dissabte, 16 d’octubre del 2010

Exposició de Mª Dolores Vázquez


Exposició Mª Dolores Vázquez Ferrer
Fires de Llucmajor 2.010
De divendres 15 a dilluns 18 d'octubre
al carrer Francesc Aulet cantonada Passeig Jaume III

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Mapes de les Illes Balears

Illes Balears



Mallorca



Menorca



Eivissa i Formentera



Cabrera


Per a veure els mapes més grossos, clica al damunt.


Vegeu els mapes actualitzats de Google a Balearweb:
.


dissabte, 2 d’octubre del 2010

Ajuda a ARCA a protegir el Patrimoni de ses Fontanelles


Rebut, per correu electrònic, de Manel Domenech i Angels Fermoselle.

----Mensaje original----
De: arcainforma@arcapatrimoni.net
Fecha: 30/09/2010 11:36
Para: "A.R.C.A Informa"
Asunto: Ajuda a ARCA a protegir el Patrimoni de ses Fontanelles

Benvolguts socis i simpatitzants,

Vos volem demanar que per favor, doneu difusió a aquest power point que ha elaborat ARCA  per salvar el Patrimoni etnològic que hi ha a ses Fontanelles i eque està amenaçat per la construcció d’un macrocentre comercial i d’oci.

Aquella idea que el Govern a principi de legislatura va desterrar, ara  ressuscita de mans del Consorci de la Platja de Palma, situant-la devora de la ubicació anterior.

Era això la regeneració de la Platja de Palma? No resulta creïble.

ARCA diu sí a la regeneració, però fent del Patrimoni  etnològic, cultural, arquitectònic i natural, el motor del canvi.

Per favor, reenvia aquest missatge.

Gràcies

ARCA
ASSOCIACIÓ PER A LA REVITALITZACIÓ DELS CENTRES ANTICS
C/ DE LA PAU, 5 07012 PALMA
TEL. 971 71 95 31 FAX 971 72 86 39
Octubre 2010

dijous, 30 de setembre del 2010

Comença la lliga acb de basquet


Estimats amics i amigues, com sabeu, avui comença la lliga acb de basquet. He fet una lliga "privada" en cada un dels dos jocs: 

- Supermanager.acb.com

- Jugones ACB

Aquesta lliga és: "Arcos Atlántico y Mediterraneo", la primera (supermanager) amb la clau: dosarcos  i la segona (jugones) sense contrasenya.

Per ara, en el primer joc, sols s'han apuntat 7 equips (jugadors) comptant el meu. Mentre que en segon únicament 3. En el primer joc poden participar un nombre qualsevol d'equips; en el segon lo ideal seria que en participassin el mateix nombre de equips que a l'acb, es a dir: 18.

Te convido a participar a la nostra lliga en ambdos jocs, així com a que hi convidis als teus amics i amigues.
.

dimecres, 29 de setembre del 2010

Dia 29 de setembre: vaga General a tota Espanya



Dia 29 de setembre de 2010: Vaga General a Espanya

Que la crisi econòmica de la primera dècada del nou mil lenni (2007 -) afecta, de forma molt desproporcionada, a la classe treballadora no ho dubta ningú amb seny. A Espanya milions de treballadors tenen un sou inferior a 1000 euros mensuals, mentre els lloguers mitjans d'habitatges superen els 700 euros mensuals (¿es pot viure amb 300 euros al mes?), Milions de treballadors (cinc milions) estan sense treball (una de cada 10 famílies té a la totalitat dels seus membres en edat laboral sense feina). Mentre aquesta crisi econòmica no ha afectat gens ni mica a banquers (Emilio Botín, el seu banc, Banc de Santander, va tancar l'any 2009 amb milers de milions de superàvit, amb santa barra, ha amenaçat amb que si s'imposa un impost financer a els bancs, aquest serà repercutit als petits impositors amb el que s'incrementarà la crisi econòmica), grans empreses o polítics.

Que el just equilibri en la participació de la riquesa creada per la producció, entre el capital i el treball s'ha desequilibrat absolutament i de forma atroç en benefici del capital i perjudici del treballador resulta evident i sagnant.

Per això no només la vaga general és justa, sinó que fins i tot cal una revolució econòmica i social, si és possible, per idees i d'aplicació pràctica solidària i incruenta, per la qual es restableixi l'equilibri entre treball i capital: curiosament, actualment, el factor que més contribueix a la creació de riquesa, el treball, és el menys repercutit per aquesta. És absolutament necessari canviar el sistema econòmic. D'un sistema capitalista (el capital capitalitza els beneficis) hem de passar a un sistema proporcional (els beneficis han de repercutir de forma proporcional tant al treball com al capital) en què tots els que vulguin (i no només els que puguin) treballin i si, per a això, és necessari que tots els que treballin ho facin menys temps reduir els temps de treball (jornades de menys hores, menys dies a la setmana i menys mesos a l'any), completant els temps restants mitjançant una organització d'activitats culturals, recreatives, esportives, socials,... prou atractives. És absolutament necessari. És absolutament de justícia. I és absolutament cavernari i injust que segueixin, avui en dia, havent-hi partits polítics i persones particulars que segueixin defensant el contrari: que el capital pugui exercir el liberalisme ultra, mentre que el treballador hagi de sotmetre's al caprici del capitalista. Tampoc demanaria el contrari: que el treball pugui exercir el liberalisme ultra i que els empresaris, polítics i banquers s'hagin de sotmetre al dictat d'aquest liberalisme laboral ultra. Ja he dit abans: un equilibri i solidaritat entre factors de producció i entre persones.
D'altra banda, si el sistema econòmic-polític-social necessita un canvi radical, també ho necessita el sistema sindical: Els sindicats segueixen ancorats en el treball i treballador industrial i accions socials solidàries, però no entenen, ni comprenen als nous treballadors, les noves activitats, les noves tecnologies.

Els sindicalistes han d'estar arrelats en tots els teixits laborals, han d'estar alliberats a temps parcials i no totals i per a un nombre màxim determinat d'anys (actualment, molts d'ells representen treballadors la funció dels que fa segles que no tenen si és que ho han fet en algun moment i l'àmbit de treball els és totalment aliè).
Considero que la vaga, a més 

e legal, és justa, i fins i tot insuficient, però, com humanista, no puc acceptar cap imposició violenta o amenaçadora (que recorda qualsevol de les dues repressions: franquista i antifranquista): És totalment inacceptable l'empresari que amenaça amb acomiadaments o amb fer perdre la condició de fix-discontinu per falta d'un dia de treball, el de la vaga. Però també és intolerable l'actitud de molts piquets coercitius, amb amenaces físiques incloses, per obligar a la vaga als que volen treballar o han de complir els serveis mínims (pactats fins i tot pels propis sindicats): Aquest matí, a l'aeroport de Palma, els membres d'un piquet, després de forçar a un grup de treballadors d'equipatges a parar els cridaven, amb tot desvergonyiment: "Bravo, company, solidaritat!" (quan la realitat era: "Treballador que vols treballar, tu no treballes perquè nosaltres et obliguem a no fer-ho"). Així, per descomptat, no anem enlloc, i per descomptat no a aquesta societat més justa que demanava i preconitzava més amunt.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista
.

diumenge, 26 de setembre del 2010

Eleccions catalanes. Enquesta

Eleccions catalanes

El proper 28 de novembre es celebren les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, de les que sortirè el President de la Generalitat de Catalunya. Qui sirà? el candidat de CIU (Artur Mas) o el candidat del PSC (Josep Montilla)? Contesta l'enquesta i a veure si encertes! Digueu als teus amics per a que la puguin contestar també.







divendres, 24 de setembre del 2010

Dos jocs de Basquet


Utilitzant els recursos del web

Avui, dos jocs de bàsquet.

Ha començat el curs i els nostres arcs (Mediterrani i Atlàntic), de cada vegada molt menys influents, poden seguir sent recursos que serveixin per navegar (i no naufragar) a través d'internet.

El curs passat vam fer una excursió pel país de la psicologia. Aquest curs tinc la intenció ("l'home proposa i les circumstàncies disposen") de fer-ne una per una part de la història (d'Espanya, de les Illes Balears, de la llengua castellana i de la llengua catalana), així com a través dels nostres propis arcs, ja que han crescut tant que és fàcil perdre's en ells i perdre'ns alguns dels recursos (moltes vegades enllaços interns o externs) que puguin tenir i ser-nos d'utilitat.

En el primer passeig hauria de començar pel principi, però ja que els temps manen i que aviat es va a tancar el termini per participar en la primera jornada, anam a començar per dos jocs relacionats amb la lliga ACB de bàsquet.

Si anam a la portada del lloc web (Mediterrani o Atlàntic) la primera opció serà la d'anar als recursos de l'arc corresponent. Fent clic sobre aquest enllaç obrirem l'"Escriptori" del web. A la part superior de la pàgina podrem accedir a les diferents àrees del web (indicades per les pestanyes de color beig). Cada vegada que una pàgina se'ns obri sobre el mateix marc, si volem tornar a la pàgina anterior, premerem sobre la fletxa "enrere". Premem sobre la pestanya "esports". A la pàgina inicial d'esports se'ns ofereixen tres columnes: Esports en general, Futbol i Bàsquet. A la columna de bàsquet, entre altres, trobarem aquests enllaços:

- Supermanager.acb.com 
- El racó del Supermanager
- Jugones ACB 
  http://jugonesacb.com/ 

Anam al primer i al tercer (primer fem tot el procés en un i després en l'altre). En tots dos, en primer lloc ens registram (atenció al vostre nom i contrasenya, que siguin fàcils per a no oblidar), a continuació llegim les regles de la competició i cream un equip amb el seu propi nom (que pot ser el mateix que hem utilitzat en el registre). I, finalment, ens inscrivim en una lliga privada.

Nosaltres n'hem organitzat una a cada un dels dos enllaços o jocs (Supermanager i jugones): En ambdós el nom de la lliga és el mateix: "Arcos Atlantico i Mediterraneo" (sense accents ni cometes) i la contrasenya per poder participar en aquestes lligues és: dosarcos (tot en minúscules i sense espais) en el joc supermanager y sense contrasenya en el joc jugonesacb.

A la lliga privada "Arcos Atlantico i Mediterrani" de l'Supermanager cada jugador només pot tenir un sol equip. Pot participar un nombre qualsevol d'equips. En jugones només podran participar els 18 primers que s'inscriguin (si s'inscriu un nombre inferior a 18 algun jugador podria jugar amb dos equips).

¡Animau-vos. Vos hi esperam!. La participació a la primera jornada es tanca en una setmana des d'avui.

Envia aquest escrit als teus amics i convida-los i anima-los a participar amb nosaltres.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://mallorcaweb.net/arc46
.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Comença el curs 2010-2011


Comença el curs 2010-2011
L'un de setembre comença el nou curs, tant l'escolar com el polític.
Pel que fa al primer els professors es van incorporar el passat un de setembre, mentre que els alumnes d'infantil, primària i secundària, batxillerat inclòs s'incorporen avui dilluns dia 13 de setembre.
Pel que fa al segon aquest ha de ser un curs interessant amb eleccions municipals i autonòmiques a Catalunya el mes de novembre i a les Illes Balears i moltes altres comunitats el mes de maig.
Presentem, a continuació, el calendari escolar de les Illes Balears:

Del mateix destaquem:
El curs escolar s'iniciarà el dia 1 de setembre de 2010 i finalitzarà el dia 31 d'agost de 2011.
L'alumnat de segon cicle d'educació infantil, educació primària, educació especial, educació secundària, batxillerat i del programa de qualificació professional inicial (PQPI) dels centres públics, privats i privats concertats iniciarà les activitats lectives el dia 13 de setembre de 2010 i les finalitzarà el dia 22 d juny de 2011.
Els alumnes de cicles formatius de grau mitjà i grau superior i de batxillerat de la Escoles d'Art hauran iniciar les activitats lectives el dia 22 de setembre de 2010 i les finalitzaran el dia 22 de juny de 2011.
Els alumnes de les escoles oficials d'idiomes i els d'educació de Persones Adultes s'iniciaran les activitats lectives el dia 4 d'octubre de 2010 i les finalitzaran el dia 22 de juny de 2011.

Vacances escolars:
Durant el curs escolar 2010/2011 tindran la consideració de
períodes de vacances:
Nadal: del 24 desembre 2010 al 7 de gener de 2011, ambdós
inclosos.
Pasqua: del 21 al 29 d'abril de 2011, ambdós inclosos.

Dies festius:
Tindran la consideració de dies festius:
Dia 12 d'octubre (festa estatal).
Dia 6 de desembre (dia de la Constitució).
Dia 8 de desembre (la Immaculada Concepció).
Tindrà la consideració de dia no lectiu:
Dia 28 de febrer de 2011 (festa escolar unificada).
També tindran la consideració de dies festius durant el 2011 aquells que es determinin per la corresponent disposició de la Conselleria de Treball i Formació.
Igualment, hauran de considerar dies festius les dues festes locals oficialment determinades per la corporació corresponent, el mateix dia de la celebració. Quan una o les dues festes locals coincideixin en dies no lectius del curs 2010-11, el centre podrà determinar, en substitució d'aquestes, tants dies no lectius com coincidències s'hagin produït.
Cada centre docent de segon cicle d'educació infantil, primària, educació especial o secundària pot establir, per acord del consell escolar, un dia festiu de lliure disposició.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
.

dimecres, 8 de setembre del 2010

Carta de Principis del Fòrum Social Mundial


Carta de Principis del Fòrum Social Mundial



El Comitè d'entitats brasileres que va organitzar el primer Fòrum Social Mundial, realitzat a Porto Alegre del 25 al 30 de gener de 2001, considera necessari i legítim, després d'analitzar els resultats d'aquest Fòrum i les expectatives per ell creades, establir una Carta de Principis que orienti la continuïtat d'aquesta iniciativa. Els principis que consten en la Carta -que hauran de ser respectats per tots els que vulguin participar del procés i per aquells que siguin membres de l'organització de les noves edicions del Fòrum Social Mundial- consoliden les decisions que van presidir el Fòrum de Porto Alegre, per a garantir el seu èxit i que van ampliar el seu abast, definint orientacions que parteixen de la lògica d'aquestes decisions.

1. El Fòrum Social Mundial és un espai obert de trobada per: intensificar la reflexió, realitzar un debat democràtic d'idees, elaborar propostes, establir un lliure intercanvi d'experiències i articular accions eficaces per part de les entitats i els moviments de la societat civil que s'oposen al neoliberalisme i al domini del món pel capital o per qualsevol forma d'imperialisme i, també, obstinats en la construcció d'una societat planetària orientada cap a una relació fecunda entre els éssers humans i d'aquests amb la Terra.

2. El Fòrum Social Mundial de Porto Alegre va ser una realització col.locada dins del seu temps i espai. A partir d'ara, basant-se en la proclamació que va sorgir a Porto Alegre que "un altre món és possible", el Fòrum es converteix en un procés permanent de recerca i construcció d'alternatives, no limitant-se exclusivament als esdeveniments que li donin suport.

3. El Fòrum Social Mundial és un procés de caràcter mundial. Tots els esdeveniments que es realitzen com a part d'aquest procés tindran una dimensió internacional.

4. Les alternatives proposades en el Fòrum Social Mundial es contraposen a un procés de globalització, comandat per les grans corporacions multinacionals i pels governs i institucions que serveixen als seus interessos, amb la complicitat dels governs nacionals. Aquestes alternatives sorgides en el si del Fòrum tenen com a meta consolidar una globalització solidària que, com una nova etapa en la història del món, respecti els drets humans universals, a tots els ciutadans i ciutadanes de totes les nacions i al medi ambient, recolzant-se en sistemes i institucions internacionals democràtics que estiguin al servei de la justícia social, de la igualtat i de la sobirania dels pobles.

5. El Fòrum Social Mundial reuneix i articula a entitats i moviments de la societat civil de tots els països del món, però no pretén ser una instància de representació de la societat civil mundial.

6. Les reunions del Fòrum Social Mundial no tenen un caràcter deliberatiu. És a dir, ningú estarà autoritzat a manifestar, en nom del Fòrum i en qualsevol de les seves trobades, posicions que fossin atribuïdes a tots els seus participants. Els participants no han de ser cridats a prendre decisions, per vot o aclamació -com a conjunt de participants del Fòrum- sobre declaracions o propostes d'acció que incloguin a tots o a la majoria i que es proposen a ser decisions del Fòrum com a tal.

7. Per tant, assegureu-vos que les entitats participants de les trobades del Fòrum tinguin la llibertat de deliberar -durant la realització de les reunions- sobre declaracions i accions que decideixin desenvolupar, aïlladament o de forma articulada amb altres participants. El Fòrum Social Mundial es compromet a difondre àmpliament aquestes decisions, pels mitjans al seu abast, sense dirigir-les, jerarquitzacions, censures o restriccions, aclarint que són deliberacions de les pròpies entitats.

8. El Fòrum Social Mundial és un espai plural i diversificat, no confessional, no governamental i no partidari, que articula de manera descentralitzada i en xarxa a entitats i moviments que estiguin involucrats en accions concretes per la construcció d'un món diferent, local o internacional.

9. El Fòrum Social Mundial sempre serà un espai obert a la pluralitat i a la diversitat d'actuació de les entitats i moviments que vulguin participar, a més d'obert a la diversitat de gèneres, ètnies, cultures, generacions i capacitats físiques, des que sigui respectada la Carta de Principis. No han de participar del Fòrum representacions partidàries ni organitzacions militars. Podran ser convidats a participar, en caràcter personal, governants i parlamentaris que assumeixin els compromisos d'aquesta Carta.

10. El Fòrum Social Mundial s'oposa a tota visió totalitària i reduccionista de l'economia, del desenvolupament i de la història i l'ús de violència com a mitjà de control social per part de l'Estat. Propugna el respecte als Drets Humans, la pràctica d'una democràcia vertadera i participativa, les relacions igualitàries, solidàries i pacífiques entre les persones, ètnies, gèneres i pobles, condemnant totes les formes de dominació o de submissió d'un ésser humà a un altre.

11. El Fòrum Social Mundial, com a espai de debats, és un moviment d'idees que estimula la reflexió i la divulgació transparent dels resultats d'aquesta reflexió sobre els mecanismes i instruments de domini del capital, sobre els mitjans i les accions de resistència i de superació d'aquest domini, sobre les alternatives proposades per solucionar els problemes d'exclusió i desigualtat social que estan sent creats, tant internacionalment com a l'interior dels països, pel procés de globalització capitalista, amb les seves dimensions racistes, sexistes i destructives del medi ambient.

12. El Fòrum Social Mundial, com a espai d'intercanvi d'experiències, estimula el mutu coneixement i el reconeixement per part de les entitats i moviments participants, valorant l'intercanvi, en especial d'allò que la societat construeix per centrar l'activitat econòmica i l'acció política a l'atenció a les necessitats de l'ésser humà i el respecte per la natura, tant per a la generació actual com per a les futures.

13. El Fòrum Social Mundial, com a espai d'articulació, busca enfortir i crear noves articulacions nacionals i internacionals, entre entitats i moviments de la societat, que augmenten, tant en l'esfera pública com la privada, la capacitat de resistència social no violenta al procés de deshumanització que viu el món i a la violència utilitzada per l'Estat, a més d'enfortir aquelles iniciatives d'humanització que estan en curs a través de l'acció d'aquests moviments i entitats.

14. El Fòrum Social Mundial és un procés que estimula les entitats i moviments participants que col.loquin les seves accions locals i nacionals amb les instàncies internacionals, com qüestions de ciutadania planetària, introduint en l'agenda global les pràctiques transformadores que estiguin vivenciant per a la construcció de un nou món més solidari.

Aprovada i adoptada a São Paulo, el 9 d'abril de 2001, per les entitats que constitueixen el Comitè d'Organització del Fòrum Social Mundial. Aprovada amb modificacions pel Consell Internacional del Fòrum Social Mundial el dia 10 de juny de 2001.
.

diumenge, 29 d’agost del 2010

Felanitx: Sant Agustí 2010


Pobre de mi, ja s'acaben les festes de sant Agustí.

Això vol dir que ja s'acaba l'estiu i les nadades diàries a S'Arenal des Port i prest torna a començar el curs i la tardor i l'ivern de dies grisos i cada vegada més curts.

Ahir, per segon any consecutiu hi va haver la festa del sant amb les activitats oficials de l'Ajuntament, i les més interessants del Coso i altres grups espontanis de la ciutadania, sense bous a la Macarena que com a plaça de toros ja és història.

Felicitacions a totes les penyes (en especial a Es Coso, per ser la primera) i a tots els penyistes i gent de Felanitx. Fins l'any que ve, amb més Coso i sense bous.

Veure el debat sobre la condició de Es Coso, primera penya de Sant Agustí de Felanitx:


.


dimarts, 24 d’agost del 2010

Parc municipal de Sa Torre. Felanitx. Palmeres

Entrada al "Parque". Foto de 1953 proporcionada per Jaume Canet. Si continuassim la foto cap a la dreta veuriem S'Escola Graduada" (avui tomada, i reconstruida: C.P. Joan Capó)

La mateixa entrada, des de l'interior de "el Parque". Observau les dues palmeretes petites


Foto actual (agost de 2010), presa del mateix lloc que la primera. Observau les dues palmeres petites bastant crescudes.
.

A les decades dels anys 60 i 70 "les verbenes de Felanitx", eren les úniques de Mallorca. Abans no ho sé, no en tenc record. Es feien, com ara, amb motiu de les festes de Sant Agustí (28 d'agost), un dels dos patrons de Felanitx (l'altre és Santa Margarida, el 20 de juliol) al "Parque", com deiem tots en aquell temps. Record les verbenes de els Brincos, els Pequeñiques o, mes tard, Mecano; també les actuacions de Xesc Fortesa i Mari Santpere. Ara no són les úniques, però encara sí les millors, de Mallorca. També es fan al Parc Municipal de Sa Torre, tot i que està totalment canviat. Tampoc hi podem beure ni "els Tiburons" ni "els Sputnics", realment explossius. 
Podeu veure el programa d'enguany a: 
.  

dissabte, 7 d’agost del 2010

Avui comença la "llei de la vergonya"


Rebut per correu del facebook de Tonina Siquier.

Tonina SiquierAugust 6, 2010 at 1:49pm
Asunto: Avui entra en vigor la “llei de la vergonya”
La llei que anul·la el procediment per integrar Son Bosc dins el Parc Natural de s’Albufera, a més de desprotegir per afavorir interessos molt particulars, DIU MENTIDES

El paper ho aguanta tot, diuen, i les lleis, decrets i altres instruments normatius poden ser tot lo injustes que hom vulgui (i en aquest cas consideram que ho és) però són l’expressió del poder governant. Tot i això, una cosa és que el poder s’exerceixi per tal d’aprovar normes que vagin en un determinat sentit, beneficiant interessos particulars (creim que aquest n’és un cas molt clar) i altra, igualment inacceptable, és que la norma es fonamenti en MENTIDES, i aquestes es publiquin al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Ahir sortí publicada al BOIB la “Llei 9/2010, de 27 de juliol, de declaració d’interès autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc a Muro”, que avui ha entrat en vigor.

Ja ho vàrem denunciar quan el Partit Popular presentà al Parlament la seva proposició de llei: l’exposició de motius, sobre la qual es justifica la norma, conté falsedats. Pensàvem que com a mínim dins el procediment de tramitació de la llei aquestes “deficiències” serien corregides, ja que de fet no aporten res a una llei amb un contingut extremadament simple i que, en qualsevol cas, no necessitava massa justificació “tècnica” ja que s’aprovaria sí o sí gràcies a la majoria parlamentària de Partit Popular i Unió Mallorquina.

Però observam astorats com finalment el Parlament ha aprovat la llei[1] sense esmenar cap ni una d’aquestes MENTIDES. Amb aquesta aprovació, el Parlament, controlat per PP i UM, ha estat utilitzat indignament, fins a un punt que ens fa caure la cara de vergonya.

1. La Junta Rectora del Parc Natural de s’albufera MAI ha informat favorablement el camp de golf

La Llei diu que:

“A la tramitació de l’expedient de declaració d’interès de les obres i instal·lacions del camp de golf de Son Bosc, al terme municipal de Muro, s’hi ha dictat els informes i les autoritzacions pertinents sobre els aspectes mediambientals que es poden sintetitzar de la manera següent:
...

b) De la Junta Rectora del Parc Natural de S’Albufera: Informe favorable, lliurat el 3 de maig del 1999.

Aquesta afirmació és MENTIDA, ja que la Junta Rectora del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, reunida el 12 d’abril de 1999, acordà, en relació a la petició d’informe formulada per la Comissió Insular d’Urbanisme del consell de Mallorca, “Notificar a la Comissió Insular d’Urbanisme que la Junta Rectora no és competent per emetre informe respecte a l’expedient promogut per l’entitat Golf Playa de Muro S.A. a la finca de Son Bosch.” [2]

Més encara, a l’acta de la reunió de la Junta Rectora del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, celebrada el 24 de juny de 2008, consta “el posicionament contrari i unànime de la JR respecte al camp de golf de Son Bosc”. [3]

2. Hi ha informes DESFAVORABLES al camp de golf

La Llei diu que:

“Queda constatat, per tant, que...” “tots els acords de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i tots els informes sectorials són favorables a la construcció del camp de golf de Son Bosc”

Aquesta afirmació és també MENTIDA, ja que el Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient, en el seu informe de 18 de juliol de 2005, diu que:

“Per tot l’esmentat, i pel que fa a la protecció d’espècies, cal informar DESFAVORABLEMENT l’avantprojecte de construcció del camp de golf de la platja de Muro. Tot i disposar d’un acord favorable de la CBMA, de 15 d’abril de 1999, el projecte no valora suficientment els valors ambientals (hàbitats i espècies) de l’àrea, afectant de forma greu el conjunt de les espècies de flora i fauna que s’hi troben. Així mateix, la construcció d’aquest camp de golf també afecta indirectament la resta d’hàbitats propers inclosos dins l’actual Parc Natural de s’Albufera.” [4]

La Comissió Balear de Medi Ambient decidí no fer cas a aquest informe desfavorable, i a canvi decidí tenir en compte una sèrie de mesures correctores suggerides pel propi Servei (això sí, amb el condicionant que cap d’aquestes mesures suposàs modificacions substancials al projecte de camp de golf).

Igualment hem de recordar que existeixen informes urbanístics desfavorables a l’atorgament de la llicència de construcció, emesos per la Direcció General d’Administracions Públiques de la Conselleria de Presidència, pel Departament de Territori del Consell de Mallorca i pel tècnic d’urbanisme de l’Ajuntament de Muro.

3. L’oficina del Conveni de Ramsar MAI ha dit que no existeixi impacte negatiu camp de golf del sobre la zona humida d’importància internacional de s’Albufera de Mallorca

La Llei diu que:

...

Igualment, la Secretaria de la Convenció de Ramsar, amb seu a CH-1196 Gland, Switzerland, en resposta a una petició d’investigació d’una determinada entitat ecologista, sobre el presumpte impacte negatiu del reg del camp de golf de Son Bosc a la zona humida de S’Albufera, denegà la denúncia i dictaminà que “l’aqüífer no es veurà afectat negativament, en qualitat ni en quantitat, pel desenvolupament del camp de golf”, i que “l’ús de productes fisiosanitaris tampoc no afectarà l’àrea”.

Aquest paràgraf, per a la qual els redactors de la Llei fins i tot tingueren l’atreviment d’entrecomillar preteses afirmacions de l’oficina de Ramsar, és igualment MENTIDA. El Ministeri de Medi Ambient va remetre a l’oficina de Ramsar un informe elaborat per la Conselleria de Medi Ambient, en el qual s’argumentava que la construcció del camp de golf no tindria efectes sobre s’Albufera. La Secretaria de Ramsar només pot iniciar una investigació amb el consentiment de l’administració local, pel que davant l’informe de la Conselleria de Medi Ambient els tècnics de Ramsar no tingueren més remei que desistir. El que diu realment l’escrit de Ramsar és que “Del informe (-informe remès per la Conselleria de Medi Ambient-) sobre los aspectos hídricos, entendemos que el acuífero no se verá afectado negativamente por el desarrollo del campo de golf, ni en cualidad ni en cuantidad. Sin embargo la dirección del flujo subterráneo es hacia el mar, con posibles aportes hacia el colindante sitio Ramsar”. L’escrit segueix dient que “En este contexto, no vemos la utilidad de una Misión Ramsar de Asesoramiento por el momento. Sin embargo, le animamos a seguir de cerca la evolución del sitio Ramsar colindante, especialmente referente a los posibles impactos de los productos fitosanitarios.” [5] Per a nosaltres resulta més que evident la inquietud de Ramsar sobre els possibles efectes, tot i que des de la Secretaria del Conveni s’era conscient de la impossibilitat de realitzar la investigació per la manca d’acord amb la Conselleria de Medi Ambient. Prova d’això és que, davant les noves informacions remeses recentment per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, l’oficina del Conveni de Ramsar ja ha anunciat una visita (Missió Ramsar d’Assessorament) per tal d’avaluar personalment els possibles efectes negatius de la construcció del camp de golf a la vora de la zona humida d’importància internacional de s’Albufera.

El GOB ha posat en coneixement de l’oficina del Secretariat del Conveni de Ramsar aquest utilització tergiversada del seu escrit per part del nostre Parlament, que ho ha plasmat en forma de Llei. Quina vergonya...

Consideram que amb l’aprovació d’aquesta llei, Partit Popular i Unió Mallorquina han fet un ús indigne de la màxima institució de les Illes, que ens representa a tots els ciutadans, no només aprovant una mesura de desprotecció del medi natural, no només fent una legislació “baix demanda” per afavorir un projecte i uns interessos ben particulars, sinó també utilitzant la MENTIDA per justificar una llei totalment aberrant.

El GOB prepara un escrit per remetre al Defensor del Pueblo, sol·licitant que impugni algunes de les normes aprovades recentment pel Parlament, entre elles aquesta.
..........................................

Pel que diu aquest escrit, els partits paradigma de la corrupció també ho són de la destrucció i la mentida.

La nina de la bicicleta


Algú va dir que les bicicletes són per a l'estiu i, encara que no sigui aquest el cas de les bicicletes a Palma (Mallorca. Illes Balears), a Sevilla (Espanya) Bruges o Gant (Països Baixos) en què les bicicletes són per tot l'any, sí que aquesta història de bicicleta es produeix a l'estiu, en una sèrie d'estius consecutius i no.

La primavera la sang altera i l'estiu la deixa ardent. Des de temps immemorial els estius a Portocolom, Es Port, el port natural tancat més gran i guapo de Mallorca (ja no més destrucció!) sempre m'han proporcionat l'obsessió platònica i fantàstica per una dona. La platja, els seus cossos insinuants, bruns de sol i banyats de mar,...


Fa 30 anys
Primer, fa trenta anys, va ser Paloma, una rossa italiana més gran que jo en edat, encara que menor en alçada i pes, que ens portava en suspens a tots els homes de la platja de 16 a 76 anys. Arribava a la platja amb un pareo transparent que es llevava quan arribava a la seva hamaca reservada, quedant, rossa de cabells, clara d'ulls blaus quasi blancs, pell morena, enfundada en un diminut biquini de tela, que imitava la pell de leotard, la cintura s'aguantava en ambdós laterals mitjançant dos grans cèrcols daurats, que deixaven al descobert la part interior del cèrcol, part que corresponia a les dues zones laterals de la cintura-inici de la cama.

Immediatament treia el seu top del biquini i descalça, molt lleugerament coberta, es desplaçava per la sorra de la platja mirant a tots, amb mirada retadora i seductora, i convençuda del seu poder de seducció. Recordo un dia en què un home gran prenia un aperitiu al xiringuito de la platja i se li va acostar amb el seu plat de musclos: "Paloma, vols un musclo?". "No, moltes gràcies" li va contestar amb el seu castellà amb accent italià estil Rafaela Carra. Havia vingut amb la seva germana, el seu cunyat i diversos nebots d'aquests i d'un altre germà que no havia vingut a Mallorca i s'havia quedat a Itàlia, com tampoc havia vingut el seu marit, el de Paloma. Gairebé cada dia anava a la caseta del xiringuito a cridar, per telèfon al seu marit (en aquell temps encara no existien els telèfons mòbils i el telèfon del xiringuito era l'únic existent a la platja). Llavors anava cobrint el seu cos amb la tovallola de la platja, per què ho faria si sempre estava sense el top de la seva biquini?, Era com si la presència, a distància, del marit li incités al pudor i vergonya. Deixava la porta entreoberta, parlava aguantant el telèfon amb una mà i amb l'altra s'aguantava la tovallola tancada a l'altura del pit, mentre parlava, ens mirava i somreia seductora. En una ocasió li va caure la tovallola deixant els seus pits al descobert, com en realitat estaven la majoria del temps, però ella feia grans escarafalls com si fos un fet imperdonable i a mi em feia una sensació excitant com si fos la primera vegada que li veiés aquells pits petits, bruns, perfectes. Cada nou dia esperaves que fos com l'anterior i així succeïa. Cada nou estiu esperaves que també vinguessin "els italians" i, amb ells, Paloma. I així va succeir durant quatre o cinc estius. Posteriorment només van venir els nebots, però ja no van venir ni Paloma, ni la seva germana (per cert, una dona seria, sense topless i sense picardia en els gestos i la mirada), ni el seu cunyat. Ara fa uns anys que ni els nebots vénen a passar els estius a "Es Port" (de Felanitx).

Fa 20 anys.
Pocs anys després "la meva dona ideal (de l'estiu)" va ser Montse, una jove i molt guapa mare catalana, morena d'ulls clars i cabells foscos. Com Paloma venia "de fora" a gaudir els seus estius a Es Port. Nedava perfectament i ràpidament com una nedadora de competició. Les seves filles, de pocs anys, jugaven amb els meus fills a la platja, la qual cosa ens va fer relacionar com amics, d'aquests que ho són per ser pares de fills amics. Al tercer dia que els nens juguessin com amics em va saludar com si fóssim coneguts i amics de tota la vida. Aquest salutació i familiaritat va donar pas al fet que, els dies successius, mentre els nens jugaven i ella no nedava com una nedadora professional parléssim, asseguts a la sorra, com amics de sempre, la qual cosa, a mi, em produïa una sensació molt agradable. I cada nou estiu reanudavem l'amistat estiuenca, encara que no sabéssim ni adreces, ni telèfons, ni llocs de treball, ni res de l'altre de la resta de l'any. Això va ocórrer tres o quatre estius consecutius fins que un estiu, les filles ja una mica més grans van venir, sense la seva mare, a viure a casa d'uns familiars, i a la platja amb el seu grup d'amigues habitual. Mai més vaig tornar ni a veure ni a saber res de la Montse.

Fa 10 anys
Fa uns deu anys, el meu model platònic femení de l'estiu va canviar radicalment. Venia, a la platja, un grup de tres, quatre o cinc, segons els dies, nines joves entre les quals destacava Carme. Venien i tendien les seves tovalloles en grup, s'asseien i parlaven, en molt poques ocasions es tendien a prendre el sol, després anaven a la mar i jugaven esquitxant, perseguint, fent “ahogadillas”, algunes vegades amb una pilota,... Formaven una imatge de joventut, bellesa i joc dinàmic femenins en grup, grup en el qual destacava Carme. Imatge de la que resultava molt difícil s'abstreure. En algunes ocasions en què jo mirava, absort, al grup en el seu joc juvenil i femení, em trobava la mirada fixa, desafiant, amb una cara alegre i riallera, com qui diu: "Què estàs mirant tu? Què pretens tu? "I els dos aguantàvem la mirada per uns segons. La seva no sé que expressava, però sé que no expressava ni enuig ni molèstia ni agressió reactiva. La meva tampoc sé que expressava, però sé què sentia sentiment i emoció: admiració, afecte, desig i impuls refrenat pel públic de la situació, per la diferència abismal d'edats i perquè mai havíem establert cap comunicació excepte aquesta no verbal, visual i desafiant. Carme era, és, alta i prima, encara que no flaca, amb formes perfectes de dona alta i prima. Portava un biquini petit, la qual cosa unit a la seva morfologia, feia que mostrés una important longitud de cos, cintura, entre el principi del seu eslip i al final del seu top, així com unes llargues cames, braços i coll..., se li endevinen uns pits petits bruns perfectes. De cabell negre com el betum negre, dents blanquíssimes en una boca de fins llavis d'àmplia i agradable somriure. Els seus ulls verds molt clars. En aquestes comptades ocasions en que et manté la mirada, amb somriure murri, et captiva.
Alguns dies arribava a la platja sola, sense les seves amigues. Aquests dies resultaven una comunicació no verbal intermitent i incomprensible. Cada un en la seva tovallola a una certa distància, de vegades mirant en direcció a l'altre/a, en altres en una altra direcció, amb moviments d'aproximació interromputs com per una distracció. En aquest temps jo no sabia com es deia i mai ens havíem dirigit la paraula, encara que jo coneixia el seu timbre i accent de veu molt "felanitxers" perquè l'havia sentit parlar amb les seves amigues.
Poc després del seu descobriment a la platja vam coincidir en un altre temps i lloc: A la nit quan el sol ja no castigava tan fort jo estava "a la fresca" assegut al balcó de casa, un primer pis baix, llegint i veient la gent que passava, i quina no va ser la meva sorpresa quan un dia la vaig veure passar amb bicicleta i, al cap d'uns minuts, en sentit contrari, de tornada i, atès que no sabia com es deia, per mi va ser "la nina de la bicicleta ". Un dels primers dies va mirar cap al balcó i, com a la platja, les nostres mirades es van creuar per un instant i des d'aquest dia cada dia que vàrem coincidir, que van ser la majoria dels de l'estiu.
Passats uns anys els estius s'assemblaven molt. Ara, als estius, ja no coincidim a la platja, encara que sí en els seus passejos amb bicicleta i el meu balcó, però devora la seva bicicleta circulava una altra bicicleta muntada per un jove que resultava com una espècie de la seva antípoda, un gènere diferent, més aviat grassonet i baixet, ros, d'ulls blaus. El fet d'anar acompanyada per un jove no li va impedir l'encreuament habitual i instantani de mirades, encara que el jove també em mirava i la seva mirada era bastant més prolongada i menys emocionant que la de Carme.

Avui
Fa uns tres estius que ja no l'he tornat a veure mai, ni a la platja ni en la seva bicicleta. Tampoc el jove que l'acompanyava en les passejades amb bicicleta.

Avui, poc abans de dinar, he hagut d'anar a cercar noves provisions d'aliments. Just abans de la cruïlla que havia d'agafar per arribar al supermercat he vist, a la vorera de l'altre costat, una mare jove que anava empenyent un cotxet de nadó, m'ha semblat ella. Quan el cotxe s'apropava he constatat que efectivament ho era. Just quan anàvem a creuar, com per un ressort, com per un miracle, m'ha mirat, directament, als ulls.

7 d'agost de 2010

Antoni Ramis Caldentey

Un any després:
Portocolom, Es Port, 3 d'agost de 2011


La chica de la bicicleta