Per què?
Per què el Reial Madrid sempre acaba amb 10 quan s'enfronta al Barcelona?
Perquè els partits els s'arbitren persones humanes i no una moviola. Si els quatre últims partits en què s'han enfrontat aquests dos equips els hagués arbitrat el reglament i una moviola, en cap dels quatre, el Reial Madrid hagués acabat amb més de 8 jugadors.
Per què Casillas, tan excel·lent porter, té tanta cara?
Perquè ell, i tot l'entorn del Reial Madrid, comentaristes i aficionats inclosos, té més capacitat de donar la imatge que l'àrbitre perjudica a l'equip que que l'equip faci el futbol suficient de manera que guanyés justament al seu rival.
Per què el Partit popular guanyarà les pròximes eleccions del 22 de maig?
Aquesta pregunta, aquest fet de raó incomprensible, té diverses respostes i no una sola. La persona és una espècie viva del regne animal, diem un "animal racional", en permanent evolució: anem cap a la raó, unes poques són més raonadores, molts estan en camí. I, per ara, els que estan en camí són molts més que els que han arribat a la capacitat de seure’s a la pedra de l'esplanada, descansar del camí realitzat, contemplar el paisatge i pensar.
Thomás A. Harris, psicòleg humanista, en la seva anàlisi transaccional, distingeix quatre "posicions vitals" tipus a on cada un de nosaltres es troba. Les tres primeres són pre-racionals i la quarta és racional. La primera correspon al tipus feble, ploraner, psicològicament dependent i també al "trepa", la segona correspon al tipus desconfiat, tancat en si mateix, que defuig el tracte i relació amb els altres, la tercera correspon al tipus expansiu, egoista, corporatiu o sectari, de vegades creient (creient d'idees externes, incapaç de tenir les pròpies), de vegades agressiu o partidari de l'agressivitat en determinades situacions (es poden alegrar de la guerra o assassinat a determinats grups o persones, per exemple, a terroristes... o a lleials a la República).
Característiques comuns a les tres primeres posicions són:
- Són decisions basades en sentiments.
- Són conclusions, no explicacions.
- Són creences primitives amb nul consens.
- Max Scheler les va denominar "sentiment fonamental de l'existència".
Les característiques de la quarta posició vital són:
- És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani.
- És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'arriba espontàniament.
- Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.
- L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció.
- Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.
- La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. És capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus esdeveniments a les circumstàncies externes sofertes.
Resulta evident que els altres, que es relacionen amb mi, formen una part important del meu entorn. I també que com millor sigui el meu entorn, en el si del que faig la meva vida, millor estaré jo. Una postura intel·ligent és procurar que els altres estiguin el millor possible perquè jo també pugui estar el millor possible.
Aquestes quatre posicions vitals són:
1 Jo estic malament, tu estàs bé
2 Jo estic malament, tu estàs malament
3 Jo estic bé, tu estàs malament
4 Jo estic bé, tu estàs bé
Veure:
http://arcoatlantico.balearweb.net/post/86553
Les enquestes diuen que el partit popular guanyarà les eleccions, quan alguns dels seus dirigents fan unes declaracions sobre el Tribunal Constitucional que, en un estat de dret, el desqualificaria, si més no, per a cinc partits (cinc eleccions) i si no, que li demanin al Mouriño. Realitza unes polítiques d'espoli de les arques públiques, una part per al partit i una altra més gran per a particulars del partit, que, en cas que tots els votants fossin intel·ligents i honestos, els deixarien sense més vots que els dels propis espoliadors. Diuen que no creuen en els béns públics i que, en economia, tots han de ser privats. Per què, llavors, es presenten a eleccions per a gestionar les administracions i els diners públics? Per a transferir els recursos públics a les seves pròpies arques? Això és el que sembla que han fet sempre en les administracions que han gestionat. En l'inici de campanya a les Illes Balears, la SER va convidar a tots els partits a participar en un debat electoral. Varen acceptar tots excepte el popular: Saben que guanyen no per les seves idees, ni pels seus programes que no tenen, sinó per les vísceres dels seus candidats coincidents amb les dels seus votants i a aquests no els importa que els candidats els informin, que els comuniquin, el que pensen i el que pensen fer. Un partit que no és democràtic i que utilitza els recursos i sistemes democràtics per guanyar les eleccions democràtiques?. Un partit que no creu en els béns públics i que es presenta per a administrar aquests béns en els que no creu?. Uns electors que no volen saber ni de raons ni de fins i voten exclusivament a un partit per sectarisme visceral?. La immensa majoria de membres i electors del Partit Popular estan en la tercera posició vital: visceralment jo (amb els meus, sectàriament) estic bé davant dels altres que estan malament. Si, de sobte, totes les persones passassin a la 4 ª posició vital: Jo estic bé, tu estàs bé, canviassin el seu "els nostres" per "tots", el popular es quedaria com a partit residual. Com seria residual si cada vot tingués un valor proporcional a la seva racionalitat (el sistema capitalista, defensat aquí pel popular, és el culpable de la crisi econòmica mundial, de les injustes diferències distributives, de la pobresa, de la guerra per aconseguir recursos naturals,... Veure “Inside Job”). Però en el nostre sistema democràtic tots els vots tenen el mateix valor, tant si s'han generat amb la raó, amb la raó i el cor, amb només el cor, o amb el cor i una altra víscera. I, segons les enquestes, sembla que la majoria de votants balears i espanyols encara són més viscerals que racionals. Sembla ser que els que estan en alguna de les tres primeres posicions vitals encara són més que els que estan en la quarta.
http://arcoatlantico.balearweb.net/post/86553
Les enquestes diuen que el partit popular guanyarà les eleccions, quan alguns dels seus dirigents fan unes declaracions sobre el Tribunal Constitucional que, en un estat de dret, el desqualificaria, si més no, per a cinc partits (cinc eleccions) i si no, que li demanin al Mouriño. Realitza unes polítiques d'espoli de les arques públiques, una part per al partit i una altra més gran per a particulars del partit, que, en cas que tots els votants fossin intel·ligents i honestos, els deixarien sense més vots que els dels propis espoliadors. Diuen que no creuen en els béns públics i que, en economia, tots han de ser privats. Per què, llavors, es presenten a eleccions per a gestionar les administracions i els diners públics? Per a transferir els recursos públics a les seves pròpies arques? Això és el que sembla que han fet sempre en les administracions que han gestionat. En l'inici de campanya a les Illes Balears, la SER va convidar a tots els partits a participar en un debat electoral. Varen acceptar tots excepte el popular: Saben que guanyen no per les seves idees, ni pels seus programes que no tenen, sinó per les vísceres dels seus candidats coincidents amb les dels seus votants i a aquests no els importa que els candidats els informin, que els comuniquin, el que pensen i el que pensen fer. Un partit que no és democràtic i que utilitza els recursos i sistemes democràtics per guanyar les eleccions democràtiques?. Un partit que no creu en els béns públics i que es presenta per a administrar aquests béns en els que no creu?. Uns electors que no volen saber ni de raons ni de fins i voten exclusivament a un partit per sectarisme visceral?. La immensa majoria de membres i electors del Partit Popular estan en la tercera posició vital: visceralment jo (amb els meus, sectàriament) estic bé davant dels altres que estan malament. Si, de sobte, totes les persones passassin a la 4 ª posició vital: Jo estic bé, tu estàs bé, canviassin el seu "els nostres" per "tots", el popular es quedaria com a partit residual. Com seria residual si cada vot tingués un valor proporcional a la seva racionalitat (el sistema capitalista, defensat aquí pel popular, és el culpable de la crisi econòmica mundial, de les injustes diferències distributives, de la pobresa, de la guerra per aconseguir recursos naturals,... Veure “Inside Job”). Però en el nostre sistema democràtic tots els vots tenen el mateix valor, tant si s'han generat amb la raó, amb la raó i el cor, amb només el cor, o amb el cor i una altra víscera. I, segons les enquestes, sembla que la majoria de votants balears i espanyols encara són més viscerals que racionals. Sembla ser que els que estan en alguna de les tres primeres posicions vitals encara són més que els que estan en la quarta.
Com en el cas del tapís de Penèlope que ella desfeia a la nit el que havia teixit durant el dia, sembla que estam condemnats a passar períodes més o menys llargs dedicats a desfer l'Estat del benestar i la justícia social i distributiva que s'ha anat teixint en períodes precedents també més o menys llargs.
Maig de 2011
______________________________
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada