amb llentiscles i arboceres arrelen en grans dunes; queda qualque peu d'alzina. A la primera línia de costa, l'arenal sosté les típiques comunitats botàniques d'arenal amb lliris de mar, borró i cards marins. A l'interior, els torrents -Son Real i na Borges- formen llacunes en les quals els ocells aquàtics reposen dels seus vols o on crien el cabusset i el corriol. A les dunes més ocultes nien abellerols a l'estiu. Arreu hi ha jaciments talaiòtics. A Son Real hi ha un important i enigmàtic jaciment funerari.

El Vell i el mar. Ernest Hemingway. Capítol 2

El Vell i el mar. Ernest Hemingway. Capítol 2

Van marxar junts camí amunt fins a la cabana del vell i van entrar, la porta estava oberta. El vell va inclinar el pal amb la seva espelma atropellada contra la paret i el noi va posar la caixa i la resta de l'aparell al seu costat. El pal era gairebé tan llarg com el quart únic de la barraca. Aquesta estava feta de les recies penques del palmell reial que anomenen guano, i hi havia un llit, una taula, una cadira i un lloc al pis de terra per cuinar amb carbó. A les parets, de brunes, aixafades i superposades fulles de guano de resistent fibra hi havia una imatge en colors del Sagrat Cor de Jesús i una altra de la Verge del Coure. Aquestes eren relíquies de la seva esposa. En un altre temps hi havia hagut una foto esvaïda de la seva dona a la paret, però l'havia tret perquè li feia sentir-se massa només veure-la, i ara era al prestatge del racó, sota la camisa neta. –¿Què té per menjar? –pregunto el noi.

–Una cassola d'arròs groc amb peix. Vols una mica?

–No. Menjaré a casa. Voleu que us encengui la candela?

–No. Jo l'encendré després. O potser mengeu l'arròs fred.

–¿Em puc emportar la atralla?

–Per descomptat.

–No hi havia cap atrac. El noi recordava que l'havien venut. Però cada dia passaven per aquesta ficció. No hi havia cap cassola d'arròs groc amb peix, i el noi també ho sabia.

–El vuitanta-cinc és un nombre de sort –va dir el vell–. Què et sembla si em veiessis tornar amb un peix que, en canal, pesés més de mil lliures?

–Agafaré la travessa i sortiré a pescar les sardines. Es quedarà assegut al sol, a la porta?

–Sí. Tinc aquí el diari d'ahir i llegiré els partits de beisbol.

El noi es va preguntar si el diari d?ahir no seria també una ficció.

Però el vell el va treure de sota el llit.

–Perico m'ho va donar al celler –explicà-.

–Tornaré quan hagi agafat les sardines. Guardaré les seves juntament amb les meves al gel i al matí ens la repartirem. Quan torni m'expliqués això del beisbol.

–Els Yankees no poden perdre.

–Però jo els tinc por als Indis de Cleveland.

–Tingues fe als Yankees, fill. Pensa en el gran Di Maggio.

–Els tinc por als Tigres de Detroit i als Indis de Cleveland.

–Aneu amb compte, no els tingueu por també als Rojos de Cincinnati i als White Sox de Chicago.

–Vostè estudia això i m'ho explica quan

–Creus que hauríem de comprar uns bitllets de la loteria que acaben en un vuitanta-cinc? Demà fa el dia vuitanta-cinc.

–Ho podem fer –va dir el noi–. Però què em diu del seu gran rècord, el vuitanta-set?

–No podria passar dues vegades. Creus que en puguis trobar un vuitanta-cinc?

–Puc demanar-ho.

–Un bitllet sencer. Això fa dos pesos i mig. Qui ens podrà prestar?

–Això és fàcil. Jo sempre trobo qui em presti dos pesos i mig.

–Crec que jo també. Però intento no demanar prestat. Primer demanes prestat; després demanes almoina.

–Obriu-vos, vell –va dir el noi–. Recordeu que estem al setembre.

–El mes en què vénen els grans peixos –va dir el vell–. Al maig qualsevol és pescador.

–Ara vaig per les sardines –va dir el noi.

Quan el noi va tornar el vell estava adormit a la cadira. El sol s'estava ponint. El noi va agafar la flassada del vell del llit i la va fer fora sobre les espatlles. Eren unes espatlles estranyes, encara poderoses, encara que molt velles, i el coll era també fort encara, i les arrugues no es veien tant quan el vell estava adormit i amb el cap enderrocat cap endavant. La seva camisa havia estat apedaçada tantes vegades, que era com la vela i els pedaços descolorits pel sol eren de diversos tons. El cap del vell era tanmateix molt vell i amb els seus ulls tancats no hi havia vida a la cara. El diari jeia sobre els genolls i el pes dels braços el subjectaven allà contra la brisa del capvespre.

Estava descalç.

El noi el va deixar allà, i quan va tornar, el vell encara estava adormit.

–Desperti, vell –va dir el noi, i va posar la mà en un dels genolls.

El vell va obrir els ulls i per un moment va anar com si tornés de molt lluny.

Després somric.

–Què portes? –pregunto.

–El menjar –va dir el noi–. Menjarem.

–No tinc gaire gana.

–Vinga, vingui a dinar. No podeu pescar sense menjar.

–S'haurà de fer –va dir el vell, aixecant-se i agafant el diari i doblegant-lo. Després va començar a doblegar la flassada.

–No es tregui la flassada –va dir el noi–. Mentre jo visqui no sortirà a pescar sense menjar. 

–Llavors viu molt de temps i cuida't –va dir el vell–. Què menjarem?

–Friols negres amb arròs, plàtans fregits i una mica de rostit.

El noi l'havia portat de la Terrassa en una cantina.

–¿ Qui t'ha fet això?

–Martín.

–He de donar-li les gràcies.

–Ja les hi he donat –va dir el noi– No les ha de donar vostè.

–Li donaré la ventretxa d'un gran peix –va dir el vell–. Ha fet això per nosaltres més duna vegada?

–Crec que sí.

–Llavors li hauré de donar més que la ventrada. És molt considerat amb nosaltres.

–Manant dues cerveses.

–M'agrada més la cervesa de llauna.

–Ho sé. Però aquesta és en ampolla.

–Molt amable de part teva –va dir el vell–. Mengem?

–És el que jo proposava –li va dir el noi–. No he volgut obrir la cantina fins que estigués a punt.

–Ja estic llest –va dir el vell–. Només necessitava temps per rentar-me.

On es rentava?, va pensar el noi. El pou del poble era a dues quadres de distància, camí avall. "Devia haver-li portat aigua va pensar el noi; i sabó i una bona tovallola. Per què seré tan desconsiderat? He d'aconseguir una altra camisa i un jacket per a l'hivern i alguna classe de sabates i una altra flassada."

–El teu rostit és excel·lent –va dir el vell.

–Parla'm de beisbol –li va demanar el noi.–

–A la lliga americana, com et vaig dir, els Yankees –va dir el vell molt content.

–Avui van perdre –li va dir el noi.

–Això no vol dir res. El gran Di Maggio torna a ser el que era.

–Tenen altres homes a l'equip.

–Naturalment. Però amb ell la cosa és diferent. A l'altra lliga, entre el Brooklyn i el Filadèlfia, m'he de quedar amb el Brooklyn. Però després penso en Dick Sisler i en aquells lineals seus al vell parc.

–No hi va haver mai res com ells. Mai he vist ningú manar la pilota tan lluny.

–¿Recordes quan venia a la Terrassa? Jo volia portar-lo a pescar, però era massa tímid per proposar-s'ho. Després et vaig demanar a tu que li ho proposessis i tu també eres massa tímid.

–Ho sé. Va ser un gran error. Podria haver anat amb nosaltres. Després això ens quedaria de tota la vida.

–M'hauria agradat portar a pescar el gran Di Maggio –va dir el vell–. Diuen que el seu pare era pescador. Potser fos tan pobre com nosaltres i comprengués.

–El pare del gran Sisler no va ser mai pobre, i suc a les grans lligues quan tenia la meva edat.

–Quan jo tenia la teva edat em trobava de mariner en un veler d'alçada que anava a l'Àfrica i he vist lleons a les platges cap al tard.

–Ho sé. Vostè m'ho ha dit.

–¿Parlem d'Àfrica o de beisbol?

–Millor de beisbol –va dir el noi– Parla'm del gran John J. McGraw.

–De vegades, als vells temps, solia venir també a la Terrassa. Però era rude i bocó i difícil quan estava begut. No només pensava en la pilota, sinó també en els cavalls. Almenys portava llistes de cavalls constantment a la butxaca i sovint pronunciava noms de cavalls per telèfon.

–Era un gran mànager –va dir el noi–. El meu pare creu que era el més gran.

Mallorca Natural. 13 Formentor i La Victòria

Formentor: 

El vol dels falcons marins sobre els espadats del cap de Formentor és espectacular. S'encalcen, xisclen, fan picats amb les ales plegades ... Nien en racons inaccessibles; cacen en vol els insectes voladors gregaris durant l'estiu, i a la tardor, els primers ocells petits migrants. En alguna parbacana nia l'àguila peixatera. A l'extrem de Formentor, un far guaita sobre el mar més d'un pic agitat. El puig d'en Fumat permet veure les badies del nord de l'illa. Cala Murta, cala en Gossalba i cala Figuera són racons marins tòpics de la costa brava mallorquina. Des del mirador de la carretera, encantarà els nostres ulls l'illot del Colomer, erecte, poblat de gavines i de sargantanes. 

La Victoria: 

La talaia de la Victòria (444 m) i la penya Roja (389 m) són els principals cims de la península del cap de Pinar, entre les badies d'Alcúdia i Pollença. Des dels dos puigs es poden veure els paisatges llunyans de la península d'Artà, a llevant, i a ponent, el cap de Formentor. A ambdós costats, les platges de Muro i les de s'Illot i ses Caletes de Pollença. Al peu de la talaia es troba l'emiita de la Mare de Déu venerada en un oratori primitiu (segle Xlii) i sobretot des de la revolta de les Germanies (XVI). La Victòria és propietat pública (1.010 ha) i en els seus límits es poden realitzar còmodes excursions a peu per senders senyalitzats.

.

Diumenge, 15 de juny. Palma. 18 h. Manifestació Aturem la Turistificació

 

Menys Turisme més Vida. Manifestacio Pel dret a una vida digna 15-06-2025.

Les entitats adherides, a hores d’ara, a la manifestació són:

https://www.dbalears.cat/balears/turisme/2025/05/31/406917/15j-mes-seixanta-entitats-convoquen-manifestacio-contra-massificacio-per-vida-digna-aturem-turistificacio.html

1 Alerta Solidària 2 Alternativa per Pollença 3 Amics de la Terra Mallorca 4 Amics de la Vall de Coanegra  5 Anticapitalistes Mallorca 6 APAEMA - Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca 7 Arran Mallorca  8 Arrels Marines 9 Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (Bcn) 10 Assemblea de docents  11 Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga 12 Assemblea Sobiranista de Mallorca 13 Associació Cultural La Xorca Teatre 14 Associació d'Usuaris del Tren  15 Associació de docents de els Illes Balears (ADMIB) 16 Associació de docents de música de les Illes Balears (ADMIB) 17 Associació de Varietats Locals 18 Associació de veïnes Canamunt 19 Associació de veïns de Es Secar de la Real 20 Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears ADSP-IB 21 Associació Pla de Mallorca XXI 22 Ateneu popular la Fonera 23 Attac - Mallorca 24 Aurora - Col·lectiu de joves revolucionaris 25 Avantguardes De Defensa De Mallorca 26 Avv es pla de Sa Casa Blanca 27 Banc del Temps de Sencelles, MALLORCA NO ES VEN. 28 Bloc per Felanitx  29 Brunzit 30 Caterva - Coordinadora Anticapitalista de Manacor 31 CCOO Illes Balers 32 CERAI - Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional 33 CGT Illes Balears 34 Cinemaclub 39 escalons 35 Ciutadans per Palestina 36 Colectivo FLAMA 37 Col·lectiu Güilis  38 Coordinadora Transfeminista de Mallorca 39 COS Mallorca 40 CRUI 41 CUP Crida per Palma  42 CUP Mallorca 43 Defensa Paisatges d'Estellencs 44 Delegació d'Ecologia  45 Embat de Manacor 46 Emmallorca't 47 Endavant OSAN  48 Enginyería Sense Fronteres Illes Balears 49 Entrepobles Mallorca 50 Es 4 Cantons 51 Espai Goya 52 Federació d'Associacions de Veïns de Palma 53 Fem Front  54 FemSò  55 Flipau amb Pere Garau 56 Fundació Gabriel Alomar 57 Fundación Platoniq 58 Fundacions Darder Mascaró 59 GOB Mallorca 60 Greenpeace Mallorca  61 Grup d'Iniciativa Territorial de Fiare Banca Etica a les Illes Balears 62 Grup de recerca Desigualtats, Gènere i Polítiques Públiques 63 Grup Local Santa Maria 64 Hermanas Picohueso 65 ICA información Concienciación acción  66 Joventut pel Clima - Fridays For Future Mallorca 67 Joves de Mallorca per la Llengua 68 Jubilats per Mallorca 69 JUSTÍCIA I PAU  70 Kellys unión Baleares  71 L’Elèctrica Ateneu Popular 72 Mallorca Nova  73 Mallorca Per la Pau 74 Massificats 75 Mercat Social Illes Balears 76 Moviment Alcudienc 77 Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca 78 Neurodiver Gent 79 Nosaltres Sols! 80 Nyàmera - Xarxa de suport mutu 81 Obra Cultural Balear 82 Orgull Llonguet 83 Palma XXI 84 Plataforma contra ampliació aeroport Palma 85 Plataforma d'Afectades per les Hipoteques (PAH Mallorca) 86 Plataforma de veïns de Son Espanyolet  87 Plataforma Orgull Crític Mallorca 88 Plataforma pensionista Pitiüsa  89 Plataforma Renovables si però així no! 90 Recuperem Marivent  (ReM) 91 Redsistencia Baleares 92 Reviure Tofla 93 Salvem Portocolom 94 SEPC UIB  95 Sindicat d'Habitatge de Palma 96 Sindicat Docent Alternativa 97 Sindicat STEI  98 Som Sindicalistes Balears 99 Son Bonet Pulmó Verd 100 SOS Residents 101 SOS Sóller 102 Terranostra - Laboratori d'abastiment cooperatiu S.Coop 103 Tramuntana XXI 104 Treu la Llengua de l'Armari - Col·lectiu LGTBI  105 UGT Illes Balears 106 Unió de Pagesos de Mallorca 107 Xítxeros amb Empenta Miquel Ripoll a DBalears:  Segons els convocants, «fa dècades que l’explotació turística dels nostres territoris provoca reaccions i mobilitzacions en contra, però les del passat estiu van representar un salt rellevant tant en qualitat com en quantitat. L’espurna de Canàries el 20 d’abril no trigaria a estendre’s a les Illes, Barcelona, Cantàbria, Donostia, Alacant, Menorca, Cadis, Granada, etc. Aviat farà un any, el 21 de juliol, que, a Mallorca, vàrem sortir massivament als carrers sota el lema ‘Canviem el Rumb. Posem límits al turisme’». «Aquestes mobilitzacions populars coincidien a deixar clar que els nostres territoris no estan en venda i que urgeix posar límits al creixement del turisme, en reclamar un canvi de rumb i en assenyalar la via del decreixement turístic com a sortida enfront de la sobreexplotació del territori, dels seus recursos i l’arraconament dels residents i les seves necessitats vitals en benefici del capital turístic», han assegurat. Per a les entitats, «la majoria van ser manifestacions multitudinàries i sense precedents, amb imatges que van fer la volta al món i consolidaren un relat del turisme impensable fa poc temps. El relat realista d’una indústria extractiva que empobreix la gent, fent-li impossible l’accés a un habitatge digne i concentrant tota activitat econòmica i productiva en aquest sector tan injust i explotador. Una indústria que en plena crisi ecològica contamina aigua, aire i sol, representa el 9% de les emissions responsables de l’escalfament del planeta i esgota la seva capacitat biofísica quant a energia i recursos naturals, que acapara territori, comerç i serveis, infraestructures i transport públic, subvencions i privilegis del sector públic. Uns impactes que ens afecten a totes i a tots però no de manera homogènia, ja que amplifiquen les injustícies estructurals: l’explotació de la turistització és més acusada en qui pateix discriminacions resultants de la racialització, el gènere, l’orientació sexual o el capacitisme, i afecta de manera interseccional». Així, segons han continuat explicat les entitats, «el rebuig que mostràrem al model turístic i les demandes que es varen fer en aquestes mobilitzacions han estat ignorades per les institucions i ridiculitzades pel sector turístic, manipulant l’opinió pública, amb falsos anuncis de reenfocament del negoci turístic cap a la suposada sostenibilitat: meses, pactes de sostenibilitat, grups d’experts, anuncis partidistes, etc. En realitat, tot és manipulació del llenguatge i negació del problema d’arrel que implica el model turístic que no volen canviar per res». De fet, segons les entitats, «la temporada s’ha encetat ja amb situacions invivibles a municipis com Sóller, Artà, Palma, etc. on la vida quotidiana es fa cada cop més insuportable. Carreteres i vies senceres tallades per proves turístico-esportives, rècords de creueristes, carrers, places i mercats saturats de turistes, ocupats i mercantilitzats, i la situació del problema de l’habitatge cada cop més sagnant i sense solucions. Paral·lelament i en silenci, s’han impulsat normatives regressives en termes ambientals i socials, i sobretot territorials. Ara mateix, amb la instrumentalització del problema de l’habitatge, les illes pateixen una nova onada de destrucció territorial, desregulació normativa, i exhauriment de recursos per a l’amnistia urbanística al sòl rústic i el procés de liberalització del sòl, amb requalificacions de sòl i cessió de sòl públic a promotors privats impulsats per PP amb aliança amb Vox. Més construcció, més especulació, més destrucció territorial i més pressió sobre les Illes que han encetat la via d’acceleració cap al col·lapse». Així, davant aquesta realitat «insofrible i indignant», segons les entitats, «hem de tornar a fer-nos sentir: el model turístic ens empobreix i ens condueix al col·lapse. I som moltes i cada vegada més- persones residents, treballadores dels sectors vinculats directament i indirectament amb el turisme, amb càrregues de treball extenuants, treballadores i treballadors dels serveis públics —especialment del transport, serveis sanitaris i educatius—, joves que se n’han d’anar sense possibilitats de tornar per no poder trobar feina o casa. Moltes les persones que ja no podem més i ho expressam als carrers, a la nostra vida quotidiana, organitzant-nos i mobilitzant-nos». Les entitats han aprofitat per mostrar «tota la solidaritat i suport als treballadors de l’hostaleria en la seva negociació per un conveni digne, i al conjunt de la classe treballadora del sector turístic, que en temporada alta veu intensificada l’explotació laboral. Aquest canvi també ha de ser per feines dignes, i per una vida digna per a tota la classe treballadora» És hora de dir «prou» Segons les entitats que conformen la Plataforma, «tornam a sortir als carrers per a dir «basta», i ho farem tantes vegades com faci falta. Si no ens escolten als carrers, ens escoltaran en el dia a dia. Continuarem fent accions i mobilitzacions a tots els espais clau d’aquest model depredador: a actes públics, esdeveniments polítics i símbols turístics. Els convertirem en els nostres escenaris de protesta fins a aconseguir un canvi real». «Diumenge 15 de juny, tornarem a sortir als carrers: pel dret a l’habitatge, pel dret als espais públics, pel dret a un treball digne, per la justícia intergeneracional, pel dret a un medi ambient sa, pel dret a l’aigua, pel dret a la sobirania alimentària, econòmica i productiva, pel dret a uns serveis públics de qualitat, pel dret a la tranquil·litat i al descans, pel dret a la sostenibilitat lingüística i cultural», han detallat. Per tot això, des de la Plataforma Menys Turisme, Més Vida, convoquen a tota la ciutadania de Mallorca a sortir als carrers de Mallorca «per a tornar a fer una demostració de força, i per dir ben fort que per viure dignament, cal canviar el model turístic i econòmic. Per una vida digna, aturem la Turistificació!».