dimecres, 31 de desembre del 2025

Llums de Palma. Diada de Mallorca, 2025

 




Quan Abu Yahya es va veure perdut solicità entrevistar-se amb Nuno Sanç, oncle-avi de Jaume I. Oferí rendir-se i pagar una bona quantitat de doblers si el deixaven embarcar cap a Àfrica. La proposta va ser rebutjada per que els parents dels Moncada, morts a la batalla de Portopí, volien venjança.
Batalla final:
Aleshores Abu Yahya exhortà als seus a la defensa de la ciutat. Els assetjants havien aconseguit obrir alguns portells a les murades. Jaume I ordenà que es preparassin per a l'assalt final. A l'alba, després d'oir missa i combregar començaren l'assalt. La lluita fou encarnissada. Els defensors hagueren de cedir, molts fugiren a les montanyes, altres s'amagaren dins les cases. Els morts es contaven per milers. El rei En Jaume aconseguí rendir l'Almudaina. 
Era el darrer dia de l'any 1229.
D'Abu Yahya no s'en va saber res. 
Així acaba la Mallorca musulmana i comença la Mallorca Catalana. 

Breu Història de Mallorca 
https://drive.google.com/file/d/1bEA5EIJtgj0Istlr5vMMEkCt9TWkBH8T/view


diumenge, 21 de desembre del 2025

Taula cronològica 1950-1990. Bartomeu Bennasar

 

Taula cronològica 1950-1990. Bartomeu Bennasar

1950 L'ONU aixeca la condemna al govern espanyol (de 1946) .
          Corea del Nord envaeix Corea del Sud.
1953 Pactes militars i econòmics d'Espanya amb Estats Units
          d'Amèrica (EUA) .
          Firma del concordat amb el Vaticà.
1955 Espanya entra a l'ONU.
          Trasllat del Bisbe Joan Hewàs a Ciudad Real.
          Monsenyor Jesús Enciso Viana, bisbe de Mallorca.
1958 Angelo Giuseppe Roncalli, amb el nom de Joan XXIII, és elegit
          papa; succeeix a Pius XII (Eugeni Pacelli) .
1959 Entra en vigor el tractat de Roma.
          Joan XXIII anuncia la celebració d'un concili ecumènic.
          Pla d'estabilització econòmica i Llei d'ordre públic a Espanya.
          Kruschev visita EUA.
          Charles de Gaulle és elegit president de França.
          Triomfa la revolució de Fidel Castro a Cuba.
          El Vaticà (el Sant Ofici) suspèn l'experiència dels sacerdots
          obrers.
1960 Alguns grups de clergues qüestionen el règim espanyol.
          J. F. Kennedy guanya les eleccions als EUA d'Amèrica.
          Es comercialitza la píndola anticonceptiva.
          Comença la presència missionera al Perú.
1961 Es construeix el mur de Berlín, el “mur de la vergonya'
          d’acer i formigó.
          Joan XXIII publica Mater et Magistra.
          Vagues a Espanya i manifestacions antiespanyoles a Europa.
1962 Comença el concili ecumènic Vaticà II.
          Joan XXIII publica l'encíclica Paccm in tcrris.
          El "contubernio" de Munic, on es demanen institucions
          democràtiques per a Espanya.
          Primera Assemblea d'ETA.
          Crisi dels míssils a Cuba.
1963 Montini és elegit papa amb el nom de Pau VI.
          Segueixen les sessions conciliars.
          Apareixen CCOO (Comissions Obreres) i el TOP (Tribunal
          d'ordre públic) i el règim afusella Julian Grimau.
          Assassinat de Kennedy.
          Mort del bisbe J. Enciso.
1964 Primera Encíclica de Pau VI Eclesiawt Suaïrt sobre el diàleg.
          Pau VI visita oficialmentjerusalem i es reuneix amb el patriarca
          Atenàgoras.
          Bresnev es converteix en el secretari general del Partit
          Comunista Rus.
          Comença "XXV anys de Pau” amb Franco. Llei de premsa de
          Fraga Irirbarne: llibertat dins un ordre... i consulta prèvia.
          Escarrer, abat de Montserrat: “On no hi ha llibertat no hi ha
          justícia. No son vint-i-cinc anys de pau sinó de victòria”. Creix
          l'oposició.
          Rafael Alvarez Lara és el nou bisbe de Mallorca.
1965 Clausura oficial del concili Vaticà II, després de diverses sessions           de treball, que inicia el camí de reformes transcendentals per a              l'església catòlica.
          Pedro Arrupe és elegit general dels Jesuïtes.
1966 Mao Tse-tung consolida el poder amb la “revolució cultural”.
          Enfrontaments greus a diferents llocs d'Espanya. Tres-cents
          capellans catalans es manifesten contra el règim.
          El turisme envaeix Espanya. És el boom turístic. Migració creixent.
          Crisi i desfeta de l'Acció Catòlica.
1967 Encíclica Populurum Pïogressio de Pau VI sobre el                                  desenvolupament dels pobles.
          Assassinat del Che, Ernesto Guevara.
          Creix la protesta contra la guerra del Vietnam.
          Vagues estudiantils.
1968 Primavera de Praga (“Socialisme amb rostre humà”), amb A.
          Dubcek, i posterior invasió soviètica.
          Revolta d'estudiants i treballadors al maig a París i a tot
          França exigint revolucionar el sistema.
          Assassinat Martín Luther King.
          Pau VI publica la Hu7rtaïLae Yáfae sobre l'ús dels anticonceptius.
          ETA comença a matar. 
1969 Arriba a l'aeroport de Palma el turista dinou milions.
          Greus enfrontaments a Irlanda entre catòlics i protestants.
          E. Tarancón, primat d'Espanya.
          Inici de grups cristians a l'hoteleria a Mallorca.
          Olof Palme, nou líder suec.
          Espanya: l'estat de excepció continu. Problemes en el País
          Basc i arreu.
          Franco designa successor amb títol de rei el príncep Juan
          Carles de Borbó i Borbó.
          Amstrong a la lluna.
1970 Mor a França Charles de Gaulle.
          Expulsió de R. Garaudy del Partit Comunista Francès.
          Mor Oliveira de Salazar a Portugal.
          Èxit de la "Ostpolitik" de Willy Brandt.
          Salvador Allende, president de Xile.
          Bruno Kreisky, nou canceller d'Austria.
          Gravíssirn terratrèmol en el Perú.
          S'inicia el procés de Burgos contra militants bascs.
          Impacte de la “Teologia de l'alliberament” i de les lluites
          populars llatinoamericanes.
1971 Se celebra l'Assemblea conjunta bisbes-capellans.
          Enduriment de la política de control de la premsa.
          Grup de capellans de Son Rapinya (fins al 1972) .
1972 Desgel entre Nixon i Mao i Bresnev.
          Jocs olímpics del "terror" a Munic.
          Primers contactes dels grups cristians d'hoteleria amb OCBR
          (organització comunista bandera roja: organització escindida
          del PC, l'any 1964) .
          Creació del CETENI (Centre d'Estudis Teològics de Mallorca)
              afiliat a l'FTC (Facultat de Teologia de Catalunya) . Abans
          CESE (Centre d'Estudis Superiors Eclesiàstics) .
          Escola de Formació Social “Mar, 6”.
          Renuncia Mons. Alvarez Lara.
          Grup de capellans de Son Rapinya.
