Mallorca natural 03: Parc natural de Cabrera

Mallorca natural 03: Parc natural de Cabrera

El primer parc nacional de les Balears (Llei 14/91 , Corts Generals espanyoles) comprèn l'illa de Cabrera i altres illots com na Redona, l'Esponja, la Conillera, l'Imperial, na Plana, na Pobra, els Estells... , a més d'una gran extensió marina. De les 10.000 ha del parc nacional, 1.836 són de terra emergida. Pinars i garrigues d'ullastre, llampúdol bord i mata cobreixen el sòl àrid, amb romanins, xiprells, estepes i canyes ferles. Ginestes i lleteres posen colors a l'ambient poc plujós. Les sargantanes endèmiques corren arreu. Falcons marins i àguiles peixateres, amb virots, baldritges, nonetes, corbs marins i gavines de bec vermell són el floret d'espècies que justifiquen la protecció del lloc.

El mar ha modelat, durant mil ·lennis, les voreres rocoses dels illots i de Cabrera Gran. En el port, refugi en dies de mal temps, un vell castell roquer recorda èpoques de pirateria i de penúria en el mateix mar on es poden veure dofins i mulars, tintoreres, esbarts de tonyines i agrupaments bellugadissos de pàmpols o llampugues a la superfície, perseguits antany per pescadors i avui només per aus marines. Els fons de l'entorn de Cabrera són una reserva d'espècies i d'hàbitats. Sobretot, han pogut recuperar-se els algars -praderies de Posidonia oceanica- on moltíssimes altres espècies troben protecció i recer i per mitjà dels quals es regenera l'oxigen de les aigües. 

Miquel Rayó

Quin pandero!

La seva gestió. Les seves informacions: Cap per avall

Quin pandero que està fet! Voldria Cabrera per a ell tot sol, per anar-hi a fer bauxes de llagosta i Moet Chandon amb el seu mariner, en Bosch Esponja, i na Rosa Estaràs. EL GOB denuncia vessaments d'aigües brutes sense depurar al mar de Cabrera per excés d'explotació. I aquest impresentable, molest per la justa crítica contraataca acusant al GOB diguent que els estudis i treballs que fan allà no tenen altre interés que el poder gaudir de Cabrera. Que sàpiga aquest petroler del mar balear i destructor de la darrera zona humida de la Platja de Palma que si no fos pel GOB i MÉS per Mallorca Cabrera ja seria una altra Tagomago lliurada als amics explotadors del Conseller o del partit paradigma de l'especulació, corrupció i destrucció. Si vostè/tu ets de dretes, a les properes eleccions, vota PI o vota PSOE, però no tornis a votar als Companys Boys, Bausas Boys i/o Rajoys Boys

Denuncia del GOB:

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2014/09/10/gob-denuncia-vertido-aguas-sucias/960771.html

Pataleta del nin malcriat en forma de reacció:
http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2014/09/12/company-acusa-gob-disfrutar-exclusiva/961321.html

Parc natural de Cabrera

Parc natural de Cabrera

El primer parc nacional de les Balears (Llei 14/91, Corts Generals espanyoles) comprèn l'illa de Cabrera i altres illots com na Redona, l'Esponja, la Conillera, l'Imperial, na Plana, na Pobra, els Estells ... , a més d'una gran extensió marina. De les 10.000 ha del parc nacional, 1.836 són de terra emergida. Pinars i garrigues d'ullastre, llampúdol bord i mata cobreixen el sòl àrid, amb romanins, xiprells, estepes i canyes feries. Ginestes i lleteres posen colors a l'ambient poc plujós. Les sargantanes endèmiques corren arreu. Falcons marins i àguiles peixateres, amb virots, baldritges, nonetes, corbs marins i gavines de bec vermell són el floret d'espècies que justifiquen la protecció del lloc.

El mar ha modelat, durant mil·lennis, les voreres rocoses dels illots i de Cabrera Gran. En el port, refugi en dies de mal temps, un vell castell roquer recorda èpoques de pirateria i de penúria en el mateix mar on es poden veure dofins i mulars, tintoreres, esbarts de tonyines i agrupaments bellugadissos de pàmpols o llampugues a la superfície, perseguits antany per pescadors i avui només per aus marines. Els fons de l’entorn de Cabrera són una reserva d'espècies i d'hàbitats. Sobretot, han pogut recuperar-se els algars -praderies de Posidonia oceanica- on moltíssimes altres espècies troben protecció i recer i per mitjà dels quals es regenera l'oxigen de les aigües.

.