Bernat Gayà Miquel, metge, amic
Bernat Gayà Miquel
Bernardo Gayá Miquel
Tot i que mai no ha presumit d'això, per una sèrie de coses que m'ha dit, m'ensum que jo era amic d'un metge important. De fet, si al Google, poses el seu nom i el cerques, surt molt més que qualsevol persona corrent. Per altre banda, aquest mateix curs 2023-2024, el Col·legi Oficial de Metges de Las Palmas, el mes d'octubre, va organitzar un Congrés. És significatiu de la consideració que li té aquell Col·legi que el varen convidar a fer les xerrades d'inauguració i clausura del Congrés.
Cerca al Google
Des de que vaig néixer, fins ara, no m'he perdut ni un sol estiu a Es Port (de Felanitx), fins que me vaig casar a la casa familiar dels meus pares, i després, llogant sempre un habitatge. A la infància jugava i barcajava amb els meus germans i cosins. Quan vaig arribar a l'adolescència vaig canviar de companys. No record com vaig conèixer a Bernat, sé que sa mare i ma mare es coneixien i apreciaven. Potser per aquí va venir la comunicació. Al principi formàvem un grup de tres amics, en Bernat, en Jaume que era un poc parent meu d'enfora i jo. Erem amics d'Es Port. Ens relacionàvem molt a l'estiu i quasi gens a l'hivern, tot i que tots tres, a l'hivern, vivíem a Palma. A Palma jo anava al Col·legi Sant Francesc (havia d'anar a l'Institut Ramon Llull, però al anar-me a matricular, ens digueren que no hi havia places per un alumne que s'havia de matricular a segon de batxillerat i venia de Felanitx), en Bernat anava al Col·legi Pius XII i en Jaume no record a on anava. Quan acabarem el batxillerat superior i el Preuniversitari, cada un es va matricular a una universitat peninsular (aleshores, devers l'any 1963, a les Illes, no hi havia cap universitat ni tampoc cap "extensió" d'una universitat peninsular) i carrera distinta: En Bernat va anar a la Universitat de València (pública) per a estudiar Medicina, Jaume va anar a la Universitat de Navarra (de l'Opus Dei) per a estudiar Dret i jo a la de Barcelona (pública) per a estudiar psicologia. El primer estiu d'esprés del primer curs universitari Jaume ens va reclamar amb un aire misteriós: "Veniu, vos he de contar una cosa important". Varem anar a seure al muret que hi havia damunt les barraques de la Bassa Nova. Jaume ens va dir que un dels primers dies de ser allà, un dirigent els hi va demanar atenció i els hi va explicar que en la seva vida de relació amb els altres, ells, que eren uns privilegiats, uns superiors, havien d'aplicar "les tres santes":
"La santa desvergonya", que consisteix en estar ogullosos i mai empagaits del seu estat de vida, en contar que eren de l'Opus, sense vergonya (a la Universitat els estudiants solien passar per una época més bé esquerrana: corríem davant els grisos), que eren de dretes, que anaven a misa, que... el que fos que feien o el que fos que fossin, sense cap reticència, "això és propi dels millors"; "la santa imposició", que consisteix en que si, en un grup, hi ha distintes voluntats o distints criteris havien de lluitar i convèncer de que es fes o es cregués la pròpia opció, així si els amics volien anar a passetjar o al futbol i tu volies anar al cine, havies de aconseguir convèncer i que es vagi al cine"; "la santa negació": si com a conseqüència d'una imposició pròpia, s'havia derivat un fracàs i algú recordava de qui havia estat la idea que havia provocat aquesta situació, saber negar-ho amb vehemència i convicció".
Tant a Bernat com a mi no ens va agradar massa el que ens acabava de contar. Poc a poc varem anar reduint les passatjades i trobades amb en Jaume, fins que varem acabar per suprimir-les del tot. A Jaume el varen substituir altres dos amics: En Toni Julà i en Xisco Burdils.
D'esquerra a dreta: Toni Julià, Bernat, Jo, i Xisco Burdils
L'amistat entre Bernat i jo es va fer forta. No sé, en el ranquin dels amics de Bernat, quin lloc ocupava jo, el que sí sé és que ell, per a mi, ha estat el millor amic fins el darrer dia. Una amistat que ha durat més de 60 anys! Primer, uns anys a Mallorca i després a distància: Ell se'n va anar a fer l'especialitat (primer en odontologia i estomatologia) a Las Palmas a l'illa de Gran Canaria i, tot i que venia pràcticament cada any a la "seva estimada Mallorca", va fixar la seva residència familiar i professional allà.
Ca la Senyoràvia (Part de l'Aduana, a primera línia):
Aqui vivia Bernat i família (pare, mare i, amb ell, dos
germans i dues germanes) els estius.
Sent jo alt, en Bernat era encara més alt que jo. Vàrem proposar al club de basquet Patronat de Palma que Bernat, atesa la seva altura, jugàs amb el seu equip juvenil (per l'edat d'aquell moment), equip en el que hi jugava Joan Alvarez (basse titular), que un temps després es convertia amb cunyat meu, i també Vicente Negre (aler titular) que estudiava turisme amb jo i també era amic meu. El varen acceptar per la seva altura, tot i que mai no va ser titular ja que aquell equip era molt bo (va ser campió de Balears i de la fase de sector i va jugar la fase final del campionat juvenil d'Espanya) i tenia jugadors, pivots molt bons (que ja feia molts d'anys que jugaven a basquet a categories inferiors, com Ignaci Luzena, Llorenç Vidal, Vizcarro,...). Tot i no ser titular va ser un temps i una experiència molt agradable per a Bernat. Durant un temps jo anava a cercar a Bernat en la Vespa de mon pare i el duia a l'entrenament, me quedava com espectador de l'entrenament i, en acabar, l'acompanyava en la Vespa a ca seva. Atès que la Vespa era petita i noltros dos erem grans tots dos, quasi semblava que marxàvem ràpit ajupits pel mig del carrer, la Vespa quasi invisible.
En una ocasió que l'equip va viatjar a Menorca, no record si era a Maó o a Ciutadella, varen anar al cinema. Bernat, no sé per quin motiu, caminava per darrera la darrera fila i, sent tan alt, va intercedir amb el feix de llum que sortia del projector i projectava a la pantalla la pel·licula, els seus companys van reconèixer la silueta del cap de'n Bernat i un d'ells va cridar: "Bernat, acota es cap!".
Bernat és el primer, començant per l'esquerra dels que estan drets.
Després Bernat es va traslladar a Las Palmas, on va acabar la carrera de medicina i l'especialitat d'odontòleg i es va establir allà, on va desenvolupar la seva vida personal, familiar i professional. Ell i jo varem seguir l'amistat mitjançant missatges, primer per correu electrònic i després per Whatsapp.
Quan ell ja estava establert a Las Palmas li vaig enviar aquesta fotografia (l'anterior, la de l'equip del Patronat). Me va contestar:
"Moltes gràcies amic Toni". "Aquesta foto em porta molts bons records ja que amb el Patronat vam anar a Maó, Ciutadella, Alacant, Castelló i a la final del Juvenil Basket a Indauchi, Bilbao".
Fa uns anys, el desembre del 2014, els jugadors de l'equip establerts a Mallorca varen organitzar trobar-se i fer un dinar junts. Jo vaig fer d'intermediari entre els jugadors establerts a Mallorca i en Bernat:
Bernat: (L'original en castellà): "M'agradaria molt, amic Toni que si no és molèstia, diguis a tots els que van ser companys meus d'aquell gran equip que va lluitar pel campionat d'Espanya al Col·legi dels Jesuïtes d'Indauchi de Bilbao, i que van tenir la generositat d'admetre'm, tan sols com a acompanyant, ja que jo reconec que, al seu costat, per més no donava, que a tots els porto al cor.
Em va entrar una vegada a la meva consulta de l'Assegurança un Higienista, per substituir el titular, Raúl, de baixa, i en presentar-se vaig sentir: Carmelo Cabrera; en acabar la jornada, ja ell més tranquil, li vaig preguntar si tenia alguna relació amb el jugador que va ser de la Selecció Espanyola de Bàsquet i em va dir que el jugador era el seu oncle. L'endemà sento el telèfon i m'ho passa dient, és el meu oncle, si no li fa res posar-s'hi. Bé...vam acabar veient-nos, me va mostrar el seu enorme àlbum amb fotos de tota la seva vida i a les primeres pàgines em vaig veure amb tot l'equip del Patronat i els noms amb els dos cognoms de tots. Ell era el pivot de l'equip de Las Palmas de Gran Canària "Metropol" i el pivot de l'"Indauchi" del Col·legi Jesuïtes era el joveníssim Juanma López Iturriaga. Sí, tota una vida en fotos, signatures i dedicatòries, inclosa, després, la meva.
Digueu-los que encara que no recordo tots els seus noms, veig les seves cares i guardo com un gran tresor, la bondat amb què van acollir aquell noi alt, que no sabia saltar. Digueu-los, si us plau, que encara que ara passi per un sotrac fotut, vaig tenir molta sort a la vida trobant gent que, com tots ells, em van acceptar i encara van ajudar. Gràcies Toni, una abraçada".
Aquí un missatge de Bernat, l'agost de 2013 que va venir a Mallorca,
però que no ens varem poder veure, i la meva resposta:
26/08/2013: Bernat:
Estimat Toni, entre es nin que ha vingut sense sa mare i ses families de part de mare i de pare he estat agafat i no he pogut estar un moment amb tú; cosa que me haguès agradat molt. Bé, de totes maneras, demà m'entorn, pero sirè aquì una altre vegada, per 10 díes, a partir des 7 des mes que ve. Una forta abraçada i a veure si coneixes aquesta familia.
Jo:
Ara comença a millorar el temps. Fins ara, llamps, trons i aigua a rompre. I un cel negre.
19/10/2013: Bernat
"Aixì com hi ha auçells que volen per damunt de les muntanyes, sa nostra relaciò es més que amistat i està per damunt de l'espai i del temps. Desde que vaig rellegir es llibre de na Llucia, Allò que morì una tarda amb les bicicletes tenc la certesa de que te conec molt més que abans i l'estima, si es que pot esser, ha augmentat. I a na Llucia ja l'estim sense haver parlat mai amb ella".
Enfermeras i metjes a nes 20 anys d'estar junts. Jo faig sa foto:
Jo: Bona nit. Sort que t'agrada!
Bernat: M'agrada molt.
Jo: A dormir. Bona nit. Ja seguirem un altre dia.
26/10/2013: Bernat:
Molt amic Toni! Moltes gracies per es link que me donares perque he pogut lletjir moltes publicacins de sa teva filla Llucia, que es una maravella com aconsigueix aficarme dins de les itmages amb les seves paraules. A més he pogut fer-me una idea de com senten i viuen a Catalunya aquest procés de dret a decidir. Te recomanería, si m'ho permets, que llegeixis se página d'opinió central del País que va escriure n'Andres Trapiello "El milagro del sol" del dijous día 24 d'aquest mes. Bernat.
Toni, m'acab de donar comte que he perdut sa teva adresa. Si le me vols fer arribar to agrairè. Amb so camvi de móvil he tengut moltes perdues i aquesta es molt forta. Gràcies. Bernat.
Te mostraré un poc sa casa allá on visc a Las Palmas de Gran Canaria, més que res per defora. Tenc un flamboiano antillano que estim molt.
Jo:
Hola amic. Impresionant ca teva (o "allà on vius"). Tens un ca! També espectacular el teu nivell de català escrit, tenint en compte el molt temps que fa que vius tan enfora i la nula formació que ens donaren a les nostres escoles (per cert, en Ramón Oró viu a les Germanetes dels Pobres, just davant ca meva), tot i que, com jo, encara hem de millorar. Una abraçada.
Bernat:
En Ramón Oró quan era es meu director a es col.legi Pio XII, devora sa plaça des bous me va obrir molt els ulls. Era Carmelita i duia els hábits, pero conectarem molt. Bé ara he de seguir traballant a sa consulta. Fins una altre.
01/11/2013: Bernat:
Avui amic Toni faig 64 anys. A la fi; això vol dir que me manquen 12 mesos a s'empresa que me utilitsa per tot, tant si són peritatges odontològics, a un juici, com presidìr un tribunal de OPE amb una oferta de poquetes places i 420 opsitors, com redactar es nou plà d'atenciò infantil de salut bucodental, i tot sense deixar mai l'asistencia clìnica a 27 adults i 13 nins de 6 a 13 anys, per ara perque es plà que ferem es de 6 a 15 anys i es tall son els nascuts a partir del 2.000. No te vui agobiar, nomès fer-te saber que tenc el sommi de sa jubilaçiò
Jo:
Molts d'anys!!! Fa un sol preciós i anam a Es Port a passar el dia. Molts d'anys molts bons, Benat!!!
Bernat:
Moltes gràcies, que disfruteu sa vida des Port.
03/11/2013: Bernat:
Abans no eres tan curiòs com veig que ets ara i tu m'ho digueras un pic, fa tres mesos. T'agraeisc la teva comprensiò amb so meu català escrit, malgrat s'Institut de Estudis Balarics fasi tot el que sap fer per aconseguir que sigui meins analfabet de sa meva llengo materna. Aleshores tù, curiòs personatje des meu coret, crec que t'adonares de que s'espanyol m'agrada molt. Es meu mestre, es mestre Pagès de Sant Joan i que havía fet els estudis durant sa República i que fou empresonat al 1936, i que el meu pare va empleiar totes les influencies que tenía perque el rehabilitassen, cosa que va aconseguìr diguent als que s'hi oposaven, que era bo per el poble tenir un bon mestre i no un habilitat que s'en fotès de sa formació de moltes generacions. Quan va eser l'hora de prendre posessiò de sa plaça a la sala de juntes de s'Ajuntament, davant el llibre obert des "principios fundamentales del Movimiento nacional " digué fluxet pero clar: Ramón, si he estat a sa presò per anar contra això, ara no el puc jurar i el meu pare, que en aquell moment era es batle, diguè: "idò ara toca felicitar a Joan Mas Mates i anar tots a s'Escola nova per veure a on es mestre durà a bon terme una tasca faixuga que donarà un futur a tots es nostros infants". Sa casa "allà on jo visc" es sa meva-nostra casa, perque varem vendre molt bé es casal de Sant Joan lo que me va permetre comprar aquesta i sí, tenc un ca, com pots veure, es un Labrador Retriever de color marrón molt clar que son es cans que la ONCE instruiex per acompanyar es qui estan privats de vista. Quan va arribar a casa vaig sentir que li deian "prendita". Vaix tenir una arrancada de ses meves diguent aquest es un labrador i un labrador llaure i això nom: "Llaure". Que tenguis un bon dìa.
Aquest "macramè" es un obsequi de un touareg de Mali i té metro i mitg da llarg per un d'alt i està fet amb uns fils que treuen d'uns arbusts molt presents a El Sahel, el tenc possat a es meu despax, mes endins a sa consulta.
Te present un des meus pocs amics en Jorge Quevedo Curbelo, metge de familia que va neixer en la ladera de San Nicolás a on no hi ha carrers ni aigua corrent, va fer tots els seus estudis amb una "beca" que li obligava a tenir bones notes cada curs. El seu pare pescador al "banco canario-sahariano" va morir prest, era un fumador impenitent i ara en Jordi, com jo li dig a constituit una asosiasiò molt arrelada que ajuda a deixar de fumar empleiant ses"redes sociales" aquì está devant un canal a Venecia, per això li deman que al proper viatje se posi molt més a la seva esquerra per veura el canal complet.
09-09-2015.Bernat:
http://www.youtube.com/watch?v=QL4P9YfO1JI&sns=em
Video de YouTube
Dr. Abel Albino. Desnutrició a Argentina.
Convidat pel Prof. Lucio Traverso i els alumnes del màster en Direcció d'Empreses EMBA XV, el Dr. Albino va valorar l'interès de l'IAE en la problemàtica de la desnutrició i va proposar als presents que impulsin des de les futures posicions de lideratge polítiques d'estat per prevenir la desnutrició
05-10-2015. Bernat.
(l'original en castellà) Benvolgut amic Toni, encara no estic en disposició de dir-te amb seguretat quan podré anar a Mallorca. Hi ha qüestions de salut que m'han aparegut només iniciar la meva jubilació que em tenen molt fotut. Però com deia el meu sapientíssim pare, "no hi ha mal que cent anys duri" (i ell afegia: "ni cos que ho aguanti"). Els meus col·legues amics es porten com a tals i jo confio molt en ells i en allò que tu em vas ensenyar, la voluntat ferma decidida i constant de curar-me. Sé que ho aconseguiré i m'encoratja molt a això el poder un dia tocar a la teva porta i que me l'obris, l'abraçada que et donaré estimat Toni, et deixarà sense alè. Sesé em va dir que la meva mare es va alegrar molt de veure la teva. Acabo de parlar amb la meva mare i sóc conscient de com està. La meva germana t'agraeix molt el suport que dónes. Una abraçada amic.
06-10-2015. Jo
Gràcies per recordar-me lo de ta mare. Hi ha tantes coses que no sempre ho tenc present! Quan venguis avisa i te vendré a rebre i així, la primera vista no sirà tocant a la porta de ca meva. Una abraçada molt forta. A veure si te crid per telèfon. Toni
1-11-2015. Jo:
Molts d'anys molt bons, amic!!! Quasi tans com jo, però tres menys. Una abraçaca. Toni
23-12-15. Bernat:
Bones festes i molt bon any nou per a tots començant per tu i ta mare i fins na Aineta. Molts de récords tambè a na Llucia que ja fa molt de temps estic sense lletgir res d'ella i sempre m'ha agradat com i lo que escriu. D'en Yago tenc noticies a vegades, de s'Arquitecte menys i millor sempre més (eh! Toni, sempre MES). Una abraçada a tota aquesta estimada familia RAMIS LALOUX. D'en Bernat Solle.
01-01-2016: Jo:
Volem tornar als orígens. Volem tornar a la nostra pau, vida i poble. En tenim dret. Ajuda a que així sigui. Moltes gràcies. Antoni Ramis Caldentey
03-01-2016. Bernat:
Moltes gracies amic de sempre Toni. BON ANY NOU.
16-04-2016 Bernat. Lliçó d'odontologia:
(l'original en castellà) És un molt bon article que espero llegiu molta gent. Amb la "invasió" de les franquícies s'ha sobreafegit un problema que ja era greu a la cultura de prevenció de la salut bucodental.
Sí, com bé dius gairebé tota la meva vida professional com a odontòleg, la vaig fer dins del Servei Canari de la Salut.
Per algun motiu que desconec, potser pel meu Màster en Salut Pública Oral a la UPV, Campus de Leioa; se'm va encomanar la redacció, dins del Primer Pla de Salut de Canàries, una vegada rebudes les transferències en sanitat, de la part de salut bucodental i per cansament, com bé assenyala el col·lega a l'article, d'haver de fer exodòncies a nens de 9-10-11 anys per súplica de sa mare perquè ningú dormia en aquelles cases (el dolor dental, ve a ser una neuràlgia induïda del N. Trigemin); em vaig proposar acabar amb aquesta situació espantosa i vaig redactar un Programa en què gairebé sense sobrecost per al S.C.S. realitzéssim a les set illes obturacions (empastaments) del primer molar definitiu que erupciona sobre els sis anys, per tant el més susceptible de patir càries, ia més és que és fonamental conservar-lo ja que determina una correcta oclusió (manera de mossegar). Al primer molar definitiu en diem el #6, si comptes de la línia mitjana: #1: incisiu central; #2: incisiu lateral; #3: caní; #4: primer premolar; #5: segon premolar; #6: PRIMER MOLAR [defineix l'Oclusió segons Angle]; #7: segon molar; #8: tercer molar, tb' conegut com a "cordal" o "extremè" a Felanitx, o queixal de seny. És igual (no la forma per descomptat, però sí la cronologia eruptiva) per als quatre quadrants dels maxil·lars. Així el superior – dret és el “1”; el superior-esquerra el "2"; l'inferior-esquerra el "3" i l'inferior-dret el "4".
Així quan diem el 26: ens referim al primer molar superior-esquerra.
Les anomenades dues "paletes centrals", són de dreta a esquerra. el #11 i el #21.
El PADICAN contempla tota l'atenció dental infantil restaurativa, endodòncies incloses als nostres infants de 6 a 15 anys.
Els pediàtrics i els adults també són vistos i diagnosticats amb/sense radiografia apical (petita) o Ortopantomografia (veiem maxil·lar superior, mandíbula i ATM [Articulació témporo-mandibular] i tractats quirúrgicament (frenets curts i fibrosos de llavi sup. de llengua, restes) radiculars, quists maxil·lars, carenes impactades, etc. A Gran Canària tenim 21 USBD (Unitats de Salut Bucodental, atesos per Higienistes Dentals i Odontòlegs.
Bé, amic Toni, si no t'he avorrit o directament adormit, és que t'apassiona gairebé tant com a mi.
PD. No sé a Illes Balears, però a les Canàries es demana directament hora per al teu dentista de capçalera i quan estava en actiu, l'espera no passava de dos dies. Les urgències, per descomptat, es veuen el mateix dia i poc després d'arribar el pacient. Una abraçada. Bernat.
20-04-2016. Bernat:
Hola "moi je suis la". Aquesta és l'entrada a la cambra. Si no semblés exagerat diria que si durant el dia no me'n record mai de tu, sempre ho faig a la nit. Abraços. Bernat.
21-04-2016. Jo:
Estimat amic Bernat, a veure si parlam per telèfon i si ens veim prest. Mai puc contestar missatges per escrit amb el temps que desitjaria. M'en vaig a dormir. Demà he d'aixecar-me prop de les 6 del matí. Gràcies pels missatges i per les fotos. Una abraçada i fins prest. Toni
Bernat:
Gràcies amic Toni per la informació que rebo. Després d'un temps massa "tou" pels homenatges immerescuts; estic de tornada a la vida real quotidiana. Una abraçada. Bernat.
Jo:
Homenatges ben merescuts,… Ja manca menys,… per a que ens veigem. Una abraçada. Toni
Bernat:
M'agrada molt aquest regal que em fas. De vegades els regals, i solen ser els més apreciats, són immaterials. Em tens, un altre dia, explicar què és CEPA. Bon dia de Sant Jordi amb un estimat llibre i una rosa, blanca, rosa o vermella. Una abraçada. Bernat
25-12-2016. Bernat.
Contestant al meu desig de bon any 2017
Gràcies Toni, per aquí una horeta abans encara entre cava, torrò, xàchara i un ull mig obert; te don de tot cor Bon Nadal i Millor Any Nou que el que està acabant, o a lo pitjor ell acabant amb molts de nosaltres. Pero, sense pesimisme, segur que entre tots, farem un 2017 més presentable. Una abraçada.
04-04-2017. Bernat:
Contestant a una petició meva de que m'enviàs escrits de la seva vida familiar i professional:
Moltes gràcies amic Toni. Ho faré i crec que posar una mica d'ordre al cap, fent un recorregut vital m'anirá mol bé. Gràcias per donar-me el permís per escriure en castellà, no ho haguès fet per compte meu. Si sent sa teva presencia no puc xerrar castellà, faría un esforç i a la llarga aniría, encara que molt malament, més a sa forma que a n'es fons. Segurament Toni, aniré donant-te coses, relats antics, fotos antigüedad, pero no tot de cop. Sirá, esper, un especie de "entregues". Pots fer, ja to dic ara, lo que creguis millor amb lo que te anirá arribant. A no ser, per un cas molt extrany, que te digui:"Toniet amb això ves alerta". Estic molt content de llegir-te. Una abraçada. Bernat.
Jo:
Evidentment, quan me contis coses me'n contaràs d'interés general i d'altres molt íntimes que sols siran confidències al teu amic. Tot el que m'enviis en color en lloc de negre o en negreta i cursiva en lloc de en normal ho agrairé com una comunicació molt personal, íntima i intransferible, com puguin ser les de les teves conquestes de nines precioses i molt sexis amb nom i llinatges. Una abraçada i fins prest. Toni
11-04-2017. Bernat
Foto 1: Casa Colom a Vegueta, darrere de la Catedral de Santa Anna de Las Palmas. Foto 2: Catedral de Santa Anna en dia de regates. + Un Escrit: La intrepidesa del gran tímid:
La intrepidesa del gran tímid:
(l'original en castellà) Anàvem l'amic Juan Oliva (Metge APD i espòs de la Dra. Del CdeS Maspalomas) cap a la Casa de Colom, a Vegueta, on seguíem el Curs de Doctorat “Epidemiologia a la Salut Bucodental”, quan a l'entrada de l'aula vam veure el grup de companys discent.
Estàvem en franca xerrada, esperant que fossin les 04:00 p. m. per entrar, i un company em pregunta si veig sentit al curs, “home sentit sí, però podria baixar del núvol en què està instal·lat el nostre bon home i fer-nos partícips de les seues troballes, si és que va trobar alguna cosa, és clar…”. Quan al final del Curs vam rebre el Diploma acreditatiu, per una banda el donava el Docent del Curs, i per l'altra, el que em va cridar pel meu nom i cognoms amb el Diploma per donar-me, que va resultar ser amb qui vaig parlar i era el Degà de Medicina de la ULPGC, Dr. Serra Majem, que, en donar-me la mà amb l'enhorabona, va afegir: “I en espera de les teves troballes”. Per descomptat, no vaig poder evitar la riallada, que només ell i jo vam entendre.
En Portocolom de esquerra a dreta: Bernat Sólle (malnom), Xisco Burdils, Santi Bono, Toni Vaquer, en una "guerra de castells, que ens havíen destrossat els de 's'altre part'". Any 1959.
Bernat:
Fotos i un Doc: El record blau lluminós que varem publicar als blocs Arc Mediterrani (en català) i Arco Atlantico (en castellà)
Benvolgut amic Toni, és el que sol passar quan "es demanen peres a l'om"; sóc de foli i boli.
Crec que les fotos eren:
Foto 1: al bot Tritón, Joan als rems, asseguts a popa Cata i jo.
Foto 2: A Cala Marçal, el meu pare em subjecta amb la mà esquerra, també Cata i Joan. Na Sesé encara no havia nascut.
Foto 3: Can Solle quan donava directament al mar, amb un mollet i un arenalet. Un alcalde dels anys 1932 va demanar a la meva àvia que renunciés a la propietat de la costa, per beneficiar el poble fent una carretera i la meva àvia Josefina ho va cedir i va signar. (no l'he trobada)
Foto 4: can Solle instants abans de ser demolida. Sesé va veure que s'acostaven les supermaquinotes, va notar que ploraria i just abans va fer aquesta foto:
Foto 5: Al bot amarrat davant de casa, estic jo amb set anys:
Foto 6: abocats a la galeria, els meus oncles Bernat (Manescal) i Jaume (marí mercant). La meva mare Francisca era la gran, la seguia Salvador (que portava la Sucursal a Madrid del B. Crèdit Balear), Bernat (manescal de molt bones notes, se n'anava en avió a Colòmbia amb un contracte del Govern, quan l'avió després de repostar a les Açores, es va estavellar, morint tots), Antoni (doctor ing. camin. canal. i ports), que viu entre Portocolom i Palma i que tu coneixes, Jaume (capità de marina mercant):
15-04-2017. Jo a Beli i a Bernat: El record blau lluminós. Bernat Gayà Miquel
http://arcmediterrani.blogspot.com.es/2017/04/el-record-blau-lluminos-bernat-gaya.html
23-04-2017. Bernat:
Moltes gràcies amic Toni.
No se com podré tornar-te mai tants de favors i grans obsequis com aquests intersants llibres que avui me fas arribar. Una abraçada. Bernat.
Nota: son fotos d'avui, hora de dinar amb tots es metges que hem travallat junts i feim com un "clan" per tal de fer força devant la envestida cap a la privatisaciò del Servei Públic de la Salut.
Aquí passen molts d'anys, devers sis, sense que hi hagi comunicació entre en Bernat i jo, incomunicació que, per sort, s'interromp a principis d'abril de 2023.
06-04-2023. Jo:
Estimat amic Bernat, fa molt de temps que no sé res de tu. Què és de la teva vida?
Bernat:
Moltes de gràcies estimat. Si ja fa molt de temps que no vaig a Mallorca i no es perque hagui renunciat a la mediterrania, es que per aquí me criden molt seguit després del postgrau de Cirugía minimament invasiva que vaig fer a la París V, Descartes (antiga Sorbonne) molt práctic a més de teóric, tant que quan vaig tornr al Servei Canari de Salut, el vaig implantar tot d'una. I estic encara amb això. Me sent amb deute amb ells, perque el me financiaren casi tot. Igual que molt abans, casi al començament de la meva activitat una vegade tretes les oposicions que me donaren plaça de FEA (facultativo especialista de área), no se si al IBSALUT es diu igual; també me finançiaren el máster en Salud Publica i el postgrau en Economía de la Salud, gracies al qual vaig fer amistat amb el Degà de la UPV campus de Leioa, Rafael Goirena de Gandarias, que me manté molt al día. El quí está molt per Mallorca es el meu fill Berny de 22 anys que va fer un grau d'Economía i Finanças, amb la seva parella Miriam O'Sanahan. Ara mateix viatgen cap a Tenerife, per tal de coneixer la meva estimada ciutat de La Laguna. També estimat Toni i familia vos dessitg tingueu unes bones festes de Pasqua.
08-04-2023. Jo:
Bon dia Bernat, gràcies per haver contestat. I, a més, mitjançant una llarga carta que comunica molt bé la teva situació passada i present. Felicitacions pel teu màster postgrau fet a París, que tanta i tan bona aplicació té a la sanitat canària, i felicitacions per haver aprovat les oposicions per a FEA. Igualment, felicitacions pel màster en Salud Pública i el postgrau d'Economia de la Salud. Constat que som amic d'una eminència de la medicina i la cirurgia. Pel missatge, entenc que vius a la Laguna, bastant propera a Santa Cruz de Tenerife (on vaig viure un any, l'any del servei militar, i també anava freqüentment a la Laguna on vaig cursar les dues primeres assignatures de la meva carrera de psicología) No sé per què, fins la teva carta, jo t'imaginava a Canàries, però a Las Palmas. Pel que me dius tens un fill, en Berny. Quin és el teu estat actual, fadrí, casat, separat,...? Jo casat amb na Fred que tu vares arribar a conèixer. Vivim a Palma a la mateixa casa de sempre. Hem tengut tres fills, Llucia, escriptora i periodista, sense fills, Toni, arquitecte, Yago, professor de psicologia a l'UAB. Una abraçada i bona Pasqua
08-04-2023. Bernat:
Resposta i dos videos:
No amic Toni, lo de eminencia es pasar-se molt, a més sempre he destacat, segóns me diuen els colegues, pel meu sentit pràctic.
Lo que ajudà molt es el máster i la especialitat a la UPV, Leioa, perqué sortí una amistat amb el Degà Rafael Goirena de Gandarias, que me tè al corrent. Lo que te imaginavas és la realitat, vivim a Las Palmas de Gran Canaria, a sa part alta, que li diuen Tafira Alta, que quan segueix al Monte Lentiscal ja es de Santa Brigida. Record na Fred de quant vaig visitar-vos a Palma i he xerrat per carta amb Llucia, a més la vaig veure a una entrevistra grabada per El País. De tot ja fa molt de temps. Amb na Marta tenim una relaciò de fet i es sa mare den Berny (amb "y") perque vol ses tres "y", Berny Gayá Roy. De sa teva neteta Aina tenc un video on intenta saludar. Molt tendra. Avui na Marta mos ha fet un arròs de peix amb "langostinos", que me ha recordat s'estiu al Port. M'ha demanat si m'he adonat dels canvis a la casa. Axí que he fet un video per tal de trobar-los. Com te pots imatginar sa meva situació laboral respecte al S. Canari de la Salut, ara, es de jubilat. Als amics colegues, que me criden per resoldre alguns temas de la Cirugia minimament Invasiva, mai les dic que no, axí com algunes clases de Quirúrgica a la ULPGC, que el titular Dr. Mario Vicente Barreda, me demana. Tot el que figura com una "Ayuda desinteresada a la sociedad". De sa meva gran amistat amb Pablo Sangrà Inciarte, Prof titular a CC del Mar, que dirigía els estudis amb el vaixell oceanogràfic Hespérides, i va publicar i donar nom a la corrent marina al sur de Canaries la "Eddy Canary Corridor" https://www.researchgate.net > profile
En Pablo morí fa uns anys a Girona, però me deixà subscrit a digital.csic.es per tal de seguir amb lo que éll me inicià de la Oceanografía. I també iocag.ulpgc.es La seva viuda Anna Bruguera metgessa ara a Barcelona, ve sovint a Las Palmas i seguim l'amistat, tambè amb la filla major Marta que publica un Blog de llibres en Catalá, al que estic suscrit, a més tot l'any pasat per internet me donava clases de catalá, i la filla menor de l'edat de'n Berny (de petits, mateix col.legi bilingue, mateix parque de jocs, després se duchaven i dormían a casa o a casa de Pablo i Anna, a 40 m. Anna es molt partidaria de mantindre les amistats a distancia. Ella és una metgessa molt creativa, sempre cursa "grados" a la Universitat Oberta de Catalunya, pot fer un resum amb s'ordinador desde casa a Las Palmas, a Girona o a Barcelona. M'agradaría molt saber-lo fer. Ella me diu que es concentraciò i pràctica. Si trobo el video de na Marta Sangrà saludant-me mentre va a vela amb el seu llaüt "La Menorquina", el te enviarè. Bones Pasquas. Avui a casa després de dinar. Na Marta Sangrà dona un saludo carinyós a tota vela.
Videos:
Avui a casa després de dinar:
https://photos.app.goo.gl/Cit3ySVnLYR1zrtb8
Na Marta Sangrà dona un saludo carinyós a tota vela:
https://photos.app.goo.gl/QLPxmMurLeLvSNML7
jo:
Gràcies, Bernat per haver-me tret de l'error i per l'ampliació d'informació. Disculpa per haver escrit Berny amb i llatina. Un saludo a Marta tot i que no la conec (crec) directament, però el fet de que sigui la teva parella i mare del teu fill ja fa que l'aprecii molt.
Molt interessants els dos vídeos. El del llaüt m'ha recordat el vostro, tot i que en el vostro no hi posàvem la vela.
Demà és Pasqua i tots els germans, excepte en Joan i na Dolores, i dos nebots i respectives parelles anam a dinar a un celler del Port de Pollença. La resta de la família extensa no hi vindran per que tenen altres plans. Feliç Pasqua a tota la família. Una abraçada. Estic molt content d'haver recuperat la comunicació amb tu. Li vaig dir a Beli.
Curs actual: 2023-2024:
1/9/2023: Jo:
Bon dia Bernat, ahir, Fred i jo, vàrem tornar d'estar el mes d'agost a Es Port. Vaig veure en Jaume Burdils i la seva dona Julieta (no vaig veure en Xisco). Na Beli me va passar aquest escrit teu que li havia passat na Bel Vaquer. Qui són els tres de la barca? I els dos de la balaustrada? (ja n'haviem parlat i posat les fotos abans. Quina desmemoria!). I voltros, tu i família, què tal tot? Esper que molt bé. I vos desitjo molts de bens per aquest curs 2023-24 que avui comença. Una abraçada. Toni
Bernat:
Bon día Toni, els tres de es bot "Tritón" som els tres germans, Joan als rems, Cata i jo mateix a popa. Els dos de sa baulastrada son els tíos Bernat (veterinari, que va morir dos anys després en enlairar-se l'avió a la seva escala a las Azores) i a la seva esquerra el tío Jaume que per força vas haver de conèixer-lo, ja que era com el nostre germà gran; que ja va morir jubilat de capità de la marina mercant. Tots enterrats al cementiri de Felanitx. Xisco Burdils i la seva dona Carme són molt més a les cases de la finca. El meu fill Bernat junior de 23 anys, ja va acabar "Administració i Empresa", i t'envio la foto de la seva graduació. Amb la seva parella Miriam són molt a Mallorca.
Graduación de Bernardo Gayá Roy
Bernat junior amb Amador i Pilar, a Es Riuetó dintre el llaüt "Passetemps II":
Bernat jr. i Sesé:
Jo:
Gràcies pel caramull d'informació. Els tres d'es bot els conec tots tres. El tio Jaume també. El tio Bernat no. Una gran felicitació per la graduació del teu fill Bernat. Si ell ve amb freqüència a Mallorca, per què no t'animes i també ho fas tu? Ja fa estona!!! Gràcies també per les altres fotos. La de la barca, molt bé, però no es veu la cara de cap dels tres. També m'agrada la foto amb na Sesé. La record com la més petita de la família, amb els cabells molt negres, com tu, (mentre que a Catalina la record rossa) i sempre somrient, també com tu. Una abraçada també per a ella quan tenguis contacte amb ella. Saludos a Marta. Una abraçada.
"pel teu fill Berny...". Aquest punyetero corrector automàtic!!!
Bernat:
Reprenc a las 7:54h PM, la nostra comunicació i veig que tens raó, les imatges estan d'esquena. Perquè em disculpis t'envio algunes ben de front. Algunes fotos fetes a casa o en sortides.
Pare i fill, tots dos: Bernats:
Com pots veure són nois de GYM, o com diu Amador incloent-hi el seu fill, amb vigorèxia. Records d'un pic junts a Mallorca. Berny, Miriam, Sesé, Clara y María:
Miriam y Berny:
Estic pensant que potser podries aconsellar a Miriam, ara que estaran a Palma. Ella està acabant Psicologia i voldria fer pràctiques a algun Gabinet Psicològic, ja que vol ser Psicòloga Clínica. En sabia de dos, però és clar que han passat 46 anys, i no vaig trobar ningú. Si ho veus bé li dono el teu mòbil. Penso que se'n van a Palma d'aquí a un mes. Salutacions a la teva gent. Una abraçada.
Los Carnavales de Miriam y Berny:
Jo:
En relació a les teves fotos i escrits posteriors a les 7.54h PM: Les fotos, moltes, molt bones i molt informatives. La que estàs amb Berny, drets és ca vostra? Espectacular. Miriam és la parella de Berny? Estaré encantat de rebre a Miriam (i a Berny si volen venir els dos), però me resultarà difícil aconsellar-li algun gabinet de psicologia. Fa anys en coneixia alguns, però aquells que coneixia són de psicòlegs i psicòlogues jubilats que ja no hi fan feina. Quan me vaig jubilar, fa 16 anys, me vaig deslligar del col.legi de psicòlegs. Si li dones el meu mòbil (a Miriam o a Berny) m'hauries de donar el seu. Jo la posaria en els meus contactes i si me cridàs li contestaria, per que no contest a cap número telefònic (ha de ser un nom d'entre els meus contactes per a contestar la cridada). Igualment, salutacions a tots els teus. Una abraçada.
Bernat:
I fas molt bé, tampoc jo contesto al numero desconegut.
Tens una família extraordinaria. A la foto es respira un aire molt sa de complicitat, on els nois van heretar la teva estatura, i tots un somriure saludable i joiós.
Jo:
Els fills, Toni i Yago varen jugar a bàsquet. En Toni encara hi juga a una lliga interempreses. Els néts, Aina i Tià són castellers a l'agrupació "Saballuts" de Sabadell. Yago i Maria fan pinya. Sí, quan ens reunim tots 10 (Nadal, Pasqua i Agost) hi ha molt bon humor.
5/10/2023: Bernat
(l'original en castellà) Hola amic Toni. Acabo de donar la xerrada d'inauguració del Congrés del Col·legi de Metges de Las Palmas, i esperant amb tres col·legues amics un fast food típic d'aquí. El català no em sortirà així que faig servir l'altra llengua. Ja et vaig dir, crec, que la foto familiar amb Fred, els teus fills Yago, Toni, Llucia (m'agraden molt els seus escrits), fins i tot els teus néts, està plena d'un amor familiar i felicitat grandiós. A casa et vaig buscar a Galeries de mòbils antics.
I vaig trobar aquesta foto que em va il·luminar amb un gran record. La vaig passar a l'actual mòbil per passar-te-la, i aprofito aquest moment per fer-ho. Que tingues un bon dia. Al Triton amarrat a Cala Sa Nau, Toni Ramis i unes amigues.
Moltes gràcies. Molt bona foto. Ses "amigues" són n'Angeleta i na Bel de can Galarí (de ses ceràmiques de Felanitx). Poc després se varen posar a festejar i ja no varem tornar a sortir amb elles.
Bernat:
Es veritat Toni, ses amigues d'aquell día, eran Ses Galerines. Es veritat tambè com deia el poeta: "Ja fa molt de temps de casi tot".
Jo: Fa tant de temps. Aitana Ferrer:
https://youtu.be/LGeR2TtoeeM?si=vj8KQd7EKO_W4lsU
Bernat:
Moltes gràcies, Toni
19/10/2023: Bernat:
Avui estimat amic Toni, he pronunciat la xerrada de clausura del Congrés al Col.legi de Metges (COM-LP), on vaig fer la xerrada inaugural. He sol.licitat, enèrgicament, que no em trunquin més. El fotògraf del Col.legi em va fer la primera foto a la xerrada, ja sense l'americana, que per aquì ja tot Déu sap que no m'agrada. I una altra a la tertulia posterior rebent comentaris laudatoris. I és que el cas és que m'entusiasma ajudar els meus joves col.legues quan tenen dificultats amb la Cirugia mínimament invasiva, que vaig introduir per aquí. Però parlar com un cientific reputat a l'aula magna del Col.legi ho odio. Espero que m'entenguis. Una abraçada entusiasta de en Bernat. Aquesta nota per a tu la faig al Col.legi.
L'informàtic m'assegura que rebotarà al meu mòbil, tant el text com les dues fotos i d'allà t'arribaran a tu, amb una mica de demora. Ara estem convidats pels Laboratoris, i mai no se sap quan acaba i en quin estat. Ja vaig avisar a Marta.
Jo:
Bon dia, estimat amic Bernat. És un honor molt gros, i que diu molt en favor del teu prestigi professional, fer la xerrada inaugural i de clausura d'un Congrés del Col.legi de Metges de Las Palmas. Estic profundament admirat. Quin era el títol del Congrés? Tant de bo te cridin moltes vegades més per donar conferències sobre temes en els que el Col.legi i els metges te reconeguin com a màxima autoritat en el tema concret. Estic orgullós de ser amic teu i que tu ho siguis meu. A les fotos surts molt interessant, com has estat sempre en funció de cada edat. Encara ni el teu fill Berny ni la seva parella Miriam m'han cridat per a veure'ns i fer una xerrada amb ells. Ja sabeu, si volen, quan vulguin sense cap prevenció. Dimarts que ve compliré el doble 7, tot i que, gràcies a Deu, estic com si hagués de complir el doble 6 Trasbalsat per com viu ara la població civil a Gaza. Una abraçada a Marta i una altre, ben forta, a tu.
20-10-2023. Bernat
Ja 77 i tan ben duits! Enhorabona!. No amic Toni no em donis més importància perquè en veritat no la té. Va passar que el 1989 encara tenia un bon francès i estant a París vaig aprofitar una especialitat a la Universitat París V, Descartes, a 12 Rue de l'École de Médecine que semblava no interessar gairabé a ningú, però que a mi em va fascinar. Era la "Cirugía mínimament invasiva" aplicada a qualsevol tipus d'intervenció. De fet la vaig aplicar a la cirurgia digestiva com a la cirurgia oral. I la vaig introduir aquí, sempre que em van demanar, perquè dona molt bons resultats i gairabé cap complicació si es planifica bé. Be, Toni, ara arriba la Marta per anar-nos al sud. Una abraçada a tots i un altre més forta per tú.
21/12/2023: Jo:
Bon Nadal, Bona Diada de Mallorca (31-12), i Bon Any Nou 2024, per a tu, Na Marta i tota la vostra família.
Per a veure tots els equips de basquet: Per els que teniu Facebook, una vegada esteu a l'escrit de Facebook, tocau sobre l'enllaç que hi ha a aquella pàgina. Al mòbil es veu millor:
https://www.facebook.com/story.php?story_fbid=pfbid074iFtXrTEA5wxvhi76wn7D4uVU4QFtPzBEifFuwbd9HWXLf4Y4nizFiWbFSR4oHpl&id=1303190683&_rdr
Per als que no teniu Facebook o ho mirau a l'ordinador en lloc de al mòbil:
https://arcmediterrani.blogspot.com/2023/12/basquet.html
Bernat:
Moltes gràcies amic Toni. Aquesta foto (la foto de l'equip de basquet del Patronat) em porta molt bons records ja que amb el Patronat vam anar a Maó, Ciutadella, Alacant, Castelló i a la final del Juvenil Basket a Indauchi, Bilbao. T'envio i desitjo unes bones festes amb molta salut a tota la teva família i una gran abraçada per a tu.
Aquesta foto és del dissabte 16 de desembre aquí tots, Berny i Miriam, Marta i jo, sortint del restorant del Jardí Canari:
Jo:
Molt bé, una família molt familiar i molt alegre! Enhorabona, bones festes i bon any 2024!
07-06-2024. Bernat:
Perdona amic Toni el meu retard a contestar la teva missiva, però estava amb el meu antic grup de l'AECI (cooperació internacional) a Caiena; Guaiana. A tots ens va emocionar l'abundant i desorbitat verd, en contrast amb la sequedad perenne que vivim l'espai del Sahel: Níger, Mauritània i Malí. He llegit el que m'has enviat i t'ho agraeixo. Però voldria que sàpigues com sóc lluny d'aquestes digníssimes postures. Sí que vaig néixer i vaig viure a una illa (Mallorca) i he treballat i residit mès de 40 anys a una altra illa (Gran Canària). Però això no em fa sentir una defensa de la insularitat, ni tampoc del guanchisme que visquè 2.000 anys amb 7 cultures diferenciades i que acabà amb la conquesta de Lanzarote en 1402 i Tenerife en 1496 per iniative de la Corona de Castella. Us sento molt republicans. El llarg temps que he viscut a França coincidint amb las llegislatures d'Emmanuel Macron, em fa valorar molt positivament... a França. Je vous souhaite une longue vie avec une tres bonne santé et de très bonnes amitiés. Rep una afectuosa abraçada del teu sempre amic Bernat.
Jo:
Hola estimat amic Bernat. No recordava haver-te enviat el missatge anterior (el dels quatre vídeos). No ho havia d'haver fet (la nostra amistat és de fa 50 anys i després no se sap quines vivències ha tingut cada un que l'hagin fet evolucionar d'una o altra manera). Els que sí són intencionals i dels que esper feed-back són els de les dues fotos del 19 de maig. Na Llucia, la major, no té fills, Toni viu a Palma i té dues filles petites, tres anys i tres mesos, Yago viu a Cerdanyola i té una filla i un fill més grans que les filles d'Antoni.
13-06-2024. Bernat:
Vaig llegir molt un temps a na Llucia, en moltes de ganes. Desprès me va fugir de tot. No sé si perque va deixar d'escriure o perque jo no sabía cercar-la, i menys trobar-la. Tenc aquella darrera foto de tota sa teva familia a una terraça al Port, amb sos noms de tots que me enviares. Es meu catalá de cada vegada més l'estic perdent, sobre tot a l'escriure. Si hi trobes moltes de faltas, no les fasis cas. Som jo que en poc temps torno vell i amb so cervell molt menys agil. Abans viatjava molt per Europa, ara ja gens. Tampoc ajudan ses dues intervencions per canviar la válvula mitral, l'EPOC subsiguent per masa temps amb presiò alta d'aire y O2. I ja fa un any amb compresiò de las rells nerviosas a S2-S3 y a C2-C3, que no me permeten caminar. Te promet amic Toni, no xerrar-te més mai de malalties. Una abraçada.
Jo:
Bon dia amic Bernat, no recordava (o no sabia) lo dels teus problemes amb la vàlvula mitral (o no m'ho havies dit o jo ho havia oblidat). Aquestes intervencions que dius varen ser mínimament invassives, del que tu ets especialista, o alguna d'elles va ser a cor obert? A la foto familiar del passat desembre se te veu molt bé. Per altre banda, a l'escrit de sols fa uns dies me deies que últimament havies estat a la Guaiana amb el teu antic equip. Entenc, i desitjo, que actualment estàs en plena forma! M'alegra que llegies molt a Llucia. Efectivament, fa molt de temps, anys, que no ha escrit cap novel.la nova i si te referies a escrits d'opinió o reportatges en premsa és normal que ara la trobis menys (o gens) que abans, ara està més restringida a Catalunya: TV3, Rac 1 i La Vanguardia. Trobo que el teu catalá és molt bo, sembla com si, estant a Las Palmas, haguessis estudiat català. Però, si t'has de sentir més còmode, pots escriure en castellà. A una concentració a la Plaça Major de Palma vaig coincidir amb Jaume Burdils i la seva dona Julieta. Me varen dir que en Xisco estava un poc fotut de salut, però no me varen dir de què. Vaig aprofitar per demanar el nº del mòbil d'en Jaume. Li vaig enviar la foto de noltros quatre, per a que l'enviàs a Xisco.
Una abraçada a voltros quatre, una altra a na Sesé i una altra, forta, individual per a tu.
Jo no sabia que els nostres missatges del dia 13 de juny, dia de Sant Antoni dels albercocs (jo celebro el meu sant dia 17 de gener, sant Antoni dels ases), patró de les causes impossibles i al que molts invoquen per trobar parella o qualsevol objecte perdut, serien els dos darrers que intercanviariem. Aquest pic, sant Antoni de juny no va fer un impossible i en lloc de donar-me una parella nova (o trobar-me un objecte perdut me va perdre un subjecte estimat) m'en va prendre una: la del meu millor amic, en Bernat
Al cap d'uns dies va sonar el telèfon, era la meva germana Beli:
- Bon dia, digau
- Som na Beli, en Bernat...
- Què me vols dir, que està malalt?
- No, pitjor.
- I quan va ser, ahir?
- No, fa un parell de dies, però no va sofrir gens, no se'n va adonar, va morir mentre dormia,...
(qui sap si va morir l'endemà dels nostres dos darrers missatges,...)
Fat tant de temps,… Aitana Ferrer
https://youtu.be/LGeR2TtoeeM?si=vj8KQd7EKO_W4lsU
En castellà:
https://arcoatlantico.blogspot.com/2024/07/bernardo-gaya-miquel-medico-amigo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada