Psicologia 12: La Personalitat

La personalitat és la manera de ser i actuar d'una persona; 

la manera de ser, aspectes físics (alta, baixa, grassa, prima, jove, vella, rosa, morena,...) i aspectes psíquics (nerviosa, tranquila, inteligent, torpe, amb bona memòria, amb poca memòria,...); i d'actuar (activa, passiva, simpàtica, antipàtica, egoista, altruista,...). 

La Personalitat

 1 Aspectes o factors que incideixen sobre la personalitat

 2 Definició i accepcions

 3 Factors de la personalitat

 4 Tipologies

 5 Psicoanàlisi clàssic

 6 Teories neofreudianes o culturalistes

 7 Teories Humanistes

 8 Teories psicomètriques

 9 Teories de l’aprenentatge

10 Motivació i conductes sexuals 

11 Bases biològiques de la personalitat 

12 Bases socials de la personalitat

   BIBLIOGRAFIA

1 Aspectes o factors que incideixen sobre la personalitat:

Intel·ligència (aspectes intel·lectuals o cognitius de la personalitat)

Caràcter (aspectes volitius i impulsius de la personalitat)

Temperament (aspectes emocionals o afectius de la personalitat)

Constitució (aspectes físics o somàtics de la personalitat).

2) Definició i acepcions 

- Dificultat de definir-la: como conseqüència de ser un terme molt utilitzat en moltes acepcions del llenguatge comú: "Té molta personalitat". "Té problemes de personalitat". "Té una personalitat molt forta", ...

- Etimològicament: Persona: Prosopon: màscara o careta d'actor (algú que representa un paper a una comedia, obra de teatre o tragèdia).

Personalitat: 

"Forma de ser i d'actuar de cada un,

que inclou l'aspecte físic, l'aspecte psíquic i l'aspecte social,

i que depèn, en part, de l'herència rebuda per cada un (teories constitucionalistes), i, en part, i molt especialment, de les influències rebudes de l'ambient (teories ambientalistes) d'entre les que destaquen les educatives".

Altres definicions de personalitat:

1) Psicologia clàssica: "Aquella part que presenta un caràcter de fixesa, permanent, d'un individu".

2) Psicologia dinàmica actual: "Organització dinàmica dels aspectes intel·lectuals, afectius, impulsius, volitius, fisiològics i morfològics de l'individu".

3) Modificada de l'anterior: "Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves modalitats de comportament".

4) Definició molt general: "Diferència individual que constitueix a cada persona i la distingeix de les altres persones".

Acepcions:

1) Personalitat com a concepte d'un mateix (Barriga p. 261 i ss). 

2) Personalitat com a valor d'estímul social. La conciència d'un mateix com a força organitzadora. (Estratègia Acelerada. p. 3 i ss.)

3) Personalitat com a conjunt de trets en interacció mutua.
(Descubrir la psicologia 4. p. 25 i ss.)

Aspectes subordinats o factors que incideixen a la personalitat:

- Constitució: Aspectes morfològics, somàtics, fisiològics de la personalitat.

- Temperament: Aspectes emocionals o afectius de la personalitat.

- Caràcter: Aspectes volitius i impulsius de la personalitat.

- Intel·ligència: Aspectes cognitius de la personalitat.

- Aspectes morfològics i fisiològics.

- Aspectes afectius: Fan referència a la forma de viure l'afectivitat i la capacitat d'emocionar-se a partir de respostes fisiològiques, que són comportaments diferenciats i individualitzats.

- Aspectes impulsius i volitius: Impulsius o viscerals: Inclouen respostes personals no intel·lectuals que sorgeixen com a necessitats de l'individu i no sempre controlables. Es manifesten en forma de desitjos intensos. Volitius: o capacitat de voler fer alguna cosa. És la denominada força de voluntat. És important, però no té un valor absolut pel que fa a la modificació de la personalitat.

- Aspectes intel·lectuals: Equivalen a l'organització dinàmica dels aspectes cognitius: Capacitat de conèixer i saber informació acumulada de l'aprenentatge voluntari i de l'experiència, el discurs del pensament, anàlisi, crítica, idees i creences.

3 Factors de la Personalitat  

Els cinc grans factors de personalitat solen rebre els noms següents: factor O (obertura a les noves experiències), factor C (responsabilitat), factor E (extroversió), factor A (amabilitat) i factor N (neuroticisme o inestabilitat emocional), formant així l'acrònim “OCEAN”.

Cadascun dels trets està constituït per un conjunt de trets de personalitat més específics. Per exemple, el factor E (extroversió) inclou qualitats concretes com ara la recerca d'emocions, la sociabilitat o l'optimisme.

El model dels cinc grans que va desenvolupar Raymond Cattell (a la fotografia), pretén descriure la personalitat, i els professionals de la psicologia han anat aportant noves evidències i enfocaments a través dels anys diferents metodologies per analitzar aquests trets de personalitat de cada individu .

Els 5 factors de la personalitat

Hi ha un cert acord entre els experts en personalitat a afirmar que la personalitat es pot categoritzar en aquests 5 grans trets que van ser descrits a la teoria del Big Five personality traits.

La definició de cadascun és la següent:

(Factor O): Obertura a l'Experiència

Mostra en quin grau un subjecte tendeix a cercar noves experiències personals i concep d'una manera creativa el futur. La persona oberta a l'experiència té una relació fluida amb la seva imaginació, aprecia l'art i l'estètica, i és conseqüent amb les emocions i la dels qui l'envolten. Prefereixen trencar amb la rutina i solen posseir coneixements sobre temes amplis a causa de la seva curiositat intel·lectual. El seu oposat és el Tancament a l'Experiència (o al Canvi).

Els individus que puntuen baix tenen interessos més convencionals. Gaudeixen del senzill més que del complex, ambivalent i subtil. Solen observar les ciències o l'art com a disciplines poc pràctiques. Prefereixen la familiaritat al que és nou; són moderats i aferrats a la tradició.

(Factor C): Responsabilitat

Aquest tret de personalitat es refereix a quin centrat està el subjecte en els seus objectius, a més de quin disciplinat es mostra per a la consecució d'aquests fins.

Podríem dir que la persona amb alta puntuació al factor C és un individu organitzat, amb capacitat de concentració, que acaba les seves tasques i que pensa abans de prendre una decisió, sense perdre la perspectiva a mitjà i llarg termini. En definitiva, la responsabilitat es plasma en, per una banda, pensar i planejar les coses d'una manera estructurada i detallada, i de l'altra, passar de les idees a la pràctica.

(Factor E): Extraversió

Defineix el grau en què el subjecte es mostra obert amb els altres i en canalitza l'energia en contextos socials. Dit d'una altra manera, el factor E examina quant agrada a un subjecte estar envoltat d'altres persones, quant agrada expressar-se davant dels altres, etc. 

El seu oposat és la Introversió, que es caracteritza en persones reservades, que sovint són titllats d'antipàtics. Solen ser certament independents, prefereixen la rutina i l'ambient familiar.

Prefereixen estar sols i no els agrada formar part de bullicis de gent, cosa que no vol dir que siguin menys feliços. Sovint es mostren tan animats com el que més en cercles estrets d'amistat. Són més reflexius que els extravertits, i tendeixen menys a l'acció.

(Factor A): Amabilitat

És el grau en què la persona es mostra respectuosa, tolerant i tranquil·la. La persona amable és aquella que confia en l'honestedat dels altres individus, té vocació per ajudar i assistir qui ho necessiti, es mostra humil i senzill, i és empàtic cap a les emocions i sentiments aliens.

Aquest tret de personalitat es plasma en el tipus de conductes prosocials que la persona aplica en relacionar-se amb la resta. Si el vostre comportament està poc enfocat a fer sentir còmodes i/o benvinguts a la resta de persones, el grau d'amabilitat serà baix; però si s'inverteixen esforços a tenir en compte els interessos, els gustos i els punts de vista dels altres, és alt.

(Factor N): Neuroticisme

L'estabilitat emocional defineix en quin grau una persona afronta sense problemes les situacions complicades de la vida. Els subjectes tranquils, no gaire proclius a sentir ràbia o enfadar-se, solen romandre animats i gestionen molt bé les seves crisis personals. Per contra, el contrari a l'estabilitat emocional és el neuroticisme.

Dins dels trets de personalitat, el Factor N és aquell que trobem amb una alta puntuació en les persones amb problemes per equilibrar les seves emocions i que solen experimentar canvis d'humor bruscs.

4 Tipologies:

- Platò

- Empédocles / Hipòcrates / Galeno

- Gall / Lombroso / Viola / Sigaud

- Corman / Pavlov / Leon Bourdel

- Teoria dels temperaments d'Heymans-Le Senne

- Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon

- Teories psicoanalítiques:

- Psicoanàlisi clàssic de Freud.

- Teoria analítica de Jung.

- Psicologia individual d'Adler

- Teories neofreudianes o culturalistes: Karen Horney / Erich Fromm

- Teories Humanístiques:

- Teoria organísmica de Goldstein

- Teoria de l'autorealització de Maslow

- Teories Psicométriques de la personalitat:

- Eysenc (neuroticisme-extroversió)

- Cattell: 16 PF

- Allport: Teoria dels trets de personalitat

- Teories de l'aprenentage:

    Dollar i Miller

    Bandura i Walters

Tipologies:

Platò (427 a 347 a JC)

El psiquisme humà consta de 3 elements:

- Intel.ligència (ubicada al cap)

- Apetit irascible (al pit)

- Apetit concupiscible (al ventre)

Empédocles (492-432), Hipòcrates (460-370), Galeno ( ):

Empèdocles: 4 Elements: aigua, terra, foc, aire

Hipòcrates: 4 Humors corporals: sang, linfa o flema, bilis groga i bilis negra

Galeno: 4 Temperaments: sanguini , flegmàtic, colé-ric i melancòlic.

Dr. Lombroso (italià): Teoria del criminal nat

Viola (també italià): Tipus morfològics de la cara i el cos:

- Normosplàcnics: Cara i cos normals.

- Microsplàcnics: Cara i cos més curts que el normal.

- Macrosplàcnics: Cara i cos més llargs que el normal.

Sigaud: Tipus constitucionals: Digestiu, muscular, respiratori i cerebral.

Corman: Els tres plans del rostre:

- Inferior (barbilla i boca): Domina la vida instintiva

- Mig (nas i pòmuls): Domina la vida afectiva i social

- Superior (front): Domina el pensament i la vida intelectiva.

Morfologia: Tipus: Dilatat / Retret.

Pavlov (1849-1936): Tipologies dels medis interns:

Tipus (als cans):

- Excitables.

- Inhibits.

- Centrals:

.......Despert i Viu

.......Reposat.

Léone Bourdel: Grups sanguinis i temperament:

Grup: Percentatge: Temperament:

A 43 % Armònic

O 43 % Melòdic

B 11 % Rítmic

AB 3 % Contradictori

Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon

Kretschmer: (1888-1964): Escola Alemana.

Psiquiatra a la Universitat de Tubinga.

"Constitució i caràcter" (1921): Més de 25 edicions en llengua alemana.

Biotipus: Pícnic (gordo)

Atlètic

Astènic o leptosomàtic

Estadis encadenats progressivament:

Biotipus: Tipus caràcter normal T.extravegant T. malalt mental

Astènic/leptossomàtic: Esquizotímic/Esquizoide/Esquizofrènic

Pícnic (grasset): Ciclotímic/Cicloide/Maníac-depressiu (psicosi)

Atlètic: __/__/__/ Histèric – Epileptic

Astènic: Falt de força vital física o psíquica

....Esquizotímic: Replegat sobre ell mateix. Dona importància a la vida interior.

....Esquizoide: Concentrat, fred, hipersensible, tendent a l'astènia. L'esquizoide tend a l'esquizofrènia. El llaç que l'uneix al món exterior és fràgil.

Esquizofrènia: Malaltia mental. Psicosi: Trastorn de l'afectivitat. Aptituds: Distorsions paradògiques. Vida psicològica pertorbada: Activitat bloquejada, impulsiva, artificial o amanerada. Contacte amb el món exterior alterat: Autisme, somnis, fantasmes. Els desitjos no tenen relació amb la realitat. Reaccions explosives, inèrciques o perseverants, però sempre ineficaces. Carència afectiva.

Pícnic: Contextura ampla, grassa, amb formes rodones.

Ciclotímic: Alternança d'excitació a depressió. Rodó, jovial i pràctic, però passa bruscament de la joia a la tristesa.

Cicloide: Tendent a la psicosi maníaco-depresiva.

Psicosi maniaco-depresiva: Psicosi periòdica caracteritzada per accessos de sobreexcitació (fase maniaca) i depressió (melancolia). Resulta del mal funcionament del cervell a nivell de l'hipotàlamus regulador de l'humor. Pareix lligada a una disposició constitucional. El ritme i profunditat de les crisi varia molt segons els subjectes. A l'interval entre dos estats (excitació-depresió) el malalt pot dur una vida normal i inclús brillant.

Sheldon: Escola Americana. Universitat de Harvard.

"La constitució física de l'home" (1940)

"Les varietats del temperament" (1943)

Morfologia i Caràcter

Endomorfo (formes rodones i suaus)

Viscerotònic (relaxat, estima el comfort i la sociabilitat)

Mesomorfo (dominen les estructures somàtiques: ossos i músculs. Dur i ferm).

Somatotònic (afirmació vigorosa de sí mateix. Actitud enèrgica. Li agrada el domini, el poder i el perill. Agressiu, competitiu).

Ectomorfo (desenvolupament dèbil dels músculs i vísceres. Tronc i extremitats llargs i delicats. Fràgil).

Cerebrotònic (inhibició, contenció, intimitat i soledat. Actitud i sentiment imprevisibles. Atent i ràpid en les respostes. En cas de fracàs: necessitat de soledat).

5 Psicoanàlisi clàssica de Freud:

Sigmund Freud: Neix a Austria (1856). Mor a Londres (1939). Doctor en medicina a Viena (1885). Especialitat en Psiquiatria. Tracte Neuròtics, especialment histèrics (i més concretament, histèriques) mitjançant hipnosi i associacions lliures, primer traballant amb Charcot. Posteriorment, també mitjançant la interpretació dels somnis. El 1896 funda la psicoanàlisi. Ana Freud, la seva filla, va continuar la seva obra, estenent-la a la psicoanàlisi infantil.

Un principi fonamental de Freud és:

"Els trastorns emocionals a l'adult es deuen a problemes sexuals reprimits". La sexualitat implica, però transcendeix, la genitalitat".

Instàncies de la personalitat: Allò, jo i Super jo.

Nivells de consciència: Conscient, subconscient i inconscient.

Fases de desenvolupament de la personalitat: Oral, anal, fàlica-edípica, fase de latència, genital.

Tipologies: Eròtic, narcíssic, obsessional.

Instàncies:

Allò: Representa els impulsos de caràcter sexual (libidinal) segons Freud situats a l'inconscient. Tracta d'aconseguir el conscient per a poder satisfer-los.

Super Jo: Conjunt de normes socials i moralsinterioritzades a l'individu, en part conscients i en part inconscients.

Jo: Conjunt de processos psíquics que permeten a l'organisme adaptar-se a la realitat. En gran part conscient és l'arbitre entre l'Ello i el Super Jo.

Nivells de consciència:

Conscient

Subconscient

Inconscient

Fases de desenvolupament de la personalitat:

Oral (el primer any).

Anal (fins el 3r any)

Fàlica- Edípica: (de 3 a 5 anys)

Fase de latència: (de 6 a 12 anys)

Fase genital: (a partir del 13 o 14 anys).

Personalitat madura i sana: Per a tenir una personalitat madura i sana és necessari que l'individu no sufreixi privacions fortes o traumes importants.

Regressions: Tornar a fases anteriors més inmadures. Exemple: Regressió a la fase anal: Avars i maniàtics de la llimpiesa.

Tipologies de Freud: Predomina:

Eròtic: L'Allò.

Narcíssic: El Jo.

Obsessional: El Super Jo.

Adler: Psicologia individual d'Adler.

Alfred Adler: Neix a Viena (Austria) el 1870. Mor a Aberdeen (Escocia) el 1937. Doctor en medicina per la Universitat de Viena (1895). Adjunt a l’Institut de Pedagogia de Viena (1924). El 1935 funda el Journal of individual Psychology als EEUU.

- Dimensió social de l'home.

- Profunda influència sobre els psicoanalistes americans.

- L'home, inicialment, es veu imbuït d'un fort complexe d'inferioritat que és origen de la força unificadora de la personalitat.

- Força denominada voluntat de poder que impulsaria a l'home a dominar als altres per a compensar els seus sentiments d'inferioritat.

- No obstant això, es compagina amb un autèntic interès social que és innat, però que precisa una educació.

- Les persones són motivades per la necessitat de superioritat i l’interès social, però cada un ho és d'una manera peculiar i única: Es el denominat estil de vida.

- En definitiva, per a Adler, la personalitat de cada un és única i irrepetible.

- Tipologies segons Adler:

El complexe d'inferioritat.

El temperament nerviòs.

Jung: Psicologia Analítica de Jung.

Carl Gustav Jung neix a Suissa el 1875 i mor el 1961. A partir del 1900 és psiquiatra a Zurich. L’any 1911 es separa de Freud. A partir de l’any següent es dedica exclusivament a l’activitat de psicoterapèuta. L’any 1948 funda l’institut C.G. Jung de Zurich.

- Discrepància amb Freud relativa a la importància de la sexualitat en la formació de la personalitat.

- El que té més importància per a l'home són les metes i aspiracions futures, que en certes ocasions expresa en els seus propis somnis.

- La meta que suposa l'aspiració màxima és la constitució d'un Jo en el que s'integrin totes les parts de la personalitat, tant les conscients com les inconscients.

- Aquest Jo és capaç d'evitar els dos grans perills que l'acosen permanentment:

1) El conformisme front a les pressions del grup.

2) Excés de confiança en els aspectes conscients i inconscients del propi Jo que el poden fer autosuficient i despreciatiu de les relacions socials.

- Jung dona importància a l'inconscient individual, però en dona més a l'inconscient col.lectiu en el que queden depositades totes les experiències ancestrals del genere humà: els Arquetipus.

- Crea els conceptes d’extraversió i introversió.

- Tipologia de Jung: extravertits - introvertits.

6 TEORIES NEOFREUDANES O CULTURALISTES:

Karen Horney i Erich Fromm.

Karen Horney:

- Desplaça el conflicte de Freud (Jo, Allò, Super Jo): La batalla decisiva de la que surgeix la personalitat és juga entre l'individu com a totalitat i el medi ambient.

- El desenvolupament de l'individu serà el que sigui el medi ambient en el que es desenvolupa: Ambientalisme.

- Conseqüentment a aquest ambientalisme, rebutja les fases de desenvolupament de la personalitat de Freud. No hi ha res fixe ni universal, no hi ha res determinat per la biologia o els instints a l'home: tota conducta humana es determinada exclusivament per l'experiència de l'individu.

Erich Fromm:

- Coincideix amb Horney ja que ambdós són ambientalistes i rebutgen lo fix, biològic i instintiu. Ambdós situen el conflicte fora de l'individu: Entre l'individu i l'ambient.

- Difereix en que mentre la primera es bassa en la seva experiència clínica, aquest utilitza l'especulació filosòfica.

- Defensa com aspecte bàsic de la personalitat la dimensió ètica i personal.

- "El que defineix a l'home no són els aspectes instintius, sinò lo religiòs, lo ètic, la llibertat, l'amor, la justicia, etc".

- El punt dèbil d'aquesta teoria és la carència de proves empíriques que poden avalar les seves afirmacions.

7 GESTALTISTES / HUMANISTES:

Goldstein i Maslow

Teoria organísmica de Goldstein (1878-1965)

Neuropsiquiatra nascut a Kattowitz (Alemania) i mort a New York.

- Elabora la seva teoria de la personalitat a partir dels seus estudis fets sobre ferits de guerra amb lesions cerebrals.

- L'organisme normal és estructurat, però també és flexible i conseqüentment, capaç d'adequar la seva conducta a les necessitats de l'ambient (teoria de l'adequació).

- La conducta es compren a partir d'aquesta idea d'estructura que també significa unitat, que es reflecteix en la unitat de metes que es proposa l'organisme. Aquesta unitat de metes és l'autorealització:

- L'organisme està motivat per un impuls fonamental (l'autorealització) i no per una sèrie d'impulsos diferenciats.

- L'autorrealització consisteix en l'esforç constant de l'home per a realitzar les seves potencialitats.

- Aquestes potencialitats són, en part, hereditàries, però Goldstein situa l'organisme al seu medi ambient i creu que l'organisme ben organitzat sap triar l'ambient favorable per a la seva autorrealització o que és capaç de modificar-lo si li és desfavorable.

Teoria de l'autorrealització de Maslow:

- El punt central de Maslow és bàsicament el mateix que el de Goldstein: L'Autorrealització.

- No obstant això, Maslow denuncia una actitud molt comú a la psicologia clínica que consisteix en: Centrar-se en l'estudi de lo anormal i insistir en els aspectes negatius i desintegradors de la personalitat.

- Maslow es centra en l'estudi de persones sanes i emocionalment sense problemes.

- L'home és bo per naturalesa i tendeix a la seva autorrealització personal.

- La tendència humana bona, de forma innata, és dèbil i es veu vençuda amb prou freqüència per les pressions socials i ambientals.

- Les tendències antisocials de l'home són adquirides i mai inherents al propi home.

- La conducta agressiva sorgeix sols quan s’impedeix la satisfacció de les tendències innates, quan se les frustra.

- L'autorealització personal de l'home és una finalitat (i no una meta sovint aconseguida) a la que tendeix l'home i per a la que lluita.

- Un dels aspectes més coneguts de Maslow és el seu sistema de necessitats innates de l'home:

1) Fisiològiques.

2) De seguretat.

3) D'estimació, amor i pertenència al grup.

4) D'estima (valoració).

5) d'Autorrealització.

6) De conèixer.

7) Estètiques.

8 Teories Psicomètriques de la Personalitat:

Angoixa que produeix a molts de psicòlegs les teories més o menys clíniques que es basen en persones anormals i, sobre tot, per que tenen en consideració tècniques qualitatives.

Per aquesta raó s'han creat tècniques que possibiliten teories de la personalitat més objectives i quantitatives: Tècniques psicomètriques.

La personalitat és la resultant d'una sèrie de trets o factors i de les seves complexes relacions.

Permet una tècnica estadística denominada anàlisi factorial.

Teories psicomètriques:

- Teoria dels trets d'Allport

- 16 PF de Cattell

- Teoria factorial d'Eysenc

Allport:

- Distingeix entre: trets comuns (comparables) i disposicions personals.

- Trets comuns en funció dels valors elegits: Teòric, Econòmic, Estètic, Social, Polític, Religiós.

- Distingeix entre: - Tret cardinal (únic), Trets centrals i Trets secundaris.

- Tret cardinal (únic): És tan dominant que influeix en tots els aspectes i atributs de la persona:

Jack Lemmon en el film "Tribut": Sempre graciós:

Quan es romp el seu matrimoni.

Quan ell ha de morir.

L'Avar de Molière.

La galenteria de Casanova.

La intriga del Príncep a Maquiavelo.

- Trets centrals: Conjunt de tendències característiques que utilitzam per a descriure a una persona determinada.

- Trets secundaris: Els mostram de tant en quant, però que no són suficientment forts com per a ser considerats com a parts característriques de la nostra personalitat ja que apareixen sols en situacions esporàdiques.

- "La Personalitat és l'organització dinàmica dels trets d'una persona que determinen com es comportarà".

- "El Caràcter és un concepte ètic; és el judici sobre la personalitat d'una persona".

- "El Temperament és el conjunt d'aspectes biològics del comportament del subjecte. Presenta pocs canvis al llarg del desenvolupament".

Inventari de personalitat d'Eysenck

16 PF de Cattell

Cattell estructura l’estudi de la personalitat en 16 factors bipolars primaris de personalitat, dels que se’n poden extreure altres 4 de secundaris.

A) Reservat – Obert

B) Intel·ligència baixa – Intel·ligència alta

C) Emocionalment inestable – E. estable

E) Sumis – Dominant

F) Seriós i pensatiu – Confiat i entusiasta

G) Passa de normes – Escrupolós

H) Tímid – Atrevit

I) Sensibilitat dura – Sensibilitat blana

L) Confiat – Susceptible

M) Pràctic – Imaginatiu

N) Senzill – Astut

O) Segur de sí mateix – Aprensiu (insegur)

Q1) Conservador – Lliberal

Q2) Adhesió al grup – Independent

Q3) Passa regles socials – Escrupolós social

Q4) Relaxat i tranquil – Frustrat i estressat

Combinant les puntuacions d’aquests 16 factors n’obté altres quatre secundaris:

17) QI) Introvertit – Extravertit

18) QII) Equilibrat – Ansiós

19) QIII) Inestable – Estable

20) QIV) Dependent – Independent.

9 Teories de l'aprenentatge:

Es basen en la suposició de que la personalitat és apresa. I conseqüentment defensen que els principis de l'aprenentatge expliquen la personalitat:

- Dollar i Miller

- Bandura i Walters

Dollar i Miller:

- Es basen en quatre conceptes fonamentals: Impulsos. Respostes. Indicis. Reforços.

1) L'impuls és bàsic a tot aprenentatge per que pitja al subjecte a actuar.

2) Les respostes són provocades per estímuls o indicis d’estímuls suficientment forts per a poder actuar com impulsos i provocar la resposta corresponent.

3) Els indicis indiquen que hi ha estímuls no evidents.

4) Reforç: quan la resposta va seguida d'un reforç la tendència a que la resposta es repeteixi s'incrementa.

- Per a comprendre la personalitat és necessari comprendre els impulsos secundaris o motius apresos. Uns dels més importants d'aquest tipus de motius apresos són la por o l'ansietat.

- Molts de casos de conducta anormal s'expliquen per aquest mecanisme: La constant rentada de mans, pròpia d'una neurosi obsessiva-compulsiva redueix l'ansietat. Les fòbies també s'expliquen per aquest mecanisme.

- La personalitat consisteix en hàbits de resposta que han estat apresos per que són reductors d'impulsos.

Bandura i Walters (Teoria de l'aprenentatge social):

- "La imitació social és una forma important en l'aprenentatge de nous hàbits i en l'eliminació dels antics".

- És un aprenentatge a través de l'observació de la conducta dels altres ("di lorito").

10 Motivació i conductes sexuals

Motivació sexual

Conducta sexual

Diferències de comportaments sexuals segons sexes

Aspectes a estudiar

Trastorns psicosexuals

Qüestionari

Resultats del qüestionari

Les nostres conclusions

BIBLIOGRAFIA

Un dels elements constitutius més presents, importants i transcendents de la manera de ser i actuar (personalitat i conducta) de l’home i la dona (així com també de l’adolescent masculí i femení, nin i nina, vell i vella) és la seva motivació i comportaments sexuals. Tant que ambdós formen part important de la seva personalitat.

