divendres, 2 d’abril del 2004

Novament esgarrifós. Totalment inhumà

.
Novament esgarrifós. Inhumà

Des que, sensibilitzat pel 11S de 2001, observo les calamitats apocalíptiques ocasionades per la imposició aberrant del “nou ordre mundial” pel dinosaure major del món, acompanyat dels seus escolenets (fins i tot, en ocasions, l'ONU, balla al so que li toca el terror del sanguinari imperialista ocupador i lladre), visc en estat de permanent perplexitat i amb el cor en un puny.

Per altra banda em resulta sorprenent veure'm envoltat de congèneres aparentment no escandalitzats.

Així com també m'escandalitza que, en unes eleccions generals “humanes”, el PP pugui obtenir més de nou milions de vots (149 diputats d'un total de 350 diputats), imagino que entre viscerals, emocionals i interessats, perquè, racionalment, no deuria tenir ni tan sols els vots dels propis candidats.

També em resulten escandalosos els missatges que emet l'emissora de ràdio de l'Església catòlica (COPE) totalment contraris al compliment del cinquè manament i del camí de debò “veritat” i “vida” que teòricament mostra Crist als seus fidels i deixebles, així com també són contraris a les declaracions del Papa Juan Pau II que ha condemnat sense pal·liatius la invasió de L'Iraq i els assassinats selectius d'Israel. No crec que cap dels déus dels cristians, dels jueus i musulmans aprovin ni una sola de les morts justificades per molts dels seus fidels, i molt menys les morts selectives, els genocidis o les reaccions salvatges.

Però el genocidi i les seves horrendes respostes no va començar amb el 11S (2001). USA no ha deixat de matar, ocupar i desvalisar des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945): “Un minut de silenci”: http://www.mallorcaweb.net/arc98/Sociedad/silenciointeligente.html . Duu gairebé 70 anys matant sense treva. Els americans mes joves de 70 anys no han conegut ni sabut mai el que és un país en pau. Els filipins i els espanyols que vivien a Filipines deien “Si veus un americà, bé; si en veus dos que estan junts, cura; si en veus tres, fuig”. També és una llàstima i una injustícia tenir aquest “estereotip” per culpa de la política exercida per la seva Administració (no obstant els ciutadans són qui elegeixen als seus governants).

Encara molt present l'horror i dolor del 11M veig i visc amb calfreds la venjança atroç i indigna (la indignitat, com en tots els altres casos, d'ambdós costats, recau sobre qui la comet) materialitzada sobre nou funcionaris americans realitzada per habitants de Faluya (l'Iraq). Aquest acte criminal, atroç i inhumà no es pot justificar de cap manera, però tampoc justifica cap dels errors previs, igualment atroços i indignes.

I aquest és el problema que ocasionen les decisions demencials irresponsables, sense calcular les conseqüències i totalment insolidàries: cap d'aquests nou americans brutalment assassinats, cap dels milers de morts innocents que ja ha ocasionat la suposada venjança de les Torres Bessones, suposada perquè les raons encara són més pedestres, baixes i ruïnes que la venjança, encara que aquesta ja ho és bastant, cap d'aquests morts és cap dels tres de les Açores, ni cap dels diputats que van donar la sàdica i malaltissa decisió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada