El cultiu dels olivars ha modelat el paisatge de la serra de Tramuntana (Mallorca). Substitueix el bosc original d'alzines; de les olives es treu l'oli a les tafones i, a més a més, s'alimenten a l'hivern grans esbarts d'estornells. En molts indrets -barranc de Biniaraix, per exemple- marges de pedra retenen el sòl. Antics camins comuniquen les grans possessions olivareres amb llocs emblemàtics com el monestir de Lluc o els pobles de Sóller, Fornalutx i Bunyola; arreu hi ha rotllos de sitja, cases de neu i barraques de carboners. Massanella, la serra d'Alfàbia i l'Ofre són llepolies per als senderistes. Per sobre destaquen el puig Major de Son Torrella i el penyal del Migdia.
dilluns, 26 de maig del 2025
Mallorca Natural. 12 La Serra. Sectors Central i Nord
El cultiu dels olivars ha modelat el paisatge de la serra de Tramuntana (Mallorca). Substitueix el bosc original d'alzines; de les olives es treu l'oli a les tafones i, a més a més, s'alimenten a l'hivern grans esbarts d'estornells. En molts indrets -barranc de Biniaraix, per exemple- marges de pedra retenen el sòl. Antics camins comuniquen les grans possessions olivareres amb llocs emblemàtics com el monestir de Lluc o els pobles de Sóller, Fornalutx i Bunyola; arreu hi ha rotllos de sitja, cases de neu i barraques de carboners. Massanella, la serra d'Alfàbia i l'Ofre són llepolies per als senderistes. Per sobre destaquen el puig Major de Son Torrella i el penyal del Migdia.
dimecres, 19 de març del 2025
Mallorca Natural 12: La Serra (Sector Central) / La Serra (Sector Nord)
Mallorca Natural 12: La Serra (Sector Central) / La Serra (Sector Nord)
La Serra. Sector Central
El cultiu dels olivars ha modelat el paisatge de la serra de Tramuntana (Mallorca). Substitueix el bosc original d'alzines; de les olives es treu l'oli a les tafones i, a més a més, s'alimenten a l'hivern grans esbarts d'estornells. En molts indrets -barranc de Biniaraix, per exemple- marges de pedra retenen el sòl. Antics camins comuniquen les grans possessions olivareres amb llocs emblemàtics com el monestir de Lluc o els pobles de Sóller, Fornalutx i Bunyola; arreu hi ha rotllos de sitja, cases de neu i barraques de carboners. Massanella, la serra d'Alfàbia i I'Ofre són llepolies per als senderistes. Per sobre destaquen el puig Major de Son Torrella i el penyal del Migdia.
El torrent de Pareis, el puig Roig, el puig Gros de Ternelles, el puig Tomir i Formentor són alguns dels llocs destacats del tram nord de la serra de Tramuntana. En torrenteres quasi secretes, hi sobreviu el ferreret, un granotet endèmic. Aquí queden encara grans alzinars, entre extensions desolades de roca calcària i carritxeres. L'olivar, els xots i abans el carbó i la neu han estat els aprofitaments principals del lloc. Les grans finques es conserven amb treball: Ternelles, Mossa, Ari ant, Mortitx... A la costa brava crien falcons marins, àguiles peixateres i voltors negres. A cala Tuent, les oliveres freguen la mar. A Pollença, un vell castell roquer guarda memòria del breu Regne de Mallorca.
diumenge, 16 de març del 2025
Mallorca Natural 11: La Trapa / La Serra (Sector Sud)
Mallorca Natural 11: La Trapa / La Serra (Sector Sud)
La Trapa
La història de la Trapa (Andratx, serra de Tramuntana de Mallorca) és singular. Monestir fundat a la vall de Sant Josep per monjos trapencs exiliats de França a principi del segle XIX, és la primera finca privada de les Balears destinada a usos exclusivament conservacionistes. El GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) l'adquirí per subscripció popular, amb petites aportacions particulars, col·laboracions d'artistes i ajuts d'institucions locals i d'entitats internacionals com la Societat Zoològica de Frankfurt. Les 75 ha de la Trapa són àmbit d'excursions i de pràctiques d'educació ambiental. Des de la Trapa es pot veure la inoblidable Dragonera.
El sud de la serra de Tramunta de Mallorca és més sec i calorós. El bosc -l'alzinar, el pinar,... - reté per sort la humitat en el sòl i protegeix del sol intemperat el ric sotabosc de mates, llampúdols, romanins, estepes, amb acompanyament de plantes espinoses: esparregueres, esbarzers i aritges. Hi abunden, a redols, els bolets. El paisatge fortament humanitzat presenta marges i terrasses de conreu, sèquies, camins i forns de calç. La costa és irregular, amb espadats i petites cales de còdols amb fons marins rics en aigües transparents. El puig de Galatzó és un cim mític, l'Esclop guarda una història de medicions geogràfiques. El massís de na Burgesa penetra en el municipi de Palma.