Correspondència entre guanyadors

El tsunami blau guanyador.

Toni bon dia, o no.

No m'has dit res encara. És sa depressió?, es horrorós, no seran agontadors aquests quatre anys que venen.

No sé massa coses, sols que en tenen 35 al Parlament.

Mos consolarem mútuament.

Una abraçada

Miquel

.............................

Hola Miquel,

no t'he dit res per que no havia vist el teu missatge i, des de la matinada d’ahir a la 1 h (d'avui) no havia obert l'ordinador.

Tens raó, no seran agontadors!!! Ahir, juntament, amb l'alegria festiva del carrer Gènova, els mateixos, varen anar, en cotxes, a Ferraz a pitar i a ofendre als perdedors! Tenc moltes experiències de “ara t’aguantes i ‘traga’” d’aquesta gent. Mateo Isern (sic) a una entrevista a El Mundo va contestar: “Amb la memòria històrica no hi perdré ni cinc minuts”, la qual cosa indica que la justícia li importa poc i que regirà pensant sols amb els seus (tenim molta experiència, des de la mort del dictador, i d’abans més encara, de fer les coses així).

Però, tant com puguis, no els hi faceu cas. Me consta que, a més de sectària, la seva victòria no ha estat totalment neta (me va preocupar veure la majoria de cartells dels candidats no del PP pintats i ridiculitzats. A Felanitx els hi tomaven els cartells i tal com els tornaven a posar els hi tornaven a tomar). Són competitius (que no és el mateix que competents) fins dir "basta", volen guanyar i, a ser possible, humiliar als contraris, com més dèbils més, com el Madrid que no li bastava guanyar, ho necessitava fer per 8-0, al descendit Almeria.

Ara volen eleccions generals (saben que si ara es fecin guanyarien per la mateixa golejada, per la inèrcia d'aquestes eleccions i per que l'oposició ni té candidat. I tenen por que d'aquí a 10 mesos ja no sigui tan segura la seva victòria). Són de pensament únic (treballa, treballa, treballa per a aconseguir doblers, doblers i doblers... per a ells i els seus amics; no importa si, en el camí, cauen els més febles dels altres). Necessiten la majoria absoluta per que tots els altres són capaços de pactar, però ells són incapaços de pactar amb ningú (excepte en el Pais Basc, amb el PSOE, per a que no puguin governar els nacionalistes d'allà).

No creuen en els bens públics (“Baleres va bien porque todo es privado”. Jaume Matas, president, a una revista d’economía), però participen en política, gestió de la cosa pública, per a poder administrar els doblers públics per a privatitzar-los per a ells i els seus amics (privatitzen els guanys i socialitzen les perdudes). El milió doscents mil euros que va donar a Calatrava poques setmanes abans de les eleccions les varen pagar de l’IBISEC (construccions escolars) de la Conselleria d’Educació. Desprès ens diuen que aposten per a l’educació: Imagin que serà per a passar els doblers d’educació a empreses privades escolars, educatives i de tota mena (a l’anterior legislatura varen encarregar un projecte d’educació especial per a alumnes amb necessitats especials a una empresa turística: Iberostar).

Però, per altre banda, jo estic molt content de la seva victòria absoluta (“tots som senyors dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules”. I ells han parlat molt: “la crisi es culpa de Zapatero y sólo se solucionará con el gobierno del PP): Els hi dona l'opció de governar de forma absoluta i absolutista (i ja saps com acaben els absolutistes: I si no ho recordes demana-li a Lluís XVI i a la seva dona), però, al mateix temps els hi dona la responsabilitat absoluta: Han dit, Rajoy, que a partir de demà, avui, es posaria a fer feina (tu i jo no hem deixat de fer feina mai) i que governarien per a tots (com si hagués descobert l'Havana. O és que les altres vegades que han guanyat no han governat per a tots, i sols ho han fet per als seus? Mostren el llautó): Ara, a Illes Balears, tenen l'obligació de donar feina als 140.000 aturats (obligació que tenia fins ara el pacte social i que els empresaris pepers no permetien que es complís). Tenen l'obligació de gestionar la crisi econòmica i d'atur, que es semblant, però no és el mateix (la econòmica és estadística i si hi ha mil aturats, però un que guanya tant com mil persones ja no hi ha crisi econòmica). La ètica també, però això ja ho dono per perdut. La "no ètica" és consubstancial a ells des de sempre i això no ho poden canviar de la nit al dia.

Fa 12 anys me varen convidar a una xerrada domiciliària de propaganda electoral, on Francesc Antich ens contava les seves propostes. Quan va acabar li vaig dir: “M’agradaria que guanyassiu, però que no ho feciu per majoria absoluta”. Per als meus, que són tots menys els sectaris que exclouen, vull majories pactades, però no cap majoria absoluta: Pensa amb els desastres de les majories absolutes de González i d’Aznar a l’Estat i de Matas aquí.

Me sap greu per Palma, ja que Aina Calvo, al principi, va esmenar, parcialment, la crisi de la construcció privada fent obra pública i, al llarg dels quatre anys ha començat una política que feia una Palma cada vegada més amable i més sostenible: és molt agradable passejar per Blanquerna i altres eixos, i prest per Son Oliva i el Parc de les Vies, així com anar amb bici per Palma (i els agorers guanyadors ja m’han fet a saber que tot això, ells, ho desmuntaran, tot i no ser del barri): Tornarem a tenir els carrers de cotxes i motos i renou de motor. Així com per a Mallorca pel que fa als serveis socials i a la cultura i TV de Mallorca, una TV amb programació de reportatges dels pobles, la nostra cultura, esports del nostres equips de pobles i treballs del camp,... però aquesta gent ja ha dit que tot això no és prioritari per a ells. Per a ells la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres ordres són les de Madrid del carrer Gènova.

Ànims i endavant

Una abraçada

Antoni

PS: I si he d'aprendre a jugar a pàdel ja m'ho diràs.

.