Quatre mesos de barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 3. Manuel Pérez

 SUMARI:

1 Pròleg 
2  Quatre mesos de Barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 
3 La gran responsabilitat dels governants. 
4 Per què va triomfar el feixisme a Palma de Mallorca. 
5 Surten al carrer els assassins. 
6 Han estat afusellades 5.250 persones. 

7 La interlocutòria de la mort. 
8 Eliminats els homes, es persegueix les dones. 
9 Després del terror, la fam, la ruïna econòmica. 
10 El robatori, mètode de govern. 
11 L'Acompa-gut de bitllets. 
12 L'Expedició de Bayo. 
13 L'ocupació italiana. 

14 Les propagandes del Comte Rossi. 
15 Rossi amenaça França. 
16 La consciència universal està atrofiada. 
17 El gran error de França i d'Anglaterra. 
18 La reconquesta d'Eivissa. 
19 Com parlen els bisbes. 
20 Barbarie feixista i generositat dels nostres milicians. 

21 Diferència de tracte. 
22 Pitjor que les hienes. 
23 La detenció del «Ciutadella» i el bombardeig de Roses. 
24 El Ciutadella
25 La nostra fuga de Mallorca. 
26 Menorca l'heroica. 
27 Epíleg.

14 LES PROCLAMES DEL COMTE ROSSI

Quan hi havia desfilada militar. el Comte Rossi marxava al capdavant de les milícies feixistes muntat a cavall. Parlava totes les setmanes des del micròfon de Ràdio Mallorca. Assistia a les funcions de teatre fent discursos inflamats, en els quals manifestava el seu odi profund al poble català. Després li van encarregar d'anar de poble en poble en missió de propaganda feixista. En un discurs que va pronunciar al poble de Sóller va dir el següent:

«... Itàlia i Espanya són germanes de raça, d'idees i de religió. La cultura, la civilització i l'engrandiment de la raça llatina exigeixen que exterminem fins a l'últim marxista, i, si cal, matarem pares, mares i fills, perquè aquesta llavor maleïda no fructifiqui...».

15 Rossi amenaça França

En un altre discurs, pronunciat al poble de Manacor, va fer aquesta afirmació, que té una gravetat extraordinària i que tot el poble mallorquí coneix, ja que es va donar a llum als diaris feixistes:

«... Hem reconquerit Ibiza, després conquerirem Mahón i per últim ens apoderarem de Catalunya. Un cop conquerida Catalunya, instaurarem el règim feixista a tot Espanya. Després –va continuar afirmant el Comte Rossi–, triomfant el feixisme a Espanya, col·locarem la França democràtica en situació crítica, perquè entre Alemanya, Itàlia i Espanya formarem un cercle de ferro i vam restaurar a Europa l'antic Imperi Romà, que era orgull de tota una raça.»

 

16 LA CONSCIÈNCIA UNIVERSAL ESTÀ ATROFIADA

La consciència universal no ha volgut assabentar-se d'aquestes veritats, tot i conèixer-les, perquè a Palma hi ha representants d'Anglaterra, de França, dels Estats Units, i com jo, millor que jo, perquè estaven en plena llibertat, podien contemplar les maniobres del feixisme italià.que atempten contra tot principi de cultura, de civilització, i de tots els drets internacionals?

Vegem: França és el país de la democràcia. França va fer la Revolució de 1789, iniciada amb la presa de la Bastilla, promulgant els Drets de l'Home i del Ciutadà. França va fer la Revolució del 1848 i més tard, el 1871, marcava una epopeia gloriosa amb la Commune de París, ofegada en sang pel fatídic Casimiro Thiers. França està governada, el dia 19 de Juliol per un govern al capdavant del qual es troba León Blum, que es diu representant dels treballadors francesos.

I aquesta França, oblidant el seu passat gloriós, no es va col·locar des del primer moment, com era el seu deure, al costat dels treballadors espanyols.

És que, fins i tot des del punt de vista internacional i defensant els seus propis interessos, França havia de comprendre que el triomf del feixisme a Espanya seria un cop de mort contra la seva pròpia independència.

I la col·locaria, com va dir el Comte Rossi a Mallorca, en una situació crítica, perquè què podria fer França si Alemanya, Itàlia i Espanya feixistes tractessin d'atacar-la per anul·lar-la com a país lliure?

17 EL GRAN ERROR DE FRANÇA I D'ANGLATERRA

Doncs bé; ni tot i tenir en compte aquestes raons fonamentals, basades en el propi instint de conservació, França i Anglaterra no es van col·locar al nostre costat per enfonsar definitivament les ambicions imperialistes del feixisme. I aquestes vacil·lacions de tots dos països, demostrades ja anteriorment a la Societat de Nacions quan Mussolini es va llançar a l'aventura etíop, van determinar el que Alemanya ocupés l'arxipèlag canari i Itàlia s'apoderés de Palma de Mallorca.

Els italians volen que Anglaterra i França els reconeguin com a legítima la conquesta d'Abisinia, i la forma d'obligar França i Anglaterra que reconeguin el nou Imperi és posar en perill els seus interessos. Per què? Perquè Itàlia sap, i ho sap també Anglaterra, que a l'Imperi britànic de res li servirien Gibraltar, Malta, ni el Canal de Suez, si l'arxipèlag balear està en poder dels italians.

I sap França també que si l'illa de Menorca cau en poder dels italians, les seves relacions amb les colònies de l'Àfrica estan en perill.

Aquesta conducta vacil·lant de França i Anglaterra ha determinat que Itàlia i Alemanya portin la seva audàcia a l'extrem d'enviar els seus soldats a Espanya i al Marroc, agreujant encara més la situació, ja que posen en perill, no només la pau a Europa, com també de tot el món.

 

18 LA RECONQUESTA D'EIVISSA

Fet brutal que demostra de forma eloqüent la descarada intervenció d'Itàlia a favor dels rebels feixistes.

Poc després d'abandonar els nostres l'illa de Mallorca, l'Estat Major feixista va anunciar amb gran revenja que les seves forces es disposaven a reconquerir l'illa d'Eivissa, que encara estava ocupada per les milícies populars. Vegem com va ser reconquerida l'illa d'Eivissa pels facciosos:

Hi havia a Palma de Mallorca tres vaixells mercants de la Companyia Trasmediterrània. Eren ells el «Ciutat de Palma», el «Jaime I» i el «Mallorca». Aquests tres vaixells van ser pintats de negre, col·locant-los la bandera italiana. Al «Ciutat de Palma» li van posar el nom de «Calàbria», i hi van embarcar els falangistes i forces del Terç mallorquí, integrat per tots els maleïdors de l'illa.

De nit, i amb els llums apagats, van sortir aquests vaixells de Palma de Mallorca, custodiats per tres vaixells de guerra italians, que els van protegir i acompanyar fins a l'esmentada illa. Però no es van limitar a acompanyar-los a penes, ja que podem afirmar –i això està plenament confirmat– que a Eivissa, a més dels falangistes i el Terç, van desembarcar marins italians sota la direcció del Conde Rossi. Recordo que dos dies després de l'ocupació d'Eivissa, el diari feixista «La Última Hora», publicava un comunicat que deia així:

«Les nostres valentes tropes, recolzades per la marineria, després d'una acció brillantíssima, han reconquerit la germana illa d'Eivissa, que estava sotmesa a la barbàrie vermella.»

Signa «El Conde Rossi».

Prova més evident de la intervenció italiana no es pot presentar a la consciència internacional.

19 COM PARLEN ELS BISBES

És un fet conegut a tot Mallorca, que el repartiment d'armes als elements feixistes de l'illa es va fer a l'interior de les esglésies i convents. Triomfant el moviment a Palma, van col·locar ametlers a les torres i terrats d'aquests edificis, que estaven fortament guarnits per soldats i falangistes. A la Casa del Poble, transformada en caserna general de Falange Española, se celebren misses diàriament i hi acudia el Bisbe de Palma per beneir els seus ostatges d'assassins. En acabar una d'aquestes misses, el cèlebre Bisbe va pronunciar des del micròfon de Ràdio Mallorca la següent al·locució: «Si volem honrar Déu i defensar la Santa Religió Catòlica, Apostòlica i Romana, cal que deixant-nos de sentimentalismes, exterminem fins a l'últim marxista, perquè els marxistes –va afirmar el Bisbe– no són ni cristians, ni espanyols.»

20 BARBÀRIE FEIXISTA I GENEROSITAT DELS NOSTRES MILICIANS

Els feixistes, en les seves propagandes, afirmaven sempre, que a les regions ocupades per nosaltres es cometien crims abominables. El «Correu de Mallorca» va arribar a dir en una de les seves cròniques, que a Barcelona els nens eren assassinats i penjats dels balcons, les monges violades i cremades vives, que el robatori i el pillatge eren la nostra única preocupació, i moltes coses més que causaven pavor als qui les llegien.

La conducta dels nostres milicians durant el temps querenren a Mallorca, va demostrar de forma palmària la falsedat d'aquestes afirmacions, que tenien com a única finalitat el propòsit de desprestigiar la nostra causa.

L'endemà de desembarcar els nostres a Porto Cristo, es presentaren a Palma set monges que prestaven serveis en un convent d'aquest poble. Entre els feixistes va causar sorpresa l'arribada d'aquestes monges, ja que creien que els nostres les assassinarien.

En preguntar-los com havien pogut escapar a la fúria vermella, elles espontàniament van contestar el següent:

«Quan van desembarcar a Porto-Cristo, ens van reunir a les set, preguntant-nos si volíem quedar entre ells per servir d'infermeres als Hospitals de Sang, o si per contra volíem tornar a Palma de Mallorca. Manifestem el nostre desig de tornar a Palma, i ells, sense el menor insult o greuge, ens van deixar en absoluta llibertat, oferint-nos abans de marxar un vas de cafè amb llet a cadascuna».

Igual conducta van observar els nostres amb els pagesos que van trobar a Porto-Cristo, Son Carrió i Son Servera, i va ser tan elevada la generositat dels milicians del poble, que aquests pagesos, en la seva majoria, els van acompanyar voluntàriament a Mahón quan es va ordenar la retirada.