Quatre mesos de barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 2. Manuel Pérez

 

Quatre mesos de barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 2. Manuel Pérez. València, gener de 1937

SUMARI

1 Pròleg 

2  Quatre mesos de Barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 

3 La gran responsabilitat dels governants. 

4 Per què va triomfar el feixisme a Palma de Mallorca. 

5 Surten al carrer els assassins. 

6 Han estat afusellades 5.250 persones. 

7 La interlocutòria de la mort. 

8 Eliminats els homes, es persegueix les dones. 

9 Després del terror, la fam, la ruïna econòmica. 

10 El robatori, mètode de govern. 

11 L'Estampat de bitllets. 

12 L'Expedició de Bayo. 

13 L'ocupació italiana. 

14 Les propagandes del Comte Rossi. 

15 Rossi amenaça França. 

16 La consciència universal està atrofiada. 

17 El gran error de França i d'Anglaterra. 

18 La reconquesta d'Eivissa. 

19 Com parlen els bisbes. 

20 Barbarie feixista i generositat dels nostres milicians. 

21 Diferència de tracte. 

22 Pitjor que les hienes. 

23 La detenció del «Ciutadella» i el bombardeig de Roses. 

24 El Ciutadella

25 La nostra fuga de Mallorca. 

26 Menorca l'heroica. 

27 Epíleg.

7 LA INTERLOCUTÒRIA DE LA MORT

Fins al dia 18 de Novembre, data en què aconsegueixo escapar de l'infern feixista de Mallorca, només a la capital de l’arxipèlag havien estat assassinats sota la direcció del Comte Rossi 3.250 treballadors.

Això només a Palma de Mallorca; si parlem de Sóller, d'Alcudia. De Campos, Manacor, Pollensa, etc., el nombre d'assassinats s'eleva a l'enorme xifra de 5.250.

En quina forma s'han comès aquests assassinats? És una cosa brutal que l'ensopegament arribi a aquests extrems de crueltat en una població que ni tan sols va poder disparar un sol tir contra aquests miserables; una població que no va poder defensar-se perquè no tenia mitjans per a això va ser la venjança freda, cobejada, premeditada; va ser la demostració del que és en realitat el feixisme espanyol, que ha superat en crueltat altres països, com Itàlia, Alemanya, Cuba, Xile, Perú i quants han instaurat aquest règim dolent.

Doncs bé; hi havia un cotxe tràgic, a la qual anomenaven «el cotxede la Mort». Aquest cotxe sortia de matinada. Anava pels barris extrems de Palma on viuen els treballadors, els humils; on sabien que només podien trobar una maledicció, una mirada de menyspreu, de terror i d'odi.

Els homes eren arrencats de les seves llars, els conduïen al quarter general de Falange; allà els insultaven, els escarnien, els obligaven a donar crits de «¡Arriba España!», i després emprant els mètodes italians, els feien ingerir mig litre d'oli de ricí.

Comesa aquesta infàmia, els conduïen una altra vegada al cotxe, amarrats de dos en dos, i el cotxe marxava amb els llums apagats fins a la carretera pròxima al cementiri. Un cop allà els feien baixar per afusellar-los per l'esquena. Després d'assassinar-los, de saquejar-los, els arrencaven els ulls i els mutilaven el rostre a cops de matxet perquè ningú pogués reconèixer-los.

Hi ha qui afirma que aquestes tortures les posaven en pràctica abans d'afusellar els desgraciats; jo no vaig poder comprovar aquest extrem, però sí que asseguro que els cadàvers apareixien horriblement mutilats.

Un dia em vaig aventuar a acudir al cementiri acompanyant una familla que tenia un fill assassinat. Vaig veure sobre la llosa freda catorze cadàvers; ningú podia reconèixer-los; eren piltrafes humanes. Estaven nus, plens de terra, els ulls fora de les òrbites, el rostre ple de cops de matxet. Un d'ells tenia un puny tancat, apretant de forma tràgica entre els seus dits crispats un grapat d'herba.

Hi ha a les presons de Palma de Mallorca, al castell, als vaixells ancorats al port i en una presó nova que han hagut de construir, perquè ja no hi havia on ficar tants presoners, més de 6.000 homes. Entre ells hi ha 270 guàrdies civils i carabiners i prop de 100 soldats catalans.

8 ELIMINATS ELS HOMES, ES PERSEGUEIX LES DONES

Assassinats o detinguts tots els homes que podien ser un obstacle per al feixisme, els sicaris de Palma van iniciar una persecució ferotge contra les dones del poble.

La barriada de la Llibertat, on viuen en la seva majoria els treballadors, va ser teatre d'actes de veritable vandalisme. En aquesta barriada van establir els falangistes un quarter general, al capdavant del qual es trobava un individu anomenat Reverter, molt conegut per la seva crueltat.

Cada nit eren detingudes i conduïdes a aquest quarter general trenta o quaranta dones que ells consideraven d'idees avançades.

Allà, després de tallar-los el pèl i obligar-les a beure mig litre d'oli de ricí, les ficaven en camions i les passejaven pels carrers de Palma per divertir les hienes feixistes.

Acabada aquesta infàmia, els anotaven els noms i domicilis, dient-los que quedaven en l'obligació d'acudir a missa tres vegades per setmana, sota l'amenaça de sotmetre-les a un càstig més sever, que podia culminar a la presó o la mort.

9 DESPRÉS DEL TERROR, LA FAM, LA RUÏNA ECONÒMICA

Mallorca té els seus millors mercats a Llevant i Catalunya. D' aquestes regions importa les matèries primeres indispensables per al desenvolupament de les seves indústries, i hi envia també la major part dels seus productes.

Triomfant el feixisme a l'illa, i en virtut del bloqueig, la crisi de treball, que ja era intensa, va assumir caràcters alarmants, provocant entre el proletariat la fam i la desesperació; això, unit al terror imperant, fa que la seva situació sigui insostenible.

En poc temps es van esgotar els articles de primera necessitat, entre ells l'arròs, la farina, el cafè, el sucre, els medicaments, l'oli i molts altres indispensables per a la vida de la població.

L'Ajuntament va crear uns menjadors econòmics, en els quals servien als sense feina una mica de sopa amb moniatos; això era un veritable escarni a la misèria, però molts desgraciats ho acceptaven per no morir lentament de fam.

Exceptuant els serveis públics, puc assegurar que el treball a Mallorca està totalment paralitzat, la qual cosa determina que el proletariat està sotmès a la misèria més espantosa.

10 EL ROBATORI, MÈTODE DE GOVERN

Per atendre les necessitats de la guerra el Comandant Militar de Mallorca va publicar un bàndol ordenant que en un termini no superior a 72 hores, tots els que tinguessin en el seu poder alfàbregues, monedes d'or, paper moneda estranger, o una cosa que tingués un valor efectiu per a l'intercanvi internacional, havia d'entregar-lo, so pena de ser detingut, incautat el que es trobés al seu domicili i sotmès a la llei militar, que era tant com ser afusellat.

Després, per cobrir aquests robatoris i donar-li forma legal, deien als diaris: «Llista dels donatius entregats a la Delegació d'Hisenda pels habitants de Palma de Mallorca, que estan donant proves del seu gran patriotisme i amor a la causa nacional.»

Abans mateix d'expirar el termini de 72 hores els militars rebels van prendre grans precaucions per impedir que ningú pogués ocultar els seus valors.

Primer van acudir a les cases de préstec, on es van incautar de tot el que representava algun valor. Després van ser als establiments bancaris, on van ordenar que a ningú en absolut lliuressin un sol cèntim, sense que per a això presentessin una autorització del comandant militar.

Finalment, grups de falangistes es van dedicar a efectuar registres domiciliaris per procedir a la confiscació del que no s'havia lliurat voluntàriament i detenir els infractors.

Moltes famílies humils, que per no sucumbir de fam havien emprenyat petites alfàbegues, van ser despullats d'elles pels feixistes, i com un insult a la seva pròpia misèria, la premsa local publicava els seus noms, declarant que les havien ofert voluntàriament per al moviment nacional.

Aquest robatori descarat va provocar un malestar profund entre la població de Mallorca, fins i tot entre aquells que en el primer moment recolzaven el moviment militar.

Una companya que prestava els seus serveis com a cuinera a casa d'un dels burgesos més coneguts de Palma, va esclatar un dia aquestes paraules, dirigides a un amic del seu patró que allà havia acudit a visitar-lo: «Aquesta gent ens ha enganyat miserablement. Per comptar amb el nostre suport deien que els vermells es dedicaven al robatori, al pillatge, a l'assassinat, sembrant arreu el dolor i la mort.

Ara resulta tot el contrari. En nom de l'ordre i de la pàtria ens han tret l'or, la plata, retenint fins i tot els dipòsits que tenim als bancs, ja que ni tan sols permeten que retirem l'indispensable per cobrir les nostres necessitats. Més valia que no ens hàgim ficat en aquesta aventura, ja que amb la República, encara que tingués un matís esquerranós, els nostres drets estaven assegurats».

11 L'ESTAMPAT DE BITLLETS

Quan el cèlebre Govern de Burgos va ordenar l'estat de bitllets de banc, el comandant militar de Palma va publicar un bàndol ordenant que aquests fossin presentats a la Delegació d'Hisenda en el termini improrrogable de vuit dies. Aquesta mesura va servir als feixistes de Mallorca per dur a terme una nova estafa. Vegem:

Com que en expirar el termini marcat els bitllets no tenen valor, els que en posseïen algun es van apressar a presentar-los.

Quan arribaven a la Delegació i entregaven els seus bitllets, lluny d'estampillar-los al moment, els donaven un rebut indicant la quantitat dipositada, dient-los que tornessin a recollir-la en el termini de vuit dies. Doncs bé; quan tornaven pels seus bitllets els entregaven a penes un 75 per cent, declarant que el 25 per cent restant quedava per al moviment nacional.

Així, doncs, el que, per exemple, havia entregat 2.000 pessetes en bitllets per tal de legalitzar-los amb el que diu «Arriba España!», rebia a penes 1.500 pessetes i un rebut que deia: «Rebem de Don Fulano de Tal la quantitat de 500 pessetes com a donatiu per al Moviment Nacional de Salvació d'Espanya».

Heus aquí el procediment que posen en pràctica els feixistes per procurar-se els diners que necessiten, diners que empren per assassinar els treballadors espanyols.

12 L' EXPEDICIÓ DE BAYO

A principis d'Agost va arribar a Palma la notícia que les illes de Cabrera, ibiza i Formentera havien estat ocupades per les forces lleials i que aquestes es preparaven per fer un desembarcament a Palma de Mallorca.

Un gran pànic es va apoderar dels feixistes mallorquins, ja prou desmoralitzats pels fracassos que els seus ostatges havien patit a Barcelona, Madrid i Llevant.

Dies després era el Comandant Militar, Coronel García Ruiz, qui des de Radio Mallorca comunicava al poble amb veu emocionada, en la qual demostrava una por fantàstica, que els rojos –així ens anomenen– havien aconseguit desembarcar a Porto-Cristo.

Entre la classe treballadora i els elements d'esquerra, la notícia va causar una alegria profunda, ja que donat el pavor imperant entre els rebels, creien arribada l'hora de l'alliberament.

Jo em trobava a vuitanta quilòmetres de Porto-Cristo i no vull emetre judicis que poguessin ser injustos. Tanmateix, els que coneixen a fons l'illa de Mallorca i seguien pas a pas les operacions dels rebels, afirmen que Palma va poder caure en poder dels nostres en un termini no superior a deu dies.

Vegem aquestes raons. Manacor estava en aquells moments gairebé desballestida, ja que els feixistes no esperaven que per aquell lloc es pogués intentar un desembarcament. Si tenim en compte que Manacor és la població més important de l'illa, com també la més esquerrana de totes, i que mancava de forces suficients per defensar-la, no és aventurat afirmar que si els nostres l'ataquen en el primer moment la guarnició s'hagués rendit sense la menor resistència. És més: quan els nostres van desembarcar, a Palma no existia un sol avió, prova d'això és que durant deu dies els hidros lleials visitaven diàriament la capital, sembrant el pànic entre els rebels. I durant aquest temps, els nostres es van dedicar a fer operacions a la costa, ocupant petits pobles sense importància, com Son-Servera i Son-Carrió. Per què no es va fer l'atac a Manacor, que dista a penes deu quilòmetres de Porto-Cristo? No soc jo el que haig de discutir-ho.

El cert és que els rebels van aprofitar aquest temps per mobilitzar noves quintes, fortificar i guarnir Manacor i portar d'Itàlia els hidros, trimotors i caça que havien d'emprar per ametrallar els nostres i assegurar la defensa de l'illa.

Amb tot això els rebels no van aconseguir elevar la moral dels seus; els homes que mobilitzaven eren en la seva majoria pares de familla deixaven les seves llars en ruïna i, per tant, marxaven al capdavant de mala gana, disposats a passar a les files lleials en el moment més oportú.

Quan tot estava preparat per donar un cop de mort als feixistes de Mallorca, es va ordenar la retirada dels nostres. Retirada que va causar profunda decepció entre els treballadors de Palma i va alentir l'enemic per perseguir-los amb més crueltat. 

Però fem punt final sobre aquest episodi i siguem el nostre relat, parlant de la intervenció estrangera.

13 L' OCUPACIÓ ITALIANA

No parlaré de la influència italiana a Balears i sí de l'ocupació de l'arxipèlag pels italians, perquè vulguem o no, Palma de Mallorca, Cabrera, Eivissa i Formentera són avui veritables feus de l'Imperi de Mussolini.

Vegem com es va dur a terme aquesta ocupació: Des que es va iniciar el moviment feixista a Mallorca apareixia setmanalment a l'illa un hidro italià que feia el servei postal entre Palma i Gènova. En aquest hidro va fer diversos viatges el fill del cèlebre contrabandista Juan March, principal responsable de la guerra civil que avui patim en Espanya. Era ell, qui d'acord amb els rebels, feia les gestions necessàries per aconseguir a Itàlia el material de guerra, i va ser ell també qui amb el concurs del Marquès de Sayas, va conquerir el suport d'aquesta figura negra que es diu Conde Rossi.

Als deu dies d'haver desembarcat la columna de Bayo va aparèixer a l'illa aquest hidro-fantasma i amb ell tres potents hidros per als facciosos.

Poc després, i coincidint amb una nova visita del cèlebre hidro, van arribar sis trimotors de bombardeig i tres caça italians, i amb ells quaranta aviadors i igual nombre de mecànics. Va arribar també per aquest temps a Palma de Mallorca un vaixell mercant italià custodiat per un creuer lleuger de la mateixa nacionalitat, desembarcant al port gran quantitat de material de guerra. Però Itàlia no es va limitar a enviar material de guerra: va fer més encara; va muntar a Mallorca una fàbrica d'armes sota la direcció de tècnics militars, i en aquesta fàbrica es construeixen projectils per a canons i les potents bombes de 100 i 150 quilos, que aquests miserables empren per assassinar els ancians, les dones i els nens d'Espanya.

Al port de Palma de Mallorca, des que es va iniciar el moviment militar, han romàs sempre un escurçat i tres creuers lleugers italians. Aquests vaixells no es limitaven a penes a estar ancorats al port sinó que vigilaven la costa, feien senyals als vaixells pirates i protegien el contraban d'armes.

Completant aquest pla d'intervenció, el fatídic Conde Rossi va assumir la direcció suprema de l'exèrcit rebel, i de l'aviació es va encarregar un comandant, també italià, que es diu Marcotti.

Diàriament baixaven a terra els marins italians, els quals formant grans grups amb les senyoretes de Falange, passejaven pels carrers fent la salutació feixista i cantant alegrement la «Giovenezza», el cèlebre himne de les camises negres.

Per a més escarni els falangistes, els sicaris del Terç i molts soldats, portaven sobre el pit les banderes monàrquiques i italiana, i a la cintura el simbòlic punyal que recorda l'època negra dels Borgia.

A les vitrines dels grans establiments hi havia retrats de Mussolini i del Conde Rossi, guarnits amb les banderes espanyola i italiana. En una paraula: Palma era una cosa semblant a Addis Abeba, capital del desdit imperi etíop.