Des del punt de vista evolutiu la motivació i corresponent conducta sexual és el mecanisme pel que s’assegura la perpetuació dels gens personals de cada un de noltros i dels de la nostra espècie.

Conseqüentment l’impuls sexual és instintiu, innat i reflex (“Si un desconocido le regala flores, esto es impulso”). No obstant això, mentre que quasi bé totes les espècies animals realitzen automàticament la conducta sexual i s’aparellen sempre que, apareixent aquest impuls (les femelles dels mamífers tenen èpoques de zel que és quan tenen i desperten l’esmentat impuls), no hi hagi condicions adverses que ho impedeixin, els humans estam mediatitzats, en aquest impuls i comportament, per la nostra cultura, som animals (i persones) culturals (repressió cultural, monogàmia, matrimoni, ...). Però el que no podem evitar és el propi impuls, font de tensió i desig i necessitat.

Donat que la sexualitat humana està mediatitzada per la cultura, per una part som l’únic mamífer que no té l’impuls sexual condicionat al zel de la femella, però, per altre part, sí està condicionat per models estandarditzats culturals i així ens agraden, en principi, un tipus de dones i un tipus d’homes, que no són els mateixos models, que es donen a altres cultures o a altres temps (pensem, per exemple, en el Renaixement), com: Judit Mascó, Eva Herzigova, Camerón Diaz o Gwyneth Palthrow entre les primeres o Keanu Reeves, Antonio Banderas, Alejandro Sanz o Mark Van der Loo entre els segons.

És per això que presentam aquest tema (de la motivació i la conducta sexuals) inclòs dins el tema de la Personalitat.

Aquest és un dels temes pels que mostren més interès, dels que agraden més i dels més útils i funcionals per a aplicar a la vida personal de cada un/a.

Informació, educació, aplicació: Algunes ments farisaiques posen el crit en el cel quan un programa propi tracte d’aquest tema. Com si sols tengués autoritat moral en l’explicació del tema l’Església (un altre pic la màgia blanca de l’institució més ignorant sobre el tema), la família (els pares, evidentment, sí tenen una autoritat moral per a, sense morbositat, parlar de sexualitat amb els seus fills, tema que pot ser completat des de la perspectiva psicològica-científica) o institucions mèdiques externes (com si la sexualitat fos una malaltia o una cosa anormal, en lloc de la cosa més normal i una de les més agradables que pot experimentar la persona). Aquesta és una actitud d’ideologia molt conservadora que, a aquest tipus de persones, costarà molt d’eradicar.

No obstant això la realitat és molt diferent: El passat estiu es va publicar un estudi segons el que, en un any, més de 1.000 dones adolescents balears havien sofert un embaràs no desitjat (aquesta xifra, que suposa una mitjana de més de tres diaris, es referia sols a aquells casos que ho havien declarat, la qual cosa feia suposar que el nombre real de embarassos no desitjats en adolescents era molt superior). I totes elles es queixaven i atribuïen aquest fet de/a falta d’informació i educació sexual.

El mateix estudi informava que als distints Instituts de les Illes la Informació-Educació sexual era nul·la o molt deficient. Mentre que a la nostra assignatura no consta de cap alumne/a que, haguent seguit aquest tema, hagi sofert cap embaràs no desitjat (toca fusta. No més faltaria que ara, per haver-ho dit,...).

Efectivament, aquest tema no vol incitar a estimular, encara més, l’impuls innat dels alumnes (que ja és prou fort), sinó que intenta ser un instrument, un recurs d’informació-educació que serveixi als alumnes i a les alumnes de l’assignatura, per a aplicar, responsablement, a la seva pròpia sexualitat i companys sexuals.

Motivació

Les connexions entre el cos i la ment es fan especialment evidents quan parlam de les forces que ens motiven cap a una determinada conducta. Un element important en la motivació és l’estat d’ànim emocional que experimentam en una situació determinada. La motivació és una força, un impuls (biològic o psicològic) que ens indueix a realitzar una acció determinada. La motivació, en general, és molt complexa i la trobam en àrees com l’alimentació, la sexualitat, l’èxit de conducta, l’agressivitat, la curiositat i l’activació.

Hi ha vàries teories psicològiques sobre la motivació:

Teoria de l’equilibri o homeostàtica de Hull, teoria de les necessitats de Murray, teories conductistes (segons aquestes teories la motivació ve determinada per la recerca del plaer alimentari, sexual, etc. I el fugir del dolor o sufriment que suposen les carències), teories psicoanalítiques (les nostres conductes es troben motivades per impulsos inconscients, que segons els psicoanalistes són de dos tipus: sexuals i agressius), teories constructivistes de Tolman (la motivació impulsa la conducta cap a la consecució d’expectatives i metes que cada un de noltros s’ha marcat com a conseqüència d’aprenentatges anteriors) i teories humanistes com la de Maslow (recorda la piràmide de les necessitats bàsiques humanes, entre les que destaquen les de l’autorrealització personal de cada un).

Conducta 

Pel que fa a la conducta sexual, tal com dèiem a la introducció del tema, la motivació és el mecanisme pel que s’assegura la perpetuació dels gens personals de cada un de noltros i dels de la nostra espècie, mitjançant l’impuls sexual que, conseqüentment, és instintiu, innat i reflex; encara que els humans estam mediatitzats, en aquest impuls i comportament, per la nostra cultura, no obstant això, el que no podem evitar és el propi impuls, font de tensió, desig i necessitat.

La conducta sexual

La conducta sexual, conseqüent a l’impuls que provoca la motivació té una doble finalitat, la procreació per a perpetuació de l’espècie i el plaer, i ve determinada per una sèrie de factors:

Factors biològics:

Sexe biològic.

Identitat sexual.

Factors educatius:

Influències familiars.

Influències culturals i religioses.

Sexe amb i sense amor. 

Diferències de comportament sexual entre els sexes masculí i femení:

Hem parlat de la motivació i els comportaments sexuals a l’espècie humana, que és la que ens interessa, no obstant això, i tot i que tant l’home com la dona experimenten la motivació, l’impuls, el desig, el comportament sexual d’un i d’altre presenten una sèrie de diferències. Bàsicament, pareix ser que la dona és més selectiva i pautada que l’home. L’home més impulsiu, irreflexiu i menys selectiu.

Fins i tot, pareix ser que aquestes diferències són perceptibles a nivell cerebral: Laura Allen va trobar diferències a nivell de l’hipotàlamus (estructura cerebral responsable de l’activitat sexual): La conducta sexual típica masculina se regula a certs nuclis intersticials de l’hipotàlamus anterior. Un d’aquests nuclis, l’anomenat INAH 3 és significativament més gros a l’home que a la dona, la qual cosa podria explicar el distint comportament sexual que mostren ambdós sexes.

Un estudi molt polèmic de Simon Le Vay va descobrir que els cervells dels homosexuals varons mostraven també, per terme mig, un INAH 3 més petit que els dels homes heterosexuals. La qual cosa no vol dir que en tots els casos d’homosexuals masculins s’ha d’interpretar un factor biològic de característiques femenines.

Selectivitat: Tal com deiem, una de les diferències de comportament sexual entre ambdós sexes és que pareix ser que la dona (la femella, als casos dels animals) és, genèticament i evolutivament, més selectiva que l’home i els mascles animals. Recordem que al cas dels mamífers la femella sols és receptiva sexualment en les ocasions en que està en zel i és fèrtil. Els mascles estan sempre dispostos a cobrir qualsevol femella fèrtil en zel, però la femella selecciona i tria els mascles que l’han de cobrir (els, aparentment, en millors condicions de transmetre genèticament de forma més favorable – selecció natural -): Això realitza una funció evolutiva de gran importància que facilita la reproducció i transmissió de les característiques més positives dins l’espècie: Quan les manades d’elefants arriben a un lloc favorable on pensen acampar un cert temps els elefants mascles més madurs i forts es van distribuint per la perifèria del grup per a protegir la manada de depredadors i d’altres perills, mentre que les femelles i els mascles més joves o discapacitats queden al centre del grup; si, en aquest temps, una femella entre en zel els primers mascles que s’en adonen i que voldrien cobrir-la són els més propers (els més joves i els discapacitats: els menys aptes), no obstant això, la femella en qüestió els rebutja i es dirigeix cap a la perifèria de la manada on serà coberta per un o varis mascles més potents i més aptes, amb la qual cosa es garanteix la transmissió de les característiques més positives i convenients per a l’espècie. Aquesta característica selectiva diferencial de la femella de l’elefant se generalitza a la totalitat de femelles animals i a la dona (cultural) i realitza una funció evolutiva de gran importància. El mascle, en aquest sentit, pareix menys evolucionat i menys responsable (evolutiu) ja que és menys selectiu i pareix sempre disposat realitzar el seu impuls i a cobrir qualsevol femella (o dona, al cas dels humans) receptiva, sense tenir en compte la major o menor conveniència evolutiva.

Quins aspectes ens interessa estudiar en aquest tema?

- Motiu últim: Reproducció. Motiu primer: El plaer.

- Maduresa sexual i autonomia social als joves. Entre la naturalesa i la cultura (entre l’Allò i el Super Jo. Equilibri i arbitratge del Jo. El cas de Mary Letorneau.).

- Comportament sexual diferent segons les distintes cultures (el cas dels Troviandesos, el cas dels nostres padrins, Maig del 68, Avui i la SIDA).

- L’evolució dels comportaments sexuals als primats superiors (el goril·la, el ximpanzé, el ximpanzé pigmeu, l’home).

- Inici de la cultura (Tòtem i Tabús. L’inici del poder polític –el “tapa-rabos”- i del poder religiós –el màgic de la tribu-. Fetitxisme).

- El perfum (el cervell olfatiu. El perfum com a fetitxe. Les fenormones).

- Zones erògenes.

- Fases de l’orgasme.

- Tipus de conductes sexuals satisfactòries per a les dones.

- La conducta copulativa.

- La motivació sexual: 1) impuls o força interna. 2) objectiu a aconseguir. 3) necessitat o privació (veure els apartats anteriors).

- La conducta sexual com a impuls. L’impuls sexual entre els altres impulsos.

- Les fantasies sexuals. De les fantasies als actes. La sexualitat a l’Internet i al chat. El sexe cibernètic i virtual. Les Hot lines.

- Els mètodes anticonceptius.

- La SIDA. El moviment del sexe segur.

- Les perversions sexuals.

- Els autors: Masters & Johnson (William Masters i Virginia Johnson). 1954; Universitat de St. Luis; Facultat de medicina; Estudien la conducta sexual a laboratori: 382 dones i 312 homes. Informe Hite (Shere Hite): Qüestionari IV: Març de 1974; Contestat per més de 3.000 persones. Michel Meignant: Publicació dels resultats dels seus seminaris amb estudiants universitaris a Paris (París VIII –Vincens- i París XIII –Villetaneuse): 1980: “Nous somes touts de pervers sexuels persecutés”.

Trastorns psicosexuals

El psiquiatra J. A. Vallejo Nàjera els classifica de la següent manera:

1) Desordres sexuals (elecció inapropiada de l’objecte sexual):

Zoofilia

Paidofilia o Pedofilia

Fetitxisme

Exhibicionisme

Voyeurisme

Sadomassoquisme

Onanisme

2) Disfuncions sexuals (inhibició, incapacitat o insatisfacció del desig sexual):

Impotència

Ejaculació precoç

Frigidesa

Vaginisme funcional (forta contracció---> Dispareunia: dolor agut)

3) Trastorns d’identitat sexual (es produeix quan una persona no s’identifica psíquicament amb el sexe biològic):

Homosexualitat

Transexualisme

Els trastorns psicosexuals tenen orígens molts variables, des de causes genètiques (cromosomàtiques, amb influències hormonals) fins a causes ambientals (entre les que poden ser importants certes educatives). Avui en dia no es classifiquen la homosexualitat i transexualisme com a trastorns d’identitat sexual, sinó que es consideren inclinacions i tendències opcionals voluntàries.

Qüestionari anònim, íntim i voluntari sobre motivació, educació i conductes sexuals 
- Què és motivació en general?. Posa un exemple.

- Pel que fa a l’exemple de la pregunta anterior, la motivació, per a tu, és una força atractiva, neutra o repulsiva?

- De 0 a 10, valora la teva motivació referida a l’exemple de les preguntes anteriors.

- Què és motivació sexual?

- De 0 a 10, valora la força de la teva motivació sexual.

- Qui t’ha donat més informació i orientació sexual? Valora qualitativament l’educació sexual que has rebut.

- Explica qui creus que hauria de ser l’agent d’aquesta educació sexual (pares, germans majors, amics, Escola/Institut, Església, ...). Per què?

- Temes que t’agradaria que es tractassin a l’esmentada educació sexual.

Indica el/s tipus d’experiència personal en conductes sexuals:

1.- Cap.

2.- Autoexplora-cions, tocaments i carícies.

3.- Masturbació privada.

4.- Jocs íntims amb companys del mateix sexe.

5.- Automasturbació col·lectiva amb companys del mateix sexe.

6.- Hetero-masturbació col·lectiva amb companys del mateix sexe.

7.- jocs amb companys de l’altre sexe.

8.- Automasturbació col·lectiva amb companys de l’altre sexe.

9.- Heteromasturbació col·lectiva amb companys de l’altre sexe.

10.- Relacions sexuals (heterosexuals) completes.

11.- Relacions sexuals (homosexuals) completes.

- Al costat de cada una de les experiències indicades a la pregunta anterior, valora-la de 0 a 10, segons el grau de satisfacció que te produeix.

- Explica una fantasia sexual. Una vegada fet, de 0 a 10, valora el grau d’estimulació que te produeix l’esmentada fantasia.

- Condicions que poses a les experiències sexuals unipersonals (tu totsol/a).

- Idem. a les experiències sexuals bipersonals.

- Idem. a les multipersonals.

- Grau d’ansietat que t’ha provocat contestar aquest qüestionari.

- Grau d’adequació del qüestionari per al tema Personalitat i conductes humanes i subtema La sexualitat: motivació, educació i conductes sexuals que estam tractant a l’assignatura de Psicologia.

Resultats de les respostes al qüestionari.

Les nostres conclusions.  

11 Bases Biològiques de la Personalitat 

La conducta com ajustament

Òrgans d’ajustament, manteniment i coordinació

Sistema nerviós

Arc sensorimotor

Tipus de neurones

Sinapsis

Zones cerebrals

Estructures subcorticals (tronc cerebral)

Sistema neuro-vegetatiu

Sistema Hormonal o endocrí

Hormones. Principals glàndules i hormones

BIBLIOGRAFIA

La conducta com a ajustament

L'home és un organisme, és a dir, un ésser viu constituït per òrgans interdependents, els quals li permeten afrontar les demandes del medi ambient.

La psicologia té com a objecte la conducta d'ajustament per la que l'home afronta aquestes demandes ambientals, demandes que poden ser d'origen biològic o social.

L'ajustament és un procés continuat permanent (Piaget: “l’adaptació entre l’organisme i el seu medi es fa mitjançant l’assimilació i l’acomodació”). L'organisme, unes vegades s'ajusta canviant l'ambient: Assimilació (adapt el medi a mi: “Vull sortir. Aleshores obro la porta”) ; altres vegades s'ajusta adaptant-se ell mateix a les exigències de l'ambient: Acomodació (m’adapt a les exigències del medi: “Plou molt. Aleshores he de dur paraigües”).

Òrgans d'ajustament:

a) Òrgans de manteniment

b) Òrgans d'ajustament

c) Òrgans de coordinació

a) Òrgans de manteniment:

Funcionen internament a fi de preservar la salut i assegurar el creixement.

Són el cor, els vassos sanguinis, els pulmons, l'aperell digestiu amb les seves glàndules i el fetge..

b) Organs d'ajustament:

Permeten que l'organisme realitzi activitats tals com cercar manjar, aparellar-se o treballar. Funcionen quan l'organisme procura superar els obstacles del medi ambient i satisfer les seves necessitats.

Són els músculs, l'esquelet i algunes glàndules.

c) Òrgans de coordinació:

Els dos tipus d’òrgans anteriors es coordinen i regulen a través de les glàndules endocrines que exerceixen la seva funció a través del sistema circulatori i el sistema nerviós central.

Estimul (S) – Organització (O) – Resposta (R):
La fórmula conductual primitiva S -> R es substitueix per:

S -> O -> R on la O simbolitza les condicions internes de l'organisme i els processos d'organització.

La R (resposta) o conducta l'ha d'haver produïda un estímul S. Si aquest estímul no pot ser localitzat al món exterior es postula l'acció d'un estímul intern O.

Finalment la R implica una retroalimentació, que suposa un nou estímul (associat amb condicions externes, i que ocasionarà una nova resposta, el que provoca que el sistema

S -> O -> R es converteix en un procés circular: S -> O -> R = Sf (nou estímul).

Sistema Nerviòs:

A la base de tota percepció (el seu fonament), de tot pensament, de tota conducta, en general, hi ha sempre una estructura nerviosa.

La neurologia, ciència que estudia els nervis i el funcionament del sistema nerviós, és una ciència nova.

Sistema nerviós. Classificació:

- SN de relació o oikotrop: - SNC: Sistema nerviós central: Cervell i medul·la i - SNP: Sistema nerviós perifèric: Nervis perifèrics o raquidis.

- SNV: Sistema nerviòs vegetatiu, autònom o idiotrop.

El SNV és un conjunt d'estructures nervioses vegetatives que van a les vísceres i als òrgans interns.

Arc sensoriomotor reflex:

1) Receptors.

2) Fibres nervioses sensorials, posteriors, aferents.

3) Conexions a la mèdula espinal

4) Fibres nervioses motores, anteriors, eferents.

5) Efector: normalment un múscul.

Tipus de neurones:

Sinapsis:

L'impuls nerviós va des de l'axò a les dendrites (al botó sinàptic) i no a la inversa.

Neurotransmisors: Entre d'altres: Acetilcolina i Dopamina.

Excés: Esquizofrenia.

Defecte: Parkinson
.

Zones Cerebrals:

- Dos hemisferis separats per la cisura sagital (transversal) i units entre sí pel cos callós.

- Cisures: R, S, T.: Roland, Silvi, Transversal.

- Zones Cerebrals:

1) Lòbul frontal:

- Zona Preefrontal: Relacionada amb el planejar, predir, preveure, jutjar.

- Zona premotora: Moviments fins i complexos.

- Zona motora: Moviments grossos del cos.

2) Lòbul parietal:

- Zona sensorial: Sensacions.

- Zona postsensorial: Percepció espacial, tàctil i la pròpia imatge corporal.

3) Lòbul temporal:

- Percepció auditiva

- Aprenentatge i memòria

4) Lòbul occipital:

- Visió.

Estructures subcorticals. Tronc cerebral ("Tallo cerebral"):

- Talamus

- Hipotalamus

- Formació Reticular

- Rinencefal

- Hipocamp

- Talamus:

- Important zona de relleu per a tots els estímuls sensorials.

- Funcions integradores: Alguna part del Talamus realitza una funció més de tipus integrador que de tipus receptor.

- Hipotalamus:

- Està per davall el Talamus.

- Important centre regulador del metabolisme en general.

- I especialment de la fam de la set i de la conducta emotiva.

- Formació Reticular:

- Situada just per damunt la medul·la espinal. Te forma reticular (de ret). Té dues funcions importants:

- Funció de selecció dels estímuls que venen a les fibres motòriques des de l'escorça cerebral (zones motòrica i premotora).

- Funció d'activació general mitjançant fibres que pugen des d'ella cap als centres corticals. Aquesta funció té una importància decisiva per als fenòmens del son i la vigilia.

- Rinencèfal:

- Format per un complex grup de nuclis i les corresponents interconexions.

- Localitzat a la part inferior i medul·lar dels hemisferis cerebrals.

- Les vies olfatives venen a ocupar gran part del rinencèfal.

- En ell radiquen gran part d'estats emocionals primitius.

- Funció important pel que fa als comportaments adaptatius de l'organisme amb respecte al medi ambient (conducta com a ajustament).

- Hipocamp: (Estructura amb forma de plàtan situada a l'interior del rinencèfal).

- Desenvolupa una important funció pel que fa a la memòria a curt termini.

Sistema Neurovegetatiu

El SNV o autònom és un conjunt d'estructures nervio-ses vegetatives que van a les vísceres i als òrgans interns. Consta del sistema simpàtic i el parasimpàtic.

Sistema Endocrí (Hormonal):

Hormones:

Són substàncies químiques secretades per les glàndules de secreció interna al torrent sanguini. Afecten de forma important el funcionament i desenvolupament del cos.

Una de les funcions fonamentals de les hormones és el regular el metabolisme i, en general, les funcions vitals (per exemple la insulina ajuda a la metabolització del sucre de la sang impedint el seu excés a la corrent sanguinea).

Tenen un paper de coordinació de les activitats de l'organisme.

Les glandules endocrines treballen (actuen) coordinadament.

El procés de maduració de l'organisme depèn, en gran manera, de l'acció conjunta de les glàndules endocrines.

El centre regulador del sistema endocrí es troba a l'hipotalamus que, inclús, pareix tenir algunes cèl·lules nervioses secretores elles mateixes.

Principals glàndules i hormones:

Hipofisi o Pituitaria Adrenocorticotropa (ACTH);FSH; LH; LTH.

Tiroides Tiroglobulina ---- Tiroxina

Paratiroides Parathormona

Pancreas Insulina

Capsules Suprarenals Aldosterona; desoxocorticosterona;
cortisona adrenosterona; adrenalina

Gonades Androgens: progesterona Estrogens: foliculina

Glàndules, hormones i funcions:

Glandula Localització Hormona/es Funcions

Hipòfisi o Pituitària: Principal centre productor d'Hormones Base del Cervell: Del tamany d'un siuró. Tres lòbuls: Anterior, mig i posterior. Lòbul Anterior:
- Adrenocorticotropa(ACTH) - Gonadotropas: FSHLHLTH - Tireotropa- Somatotropa Lòbul mig: - IntermedinaLòbul posterior:- Vasopresina ACTH: Estimula el desenvolupament de les capsules suprarenals o adrenals.FSH: Estimulant dels Folículs.LH: Luteinitzant.LTH: Prolactina (luteotrofa)Tireotropa: Regula la producció de tiroxina per part del tiroides.Somatotropa (del creixement): Regeix el normal desenvolupament del cos. El seu excés produeix gigantisme i el seu defecte enanisme (ambdos, proporcio-nats).IntermedinaVasopresina: Regula la funció renal, la pressió sanguinea i el metabolisme de l'aigua.

Tiroides Al coll, a la base anterior de la laringe: Dos lòbuls units per una franja estreta Tiroglobulina: Que es converteix en tiroxina Tiroxina. Funcions: Acelera el metabo-lisme / Influeix sobre el creixement / I de forma molt marcada damunt el desenvolupament intel.lectual / Actua sobre les gonades (igual que l'hipofisi). L'Excés provoca activitat general elevada; el defecte, lentifica els moviments.- Carència a nins i joves: Cretinisme:- Enanisme deforme- Deficiència mental- Mal desenvolupament sexual.- Carència a adults: Hipotiroidisme:- Mixedema: Acumulació deliquids, obessitat, ulls enfonsats, depresió nerviosa, bocio típic.- Excés: Hipertiroidisme:- Bocio exoftàlmic: Malaltia deBasedow: Augment del tamany del tiroides; ulls saltons; intens metabolis-me; magror; nerviosisme permanent.

Paratiroides Quatre petites glandules als lòbuls del tiroides Segreguen la Parathormona Parathormona: Regula el metabolisme del calci i del fosfor.

Pancreas Ubicat sota l'estomac i per damunt els ronyons Insulina Insulina: Regula la quantitat de glucosa a la sang. Si hi ha manca d'Insulina es produeix excés de glucosa a la sang (diabetes), que provoca agotament i molesties.

Capsules Suprarenals Sobre els ronyons.Dues parts: la zona medular i la zona cortical Zona Cortical:- Mineralcoids: (aldosterona, desoxicor-ticosterona)- Glucocorticoids:(cortisona)- Andrògens corticals:(adreenosterona)Zona Medular:Adrenalina Zona Cortical:- Mineralcoids: (aldosterona, desoxicor-ticosterona)- Glucocorticoids: (cortisona)- Andrògens corticals: (adreenosterona)En conjunt: Processos maduratius.Zona Medular (regida pel sistema nerviós):Adrenalina: Hormona de l'emoció.L'adrenalina activa el metabolisme:Incrementa la glucosa a la sang, eleva la presió sanguinea i prepara a l'orga-nisme per a l'acció.

Gonades:- Testicles i- Ovaris: Produeixen els gamets (espermatozids i ovuls) i les hormones sexuals Hormones sexuals:Hormones masculines:Andrògens (testosterona) produides a les cel.lules intersticials del testicle.Hormones femenines:Estrògens (luteina o pro-gesterona i foliculina) Hormones sexuals. Funcions:En general:- Procuren l'integritat de l'aparell reproductor.- Desenvolupen els caracters sexuals secundaris.- Desenvolupen i mantenen l'instint sexual.- Activen el metabolisme.Foliculina:- Regeix el cicle menstrual i permet la maduració de l'òvul.

Filogènesi: Procés pel que els éssers vius han evolucionat des de la primera forma de vida fins a l'home actual.

Ontogenesi: Procés d'un ésser viu des de l'unió dels gamets al moment de la fecundació fins que arriba a la seva plenitut i maduresa.

L'ontogènesi resumeix i reprodueix la filogenesi.

12 Bases Socials de la personalitat

Introducció

1.- Analisi Transaccional (T.A.)

1.1.- Analisi Transaccional

1.2.- Estadis del Jo

1.3.- Transaccions. Tipus

1.4.- Posicions vitals o bàsiques

2.- La Influència social

2.1.- Rols i normes

2.2.- Conformitat amb el grup

2.3.- Obediència a l'autoritat

2.4.- Explicació dels comportaments socials. Teoria de l'atribució

2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme

2.6.- Actituds

2.7.- Prejudicis. Estreotipus

3.- Relacions amb persones que ens interessen

3.1.- Atracció

3.2.- Percepció de l'altra persona

3.3.- Què m'atreu de l'altre?

3.4.- Amistat

3.5.- Amor

BIBLIOGRAFIA

Psicologia Social

Bases Socials de la Personalitat i la Conducta.

- Relaciona: Psicologia, psicologia social i sociologia (masses, grups i societats).

Introducció:

Hem definit l'educació com "un procés continuat que interessant-se pel desenvolupa-ment integral (físic, psíquic i social) de la persona, l'ajuda en el coneixement, acceptació i direcció de si mateixa, per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva per-sonalitat i la seva incorporació a la vida comunitària; facilitant-li la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable".

A les hores, referent a aquesta triple dimensió del desenvolupament integral de la pesonalitat, podem establir la següent correspondència:

Aspecte físic ------------> Psicofisiologia

Aspecte mental --------> Psicologia cognitiva

Aspecte social -----------> Psicologia social

La psicoanàlisi estudia les causes profundes de la globalitat de la persona individual i indivisa en els tres aspectes indicats.

La Psicologia conductual estudia les conductes que la persona exterioritza, així com la modificació de les mateixes.

Tornant a la Psicologia social, aquesta estudia la Personalitat en la seva dimensió social, es a dir, en relació amb els altres, així com les relacions o transaccions interpersonals.

La Psicologia Humanista és aquella orientació o corrent psicològica que té en considerció les necessitats humanes, tant les bàsiques, com les d'autorrealització personal, com les de relació interpersonal.

1 Anàlisi Transaccional (A.T.)

1.1.- Anàlisi Transaccional (A.T.)

Actitud personal o actitud pedagògica o sistema psicoterapèutic basat en l'estudi dels distints estadis del "Jo" propi i de les relacions d'aquests amb els corresponents de les altres persones.

Igualment és l'anàlisi de les transaccions.

Transacció:

Cada una de les unitats de comunicació social.

Consta d'un estímul rebut i d'una resposta donada (E-R). Per exemple:

E: Això ho has fet molt bé. R: Me'n alegro, gràcies.

Orígens. Primers autors: Penfield, Berne, Harris, Senlle.

Fonaments:

Penfield: "Al Cervell es graven i evoquen junts els aconteixements i els sentiments que els acompanyen".

Berne: "La conducta d'una persona està notablement influïda per les experiències gra-vades, juntament amb els seus sentiments, a la infància.

1.2.- Estadis del Jo:

Són agrupacions de qualitats i característiques de la persona. Els estadis que Berne con-templa són tres: El pare (P), l'adult (A) i el nin (N).

El pare (P) està constituid per: Judicis de valor, normes, crítiques, prohibicions consells i proteccions.

L'adult (A) està constituid per: Raonament/s, donar i rebre informació, fer preguntes, investigar, fixar objectius i metes. L'adult (A) ha d'actuar amb lògica, mesura i equilibri.

El nin (N) està constituid per: Emocions (plors, rialles, amor, odi, alegria, tristesa, ...), intuïcions i la vida instintiva-impulsiva.

Subdivisió dels estats del Jo:

Pare protector (Pp): Actua donant consells, proteccions i prohibicions.

Pare crític (Pc): Actua emetent judicis de valor, normes i crítiques.

Nin adaptat Rebel (Nar): Quan es comporta com a desafiant, rancorós, expressant falsos sentiments.

Nin adaptat Submís (Nas): Quan actua amb falsa por, retraïgut, dubtós.

Nin natural (Nn): Part de l'estadi nin que manifesta les emocions autèntiques: ràbia, amor, tristesa, por, alegria. Representa lo espontani i lo creatiu.

1.3.- Transaccions. Tipus de transaccions:

La comunicació humana es basa en l'establiment d'una sèrie o cadena d'estímuls i res-postes que, en cada parell d'"estímul-resposta", es denomina transacció.

Donat que cada persona disposa de tres instàncies del jo, cada una de les que es pot dirigir a qualsevol de les tres de la persona comunicant, hi pot haver 9 x 9 = 81 transac-cions possibles; de les que 9 són complementàries (quan la resposta es dona per la ma-teixa línia o canal per la que s'havia donat l'estímul: P-----N / N-----P) i les 72 restants són creuades (Exemple: P-----N / N-----P).

Veure l'esquema corresponent.

Un altre tipus de transaccions són les "transaccions ulteriors o complexes" on la resposta a un estímul es converteix, ella mateixa, en estímul que provoca una resposta, i així successivament. La comunicació es dona, habitualment amb aquest tipus de transacci-ons; no obstant això, a efectes d'anàlisi, estudiam cada una de les transacions simples o senzilles formades per un sol estímul i una sola resposta.

Exemples de Transaccions:

Complementàries:

1) - Quants exercicis has fet? A - A

- He fet tots els exercicis A - A

2) - Seu-te immediatament! P - N

- Sí, sí, ja hi vaig N - P

3) - Cada vegada es pitjor el sistema educatiu P - P

- Tens raó, ningú sap res i ningú fa res P - P

4) - Ja no explic més!. Estic fart d'explicar i que no ho entengueu! N - N

- Te raó professor!. Anem al pati!. N - N

Creuades o conflictes:

5) - Com es fa aquest exercici professor? A - A

- Pareix mentida, no entens res, t'ho he explicat més de 20 vegades! P - N

6) - Demà entregau les llistes d'aquesta avaluació totalment complimentades P - N

- Venga ja, deixa de donar ordres i dedicat a fer sa teva feina P - N

Anàlisi Transaccional (T.A.):

Diagrama de Relacions (E. Berne)

1.4.- Posicions vitals o bàsiques:

Juntament amb els "estadis del Jo" i les "transaccions" que impliquen les comunica-cions entre aquests estadis d'una persona envers els d'una altra, les "posicions vitals o bàsi-ques" és el concepte fonamental de l'anàlisi transaccional (T.A.).

Les posicions vitals són cada una de les creences que una persona té referent a la seva pròpia existència, en relació a la seva vida i a la percepció de la dels altres. Això implica: a) són posicions habituals (no esporàdiques); b) són posicions relatives al jo en relació a la resta de les persones relacionades.

Igualment, la posició vital és la decisió que pren el nin als primers anys de vida (especi-alment als dos primers) que té que veure amb la forma de percebre-se i sentir-se i amb la forma de considerar i veure a les altres persones. Aquestes percepcions (del jo i dels altres) es deuen a missatges rebuts, estímuls domèstics, relacions familiars, amb els professors, amics, ...

Les posicions vitals són 4 (sí importa l'ordre):

1.- Jo estic malament - Tu estàs bé

2.- Jo estic malament - Tu estàs malament

3.- Jo estic bé - Tu estàs malament

4.- Jo estic bé - Tu estàs bé

Les tres primeres posicions vitals:

Recordem que segons el T.A., el cervell pot registrar, recordar i reviure qualsevol classe d'aconteixement. Lo enregistrat pot ser evocat i tornar-se activar en qualsevol moment. Es més, les experiències més crucials són les tengudes els primers anys de la nostra vi-da.

Als dos primers anys de vida l'evolució de la intel·ligència sensomotora (Piaget) pareix conduir a un estat d'equilibri que bordeja el pensament racional.

L'A.T. pensa que aquest estat d'equilibri s'aconsegueix al final del 2n any o durant el 3r. com a conseqüència de la conclusió que el nin estableix sobre sí mateix i sobre els al-tres. A aquesta conclusió se la denomina "Posició vital".

La primera posició és la que el nin adopta al final del primer any. Al final del segon any el nin pot passar a la segona o a la tercera o permaneixer a la 1ª.

La posició a la que el nin es posa (1ª, 2ª o 3ª) governa els actes de la persona durant tota la vida a no ser que, conscient i voluntàriament, canviï a la 4ª posició.

Característiques comunes a les tres posicions:

1.- Són decisions basades amb sentiments.

2.- Són conclusions, no explicacions.

3.- Són creences primitives amb nul consens.

4.- Max Scheler les va denominar com a "sentiment fonamental de la existència".

Primera posició vital:

Jo estic malament -Tu estàs bé

Posició de sentiment d'inferioritat, d'estar a mercè dels altres. Per a aconseguir l'estat d'equilibri la persona d'aquesta posició vital, pot prendre les següents postures:

a) Redactar inconscientment un "guió vital" amb idees del seu "Adult" que el confirmi en la seva posició.

Resultats:

- Separar-se de la gent que està bé, ja que és desagradable estar amb la gent que està bé.

- Cercar sempre l'aprovació.

- Cercar la provocació, de manera que la reacció dels altres el confirmi amb la seva posi-ció.

Resultats extrems: Abandó, instituciona-lització, suïcidi.

b) Redactar inconscientment un "contraguió vital" amb idees preses del seu "Pare": "Tu pots estar bé si ...". Són persones tipus enredadera que aprofiten la seva indefensió per a aprofitar-se del poder dels altres. Són arribistes i trepadors que pugen nivells per a trobar-se, de totes maneres, novament insatisfets.

Segona posició vital:

Jo estic malament - Tu estàs malament

Quan més es creix el nin més observa els gestos desaprovadors dels pares, majors i al-tres front els nostres negativismes. Això fa arribar al nin a la conclusió de que els altres tampoc estan bé; també estan malament.

Aleshores, el nin es tanca i no accepta l'ajuda dels altres.

El resultat extrem, expressió més típica d'aquesta posició és el nin autista.

Tercera posició vital:

Jo estic bé - Tu estàs malament

Quan el nin té experiències negatives o traumàtiques i les supera pot fer-se dur i projec-tar sobre els altres la culpa del que està passant. Conseqüentment, a continuació, casti-ga i fa mal als altres. Aquí es produeix un procés de racionalització: es decideix que la culpa de tots els mals la tenen els altres i es justifiquen les accions més immorals.

El resultat extrem més típic d'aquesta posició és el psicòpata criminal.

Quarta posició vital:

Jo estic bé - Tu estàs bé

No obstant tot lo dit, la persona pot passar lliure i racionalment a aquesta 4ª posició, que és una posició superadora de les tres posicions vitals anteriors, posicions irracionals, sentides. Característiques:

1) És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani.

2) És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'hi arriba espontàni-ament

3) Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.

4) L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció.

5) Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.

6) La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. Es capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus aconteixe-ments a les circumstàncies externes sofertes.

2.- La influència social

2.1.- Rols i normes

Un rol és el conjunt de comportaments esperats de les persones de posicions socials concretes.

Un rol està definit per un conjunt de normes definides per la societat i que determinen la forma en que ens hauríem de comportar.

Exemple: Philip Zimbardo (1977): - "Els rols dels presoners i els guardians". (Papalia, p. 616).

2.2.- Conformitat amb el grup

- Salomon Asch (1955-56): "Dues targes amb línies". (Papalia, p. 618).

2.3.- Obediència a l'autoritat

- Stanley Milgram (1974): "Descarrega elèctrica". (Papalia, p. 620).

2.4.- Explicació dels comportaments socials.

Teoria de l'atribució (Fritz Heider, 1958)

Tenim la tendència a atribuir la conducta dels altres (i la nostra) a una de dues causes possibles: a) Qualque cosa interna: Un tret de personalitat, el propi esforç, ... b) Qual-que cosa externa: Una situació social, les accions d'una altra persona, la sort, ...

A les primeres les denomina factors disposicionals, a les segones: factors situacionals.

(Papalia, p. 623).

2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme (Papalia, p. 624)

- Mr. Andrews: Ajuda al cec que cau al metro de New York (Mc Faden, 1982).

- Kitty Genovese (apartaments de New York) assassinada: 38 ho observen i no ajuden (Rosenthal, 1964).

* Reconeixement de que hi ha una emergència (sala d'espera amb fum: sol/acompanyat).

* Nombre de persones a escena (accident de cotxe, fum, Kitty Genovese).

- Estudiants de teologia / Transeünt necessitat / pressió temporal: sermó televisat. (Dar-ley i Batson, 1973).

* Ajuda d'acord amb l'anàlisi de cost-benefici.

* Heretam la predisposició a ajudar: sociobiòlegs que estudien la base biològica de la conducta social animal:

- Ximpanzés que adopten cries no seves.

- Rupits que canten fort quan hi ha perill.

- Abelles que moren defensant l'abeller (Wilson, 1978).

* Aprenem a ser altruistes. Bandura: Aprenentatge per imitació.

* Ajudar ens fa sentir-nos bé

* Altruisme social genètic. Ayala

2.6.- Les Actituds

Definició: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element concret: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc.

Igualment: Costant de comportament: Agressivitat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivitat, ...

Components: Cognitiu: pensaments.

Emocional: sentiments

Conductual: accions.

Qüestionaris i entrevistes.

Teoria de la consistència cognitiva:

Quan hi ha una dissonància cognitiva (Festinger) entre una actitud nostra i una situació comportamental nostra, canviam les nostres actituds per a sentir-nos més còmodes psi-cològicament.

Anàlisi atributiu o teoria de l'autopercepció (Bem):

Inferim les nostres actituds a partir del nostre comportament.

2.7.- Prejudicis. Estereotips

El prejudici és una actitud negativa que es manté envers certes persones simplement per que pertanyen a un determinat grup o per que es relacionen amb altres determina-des persones, sense conèixer-les personalment.

Els estereotips són creences excessivament simplificades sobre les característiques dels membres d'un grup, sense concessió a les diferències individuals. Tant si els estereotips són positius com si són negatius, prescindeixen del pensament lògic i el judici racional i li neguen a l'individu el dret a ser jutjat per ell mateix.

Mentre que el prejudici és una actitud que compren tant pensaments com sentiments, la discriminació és un comportament dirigit cap a una persona respecte a la que es man-té un prejudici.

Com desenvolupam els prejudicis?:

1) S'ens ensenyen els prejudicis: Quan els majors parlen de tal o qual persona o de tal o qual grup de tal manera, que és així, o que fa això, ... els fills, els alumnes, els especta-dors adquireixen el prejudici.

2) Contra els nostres competidors.

3) Personalitats propenses al prejudici: personalitat autoritària: Adorno. (taula F. p. 641).

Com reduir els prejudicis?:

1) Fomentar la cooperació.

2) Mostrar a tenir una ment oberta.

3) Criar nins independents i justs.

3.- Relacions amb persones que ens interessen

3.1.- Atracció:

Les persones ens atreuen pels seus atributs.

Però no sols els atributs. Aquests no poden predir l'atracció de manera absoluta. L'atrac-ció depèn de la interacció que establim entre els trets de l'altra i els nostres. Ens poden atreure els trets iguals i els trets complementaris: admiració o enveja pel que l'altre s'a-treveix a fer o a ser i jo no. Tendència a valorar positivament a l'altre (als meus tot m'ho fan bé, amb raó o sense ella). Aquesta percepció implica una actitud.

Factors:

Als anys 30 i 40 s'estudiava:

- Factors que ens duen a triar els amics i les parelles.

- Relació entre aquests factors i l'èxit de la parella.

- Característiques individuals.

Als anys 60: - Processos d'atracció.

Actualment:

- Progressió de les relacions a nivell superficial i a nivell profund.

- Aprofundiment en les relacions: Tendència a compartir els sentiments i fets íntims i es comprometen més l'un amb l'altre.

Situacions d'estudi:

- Naturals: Campaments, Albergs i residències, Pandilla i barri

- Estudis a laboratoris de conducta social humana.

3.2.- Percepció de l'altra persona

- Teoria de l'atribució (Heider, 1958)

- Error d'atribució fonamental (Ross, 1977): La majoria de noltros tenim la tendència, quan explicam el comportament dels altres, a sobreestimar els factors disposicionals (trets de la personalitat) i a subestimar els factors situacionals (condicions o circumstàn-cies). Especialment en comportaments negatius.

3.3.- Què m'atreu de l'altre?

- Proximitat, aparència física, caracterís-tiques personals, similitud -pensam igual-, reci-procitat.

3.4.- Amistat (Papalia, p. 666)

3.5.- Amor (Papalia, p. 666)

Apèndix: Actitud, Hàbit i Tècnica:

Actitud: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element determinat: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc. Igualment: Costant de comportament: Agressivi-tat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivi-tat,...

Hàbit: Conducta econòmica adquirida per la repetició conseqüent a la satisfacció, que s'estableix per un conjunt de reflexes condicionats encadenats entre sí.

En el sistema de Hull (1943), juntament amb els impulsos o pulsions, constitueix el po-tencial de reacció, força excitatòria o capacitat de respondre o actuar:

EER = EHR x P

Potencial de reacció = Força de l'Hàbit x Impulsos o pulsions

EER = EER - (IR + EIR)

Potencial de reacció efectiva = P. de reacció - (inhibició reactiva + inhibició condiciona-da).

Tècnica: Conjunt de procediments propis d'un art, una ciència o una activitat (conducta) i conjunt d'habilitats corresponents per a realitzar els esmentats procediments.

Bibliografia:

- BALLUS, C. I d’altres: “Compendio de Psicofisiología”. Apunts de la Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona. Barcelona, 1975.

- BARRIGA, S.: "Psicologia General". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.

- CAPARROS, Antonio: “Historia de la Psicología”. Ed. CEAC. Barcelona, 1980.

- GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.

- PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994 

- SAHAKIAN, William: “Història de los sistemas de la Psicologia”. Ed. Tecnos. Madrid, 1982.

- SMITH, Tony: “Atlas del Cuerpo Humano. Guía ilustrada de su estructura, función y trastornos”. Ed. Grijalbo. Barcelona, 1995.

- THOMPSON, Richard F.: “Fundamentos de Psicología fisiológica”. Ed. Trillas. México, 1974.

- TRESPALACIOS: "Introducción a la Psicologia" UNED, Madrid, 1992. 

- Enciclopèdia pràctica de Psicologia. Ed. Orbis. Barcelona, 1985.

- Descubrir la Psicologia. Cuadernos sobre el comportamiento humano. Ed. Folio. Barcelona, 1994.

Analisi Transaccional:

- VALBUENA DE LA FUENTE, F.: "La Comunicación y sus clases". Ed. Edelvives. Zarago-za, 1979.

- BERNE, Eric: "¿Qué dice Vd. después de decir Hola?". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1979.

- HARRIS, Thomas A.: "Yo estoy bien, tu estas bien". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1980.

- SENLLE, Andrés: "¿Quiere sentirse bien?". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.

Els dibuixos de les portades dels temes, en els casos concrets que en tenguin, han estat realitzats per l'alumne:

Alvaro Sabater Garriz, alumne de l'assignatura de Psicologia de Batxillerat a l'Institut I.E.S. Ses Estacions de Palma.