          Monsenyor Teodor Ubeda Gramage, administrador apostòlic
          de Mallorca; bisbe de Mallorca el 13 d'abril de 1973 (t 2003).
1973 Cop d'estat militar de Pinochet a Xile i mort de S. Allende.
          Neix l'Europa dels “Nou”.
          EUA surt derrotat del Vietnam.
          Grup de “capellans del primer dimarts” (fins al 1981) .
          Crisi energètica mundial. 
          Atemptat d'ETA contra Carrero Blanco, president del Govern
          Espanyol.
          Comença el procés 1001 contra dirigents de CCOO.
          A Mallorca, fusió de BR amb el PC i primera vaga a un hotel
          a Palma,
          Fundació de “Mesa democràtica” i de 'Junta democràtica”.
1974 Mor G. Pompidou, successor de Charles de Gaulle.
          Ceaucescu, president de la República romanesa.
          Revolució dels clavells a Portugal.
          Solzenicyn expulsat de la URSS.
          Homilia qualificada d"'ètnica" del bisbe de Bilbao: monsenyor
          Añoveros.
          Execució de la pena de mort de Puig Antich i de Heinz Chez.
          El príncep Joan Carles assumeix provisionalment la 'jefatura"
          de l'Estat per l'hospitalització de Franco.
1975 Pena de mort per a cinc activistes polítics a Espanya.
          La “marcha verde" de Hassan II del Marroc es fa seu el Sàhara
          Mor Franco.
          Acaba la guerra al Vietnam.
          Juan Carles I, rei. Clarificadora homilia del cardenal
          Tarancón.
          Eleccions sindicals i creació de les candidatures unitàries de
          treballadors (CUT) .
          El grup cristià d'hoteleria romp amb el PC.
1976 Kissinger firma un nou tractat de cooperació entre EUA i
          Espanya.
          Referendum sobre la llei per a la reforma política.
          Adolfo Suárez substitueix Carlos Arias Navarro al front del
          govern espanyol.
          Mort de Mao.
          Triomf de Soares a Portugal.
          “Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia”.
          Primeres eleccions municipals lliures després de quaranta anys.
          Congrés d'UGT.
          Setmana de Pastoral urbana a Palma.
          Els fets del tancament, per part de la comissió d'aturats, a                      l'església de Sant Miquel.
          Congrés de Cultura Catalana.
          El rei comunica al papa la intenció de no utilitzar el privilegi
          de presentació de bisbes.
1977 Breznev, home fort del Kremlin.
          Assassinats a Atocha.
          Legalització controvertida del PC de Espanya. Legalitzat el PSuc.
          Primeres eleccions generals democràtiques, després de la guerra
          civil, amb triomf d'UCD.
          Tarradelles, president de la Generalitat de Catalunya, torna
          de l'exili.
          29 d'octubre, diada per l'Autonomia
          Es firmen els "Pactes de la Moncloa” per superar la crisi.
1978 Mor Pau VI, a qui succeeix Joan Pau I i a aquest Joan Pau II
          (Karol Wojtyla) .
          Nova Constitució espanyola. L'Església catòlica descontenta
          amb l'aconfessionalitat.
          Es van aprovant preautonomies. Consell General Interinsular.
          Louise Brown, primer bebè-proveta.
          Mor assassinat a Itàlia Aldo Moro.
          Suprimida a Espanya la pena de mort.
1979 Margaret Tatcher, primera ministra del Regne Unit.
          Jomeini guanya al Sha de Pèrsia.
          Triomf electoral d'UCD a Espanya. Encarregat Suárez de formar
          govern.
          El bisbes espanyols alerten sobre el vot a partits que defensen
          el divorci, l'avortament i l'ensenyament únic.
          La URSS envaeix Afganistan.
          Nicaragua amb el FSLN (Front Sandinista d'Alliberament
          Nacional) .
          A Palma la Batlia passa a mans del PSOE
          Segona Assemblea diocesana (en segueixen d'altres) .
          Creació de la Delegació Diocesana d'Acció Social.
1980 Mor Tito a Iugoslàvia.
          Mort de monsenyor Oscar Romero, bisbe d'EI Salvador.
          Fundació del sindicat "Solidaritat" a Polònia.
          Reagan venç Carter.
          Creació del Secretariat de Justícia i Pau a Mallorca.
1981 Atemptat contra Juan Pau II.
          Assaltat el Congrés dels Diputats, el 23F.
          Leopoldo Calvo Sotelo al front del govern Espanyol.
          Llei del divorci.
          Espanya entra a l'OTAN
          Mitterrand assumeix la presidència francesa.
1982 Inici del Govern socialista de Felipe González.
          Prelatura personal de l'Opus.
          Juan Pau II visita Espanya.
1983 Despenalització de l'avortament.
          Comença a vigir l'Estatut d'Autonomia. Comunitat
          Autònoma de la Illes Balears (G41B). Primera legislatura
          autonòmica.
1985 Firma del tractat d'adhesió d'Espanya a la CEE (Comunitat
          Econòmica Europea) .
1986 Desastre nuclear a Cihernobil.
          "Sí" a l'OTAN.
          Nova victòria electoral del PSOE.
          Victòria electoral de J. Chirac.
1987 Eleccions autonòmiques. Segona legislatura.
1988 Excomunió de l'arquebisbe integrista Marcel Lefebvre.
          L'església anglicana a favor del sacerdoci femení.
          Gorbachov elegit cap d'Estat de la URSS.
          Vaga general que paralitza el país.
1989 Solidaritat guanya les eleccions a Polònia.
          Cau el “mur de Berlín”.
          És afusellat Ceausescu a Romania.
          E. Havel, president de Txecoslovàquia.
          Assassinats Ellacuría i altres cinc jesuïtes a El Salvador.
          Inundacions greus en el llevant de Mallorca.
1990 Guerra anomenada del Golf.


Taula Cronològica (de 1950 a 1990) que presenta Bartomeu Bennasar en el seu llibre: "Iglesia y sociedad en Mallorca. De la dictadura a la democracia (1974-1979)". Editorial Lleonard Muntaner. Palma, 2004. 

divendres, 19 de desembre del 2025

Petites plantes sembrades a casa. Palma

Els Éssers vius neixen, creixen, es reprodueixen i moren. 

Aquestes petites plantes, de les quatre etapes del procés de la vida sols n'hauran tingut tres, els quatre menys la reproducció (pel petit que és el seu àmbit en el que es varen sembrar). Tampoc sé que és cada planta perque sembrava algunes llavors (sempre de poma, pera, taronja, mandarina o llimona), i quan feia tant de temps que les havia sembrat i no germinava res, sembrava una altra o la mateixa llavó i, així, quan germinava una planta no sabia quina era. Totes excepte la darrera, la nº 7 que és un taronger (sols hi vaig sembrar quatre pinyols de taronja per fer suc de Mercadona. Quasi mai tenen pinyol, però alguna vegada, alguna taronja, com és aquest cas, en té). La primera xifra indica la data en que vaig fer la foto, la segona el nº de foto de la planta i la tercera el nom de la planta que, donat que no sé quin és s'indica com PMA (sembrada a Palma) seguit de l'ordre en que es va plantar: PMA01 (la primera) fins a PMA07 (la septima i darrera)

 
20240613_01PMA01                 20250302_02PMA01

 
20250410_03PMA01                 20250425_04PMA01 

20250512_05PMA01                  20250906_06PMA01

 
20251104_07PMA01             20251208_08PMA01





 
20250302_01PMA02                          20250410_02PMA02 

 
20250425_03PMA02               20250510_04PMA02

 
20251107_05PMA02                  20251208_06PMA02





20250302_01PMA03                             20250410_02PMA03

 
20250425_03PMA03                           20250903_04PMA03

  
20251104_05PMA03                  20251208_06PMA03    




   
            20240613_01PMA04                     20250302_02PMA04

20250410_03PMA04                              20250425_04PMA04
 
 
20250512_05PMA04.                       20250509_06PMA04

 
20251104_07PMA04                      20251208_08PMA04 





 
20240613_01PMA05.                        20250410_02PMA05

  
20250512_03PMA05                            20250903_04PMA05

20251104_05PMA05                   20251208_06PMA05





20250302_01PMA06                                      20250425_02PMA06 

 
20250906_03PMA06.                         20251104_04PMA06 

                                        
                       20251208_05PMA06





             20250512_01PMA07                     20250903_02PMA07
          Taronger sembrat ahir: 
       4 pinyols de taronges, per 
           a suc, de Mercadona.

            20251104_03PMA07                          20251208_04PMA07  













       






















dilluns, 15 de desembre del 2025

Illes Balears

Illes Balears  


Illes Balears: 
        
        Balears: 

                Mallorca

                Menorca

        Pitiuses: 

                Eivissa

                Formentera

Polsa sobre l'illa de la que t'interessi la informació. 


diumenge, 14 de desembre del 2025

Formentera

Formentera 

Situació, extensió i població: 

Formentera és l’illa més petita i meridional de les Illes Balears. Està situada al sud de l’illa d’Eivissa, de la que está separada per un estret pas d'aigua i d'illots anomenat Freus, de 7 quilòmetres de longitud. És l’illa més meridional de l’arxipelag balear. 


En les seves profunditats, l’envolta un bosc submarí de posidònia que és Patrimoni de la Humanitat. 
Té una superfície de 83,2 km². És l'illa habitada de menor extensió de les Illes Balears. 

La població de Formentera va assolir el 2024 els 11.483 habitants. A més, Formentera va ser l'illa amb la proporció més gran de residents nascuts fora de les Illes Balears: el 62,84%. Aquest percentatge és lleugerament superior al dEivissa (61,7%) i clarament més elevat que a Mallorca (45,7%) i Menorca (44,1%). 

A Formentera, la població ha augmentat però de manera molt menys significativa que a les altres illes balears. A passat dels 11.389 habitants l’any 2023 a 11.483 habitants l’any 2024 (increment de 94), dels quals  5.893 són homes i 5.590 són dones. 

Municipi i nuclis de població: 

L’illa de Formentera consta d’un sol municipi: Sant Francesc Xavier (sant Francesc de Formentera), que és la capital del municipi (és seu del Consell de Formentera i de l’Ajuntament). I, a més, els següents nuclis de població: Sant Ferran de ses Roques, es Cap de Barbaria, Pilar de la Mola, sa Savina, es Pujols, es Caló, ses Bardetes, i ses Salines.


Sant Francesc Xavier és el centre administratiu de l’illa que destaca la seva tosca església, fortalesa en el centre del seu nucli antic. Al nord hi ha La Savina i Es Pujols, les principals zones turístiques de recepció de viatgers. El solitari Pilar de la Mola és el lloc més aïllat, però pren vida a l’estiu amb el seu mercat artesanal els dimecres i diumenges a la tarda. Es Caló de Sant Agustí és un poblet de pescadors on trobem el veritable sabor mediterrani de la illa i Sant Ferran ens recorda la vella essència hippy i bohèmia de les Pitiüses que, d’alguna manera, continua viva en ambdues illes.