Introducció
Si hem dit que la psicologia és la ciència de la persona, de l'home i la dona, ens interessa, ara, saber d'on procedeixen aquest home i dona.
Avui en dia ningú discuteix la realitat de l'evolució de les espècies. Basta mirar l'esquelet d'un home, d'un primat, d'un ca i, fins i tot, d'un peix per adonar-nos que les parts dels diferents esquelets són bàsicament les mateixes, que han anat canviant, al llarg del temps; que han anat evolucionant. Si analitzam l'evolució de l'home i la dona en sentit invers, des d'ells fins el seu origen més remot, ens adonam que els animals més semblants a l'home són els primats (pareix ser que el que més, el ximpanzé). Algun tipus de primat té una certa semblança amb els mandrils. Fent grans bots evolutius els mandrils tenen un conjunt de trets que ens recorda als cànids i aquests a alguns roedors. Pareix ser que aquests roedors procedeixen d'un mamífer ancestral, aquest d'uns rèptils tipus mamífer i aquests d'uns rèptils ancestrals dels que, per distintes línies evolutives, ocasionarien tant els rèptils, les aus i els mamífers actuals, com els extints dinosauris. Aquest rèptil ancestral, a la vegada, descendeix d'un amfibi i aquest del crosopterigi i aquest d'un peix. Anant més enfora, l'avantpassat, molt passat dels peixos igual que dels moluscs, insectes, crustacis,..., és un animal primitiu de cos dur que, a la vegada, procedeix d'un pluricel·lular de cos blan, fins arribar a la primera cèl.lula. Aquesta, a la vegada, procedeix de matèria terrestre. Però també la Terra, la resta de planetes, el Sol i la resta d'estrelles de l'univers es varen formar, pareix ser, a partir d'un Big-Bang inicial, amb la qual cosa ja hem acabat de rebobinar els vídeos de l'evolució. Anam, doncs, endavant amb aquesta evolució, des del principi...fins avui.
Columna del Temps. Robert Jastrov: El Telar Mágico
Big-Bang: formació de l'univers; formació del sistema solar; formació de la Terra
La teoria del Big-Bang va sorgir fa uns 70 anys quan un grup d'astrònoms americans, observant les galaxies, se n'adonaren que l'univers sencer està esclatant actualment davant nosaltres. Totes les galaxies de l'univers se separen de nosaltres: se separen entre elles a velocitats molt grosses. Si seguim aquest moviment cap enrera en el temps intuim que les galaxies estaven més aprop les unes de les altres. I si anam més endarrera encara, trobam que a un moment determinat totes les galaxies de l'univers estaven juntes formant una inmensa massa sotmesa a una forta presió i elevada temperatura.
Els Inicis de la vida
Quan comença la vida?; Com?; Per què?. Com es transmet la informació heretada?. Les mutacions, Selecció natural i Evolució.
La cèl·lula: És la mínima estructura organitzada de la vida en totes les seves formes:
- La consciència (d'un mateix, de la seva pròpia existència, de tot i qualsevol cosa) és l'activitat complexa del cervell. Molts d'animals no tenen consciència de la seva pròpia existència.
- El cos és una comunitat d'òrgans que actuen conjuntament en una harmonia regulada.
- Cada òrgan està compost per nombrosos grups de cèl·lules.
- No fa molt les pròpies cèl·lules del cos del lector eren autònomes i considerablement adaptables. Això ens assembla a tots els altres éssers vius. Tot ésser viu ha estat constituït per una sola cèl·lula capaç de dividir-se per a produir més còpies d'ella mateixa. La diferència més remarcable entre cèl·lules de distints organismes es troba en la "informació" que conté i transmet.
De què estan fetes les cèl·lules?
1.- Àtoms
2.- Molècules
3.- Estructures moleculars
4.- Cèl·lules
Àtoms:
- Elements naturals de l'Univers.
- Entitats més petites de que està constituïda la vida.
- 5 classes principals d'àtoms que formen part dels éssers vius: C, H, O, N i P.
- Massa mitja: 15 u.m.a. (unitats de massa atòmica).
Molècules: Combinacions d'àtoms: Molècules senzilles
Cadenes moleculars.
Les molècules senzilles tenen una massa mitja de 150 u.m.a.
Hi ha centenars de molècules senzilles a les cel·lules.
Les cadenes moleculars estan formades per llargues cadenes de molècules senzilles unides unes a les altres.
La massa mitja és d'unes 75.000 u.m.a. (500 vegades superior a la de les molècules senzilles.
Les cadenes més llargues tenen una massa de varis milions d'u.m.a. i es poden veure amb microscopis electrònics.
Estructures moleculars: conjunts formats per cadenes de molècules ordenades arquitectònicament. L'estructura molecular més petita té una massa de 7.500.000 u.m.a.
Cèl·lules: Estructures més petites amb vida pròpia. Se reuneixen per a formar organismes: Es a dir, estructures organitzades capaces de tenir una vida autònoma.
- Hi ha organismes d'una sola cèl·lula: un bacteri o un llevat.
- El cos humà consta de 60 bilions de cèl·lules organitzades en grups: Òrgans.
Ordre al caos: La segona llei de la termodinàmica diu que l'entropia (desordre-àtoms) creix invariablement a qualsevol lloc de l'Univers (Hoagland. pags: 13 a 43).
- L'energia és necessària per a generar ordre.
- Un pla és necessari per a generar ordre: Informació biològica.
L'Univers inanimat camina permanentment cap a la màxima desorganització (pintura groga i blava), cap al caos. Això li produeix el màxim equilibri. La segona llei de la termodinàmica diu que l'entropia (desordre o desorganització) creix invariablement a qualsevol lloc de l'univers. I això és degut a que els elements es mouen a l'atzar.
La vida treballa en sentit invers: Treballa constantment per a crear estats inestables; treballa contra l'atzar, crea ordre. Es com si treballàs separant les mol.lecules de la pintura groga de les de la pintura blava.
Un procés que treballa per a crear ordre en contra de la tendència natural al desordre sols pot existir si gaudeix d'una energia. La construcció d'una diminuta cèl.lula requereix energia. Aquesta energia la proporciona la llum i la calor solars.
Les plantes utilitzen la llum solar per a convertir el diòxid de carboni CO2 en hidrats de carboni, concretament el sucre glucosa, C6H12O6. Els hidrats de carboni són més complexos que el diòxid de carboni; és a dir: Els seus àtoms estan més organitzats i més ordenats. Conseqüentment, la llum solar crea ordre al posar en marxa el mecanisme que crea hidrats de carboni a partir de diòxid de carboni.
Els hidrats de carboni són aliments universals per a totes les plantes i tots els animals, ja que tenen enllaços químics rics en energia. Plantes i animals rompen aquests enllaços quan cremen els hidrats de carboni amb oxigen (desprenent diòxid de carboni en el procés). Les plantes i animals empren l'energia així produïda per a construir la seva pròpia substància i les complexes estructures de la cèl.lula viva.
L'ordre d'una cèl.lula viva és mils de vegades major que la d'una mol.lecula d'hidrat de carboni. conseqüentment els èssers vius han de consumir milers de mol.lecules d'hidrats de carboni per a autofabricar-se, així com per una vegada existent, per a mantenir-se.
Un procés que treballa per a crear ordre, a més d'energia, precisa un pla que indiqui quin ordre crearà i com ho farà. Quina és la naturalesa de la informació que indica a la cèl.lula com ha de disposar els seus àtoms, mol.lecules, cadenes i estructures en la forma correcta per a convertir-se en una cèl.lula viva completa i que pugui transmetre-se de generació en generació per a tornar a iniciar el procés?
Aquesta informació per a construir una cèl·lula ha de tenir la qualitat d'un mapa, plànol, fulletó o llibre. Ha de contenir instruccions completes susceptibles de ser compreses.
La informació que determina trets individuals resideix en entitats especials, els gens. Per a cada caràcter heredat distint hi ha un gen distint. Gregor Mendel, fundador de la genètica, va mostrar (1860) que els gens s'hereden com si fossin coses o objectes reals. Són com a paquets petits d'informació concreta que indica un tret concret d'un organisme determinat i que s'hereden.
Al 1920 el genetista Thomas Hunt Morgan va descobrir que els gens estan localitzats a les cèl.lules, concretament al seu nucli. Amb el microscopi s'havia vist, a l'interior del nucli, els cromosomes (estructures filamentoses que, abans de la divisió del nucli en dos es duplicaven) que es dupliquen i queda un joc de cromosomes idèntics a cada un dels dos nuclis dividits, és a dir, a cada una de les cèl·lules filles. Morgan va suposar (i va demostrar) que els gens s'assentaven en els cromosomes.
La columna del Temps. El Telar màgic. R Jastrow
Fa 20.000 M. d’anys: Big-Bang: Neix l’Univers.
Fa 19.000 M. d’anys: Comencen a formar-se les estrelles.
(Temps cosmogònics –de formació- des de fa 4.600 M d’anys fins fa 3.500 M d’anys)
Fa 4.600 M. d’anys: Neixen el Sol i la Terra.
(Era Arcàica o Agnostozoica: Des de fa 3.500 M d’anys fins fa 600 M d’anys)
Fa 3.500 M. d’anys: Apareix la vida a la Terra: Bacteris i plantes simples que apareixen al sí del Brou Prebiòtic o Sopa Molecular.
Fa 1.000 M. d’anys: Apareixen els primers animals multicel·lulars.
(Era Primària o Paleozòica: Des de fa 600 M d’anys fins fa 230 M. d’anys).
Fa 600 M. d’anys: Apareixen els primers animals de cossos durs.
Fa 450 M. d’anys: Primers peixos.
Fa 350 M d’anys: Crosopterigis.
Fa 300 M d’anys: Primers rèptils.
(Era Secundària o Mesozòica: Des de fa 230 M. d’anys fins fa 63 M. d’anys).
Fa 200 M. d’anys: Primers Dinosaures i Primers Mamífers (comença la història de la intel·ligència a la Terra).
Fa 65 M. d’anys: desapareixen els dinosaures i els mamífers hereten la Terra.
(Era Terciària o Neozòica: Des de fa 63 M. d’anys fins fa 1 M. d’anys).
Fa 30 M. d’anys: Evolucionen les mones i els antropoides.
Fa 2 M. d’anys: Apareix el primer home: L’homo Erectus.
(Era Quaternària: Des de fa 1M d’anys):
L’home evoluciona. Apareix l’home actual (homo sapiens sapiens)
L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’Home (tres quadres)
Anys desprès Fa ... anys Era o periode Fenomen:
--- 20.000 M Big-Bang: Massa d'enorme densitat i temperatura: 1.600º, que provoca la gran explosió i expansióEdwing Hubble: 1924: Altres galàxies a més de la nostra. 1929: L'Univers en expansió.Stephen Hawking: Confirma la teoria de Hubble.Big-Bang: Enorme explosió: Fa 20.000 Milions d'anys (altres teories més recents: entre 13.000 i 16.000 Milions) Totes les Galàxies actualment existents, reunides formant una massa d'enorme densitat i temperatura (1.600º). I abans?, com?, per què?.
1 M 19.999 M 1 Milió d'anys després (fa 19.999 M. d'anys): La temperatura havia baixat a uns quants centenars de graus. Els electrons es van acumulant en torn als nuclis per a formar els primes àtoms. A aquest moment, l'Univers és un conjunt de nubols gasosos d'àtoms d'hidrogen i d'heli que viatgen a la deriva. (El Gènesi de la Bíblia col.loca aquest moment a fa uns 6.000 anys).
1.000 M 19.000 M -Es formen nuclis de matèria solidificada: nubols d'àtoms s'uneixen i formen les galàxies. Comencen a condensar-se les estrelles:-Nubols més petits i condensats: les estrelles envoltades de planetes.
14.500 M 4.600 M Història de la terra:Comencen els temps Cosmogònics: (de formació)-D'aquesta manera es forma el sistema solar (i, conseqüentment, la terra). / Brou prebiòtic o sopa molecular.
1.000 M 3.600 M Era Arcaica o Agnostozoica:- Azoic Fa 3.500 M Comencen els temps geològics: (amb vida)-Apareixen les primeres formes simples de vida: A partir de molècules orgàniques no vives, d'acord amb les lleis de la física i la química, que es troben al brou prebiòtic o sopa molecular. Principals elements al mar: Aigua, hidrogen, amoníac i meta (Oxigen i carboni). Pluja àcida: CO2, H2O, NH3, H2, CH3, SH2 amb perduda de H2 i He.A partir del "Brou prebiòtic" o "sopa molecular" ("Las raices de la vida" pp. 35 i 36): Dins l'ADN hi trobam sempre els nucleòtids o bases G-C i T-A (guanina, citosina, tiamina i adenina) que, segons les diferents combinacions possibles, i a pesar de que la guanina sempre va associada amb la citossina i la tiamina amb l'adenina, es poden formar 20 aminoàcids distints i varis milions de proteïnes distintes. "El Telar Màgico".
Anys desp Fa ... anys Era o periode Fenomen:
2.500 M 1.000 M - Agnostozoic (arcaic)- Algonquiens (Precàmbric) -Apareixen les primeres criatures multicel.lulars: plantes i animals (l'home actual és un d'aquests productes multicel.lulars).-Segons els fòssils: Al principi, animals primitius de cossos blans.-Importància: Menys vulnerable. Especialització de les cèl.lules.-Són la base sobre la qual es construiran totes les formes superiors de vida.
400 M 600 M Era Primària o Paleozoica:- Càmbric Fa 600 M (85)- Ordovícic Fa 515 M (67)- Silùric Fa 448 M (30) -Segons els fòssils: Primeres criatures de cos dur: Animals amb esquelets externs. Són els avant-passats dels mol.luscos, estrella de mar, llagosta i insectes.-Accelera l'evolució: no tenen cervell, però tenen armadura corporal que els protegeix.
150 M 450 M - Devònic Fa 378 M (65) * Primers vertebrats: Primers peixos:-Ossos perfectament articulats: Aletes-Espina dorsal + cervell (petit, però el primer) (el cervell del peix. Telar màgico. Pag. 13).* Conquista de la terra (fins aquell moment, la terra era tan estèril com ara la lluna):-Primer: Les plantes (cercant llocs humids).-Desenes de Milions d'anys després: Els insectes atrets per l'abundància de vegetació foren el primers animals en poblar la terra (al principi: lliures de depredadors. Després, no: Els peixos invadeixen la terra).
100 M 350 M - Crosopterigis: peixos que emigren cap a la terra.
25 M 325 M - Carbonífer Fa 313 M (50) - Els primers amfibis.
25 M 300 M - Pèrmic Fa 263 M (24) -Els rèptils: Animal nou i totalment terrestre-Amos de la terra durant molts d'anys.-Es produeixen múltiples línies d'evolució:-Totes, relativament no intel.ligents, excepte una: els mamífers.-Els mamífers marcaran la primera gran passa cap a l'evolució del cervell.
50-100 M 250-200 Era Secundària o Mesozoica- Triàsic Fa 230 M (40)- Juràssic Fa 190 M (34)- Cretàcic Fa 156 M (93) - Teràpsids (mamífers primitius)- Primers mamífers i primers dinosaures.("Els inicis de la intel.ligència" al Telar Mágico. pp 21 i ss.).
135 M 65 M Era Terciària, Neozoica o Cenozoica Fa 63 M - Paleocen ...- Eocen (22)- Oligocen (13) - Desapareixen els dinosaures.- Els mamífers hereten la terra.- Primats ancestrals (Plesiadapis)- Apareixen els primats més antics.(a l'ordre dels primats hi pertanyen els lemúrids, els tarsids, les mones i l'home).-Els primers primats devien ser insectívors.-Han anat evolucionant durant 60 M d'anys.
35 M 30 M - Miocen Fa 28 M (15)- Pliocen Fa 13 M (12) - Evolucionen els primats i els antropoids
Anys desp Fa ... anys Era o període Fenomen:
20 M 10 M - Lemurs o lemúrids (primats inicials)-Apareixen els lemurs o lemúrids: Subordre de primats de Madagascar, Africa i Malàisia com el maki
3 M 7 M - Apareixen els pòngids: Ximpanzé, goril.la i orangutà.-Es separen de la línia evolutiva els gibons (primat d'indomalassia) i els pongits (Ximpanzé, goril.la i orangutà)
3,5 M 3,5 M - Australopithecus (afarensis, africanus, robustus)-Australopithecus afarensis (el més antic) (Lucy)-Australopithecus robustus (Kenya): A. una cresta (crani: 500 cc)
1,5 M 2 M - Apareix l'Homo Habilis-Apareix, probablement derivat de l'australopithecus robustus, la primera espècie d'home l'Homo Habilis: Ja no tenia cresta. Talla: 1,40. Crani: 800 cc.
0,3 M 1,7 M - Apareix el primer home: Homo Erectus. Domina el foc.-Apareix l'Homo Erectus. Talla:
1,7. Crani: 1.000 cc.-L'home domina el foc.-És el període del paleolític inferior (meitat del pleistocen).-Pithecantropus (Java. 1891). i Sinantropus (Pekin. 1920).
0,7 M 1 M100.00040.00022.0007.0005.0003.000 Era quaternària Antropozoica- Pleistocen- Holocen Era quaternària o antropozoica- Pleistocen (inferior, mig i superior) Paleolític inferior: Pithecantropus(Java). Sinanthropus (Pekin). Paleolític mig: Homo Sapiens (Neanderthal). (Cromagnon)-És el període del paleolític mig.-Apareix l'Homo sapiens:-El primer és el Sapiens Neanderthaliensis: Que s'exten per Europa entre fa 80.000 i 3.500 a.-Habitava a coves: Pintures rupestres.-Enterrava als morts. Paleolític superior. Cultures: Auriganaciense, Solutrense, Magdaleniense.- Es suplit per l'Homo Sapiens Sapiens: Home de Cro-Magnon. Crani: 2.000 cc-S'exten per Europa.-Domina el llenguatge i dona pas a l'inici de la Història.-Grups: Negres, Mongols, Caucàsics, Indis, Indis americans i Australians-Compren el paleolític superior: -Cultures: Aurinyaciense, Solutrense, Magdaleniense. - Holocen L'home és l'home actual. Compren el mesolític i el neolític:Mesolític: L'home reunit en poblats /És caçador / Domestica al ca / Utilitza signes: començament d'un tipus d'escriptura.Neolític: Passa del nomadisme a l'agricultura / Fina pulimentació de la pedra / Domestica el porc, cabra, ovella i vaca / Fa ceràmica / Utilitza la roda / Utilitza la piragua / Al seu final comença l'època històrica.-Edat del bronze: Cultures primitives: Mesopotàmia / Egipte / Fenícia / Índia / Xina / Grècia.- Edat del ferro
Evolució dels distints tipus de mamifers a partir del mamifer primitiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada