La Guerra civil a Mallorca. Josep Massot i Muntaner. 1976

La Guerra Civil a Mallorca

Josep Massot i Muntaner

Ed. Abadia de Montserrat. 1976

Contingut: 

01 Contraportada 

02 Pròleg 

03 Introducció

      Mallorca dins la "Guerra dels tres anys"

      Bibliografia sobre la Guerra a Mallorca

      Propòsit 

04 Notes de la introducció

05 Algunes acotacions al llibre 

01 Contraportada:

Ara fa ...... anys, s'inicià, a causa de l'aixecament d'un grup de militars, secundats pels partits de dreta, una guerra civil que havia de durar fins el 1939 i que deixà el país desfet i dividit. Són moltes encara les coses que queden per dir i per entendre d'aquesta guerra, malgrat la gran quantitat de papers que en tracten. 

Josep Massot i Muntaner, nat a la Ciutat de Mallorca el 1941, director de la revista "Randa" i autor de diversos llibres i articles sobre la història cultural i religiosa de Mallorca, s'ha proposat de sintetitzar, utilitzant tota la bibliografia existent i contrastant-la amb material totalment desconegut, el que sabem a hores d'ara sobre la incidència de la guerra a l'Illa de la Calma, des de la preparació del "Moviment" i l'aixecament del 19 de juliol de 1936 fins a la conversió de Mallorca en una importantíssima base aeronaval, clau per al domini del mediterrani, passant per al desembarcament i reembarcament del capità Bayo, l'estiu de 1936, del qual es dona una versió que desfà els tòpics habituals, i per la presencia dels italians a l'illa, amb la repressió que ajudaren a aguditzar i els problemes internacionals que provocaren. 

La guerra civil a Mallorca intenta de superar el partidisme i l'amateurisme propis dels escrits del seu gènere i vol ésser una aportació que superi l'àmbit local: Mallorca és un microcosmos en el qual trobam tots els elements que caracteritzen la guerra i la postguerra arreu de l'Estat espanyol i als Països Catalans. D'altra banda, des d'ara ja no serà possible de dir que tots els mallorquins acceptaren de grat la nova situació del 1936 i que, per tant, guanyaren la guerra i la pau. 

J. Massot i Muntaner: La Guerra Civil a Mallorca. Ed Abadia de Montserrat. 1976. Contraportada. 

02 Proleg

El meu interès per la guerra civil a Mallorca ve de lluny.

Vaig néixer quan feia dos anys i mig que s'havia acabat amb la victòria total de· les tropes de Franco sobre un exèrcit republicà desmoralitzat i traït pels uns i pels altres. Des de molt . petit, vaig tenir ocasió de llegir a la. «costura» de les monges franciscanes «episodis de la Croada» a l'abast dels nens de la nova Espanya i de confrontar-los amb les narracions sovint discordants del meu pare -que havia viscut la guerra des de Barcelona- ï la meva mare -que no s'havia mogut de Mallorca-, i en la .família de la qual hi havia hagut discrets. addictes del nou règim i entusiastes de la República fins a l'exili. Vaig sentir també més d'un cop converses quasi a.cau d'orella, que parlaven de morts a les cunetes, d'oli de ricí administrat sense contemplacions, d'enemistats entre famílies que no s'havien apaivagat amb els anys, de venjances i de crims comesos sota la capa de la revolució nacional-sindicalista; l'eterna revolució pendent...

Mes endavant, el primer any d'Universitat, vaig . tenir ocasió d'empassar-me els primets llibres «prohibits» . que ens arribaven de França: la traducció de The Spanish Civil War de Hugh Thomas -que amb el temps arribaria a desaconsellar a tothom- i la síntesi admirable de Pierre Vilar, Histoire de l'Espagne. Des d'aleshores ja no em va abandonar .la dèria de voler saber què havia passat realment entre el 1936 i el 1939 i de mirar què hi havia de cert i què hi havia de fals en relats abrandats de fervor nacionalista com Mallorca en guerra contra el marxismo, del pare Andreu de Palma, que coneixia des· de l'adolescència, o d'altres que vaig anar llegint una mica a l'atzar. En entrar en contacte amb Montserrat, un dels primers monjos que hi vaig tractar, l'actual abat, em va parlar de Les grands cimetières sous la lune, de Bernanos, que mai no havia tingut ocasió de fullejar, tot i l'admiració que sentia per la seva obra. Aviat, la lectura del «pamflet» bernanosià em va suscitar nous interrogants i em va estimular des d'un altre punt de vista a continuar informant-me, d'una manera purament informal i sense cap pretensió de dedicar-m'hi a fons. Aviat, Southworth m'ajudà a descobrir científicament  els mites de la croada de Franco -molts dels quals ja intuïa- i em posà en guàrdia contra els perills del, que ell anomenava l'«escola neofranquista», liberal per fora i dogmàticament intransigent per dintre, amb concessions a la galeria o .a la veritat històrica de tant en tant.

Tot plegat, però, queia molt lluny del meu camp.habitual de treball, centrat en la història de la literatura i teòricament en la literatura medieval i tradicional. Per diverses circumstàncies, però, vaig haver d'ampliar aquest camp 'a un altre de fronterer: la història religiosa de la Catalunya contemporània, i aquí sí que em vaig trobar de ple en la necessitat de ficar-me, encara que només fos d'esquitllentes i amb l'autocensura i la censura derivades d'una llei de premsa draconianament liberalitzadora, en el món de la guerra i en el món dels cementiris de Bernanos. I ja no n'he sortit. El tema m'ha atret d'una manera tan poderosa que, d'un simple comentari a una autodefensa de Bernanos que em proposava de redactar, he passat a un estudi d'una certa amplitud -el que presento avui sobre l'origen i el desenvolupament de la guerra Civil a Mallorca, que ha d'anar seguit d'un treball monogràfic sobre el ressò internacional de la presència italiana i alemanya  a les Balears, i d'un altre sobre la repressió a Mallorca.

Els, aspectes més estrictament religiosos de la qüestió seran tractats en un altre llibre, ja a punt d'anar· a la impremta, titulat Església i Societat a la Mallorca del Segle xx.

La Gerra Civil a Mallorca ha aparegut originàriament, entre el 1975 i el 1976, en forma de quatre articles consecutius a la revista "Randa", publicada per Edicions Curial de Barcelona. ·En aplegar els quatre articles, els he refets en múltiples ocasions i hi he afegit una bona quantitat d'informació mes o menys .important. Així i tot, sóc conscient ·que, malgrat l'esforç que hi he posat i la preocupació que sempre he tingut per servir la veritat, molts punts resulten foscs i molts altres podran ésser matisats o rectificats.

Per no allargar massa el volum, he prescindit dels apèndixs que anaven al final del quart article de «Randa» que seran citats al lloc corresponent sempre que convingui, però m'ha semblat bo d'incloure-hi uns textos, apareguts també al número 4 de "Randa" i revisats per a aquesta nova edició, sobre l'actitud republicana de molts mallorquins.

He inclòs també al final del volum una bibliografia dels llibres i dels articles citats -no de tots els utilitzats d'una manera o altra, sovint sense cap resultat- i un índex dels noms propis que surten al llarg de l'obra. Tant la bibliografia com l'índex han estat compilats, amb una paciència que cal agrair, per Joan Rion.

He de donar les gràcies, de tot cor i sense reserves, a tots els qui m'han ajudat amb una generosa aportació de dades i d'experiències i a tots els qui m'han estimulat a continuar la tasca. Alguns noms seran esmentats, almenys alguna vegada; d'altres romandran anònims, per una o altra circumstància.

Sense ·aquesta col·laboració no hauria estat possible l'aparició d'aquest llibre, que potser algun dia podré reeditar millorat amb noves aportacions.

Montserrat, 24 de juny de 1976

J. Massot i Muntaner: La Guerra Civil a Mallorca. Ed Abadia de Montserrat. 1976. Pròleg. 

03 Introducció:

Mallorca dins la "Guerra dels tres anys":

La bibliografia sobre la guerra civil anomenada "d'Espanya", o «dels Tres Anys» (1936-1939) és· immensa i augmenta .cada dia. 1 Són molts, però, els punts que encara queden per aclarir o que massa sovint són tractats amb superficialitat, repetint simplement, sense controlar-les, dades anteriors o amb partidisme, sense esforçar-se gaire per aconseguir ·l'objectivitat imprescindible per a fer història amb un mínim de rigor. 2

Dins la marxa de la guerra, amb totes les seves tragèdies i les seves intrigues, Mallorca ocupa un lloc que podria semblar secundari: l'aixecament del juliol del 36 hi triomfà pràcticament sense discussió i el desembarcament intentat pel capità Bayo a mitjan agost del mateix any fou liquidat -per la resistència dels mallorquins, ajudats per Itàlia, i per les desavinences internes dels republicans- els primers dies de setembre. Així i tot, el nom de Mallorca surt sovint als llibres que parlen de la guerra, des del 1936 mateix, i surt també -amb una freqüència que sobta- als diaris i a les revistes de l'època i -cosa més important encara- als documents diplomàtics de les nacions bel·ligerants (Itàlia i Alemanya) i no bel·ligerants (França i Anglaterra, sobretot).

La bibliografia sobre la guerra a Mallorca, més aviat nombrosa, toca especialment uns quants punts molt concrets: el "Moviment" del 1936 i la repressió subsegüent, a la qual donà relleu internacional l'obra de Georges Bernanos, Les grands cimetières sous la lune (1938); les operacions bèl·liques de l'anomenat "front de Manacor" (1936), lògicament comentades per vencedors i per vençuts amb una certa profusió, amb la seqüela de la recuperació de Cabrera, Formentera i Eivissa; l'"ocupació italiana" suposada o real de les Balears, personificada en la figura mítica del «Comte Rossi», que fou causa d'una profunda preocupació internacional -en tant que alterava l'equilibri de forces a la Mediterrània- i impedí fins a darrera hora la conquesta de Menorca, per tal de no provocar una intervenció anglesa o francesa. Aquest darrer aspecte, al·ludit sovint a obres generals i objecte d'algun article especialitzat, no ha temptat encara cap historiador a dedicar-hi un treball d'anàlisi minuciosa i de síntesi, ben necessari. Aquest és el cas, igualment, d'un darrer aspecte de la guerra a Mallorca, molt important: la utilització dels aeroports i dels ports de l'illa per a bombardejar la Península i per a vigilar i bloquejar el Mediterrani.

Bibliografia sobre la Guerra a Mallorca:

Analitzaré ràpidament, amb un cert ordre temàtic i cronològic, els principals llibres dedicats, del tot o en part, a Mallorca. La bibliografia secundària, a vegades de gran interès, serà citada més endavant, sempre que sigui oportú.

La major part d'obres publicades corresponen, com era d'esperar, al bàndol vencedor, que als primers moments no tingué cap inconvenient a auto denominar-se feixista. Aquest es el cas, per exemple, d'Un «faccioso» cien por cien, de Manuel Goded (Zaragoza 1938), 3 apologia filial del general Goded -comandant militar de les Balears, afusellat per delicte de rebel·lió militar a Barcelona-, 4 d de Flechas en el haz -subtitulat Colección de alocuciones, charlas·, artículos y versos sobre el gloriosa Movimiento de Salvación de España- de Jordi (Jorge) Andreu Alcover, antic membre de la JAP passat amb armes i bagatges a la Falange (Palma de Mallorca 1937). 

En canvi, hi ha molt poques al·lusions al feixisme -i sempre posades en boca dels adversaris de la Falange -a la Historia de la Vieja Guardia de Baleares del marquès de Zayas -Alfonso de Zayas y de Bobadilla-, cap. provincial de Falange fins al 1938 (Madrid 1955). Southworth fa notar que, d'acord amb la tradició i autocensura dels historiadors falangistes, el llibre de Zayas acaba al començament mateix de la guerra civil. 6 De tota manera, explica -com Goded- la ·gènesi del «Moviment», els fets del 18-19 de juliol i a la ·segona part, sobre les Falanges locals- informa, parcialment almenys, de l'actuació .dels falangistes mallorquins durant els primers mesos de la guerra.

Arran de la fracassada invasió de Bayo aparegueren, entre el 1936 i el 1938, quatre llibres triomfalistes, exultants per la victòria, que deixen entreveure, però, problemes i crisis. El pare Andreu (Andrés) de Palma -Manuel de Lete i Triay-, caputxí, que havia arribat a Mallorca el 19 de juliol de 1936, juntament amb Llorenç Riber i Miquel Ferrà, escriví la crònica Mallorca en guerra contra el marxismo (julio-septiembre 1936), il·lustrada amb 32 fotografies, basada en la premsa i en testimoniatges personals (Palma de Mallorca 1936). 7 El periodista manacorí Francesc (F.) Ferrari Billoch, debel·lador de maçons i de comunistes, publicà quatre edicions de Mallorca contra los rojos, subtitulat Fracaso de los desembarcos marxistes en la isla (Diario de ,un combatiente), amb un interviu al comte Rossi com a pròleg (Palma de Mallorca 1936; 4.a edició «notablemente ·ampliada» -en realitat, amb escasses variants- del 1937; amb nombroses il·lustracions). El major Norman. Bray, militar anglès retirat a Mallorca, és autor de Mallorca salvada, traduïda per Joaquim Verdaguer (Palma de Mallorca 1937; amb algunes il·lustracions). Finalment, el mallorquí Llorenç (L.) Quintana, sacerdot secularitzat, edità a (Cadis, el 1938, Dos páginas de la historia de una revolución, obra dividida en dues parts, com indica el subtítol: Mallorca siempre española. Días rojos en una ciudad bética (lmpresiones, enseñanzas y contrastes). Aquests quatre llibres parlen no solament de la breu campanya de Mallorca, sinó del "Moviment", de la suposada «traïció» d'un sector considerable d'habitants de l'illa, de la repressió que se'n derivà i de la situació després del reembarcament de Bayo. Tots tenen un notable interès, bé que sovint les seves informacions són apassionades -tendencioses i tot i que ignoren o no poden dir moltes coses per la banda dels republicans «invasors», hi ha només tres justificacions extenses del desembarcament i de les circumstàncies que van motivar la retirada, totes tres tardanes. Alberto Bayo -capità que amb el temps arribaria a la Cuba de Fidel Castro, a general 4 motor i cap suprem de l'expedició a les Balears, publicà el 1944, a Guadalajara (Mèxic), Mi desembarco en Mallorca (De la guerra civil española), justificació inevitablement apologètica de la seva actuació. Aquest llibre, que té -malgrat tot- un valor documental enorme, és poc conegut a Europa, tant, que Ricardo de la Cierva s'ha permès de fer ironia respecte al silenci que Bayo, desde la lejana Cuba», guardava _ sobre la verdadera razón de su derrota mediterranea 9 Més desconegut és encara l'extens capítol -desè de la segona part- que el comunista Manuel D. Benavides -el polèmic autor d'El último pirata del Mediterraneo- 10 inclou a Guerra y revolución en Cataluña (México 1946) sobre La expedición a Mallorca. En la mateixa línia de Bayo l'obra del qual degué utilitzar-, conté informació nova -generalment segura, pel que sembla- la procedència de la qual no aclareix. Si les obres de Bayo i de Benavides són registrades per García Duran i per La -Cierva, no ho és, en canvi, Mallorca... Por qué fuimos y por qué la abandonamos, de Francisco Soria, amb pròleg de Santiago Petrus (2.a edició· Barcelona, s. a.). Com assenyala Manuel Cruells, 11 el llibre de Soria és una recopilació dels reportatges publicats al diari del PSUC "Treball", completats amb un epíleg -escrit al cap d'un any dels fets relatats- on es fa una crítica .severa de l'expedició. Més interessant que els reportatges de Soria -passats per la inevitable censura- és el diari personal d'una miliciana afusellada a Mallorca després de la retirada de Bayo, que va del 16 d'agost fins al 4 de setembre de 1936. Una fotocòpia d'aquest diari, que caigué a les mans del comte Rossi, fou traduïda i publicada per Lamberti Sorrentino a Questa Spagna (Edizioni «Roma», 1939); crec que ha d'ésser considerat autèntic. 12

Al camp republicà pertanyen també les primeres narracions de la repressió dels anys 1936-1937. El dirigent cenetista Manuel Pérez, que es trobava per atzar a Mallorca el juliol del 1936 i en pogué fugir el novembre, publicà el 1937 a València el fullet Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo el terror fascista, on dóna xifres enormes d'afusellaments (5.250 en quatre mesos) i d'empresonaments (més de 6.000 homes). 13 En la mateixa tònica, Luzbel Ruiz dedicà un capítol d'España crucificada. Los crímenes del fascismo (Barcelona  1937) a les Islas •Baleares (ps. 161-178), la part més important

del qual és un interviu amb el savi Odón de Buen, empresonat a Mallorca fins que fou objecte d'un «canje». 14 Tant ;Pérez com Ruiz parlen amb horror de la intervenció dels feixistes italians a Mallorca. El mateix any 1937 era publicat a Barcelona amb un pròleg de Diego Abad de Santillana, el llibre pòstum i inacabat de l'anarquista italià Çamillo Berneri, Musolini a la conquista de las Baleares 15 completat el 1938 pel capítol La Italia de Mussolini envaeix les Balears d'El feixisme internacional preté dominar Espanya, de Josep (J.) Roure Torent (Barcelona 1938; ps. 83-96). Cal tenir ben presents també un parell de revistes: «Mallorca Nova», butlletí d'informació del qual sortiren alguns números  -dotze almenys- a Barcelona, des del juny de 1937 fins al juny de 1938, on. hi ha elogis d'Els nostres màrtirs (Darder, Alexandre Jaume... ) i relacions d'afusellats sota la rúbrica Mallorca endolada, 16 i el «Suplement de "El Obrero Balear"», portaveu de l'Agrupació de Socialistes de Balears a Catalunya, bilingüe, del qual conec els cinc primers números; apareguts entre el 21 d'abril i l'1 de juliol de 1937 (on col·laboren Gabriel Alomar, Ignasi Ferretjans, Antoni M. Sbert, Bartomeu Alou i altres mallorquins que s'amaguen sota un pseudònim o signen només amb les inicials; n'era director el fill de Gabriel Alomar, Víctor el qual m'ha assegurat que la revista continuà sortint el 1937, després ·de la seva marxa cap al Caire.

El ressò internacional dels fets de Mallorca -dels' quals s'ocuparen sovint diaris i revistes d'arreu del món- culminà amb l'aparició de Foreign lntervention in Spain i, sobretot, de Les grands cimetières sous la lune. Fóreign Intervention in Spain es un recull immens de documentació, en bona part a base de la premsa anglesa, del qual només sortí el primer volum, que va del juliol de 1936 al gener de 1937 (London s.a.[1937]). Un apartat sencer del capítol segon -1talian Intervention- és dedicat a The scandalous intervention of Italy in the Balearic Islands (ps. 228-258), amb dades que cal tenir en compte sobre la repressió i especialment sobre el com l'autor d'aquesta obra signa amb el pseudònim no identificat d'«Hispanicus».

Les grands cimetières sous la lune, potser l'obra més discutida del discutit Georges Bernanos, aparegué a París el 1938 i ben aviat fou reimpresa i traduïda als principals idiomes europeus. N'hi ha .fins i tot una traducció parcial -i no sempre reeixida- de Jaume 'Miravitlles al català, totalment desconeguda pels bibliògrafs: Les cimetières sous la lune. El testimoniatge de Georges Bernanos (Editorial Forja, 1938; fullet de 56 ps.), al pròleg de la qual Miravitlles dóna una de les tres o quatre versions successives que ha anat escrivint sobre la seva opinió respecte a l'expedició a Mallorca. Bernanos, home de dreta i catòlic convençut, resident a Mallorca des del 1934, simpatitzà de bon començament amb la Falange i amb l'aixecament contra la República, en el qual intervingué el seu fill Yves. Aviat, però, la seva consciència s'esgarrifà davant els excessos de tota mena comesos en nom del Crist i amb les aparences d'una "Croada", beneïda públicament pel bisbe de Mallorca, Josep Miralles. El resultat d'aquest esgarrifament foren Les grands cimetières, en certa manera continuació del seu "pamflet" La grande peur des bien-pensants (Paris 1931). És freqüent -i còmode- de dir que Les grands cimetières són una novel·la. 17 No és menys freqüent -ni menys còmode- de tractar Bernanos d'"hiperemocional", indocumentat, inventor de llegendes absurdes. 18 Ni manca tampoc qui insinuï que Bernanos per aquells anys, "era encara quasi un desconegut" i que ingressà entre els grans escriptors del seu país potser per la porta falsa de la "política". 19 En realitat, Les grands çimetières no són cap novel·la -n'hi ha prou amb llegir-los per a adonar-se'n-, sinó un testimoniatge i una reflexió que conté molt material de primera mà, de gran valor per a qualsevol historiador mínimament honest. No és difícil de demostrar que les dades de Bernanos coincideixen generalment amb el que sabem per altres cantons, tant de fonts prorepublicanes com de fonts pronacionalistes. Per donar només un exemple ben concret, entre molts d'altres que anirem trobant: la "llegenda" de Rossi, suposadament creada per Bernanos el 1938, existí des del 1936 i era tan fonamentada que el 20 de desembre de 1936 l'ambaixador alemany a Itàlia comunicava al Ministeri d'Afers Estrangers de Berlín que «l'anomenat Comte Rossi (actualment Buonacorsi)» havia estat allunyat de Palma i seria enviat a Sevilla, on resultaria molt útil "a causa de la llegenda que l'envolta". 20

Un cop acabada la guerra, el bàndol vencedor en redactà tota una sèrie d'històries, més o menys oficials i més o menys al gust del moment, d'un valor molt desigual. Esmentaré només les que, al meu entendre, constitueixen una aportació positiva i extensa als fets de Mallorca; d'altres obres seran citades més endavant, al lloc corresponent. El desembre del 1939 fou editat a la impremta Vich d'Inca (el peu d'impremta diu Inca-Palma) un extens reportatge sobre La Artillería de Mallorca durante el Gloriosa Alzamiento Nacional, «por el que fue Jefe del Regimiento durante toda el período», és a dir, el tinent coronel d'Artilleria Gerardo Martínez de Tejada. 21

Aquest llibre, que dissortadament no té les pàgines numerades conté material de primera mà sobre molts aspectes de¡ «Moviment» i de la guerra, que no es limiten ni de bon tros a l'artilleria: situació político-social abans del 1936, proclamació de l'estat de guerra, resistències republicanes, bombardeigs, etc. ·

El 1939 fou publicat el tercer volum de La guerra civile in Spagna -subtitulat La campagna dei volontari italiani. Dalle Baleari a Teruel-, acabat d'imprimir el 29 de març a Milà, completat el 1939 mateix per un quart volum, subtitulat La campagna deï volontari italiani e la vittoria di Franco, acabat d'imprimir el 29 de juliol, també a Milà. 22 L'autor d'aquesta summa, extensa i valuosa, sobre la guerra vista des de la Itàlia feixista, és el Generale Francesco . Belforte, pseudònim de Francesco Morra Biondi. 23 Al tercer volum hi ha un capítol sencer sobre la defensa de les Balears, l'acció del «Conde Rossi», la intervenció de l'aviació legionària (italiana) i !'ocupació d'Eivissa i de Formentera (ps. 37-59), la relativa ponderació del qual contrasta amb els silencis o amb les exageracions d'obres italianes anteriors. 24 El volum quart completa -sense gaires detalls- les notícies sobre l'aviació legionària a Mallorca.

L'any següent -a més d'un opuscle sense cap interès especial, El desembarco en Mallorca, la "españolísima", d'El Tebib Arrumi, pseudònim del periodista Víctor Ruiz Albéniz, volum 16 de la Biblioteca infantil La Reconquista de España (Madrid 1940)- aparegué el primer volum -únic fins ara de la Historia de la Revolución Española. Tercera guerra de Independencia. Escorzos, d'Alfonso G. de la Higuera y Velazquez, tinent coronel de Cavalleria, i Luis Molins Correa (Cadiz-Madrid 1940). El capítol dotze (ps. 155-179), que deu utilitzar documentació inèdita de García 'Ruiz, és dedicat íntegrament a les Balears i hi trobam per primera vegada -confirmant insinuacions dels llibres esmentats de Quintana i Goded- algunes al·lusions a la manca d'entesa entre: Díaz de Freijó, comandant militar de Mallorca, i García Ruiz, governador civil, que assumí el comandament del front de Manacor al final d'agost de 1936, i a la dubtosa lleialtat nacionalista de la majoria de caps militars. Del mateix any 1940, cal esmentar el recull d'articles de Rafael (R.) Gay de Montellà, Atalayas de Mallorca. La guerra en el mar latino (Julio 1936-Abril 1939), editat a Barcelona; només una mínima part del llibre, d'un valor molt relatiu, s'ocupa pròpiament de Mallorca. Més interessant resulta l'obra del tinent coronel Miquel (Miguel) Truyol Martorell -paral·lela a la de Martínez de Tejada- sobre La intendència de Baleares en el Glorioso Movimiento Nacional (Palma de Mallorca 1940), desconeguda per García Duran i per La Cierva, amb dades de primera mà sobre molts aspectes de la guerra a les Balears. Truyol fou cap de la Intendència de Mallorca a partir del 6 d'agost de 1936.

El 1941, al volum quart de la monumental Historia de la Cruzada Española, publicada a Madrid sota la direcció literària de Joaquín Arranis, aparegué una àmplia descripció d'El Alzamiento en las Baleares, que comprèn bona part del «tomo diez y seis» (ps. 256-333). És una visió extensa i coherent -dins la línia de la Historia de la Cruzada-, 25 extraordinàriament ben informada, que degué ésser escrita per Francesc Ferrari Billoch (esmentat com a col·laborador a la p. 609). Com era de suposar en una història «Oficial», són omeses les referències a l'actuació poc decidida -des del punt de vista «nacional»- de Díaz de Freijó i d'altres caps i oficials. Encara el 1947, sortí a Palma de Mallorca un opuscle de Pere- Antoni (Pedro-Antonio) Matheu Mulet, aleshores ecònom de Campos, titulat Recordatorio de unos caídos. Episodios de la Cruzada Española, que. dóna una llista dels fills de Campos morts durant la guerra, a Mallorca o a la Península, amb notícies ben interessants sobre l'activitat dels diversos batallons que anaren al front.

Perquè se'ns obrin una mica els secrets de la rereguarda  mallorquina -amagats sota pany i clau als arxius militars haurem d'esperar fins a l'aparició del que Southworth anomena «l'escola neofranquista». 26 Dins la sèrie de «Monografías de la Guerra de España» publicada pel Servicio Histórico Militar, el coronel d'Artilleria José Manuel Martínez Bande ha redactat el volum La invasión de Aragón y el desembarco en Mallorca (Madrid 1970), que és la primera obra "seriosa" sobre el tema. Seriosa en el sentit que es tracta d'un estudi documentat al màxim, amb constants notes a peu de pàgina i amb alguns apèndixs interessants. Es limita, però, estrictament a fer la història de la campanya de Bayo, amb un brevíssim preàmbul sobre "el mapa político", "las fuerzas de la Comandancia Militar de Baleares y los resultados del Alzamiento" i «la situación inmediata en Mallorca desde el punto de vista militar». 27 

Les informacions de Martinez Bande poden ésser ampliades al primer volum de la Historia del ejército popular de la República, de Ramón Salas Larrazabal; coronel d'Aviació (Madrid 1973). Salas dedica un bon nombre de pàgines a l'expedició de Mallorca i als seus precedents -no sempre amb la prudència de Martínez Bande- i dóna detalls molt concrets sobre el consell de guerra fet contra Díaz de Freijó i d'altres militars. Algun nou detall que permet d'aclarir punts dubtosos es troba a les obres de Ricardo de la Cierva -de divulgació i fortament apologètiques, malgrat una clara voluntat d'obertura-, Historia il·lustrada de la guerra civil espanyola (2 volums; s.ll. 1970) i Francisco Franco, un siglo de España (2 volums; Madrid 1972-1973). Si Martínez Bande, Salas Larrazabal i La Cierva representen un punt de vista declaradament nacional -per això han tingut accés a fonts d'informació no gaire a l'abast dels historiadors-, el punt de vista republicà i "català" ha estat representat amb nervi .per L'expedició a Mallorca, any 1936, de Manuel Cruells, antic militant d'Estat Català (Barcelona 1971). La novetat més gran de Cruells ha estat la utilització -no sempre prou exacta- del llibre de Bayo i de les cròniques de guerra aparegudes a la premsa barcelonina. Com era inevitable, cau més d'un cop en el retret que fa a Martínez Bande de no ésser «gaire imparcial» (p. 6) i no valora prou la bibliografia publicada a Mallorca. Així i tot, és una síntesi meritòria, sense pretensions erudites, que permet d'entreveure molts dels complexos problemes polítics i militars que impossibilitaren la conquesta de Mallorca i que condicionaren tant l'estratègia republicana. Fïnalment, cal citar algunes obres de José Luis Alcofar.Nassaes, pseddònim: del metge barceloní J.L. Iniesta Pérez que no utilitzen documentació :  nova d'arxiu, però si informacions particulars i una bibliografia molt extensa CTV Los legionarios .italianos en la Guerra Civil Española ,1936-1939 (Barcelona 1972), amb dades interessants sobre la, intervenció · italiana a Mallorca, malgrat un cert to apologètic, , .completat per La aviación legionaria en la guerra espanyola (Barcelona 1975) i per La marina italiana en la guerra de España (Barcelona 1976); Las fuerzas navales en la. Guerra ·Civil Española (Barcelona 1971), útil descripció dels vaixells que prengueren part a la guerra "Spansky". Los extranjeros que lucharon en la Guerra 'Civil Española, I (Barcelona 1973), ·amb algunes pàgines sobre el desembarcament a Mallorca. 28.

Després de la primera redacció d'aquest treball, han aparegut els darrers fascicles (23-30) del segon vólum de la Història de Mallorca coordinada per J. Mascaró Pasarius, que en constitueixen els capítols La Segunda República española i El Movimiento Nacional en Mallorca. De línia declaradament franquista i sense gaire rigor científic, aquests capítols, escrits per ·Mascaró Pasarius mateix, contenen alguna dada nova i una il·lustració remarcable.

Propòsit:

Al treball iniciat al primer número de «Randa» i tornat a publicar -augmentat- ara, el meu propòsit és molt modest. Simplement voldria presentar un resum ordenat a base de la bibliografia existent, criticada, matisada i completada en tant que sigui possible, partint en bastants casos d'informacions personals de primera mà- dels principals esdeveniments de la guerra a Mallorca: preparació i inicis del "Moviment" del Juliol de, 1936, resistències i repressió, campanya .·de :Bayo, Italia i Mallorca, importancia estratègica de Mallorca, en el conjunt de. la guerra .i repercussions internacionals de la présencia italiana a l'illa. Quan sembli convenient; miraré d'arriscar noves interpretacions alguna vegada del tot oposades a les habituals-, que permetin una comprensió més exacta del que va passar a Mallorca entre el 1936 i el 1939 i que ho situïn en el context de la política del moment. Prescindiré d'un tractament específic dels problemes polítics dels anys 1936-1939, que demanarien un: estudi monogràfic llarg i difícil, i reduiré al mínim el tractament de la repressió, també necessitada d'un treball d'anàlisi minuciós, que espero de reprendre parcialment aviat. Confio que, malgrat totes les limitacions personals i conjunturals-, aquest assaig -primer en el seu gènere des del 1941 i en certs aspectes no intentat mai fins ara- resultarà útil i estimularà els joves mallorquins a reflexionar sobre el seu passat i a pensar en el seu futur.

Agrairé molt qualsevol observació -de la mena que sigui- que pugui millorar aquest treball en futures reedicions. Ja des d'ara, he de donar les gràcies a tots els qui m'han ajudat d'una manera o altra, especialment Hilari Raguer i Marc Taxonera, que m'han acompanyat en el descobriment de la intricada problemàtica de la guerra civil i de la selva de llibres i d'articles de revista que s'hi refereixen, i Pere Gabriel i Damià Ferrà-Ponç, que m'han comunicat les seves troballes a la premsa de Barcelona i de Mallorca i m'han enriquit amb els seus suggeriments.

J. Massot i Muntaner: La Guerra Civil a Mallorca. Ed Abadia de Montserrat. 1976. Introducció. 

04 Notes de la introducció. 

1. Vegeu Juan GARCÍA DTJRAN, 1936-1939. Bibliography of the Spanish Civil War. Bibliografía de la Guerra Civil Española. Bibliographie de· la Guerre Civile Espagnole. 1936-1939 (Montevideo 1964 ); Ricardo de la CIERVA (j col·laboradors), Bibliografía general sobre la Guerra de España (1936-1939) y sus antecedentes históricos. Fuentes para la historia contemporanea de España (Madrid-Barcelona 1968); "Cuademos biblio-graficos de la Guerra de España", dirigits per Vicente PALACIO ATARD, publicats per la Universitat de Madrid a partir de 1966; Ricardo de la Cierva y de Hoces, Cien libros básicos sobre la Guerra de España (Madrid 1966). Cf. la duríssima ressenya de Herbert Rutlegde Sour:HWORTH, Los bibliófobos: Ricardo de La Cierva y sus colaboradores,

"Cuadernos de Ruedo Ibérico", núm. 28-29 (desembre-març 197-1), ps.19-45, a propòsit de la Bibliografía general sobre la Guerra de España. Cal tenir també en compte, per la gran informació bibliogràfica ·que donen, les obres de H. R. SOUTHWORTH, Le. mythe de la croisade de Franco (s. Il. 1964; més complet que la traducció castellana anterior); Hugh. THOMAS, The Spanish Civil War, edició revisada (Penguin Books, 2146; s. Ll.-s. a. [1965]); Guillermo Cabanellas, La guerra de los mil dias. Nacimiento, vida, y muerte. de la II República Española, 2 volums (México-Barcelona-Buenos Aires 1973). Des del 1953, la bibliografia sobre la guerra és recollida amb una certa exhaustivitat a l'"Indice Histórico Español", fundat per Jaume Vicens i Vives. Hi ha també informació, més aviat partidista però sovint amb aportacions noves, al «Boletín de Orientación Bibliografica» publicat mensualment per la Direcció General de Cultura Popular i Espectacles del Ministeri d'Informació i Turisme.

2. Ricardo de la Cierva y de Hoces, lmportancia histórica e historiogràfica de la guerra española (Madrid 1967), ps. 35-37, comenta: «En España, por razones humana y sociológicamente validas, per a cuya resultante historiografica no deja de ser lamentable, podemos decir que a pesar de brillantes excepciones, no se ha estudiado con la seriedad, el fundamento y la altura imprescindible el tema de nuestra guerra. Las generaciones que la hicieron tienen todavía el peligro de pensar que la ganaron o la perdieron, y por ello no estan quizá capacitades del todo para hacer historia de lo que para ellos es un trozo de vida. Sin embargo, no hay que excluir de la historiografía a los protagonistas: Tucídides fue un fracasado estratega de la guerra del Peloponeso, y el relato de la guerra galica esta escrita por su gran vencedor. Sin embargo, creo que la tarea de hacer la historia de la guerra española -tarea ineludible, que nos estan defectuosamente intentando hacer desde fuera, a veces con aceptable preparación, però quiza más frecuentemente desde la curiosidad, la incompetencia, la incomprensión o el rencor- tenemos que emprenderla nosotros, los que no hicimos directamente la guerra, aunque tal vez tengamos los primeros recuerdos de nuestra infancia retorcidos con la marca candente de los bombardeos, los fusilamientos, las esperanzas, las huidas, y tras toda ella, de repente, el silencio de los primeros arroyos de la paz. No porque las generaciones anteriores no puedan hacer esa historia, sino ·por que, tras miles de escritos, no la han hecho. Para esta tarea, que nuestra generación tiene que aceptar -y que han de aceptar también, con dialogo, comprensión y estímulo, las generaciones anteriores- contamos en España con una buena base de trabajo». Val a dir que crec molt més que La Cierva en el valor i en la competència de la tasca historiogràfica feta a l'estranger, en un clima de llibertat que no hi ha hagut a l'Estat espanyol.

3. 1939 a la coberta.

4 Goded, que es declara falangista (p. 38), assegura, per exemple, que el coronel Díaz de Freijó «era hombre anciano de ningún caràcter y sin abolengo fascista (p. 40). 

5. Parlant del Cara al sol, arriba a demanar: «Paso, pues, a las notas de rutas imperiales del Himno del Fascismo español» (p. 182). Aquest himne «es el canto orfeónico• y ecuménico: de Caudillajes y de Multttudes. ¡De Franco! ¡De Mussolini! ¡De Hit!er! De las camises negras, pardas y azules» (p. 180) La revista falangista de Palma "Aquí Estamos", núm. 4 (15 d'agost de 1936), p. 4, publicà un article titulat Lòs obreros y el "Fascismo", que començava: «Comprendemos perfectamente el odio que tiene la clase obrera educada en ideas marxistes hacia el fascismo:. Sus dirigentes no perdieron jamas ocasión de. Atizar ese fuego, y los pobres obreros no han tenido otròs medios de conocer nuestro programa que los suministrados por unos· hombres que sabían que el triunfo del "fascismo" que en España llamaremos nacional-sindicalismo implicaba la pérdida de todas sus preeminencias y de su prestigio". En un altre article titulat El Presente y el Futuro (ibid., p.· 5); satiritza els «partidos polítícos que ya finieron» i afirma: «Pero nosotros tenemos otras fórmulas para regenerar a la patria mucho mas eficaces. El padre del fascismo europeo ha dicho que el fascismo era un movimiento para educar al pueblo I encara al mateix número, un article titulat Sindicatos nacionales (ibid., P- 7) assegurava: «El nacionasindicalismo de la Falange Española, como el fascismo italiano y como el nacional socialismo aleman, es el porvenir biológico de la Humanidad que ahora empieza a amanecer en el mundo». Recentment, Llorenç Villalonga afirma a «Lluc», juliol-agost de 1973, p. 20, que el 1936 "les commocions polítiques" del continent havien [...] creat un feixisme que· no passaria de dues dotzenes d'afiliats».

6. H. R. SOUTHWORTH, Antifalange. Estudio crítico de "Falange en la guerra de -España: la Uníficación y Hedilla" de Maximiano García Venéro (s_ 11. 1967), p. 186.

7. N'hi hagué tres edicions, amb algunes variants; cf. Algunos años de labor cultuarl (1905-1960) (Ficha bibliogrúfica del Rdo_ P. Andrés dè Palma ,de Mallorca, O.F.M. Cap.) (Barcelona 1960), p. 33- N'he utilitzat la segona edició, del 1936. N'havia d'aparèixer una .segona part, ja redactada, que romangué inèdita, possiblement per dificultats de censura (cf_ Algunos años de labor cultural, p. 111). Gràcies a l'amabilitat del pare Ramon Vidal, he pogut veure, ·a la Biblioteca Hispano Caputxina de Sarrià, un exemplar de la primera edició de Mallorca en guerra contra el marxismo on l'autor indicà les supressions -i en algun cas les addicions- de la censura militar, i el manuscrit .original  dissortadament fragmentari, pel que sembla- de la segona part inèdita. ·Descric aquesta segona part i assenyalo ·les supressions de la censura a La guerra civil a Mallorca (IV), "Randa", IV (1976), apèndix.

8. Per a la biografia de Bayo, vegeu CABANELLAS, La guerra de los mil días, Il, p. 1.176; José Couceiro Tovar, Hombres que decidieron (17 a 22 de julio·de 1936) (Madrid 1969), p. 86; Antoni Lluc FERRER, Baxo Piraud [sic], Alberto, a Gran Enciclopèdia Catalana, III (Barcelona

1971), ps. 343-344; Manuel CRUELLS, L'expedició a Mallorca, any 1936 (Barcelona 1971),. ps. 146-147; ressenya anònima d'A. Bayo, Teoria e pratica della guerra di gueriglia (Milano 1968), «Boletín de Orientación Bibliognifica», núm. 74 (febrer de 1969), ps. 25-29.

9. Historia ilustrada de la guerra civil española, I (s. 11. 1970), p. 345. Amb tot, Mi desembarco en Mallorca és registrat a les bibliografies de García Duran i de La Cierva mateix.

10. Assenyalem de passada que hi ha una reedició de l'obra de Benavides sobre Joan March feta a Moscou el 1953, amb un pròleg i notes en rus.

11. L'expedició a Mallorca, p. 121.

12. Ocupa les ps. 103-104 del llibre de Sorrentino, citat per García Duran, però no per La Cierva. Aquest diari, que fou publicat en part en castellà a «Aquí estamos», núm. 41 (juliol-agost 1938), és reproduït sencer -en traducció catalana- a La guerra civil a Mallorca (IV), apèndix. A «Randa», IV (1976), Andreu Murillo publica un altre diari d'un caporal d'Enginyers, Antoni Pons i Melià, que fou a Mallorca des del primer dia amb les tropes de Bayo.

13. Hi ha traduccions francesa i alemanya d'aquest opuscle, citades per La Cierva, que no en coneix, en canvi, l'original. .Pere Gabriel em comunica què Manuel Pérez publicà els d1es 6, 8, 9 i 10 de gener de 1937 quatre articles a la "Solidaridad Obrera", amb el títol general Lo que yo he visto en Mallorca. Cuatro meses en el infierno fasetsta. Ja abans, el 19 de desembre de 1936, p. 4, hi publica, anònimament, una carta on explicava la seva odissea. .

14 Vegeu més endavant, p. 45. 

15: Berneri, defensor del POUM, havia estat assassinat el maig del 1937. Cf. Scritti scelti di Camtllo Berneri Pietrogrado 1917-Barcellona 1937, a cura de Pier Carlo Massini i Alberto Sorti (Mllano 1964); Manuel Cruells, Els fets de maig, Barcelona 1937 (Barcelona 1970) ps. 76-77. Segons La Cierva, el llibre de Berneri sobre les Balears fou publicat també en italià (1937) i en frances (1938).  

16. Pere Gabriel em comunica que, segons una nota a ma que hi ha al primer número de la col·lecció de «Mallorca. Nova» a la Casa de l'Ardiaca de Barcelona -la mateixa que he utillitzat _en xerocopia n'era director el mallorquí Francesc de Sales Aguiló, llicenciat en ciecies d'Esquerra Republicana Balear, que morí a l'rxili a Colombia, el 1956 (cf. més endavant, ps. 305-307). La primera notícia sobre "Mallorca Nova" la vaig trobar a J[oan] V(ilar] C[osta], Montserrat. Glosas a la carta colectiva de los obispos españoles (Barcelona 1938), p. 355, el qual l'esmenta entre els butlletins del Comissariat de Propaganda de la Generalitat i assegura que el seu tiratge era de ·mil exemplars.

N'hi ha també · una breu referència a Joan Torrent -  Rafael Tasls Història de: la premsa catalana, I (Barcelona 1966), p. 880. Cf., encara: P[ere] G[ABRIEL], Mallorca Nova, a Gran Enciclopèdia Catalana IX (Barcelona 1976), p. 496.

17. Vegeu, per exemple, María José Montes, La guerra espanyola en la creación literaria (ensayo bibliografico) (Madrid 1970), p. 103 (Les grands cimetières hi figura entre les novel·les d'autors estrangers); La Cierva, Cien libros basicos sobre la Guerra de España, p. 289; In., Historia ilustrada de la guerra civil española, li, ps. 81-82; ressenya anònima de F. R. BENSON, Writers in Arms, "Boletín de Orientación Bibliografica", núm. 79-80 (juliol-agost de 1969), ps. 16-17.

18. Vegeu, per exemple, la ressenya de Writers in Arms citada a la nota anterior; La Cierva, Cien libros básicos sobre la Guerra de España, ps. 128 i 134; In., Historia ilustrada de la guerra civil española,· li, p. 82 («Todo el tratamiento de la primera fase. de la guerra en Mallorca esta tan absolutamente tergiversada en la novela de Bernanos que el historiador de hoy se asombra ante el crédito histórico obtenido por ese libra que, en realidad, expone los problemas personales del autor ante la adivinada crisis del catolicismo militante occidental, no los problemas reales de la isla amenazada. Los datos de Bernanos son rumores tratados de manera emocional y simbólica. Por aquellos mismos días, el general Franco escribía una durísima carta a las, autoridades mallorquinas para animarles a defender con mayor ahinco su isla. La represión cantada por Bernanos fue practicamente inexistente salvo casos aislados totalmente inadecuados para montar sobre ellos una teoria"); José Luis Alcofar Nassaes, C.T.V. Los legionarios italianos en la Guerra Civil Española (Barcelona 1972), p . 37 n . . («Debe señaLarse [...] que el primer y principal acusador de Rossi fue Bernanos, creando sobre él, sin pruebas, una leyenda negra ya muy difícil de combatir. Pero personalmente no nos fiamos de Bernanos, exaltado autor dispuesto a criticar a todos, pero que permitía que su propio hijo formase parte de los grupos que él tachaba de "asesinos"», etc.).

19. Llorenç Villalonga, Falses memòries de Salvador Orlan (Barcelona 1967), ps. 157-159.

20. Documents on German Foreign Policy 1918-1945, series D (1937-1945), Volume III. Germany and the Spanish Civil War 1936-1939 ·(London 1951), p. 173. Per a Bernanos, vegeu Aldo Garosci, Gli Intellettuali e la guerra di Spagna (s. 11. 1959), ps. 396-413; Frederick R. Benson, Walters in ,Arms. The Literary lmpact of the Spanish Civil War (New York-London 1967), amb la bibliografia més important. Tingueu en compte, encara, BERNANOS, Essais et écrits de combat, I, editats per Gallimard, sota la direcció de Michel Esteve, el 1971 (volum 132 de la "Bibliothèque de la Pléiade"). Les grands cimetières sous la lune hi són presentats i sumàriament anotats per Jacques CHABOT. Dedico un extens capítol a Bernanos al meu llibre en premsa Església i societat a la Mallorca del segle XX.

21. Segons "Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana", XXVIII (1939-1943), p. 154. L'Anuario militar de España. Año 1936 (Madrid 1936), p. 87 indica que Martínez de Tejada era cap dels. "Servzcws de Artzllefia" de la Comandància Militar de les Balears. Cf. Couceiro, Hombres que decidieron, p. 516. 

22 Els dos primers volums, subtitulats. respectivament La desintegrazione dello Stato i Gli interventi stranzen nella Spagna rossa, havien aparegut el 1938.

23. Segons Enzo SANTARELLI, Storia del movimento e del regime fascista, (Roma 1967), p. 256 n.

24. Com La guerra di Spagna sinó allà liberazione de Gijon

(18 juglio-21 ottobre 1937), Sintesi poltico-militare, d'Ambrogi-Boillati i Giulio Dei Bono (Torino 1937), p. 91 (sens dubte Per motius de. Poltica internacional, fa una brevíssima al·lusió a les: operacions. Militars d'Eivissa i de Mallorca, sense dir ni un mot de la intervenció Italiana), o L'aviazione legionaria in Spagna, de Guido Matioli (Roma s. a.), ps. 34-39 (arriba a dir que «fu un pugno di legionari in burghese che ef feltuò il colpo de mano a Palma di Mallorca» -p. 34-, o que calgué construir-hi «un campo di aviazione sotto il continuo fuoco delle navi e degli aeri dei comunisti» -p. 37). Aniré citant algun altre llibre italià, sempre d'interès relatiu.

25. Vegeu, per exemple, La Cierva, Cien libros básícos sobre la Guerra de España, ps. 99-100.

26. Los bibliófobos, ps. 19 i 45.

27. Martínez Bande no ha utilitzat Mi desembarco en Mallorca de Bayo i no treu tot el partit possible· de la bibliografia sobre êl tema.

Ha pogut consultar, però, un extens treball de mossèn Mateu Nebot inèdit, tan útil «que sin conocerlo no puede darse aquí un solo paso; (p. 132, n. 142). Martínez Bande ha redactat igualment el capítol corresponent a El desembarco en Mallorca del col·lecionable de «La Actualidad Española» sobre La guerra de España publicat l'agost de 1971 (ps. 145-150 del fascicle 7), acompanyat d'excel·lents fotografies i d'un reportatge en color de M1guel Alonso sobre La fracasada invasión de la isla de Mallorca (ps. 153-159). 

28. Altres treballs seran esmentats, quan convingui, a les notes. Cal no oblidar tampoc la importància de la premsa, de Mallorca i de Barcelona sobretot, que mai no ha estat despullada sistemàticament

05 Algunes acotacions al llibre: 

Els fets d'octubre del 1934, durant eL Bienni negre, pràcticament no tingueren cap repercussió a Mallorca, però donaren motiu per a una dura repressió contra les organitzacions obreres, ressenyada minuciosament per Alexandre Jaurne, preludi de la que tindria lloc dos anys després.

A La insurrección de Octubre, Jaume explica, que a Búger «con visibles muestras de emoción y simpatía fue escuchado el Sr. Companys al proclamar desde la Generalidad l'Estat Català dentro de la República Federal Española» (p. 207), i que a Felanitx les Joventuts d'Esquerra foren acusades d'haver intentat de felicitar Macià (p. 227). Cf. GABRIEL, El moviment obrer a Mallorca, p. 242.

Les manifestacions anticlericals, tan freqüents a la Península com a contrapartida de la intervenció massiva de l'Església espanyola a favor de les dretes -amb notables, però molt escasses, excepcions-, foren gairebé inexistents a Mallorca. El marquès de Zayas en dóna una llista més aviat ridícula. Els únics fets d'una certa importància -l'incendi de les esglésies de Santa Fe i de Sant Jaume, acompanyat del saqueig del Centre Tradicionalista i dels locals d'Acción Popular i de Renovación Española-, el S de iuny de 1936, foren conseqüència de la indignació causada per l'explosió d'una bomba, la nit anterior, a la Casa del Poble de Palma, -construïda per Joan March-, en la qual resultaren ferits sis obrers. Aquesta bomba era una provocació de la Falange, fundada a Mallorca el 1933, que el 23 de maig de 1936 -mentre els· seus principals dirigents eren a la presó- havia iniciat la publicació d'un "periódico clandestino" "que sale cuando le da la gana", titulat "Aquí estamos". En començar, el primer número proclamava:

"Al salir por primera vez a la luz pública este nuevo órgano de información que no esta sujeto a las Leyes de la censura dictadas por un Gobierno vil y sectario que alardea de democrático y liberal, ni tampoco a los caprichos de las llamadas autoridades que en nuestras islas no representan el sentir del pueblo que dicen que es soberano, plácenos el saludaros desde estas líneas y exponeros a continuación las normas por las cuales ira encauzada nuestra labor:

1.- Pertenecemos a Falange Española de las J.O.N.S.-. y por lo mismo redactamos y redactaremos este periódico en una forma concisa, clara, real y viril.

2.- No reconoceremos a ninguna de las autoridades políticas constituidas, ni más leyes que las que dimanan de nuestra organizacion. [...] 

4.- Laboraremos por la desaparición del caciquismo y denunciaremos cuantos chanchullos lleven a cabo las inmorales gestoras que intentan regir nuestros municipios suplantando la voluntad popular» 

pags 30, 31 i 32. 

El governador civil de les Balears, l'escriptor madrileny Antonio Espina -que havia pres possessió del seu càrrec el dia 10-, cridà al seu despatx el general Goded per demanar-li si el Govern de la República podia comptar amb la seva adhesió. Goded contestà: "No faltaba más. Naturalmente". I Espina es donà per satisfet.

Foren demanades armes a Espina, en previsió d'un aixecament dels militars i dels elements de dreta, però el governador respongué que tenia forces suficients per garantir l'ordre i que Goded li havia donat paraula d'honor de mantenir-se al costat del Govern legalment constituït.

L'única reacció violenta dels partidaris de la República fou un intent d'assaltar el Círculo Mercantil, considerat un focus «de militars rebels i de paisans feixistes». Jaume Garcia i Ignasi Ferretjans, però, els en dissuadiren. Poques hores més tard, sorpresos per la declaració de l'estat de guerra, hagueren d'optar per fugir o amagar-se.

Pags.40, 41 i 42

Precisament el dia 12, el_general Franco -en comunicació constant amb el Comandant Militar- animava els defensors de Mailorca i manava: Indispensable se convenza esa católica isla que pérdida es anarquía y comunismo. Los pueblos que cayeron en sus manos sufrieron crímenes horrendos y atropellos como no puede imaginarse. A toda costa deberá defenderse Mallorca fusilando al que desfallezca. Salud Patria y existencia Isla lo exigen». 

Les ordres de Franco foren complertes sense vacil·lar. Ja he fet referència a les represàlies i els assassinats .a sang freda d'aquesta primera etapa del "Moviment". Cal no oblidar, però, els afusellaments massius per qüestions de "seguretat".  Bernanos ens en dóna una mostra ben eloqüent: Poc temps després dei desembarcament a Portocristo, «dos-cents habitants de la petita ciutat veïna de Manacor, considerats suspectes pels italians. havien estat trets del llit, en plena nit, conduïts a fornades al cementiri, morts d'una bala al cap i cremats en un munt una mica més lluny». El jesuïta José Marzo, acèrrim enemic de Bernanos, confirmà l'autenticitat d'aquesta narració. Hi féu, això no obstant, una precisió important: els afusellaments no venien dels italians (que encara no havien arribat a Mallorca, sinó del coronel Ramos Unamuno, el qual digué clarament que en aquells moments no volia enemics a l'esquena. 

Pags 104 i 105.