Matias Vallés entrevista a Bartomeu Bennasar
Divendres passat vaig anar a Felanitx a veure el meu cosí segon Bartomeu Bennassar. Vaig anar amb transport terrestre públic. Feia temps que no ho feia. Quan jo era jove hi havia uns tres trajectes d'anada i tres més de tornada, al dia. Ara n'hi ha més de trenta en cada sentit. Em va regalar dos llibres seus que jo no en tenia (abans d'aquests ja en tenia sis): Els salms d'ahir per a gent d'avui i Teràpia de resistència. Societat, Esglèsia, Política… i càncer. (Diari 2009-2011)
Ja he començat a llegir aquest últim i a fitar paràgrafs concrets, però com que encara estic lluny d'acabar-lo prefereixo reproduir una entrevista que li va fer Matias Vallés el 20 d'octubre del 2008 (gairebé fa 16 anys) per al Diario de Mallorca.
Bartomeu Bennassar, i la seva germana Margalida al jardí de casa seva de Felanitx.
A Contra. Bartomeu Bennassar, capellà, des de la finestra del Cancer
Si l'Església està malalta, no hi pot haver creients sans
Diari de Mallorca, dissabte 20 d'octubre de 2008
Bartomeu Bennàssar (Felanitx, 1937) es va ordenar sacerdot a Roma. Passa per la ´Corea´ palmesana abans de viure al Perú el naixement de la Teologia de l´Alliberament. Professor de Teologia Moral del Seminari, va xifrar les esperances del clergat conciliar mallorquí. Després de mig centenar de llibres, acaba de publicar 'Des de la finestra del càncer'.
Matias Vallés: -Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: "Murgui és el bisbe que Mallorca necessita?"
Bartomeu Bennassar: -Suposo que no, Don Teodor parava més els cops. Ens van embarcar al Concili i, amb Joan Pau II, ens van llançar per la borda. Ens sentim enganyats, encara que els sacerdots joves són més conservadors.
MV: -Qui els diria als sacerdots rebels que enyorarien Teodor Ubeda.
BB: -També el vam fer patir, però amb ell les discrepàncies només eren de velocitat. Després ens van canviar el rumb.
MV: -Vostè va poder ser bisbe.
BB: -Amb la meva trajectòria, no hi havia cap possibilitat. La meva oposició a la línia pontifícia, des de la Humanae Vitae del 1968, és una taca inesborrable. El Vaticà només admet l'amén i té molt bona memòria.
MV: -S'esperava molt de vostè, però no va voler liderar.
BB: -Estic out, a casa. Hi va haver etapes per col·locar-se al capdavant, en denunciar el tracte als treballadors d'hostaleria fins i tot a escala nacional. Va ser això fructífer?, on ho peses?
MV: -A més de la seva tesi, va escriure 'Procés al turisme', quina és la sentència?
BB: -Ens ha donat possibilitats econòmiques, però se'ns ha menjat l'ànima. La síntesi del turisme de masses és la destrucció de la cultura mallorquina, amb els subproductes de la marginació, el desastre ecològic, la corrupció com a sistema, l'edificació a torrents i les persones al servei dels diners.
MV: -Per què ha publicat el seu diari 'Des de la finestra del càncer'?
BB: -Com una teràpia per sortir de mi mateix, per confeccionar una nòmina d'agraïments personals i per si serveix altres malalts. o fins i tot els metges.
MV: -Ha aprofitat la malaltia per canviar de caràcter, ho necessitava?
BB: -El canvi es produeix potser en els moments de més dramatisme, quan les circumstàncies et modelen, però no arribes a canviar d'arrel. En recuperar-te, també recobres els teus vicis. M'he tornat més reposat i menys cridaner, he guanyat en acceptació.
MV: -Costa més abandonar el sacerdoci o la malaltia?
BB: -No m'he plantejat mai seriosament deixar el sacerdoci, però ho passes malament. El meu limfoma m'acompanya des del primer dia de lluita contra l'Església. Ella és el meu veritable càncer, cosa que em fa patir. I si l'Església està malalta, no hi pot haver creients sans.
MV: -L'escenografia de la missa és tan anodina, que explica per si sola la religiositat privada.
BB: -No ens falta veritat dogmàtica, sinó veracitat existencial i litúrgica. El problema de l´Església és que som falsos, en batejar, en celebrar l´eucaristia. Dominen les aparences, l'encens i les casulles l'únic sentit de les quals és despullar-se'n. No obstant, no defenso l'individualisme, perquè la litúrgia és comunitària.
MV: -Tant predicar, i n'hi hauria prou amb un parell de frases.
BB: -N'hi hauria prou el "Déu estima tant el món", de l'evangeli de Sant Joan, que reconeix totes les varietats de l'experiència humana. Tant de bo l'Església es mirés en aquest mirall. També m'agrada “El Déu que es fa un do ningú”. S'anonada, no hi caben més negacions en una paraula.
MV: -El Papa i jo només coincidim en la idea de l'Islam que va transmetre a Ratisbona.
BB: -M'interessa més quan afirma davant de Sarkozy que la laïcitat, la raó i la fe poden caminar juntes. Els bisbes espanyols no hi han d'estar d'acord. És clar que Benet XVI no hagués mantingut aquest discurs a Espanya. El Papa practica l'"on aneu, fes el que veieu".
MV: -Al seu llibre empra la paraula mallorquina clau, 'curtor'.
BB: -Ens hem fet curts per la finitud de l´illa. Una altra curta que heretem dels nostres avantpassats és l'escorça aparent, de gran vivor. Consisteix que entraràs pel teu i sortiràs pel meu. Finalment, hi ha la curta de la butxaca.
MV: -Bush, Bin Laden, Obama. Mai hi va haver tanta religió al planeta.
BB: -És molt perillós, hi ha un mercat de religiosisme. La fe cristiana en principi no és religiosa, perquè el nostre punt de mira és el déu-home, Jesucrist. No sabem qui és Déu. L´Església té avui més religió que cristianisme.
MV: -"La curació haurà de ser integral".
BB: -Estic convençut que les causes de la malaltia són integrals, i que afecta la totalitat de la persona. El malalt necessita un diagnòstic que no sigui parcial.
MV: -¿L'Església continua sent el sector més nacionalista de Mallorca?
BB: -Potser, però estem de baixa i de rebaixes. Els sacerdots joves prefereixen el llatí al català i els bisbes arribats de València no pertanyen a la línia més convençuda.
MV: Què espera d'aquesta entrevista?
BB: -Que no empitjoris la meva malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada