El 24 de febrer de 1937 foren afusellats, assassinats, al Cementiri de Palma: el batle de Palma, Emili Darder, el batle d'Inca, Antoni Mateu, l'advocat i periodista Alexandre Jaume que va ser regidor de l'Ajuntament de Palma i membre del PSOE, i l'empresari i polític Antoni Maria Ques, alcudienc de naixement.
Amb tal motiu, cada any, el dia 24 de febrer, es celebra el Dia de la Memòria i de l'Homenatge a les víctimes del franquisme, de les quatre persones esmentades i de totes les víctimes del franquisme. Aquest acte institucional, ignorat pel grup PP-Vox, inclús quan aquest grup, com conseqüència de l'aritmetica electoral, presideix les institucions, ha estat organitzat per la Plataforma per a la Memòria Democràtica.
Noltros varem filmar la totalitat de l'acte i el presentam, resumit, en 6 videos.
Dia de la Memòria. Videos:
1 Presentació de l'acte
2 Recital Poétic, per Pep Sisé
3 Parlament d'Alice Weber, regidora de cultura i memòria democràtica de l'Ajuntament d'Inca.
4 Música, per Pablo Alegria i Joana Baltasar
5 Parlament de Sebastia Frau, membre del col·lectiu "Estimada Aurora"
Celebració dels 150 anys del Tren a Mallorca. 24-02-1925Inauguració: 24-02-1875. La primera linea: Palma-Inca
Organitzen, convoquen i conviden:
- Amics de l'Avall de Coa Negra
- Amics de la Terra
- Associació d'usuaris del Tren
- El G O B
- Green Peace
- Joventut pel Clima de Mallorca
- Mobilitat Mallorca
- Plataforma Anti-Autopista
- Plataforma d'Usuaris del TIB
- Plataforma pel Tren de Llevant
- Vianants Mallorca
El tren Palma-Port de Palma passant per davant l'Institut Joan Alcover
El tren a l'estació de Palma
Declaració conjunta:
Passats 150 anys de l’arribada del tren a Mallorca, les persones que de veres el necessitem i que de veres el defensem, no podem deixar de pensar en tota la xarxa ferroviària que hem perdut, en el desballestament de l’empresa, l’enderroc d’edificis emblemàtics i la important desafecció de traçats ferroviaris i patrimoni públic.
Les necessitats de mobilitat de la població de Mallorca en aquests 150 anys que han passat, han augmentat moltíssim i el volum actual d’usuaris, és en molta diferència molt superior als temps passats.
La necessitat del servei ferroviari a Mallorca, mai havia sigut tant gran com en l’actualitat, mai l’empresa s’havia vist tan incapacitada com avui per prestar un servei suficient a tants usuaris que ho necessiten, ni mai per manca de capacitat dins els combois s'havien deixant tants usuaris a les andanes en hores punta.
El retrocés de les línies de tren respecte fa 60 anys, esborrona a qualsevol persona conscient de la necessitat del tren.
L’any 1964, nuclis de població tan importants com Llucmajor, Campos, Ses Salines i Santanyí, perderen el servei ferroviari i encara no l’han recuperat.
L’any 1965, Palma va perdre la línia subterrània de tren fins el Port.
L’any 1967, varen perdre el tren, Santa Eugènia, Algaida, Montuïri, Porreres i Felanitx.
L’any 1977, es va tancar la línia de Inca-Manacor-Artà i sols s’ha recuperat fins a Manacor.
Dels projectes il·lusionadors d’extensió de la xarxa ferroviària de la primera mitat del segle passat, Palma-Calvià- Andratx, Manacor-Felanitx-Santanyi, Sa Pobla-Alcúdia-Pollença, sols en queden els mapes dels projectes i els records escrits.
A Mallorca necessitem una potent inversió ferroviària, centrada en cobrir les necessitats de transport que tenim i reduir l’enorme volum de transit de cotxes.
S’ha d’augmentar la capacitat dels combois, augmentar les freqüències, millorar els horaris, contractar urgentment tot el personal que manca a la plantilla, ampliar la xarxa ferroviària i donar una bona cobertura del servei ferroviari a tots els indrets d’interès públic de l’Illa.
El tren per ser el transport públic més eficient, més segur, més sostenible, que menys energia requereix per tona transportada, que menys territori ocupa per desplaçar a milers d’usuaris, que menys accidents i víctimes provoca, hauria d’haver estat el més potenciat per les diferents administracions públiques.Però en molta diferència en els darrers 60 anys les grans inversions de transport s’han fet en carreteres i grans autopistes per tal de induir a la ciutadania a fer els desplaçaments en cotxe.
El tren a Mallorca ha passat els darrers 60 anys, resistint al desinterès dels diferents governs, la manca d’inversió, el fraccionament de l’empresa i la privatització de bona part dels serveis via concessions administratives, que ja no son gestionats directament per SFM.
Prou contaminació i prou col·lapse a les carreteres.
Volem més trens i més xarxa ferroviària a Mallorca.
Acte celebrat a Palma (Illes Balears) el dia 16 de febrer de 2025, convocat per Amnistia Internacional de les Illes Balears, amb la col·laboració de Tambors per la Pau, per a recollir firmes per a enviar una carta a l'embaixador d'Israel a Espanya per a demanar, exigir, a Israel que aturi ja el genocidi que practica, impunement, contra el poble palestí i la destrucció de les ciutats palestines. Per què, això que fan els manifestants i signants no ho fan tots els Governs d'Europa, Amèrica i resta del món? Igualment s'hauria d'enviar la carta, amb còpia de les firmes, a l'embaixada d'EEUU a Espanya, ja que és tan culpable del genocidi com Israel. Basta ja!!! I si no fan cas, expulsió de les organitzacions comuns de les formen part: Eurovissió, Federacions esportives europees (Macabi de Telaviv), ONU, OTAN,...
El passat dimarts, 11 de febrer Transparency International, una organització internacional no gubarnamental, a la que participa Espanya, que treballa en més de 100 països per acabar amb la injustícia de la corrupció promovent la transparència, la responsabilitat i la integritat.
Aquesta organització te un objectiu: un món lliure de corrupció, més que objectiu és una il·lusió (il·lusió no ve d'ilusos, però quasi. Les il·lusions són aquells objectius que mai s'assoleixen).
Característiques de les persones i partits integres: Compleix la seva paraula donada, compleix els pactes acordats; poseeixen control emocional tenen cura de les seves actituds i comportaments davant les altres persones o partits; practiquen l'honradesa i l'honestedat en relació a si mateixos i els altres; posseeixen disciplina personal, practiquen la moderació, autocontrol i autodomini; mantenen una actitud coherent en la forma de pensar, dir i actuar; guarden concordança entre el que diuen i el que fan, tenen cura del seu honor, honra i reputació; es respecten a si mateixos i a les altres persones, tracten als altres, tal com els agradaria ser tractats, amb dignitat, respecte i consideració; actuen amb responsabilitat en la feina, amb la família, amics i societat, amb tots i tot.
Wilsonardila.com
Característiques de la corrupció política: Opacitat en la gestió de recursos, no es publica informació detallada sobre l'ús de fons públics (això incentiva la malversació de fons i el desviament de recursos); pràctiques clientelistes i nepotisme (és comú l'assignació de contractes públics a empreses d'amics o familiars sense una competència justa en un clar exemple de favoritisme que soscava la integritat del procés de selecció de proveïdors, treballadors i servidors públics); Impunitat davant la corrupció (els responsables d'actes il·lícits no enfronten conseqüències legals significatives. L'aplicació de les lleis és inconsistent i selectiva, principalment respecte dels individus i les entitats poderoses que solen escapar-se dels càstigs corresponents). Això envia un missatge de tolerància cap a la corrupció, fet que la fa mantenir activa i en creixement, mentre que permet la percepció d'impunitat i desesperança; concentració excessiva de poder, un sol individu o grup té control absolut sobre totes, o la majoria, de les institucions de l'administració pública. Com a conseqüència, es donen abusos de poder i es motiva la manca de rendició de comptes; sense protecció per a denunciants, cosa que dissuadeix altres d'exposar pràctiques indegudes. Fet i fet, arriba a considerar-se que és millor fer cas omís davant els actes il·lícits i la corrupció passiva s'enforteix; institucions febles, organismes clau com la policia, el poder judicial i les agències de control no funcionin correctament. Aquests ens són fàcilment influenciats o cooptats per interessos corruptes, incapaços d'actuar amb la independència que s'espera d'ells; economia submergida i suborns.
Gran part de l'economia opera fora del marc legal i regulador. Augmenta la incidència del pagament de suborns per obtenir permisos, evitar multes i rebre serveis, alhora, els funcionaris públics exigeixen pagaments extraoficials per proporcionar serveis o evitar sancions i l'extorsió es converteix en una pràctica habitual a les interaccions diàries amb el sector públic.
Per combatre aquest fenomen estructural, és essencial enfortir les institucions democràtiques, fomentar la transparència i la participació ciutadana, protegir els denunciants, promoure una cultura d'integritat i ètica.
Aquest informe qualifica la integritat de cada país amb una puntuació de 0 a 100. Com més alta és la puntuació major és la integritat, vice versa, quan més baixa és la puntuacó, menor és a seva integritat i major la seva corrupció.
L'Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) és la classificació global de la corrupció més utilitzada al món.
Posició d'Espanya a l'IPC 2024: Puntuació: 56/100; Lloc al rànquing de països més íntegres: 46/180; Rànquing referit a països europeus: 16/27. Pel que fa a l'índex del 2023: Puntuació: 60/100; Lloc al rànquing de països més íntegres: 36/180; Rànquing referit a països europeus: 14/27: perd 4 punts en la puntuació d'integritat, retrocedeix 10 llocs en el rànquing d'integritat entre 180 països i 2 llocs en el rànquing de països europeus, veient-se superada per Letònia (59/100) i Eslovènia (60/C).
En termes dels indicadors utilitzats, la disminució d'Espanya es deu principalment a la caiguda dels paràmetres avaluats per IMD World Competitiveness Yearbook, PRS International Country Risk Guide i Varieties of Democracy Project.
Encara que no s'han registrat reculades significatives a la legislació anticorrupció, tampoc hi ha hagut avenços notables. La disminució de quatre punts a l'IPC d'Espanya s'explica per una combinació de factors que reflecteixen tant un estancament nacional com un desmantellament d'algunes administracions en comunitats autònomes. Precisament un fet que ha influit en aquesta reducció de la integritat d'Espanya i increment de les puntuacions de corrupció és la supressió de la comissió anticorrupció, per part de PP-Vox en el Govern de la Comunitat de les Illes Balears.
Puntuació IPC i lloc que ocupa cada país en el ranking d'integritat (quant més alta és la puntuació, més integre és el país, quan més baixa, més corrupte és):
68 United Arab Emirates, 67 Austria, 67 France, 67 Taiwan, 65 Bahamas, 65 United States, 64 Israel, 64 Korea South, 63 Chile, 63 Lithuania, 63 Saint Vincent and the Grenadines, 62 Cabo Verde, 60 Dominica, 60 Slovenia, 59 Latvia, 59 Qatar, 59 Saint Lucia, 59 Saudi Arabia, 58 Costa Rica, 57 Botswana, 57 Portugal, 57 Rwanda, 56 Cypru
Reerent a Espanya, el web https://casos-aislados.com/ és una base de dades que puntua la corrupció, tant per Comunitats autònomes com per partits polítics, segons els casos que es van coneguent.
Corrupció per Comunitats autònomes:
Com podem veure al gràfic Illes Balears és una de les comunitats més corruptes d'Espanya, concretament la quarta, sols superada per les Comunitats d'Andalucia, País Valencià i la comunitat de Madrid.
Nombre de casos de corrupció registrats per cada Comunitat Autònoma:
Andalusia 138, País Valencià 77, Madrid 69, Illes Balears 47, Galicia 44, Estat Espanyol 37, Canaries 34, Catalunya 26, Murcia 25, Pais Basc 20, Castella-Lleó 18, Castella-la Manxa 10, Astturies 9, Cantabria 9, Aragó 7, Extremadura 6, Melilla 6, Navarra 3, La Rioja 2 i Ceuta 1.
Que encara és major, si medim la corrupció relativa (relacionada amb el nombre d'habitants)
Aquí la corrupció relativa (en relació al nombre d'habitants de cada Comunitat) de les Illes Balears encara augmenta: Del quart lloc, passa al segon, sols superada per Melilla. I quasi triplica en nombr de casos per habitant a Galicia que està en tercer lloc.
Corrupció a España per partits polítics:
Partit: Nombre de casos: Percentatge:
Partit Popular: 261 48,7%
PSOE 135 25,2%
Reste de Partits: 140 26,1%
Totals: 536 100,0%
Pràcticament tothom, inclús el propi PP, saben que el PP és el partit polític més corrupte d'Espanya amb molta diferènci, practicament un de cada 2 casos de corrupció el comet el PP o algun membre del PP. Un de cada 4 casos de corrupció és del PSOE o d'algun membre del PSOE. I un de cada 4 casos de corrupció el comet un partiti polític o membre de partit polític distint del PP o PSOE. Es corrupció pagar amb doblers públics de l'administració que gestiona un partit alguna despesa del propi partit o a persones del partit que no tenen res a veure amb l'event que es paga. És corrupció votar al partit més corrupte de tots "a sabiendas", sabent que és un partit corrupte.
Si vols, pots enviar-nos les teves relacions iaixí les afegiriem a aquest escrit i contribuiries a l'estudi politic-sociològic corresponent. Pots enviar-nos-les a arcverdc@yahoo.es (Arc Mediterrani). Gràcies.
Tenint en compte les característiques de cada un dels 9 factors bipolars cada un de nosaltres pot traçar el seu perfil polític o el perfil d'una altra persona coneguda o d'un partit polític determinat.
Perfil polític (personal i de partit) en 9 factors. Els 9 factors bipolars són:
1 Esquerra-Dreta
2 Democràtic-Feixista
3 Humanista-Capitalista
4 Sobiranista-Univrsalista
5 Ecologista-Antiambientalista
6 Socialista-Indivindualista
7 Liberal-Autoritari
8 Integritat-Corrupció
9 Veracitat-Falsedat
La preponderància de la persona avaluada (autoavaluació o heteroavaluació) o el partit polític avaluat, que predomina en el primer polo dels dos de cada factor correspon a nombres positius (d l'1 al 5), quan més destaca en el pol corresponent, major és el número, així si una persona o un partit és molt d'esquerres en el polo Esquerra-Dreta tendrà una puntuació de 5, si predomina en el segon pol dels dos de cada factor correspon a nombres negatius (del -1 al -5. Aquí els nombres no tenen valor quantitatiu, sinó sols valor de situació en el perfil), així una persona o partit que fos molt de dretes tendría una puntuació (localització) de -5. Mentres que una persona o un partit que no es distingeix per ser ni molt d'esquerres ni molt de dretes tendria una puntuació-localització de 0.
A continuació donam les característiques de cada pol de cada un dels 9 factors segons distints referents, per a que serveixin de característiques que facilitin a cada persona que vulgui avaluar saber la puntuació que correspon, aproximada (no és una prova objectiva; és subjectiva), a cada persona o partit avaluats:
1 Esquerra-Dreta. Característiques:
Esquerra política: Valors digualtat social, solidaritat, diversitat, pluralisme, secularisme, Estat laic, internacionalisme, justícia social, estat de benestar i ambientalisme.
Dreta política: Valors de nacionalisme, conservadorisme, autoritat, identitat nacional, ordre jeràrquic, militarisme, seguretat, tradició i religió.
Wiquipedia
2 Democràtic-Feixista. Característiques:
Democràtic: Perquè una democràcia pugui ser considerada com a tal, s’ha d’establir sobre una sèrie de valors, reconeguts com drets de les persones, socials, morals i ètics, com són: el respecte, llibertat, tolerància, igualtat, fraternitat, sobirania, justícia, participació, compromís i solidaritat.
El teu Parlament.cat
Feixista: La principal característica és la radicalització del nacionalisme (la patria), que es porta fins a les darreres conseqüències, fins i tot nega els drets humans i els drets polítics i, allà on governa, fins i tot el dret a la vida ("matar a tots els que no són o no pensen com noltros"). Conseqüència: Aparició del totalitarisme. L'Estat és unitari i dirigit autoritariament per un lider. Hi ha una falta absoluta de llibertat. Desprecia i odia tant als regims parlamentaris com al comunisme, el primer per que divideix a la nació i al segon perque és internacionalista i ell la nega. El feixisme pretén ser el moviment de tots, ditrigit per un únic govern, amb un partit únic i un sindicat únic propietats del règim. És un regim dictatorial. Tot allò que no sigui el mateix règim feixista és l'enemic i serà perseguit pel bé de la nació. La repressió de l'oposició (sovint brutalment) també és una característica dels règims feixistes. Els règims feixistes es caracteritzen per ser imperialistes. Una altra característica del feixisme és l'exaltació de la violència, que la prediquen, l'ensenyen a les seves joventuts i l'apliquen. L'apologia de la violència també es manifesta en el militarisme. Això fa que els partits feixistes afavoreixin l'estètica i els rituals militars i creïn agrupacions paramilitars.
Wikipedia
3 Humanista-Capitalista. Característiques:
Les persones i partits humanistes tenen com objectiu de la seva activitat procurar el bé de les persones, totes, les de l'entorn propi. Mentres que els capitalistes tenen com objectiu crear la major riquesa possible, independentment de com i a qui distribuir-la.
Derivat de la pròpia terminologia
4 Sobiranista-Universalista. Característiques:
Els sobiranistes aspiren al govern del grp humà-social més proper, començant pel propi municipi, regió o país i, posteriorment, relacionar-se amb altres comunitats sobiranistes per als intercanvis comercials necessaris. Mentre que els universalistes aspiren a un govern global el major possible, sigui tot el món o una part del mateix: Europa, Amèrica, Espanya...
Derivat de la pròpia terminologia
5 Ecologista-Antiambientalista. Característiques:
Els ecologistes defensen la naturalesa com entorn en el que vivim totes les persones i perque la naturalesa és agraida quan se la respecta i protegeix i pot tornar-se molt agressiva (Danes, ventades, incendis,...) quan no se la respeta.
Els Antiimbientalistes neguen (negacionistes) que hi hagi relació entre ambdues coses i no fan cura quan interessa alguna acció agressiva: sobreexplotació, sobreconstrucció en terreny fertil, sobreextracció de carbons i petrolis, bombardeig de zones de la terra,...
Derivat de la pròpia terminologia
6 Socialista-Indivindualista. Característiques:
Els socialistes prioritzen les societats que formen les persones. Els individualistes prioritzen les llibertats individuals de les persones encara que aquestes puguin perjudicar greument a les altres.
Derivat de la pròpia terminologia
7 Liberal-Autoritari. Característiques:
Els liberals defensen la llibertat individual de pensament, de culte, d'expressió, d'associació, de premsa, etc; tots els ciutadans són iguals davant de la llei i de l'Estat. Les persones tenen dret a la propietat privada
L'establiment de codis civils, constitucions i institucions basades en la divisió de poders (Executiu, Legislatiu i Judicial), i en la discussió i la solució dels problemes per mitjà d'assemblees i parlaments.
La llibertat de cultes i la separació de l'Estat i l'Església en un Estat laic.
La no-ideologització dels càrrecs de govern, i altres elements públics, com l'educació (tant l'escolar com l'universitària), la salut i la justícia.
Tolerància en l'aplicació de l'autonomia individual o col·lectiva.
Wikipedia
L'autoritarisme és una forma d'abús o excés d'autoritat basat en la concentració del poder i la limitació de les llibertats individuals i polítiques.
Un règim autoritari pot assolir el poder a través de la violència o de mecanismes democràtics.
Un cop al govern, instaura mesures que limiten les llibertats polítiques i civils, com la suspensió o el control abusiu dels processos electorals, la prohibició o la vigilància dels partits polítics, la censura de premsa i les limitacions imposades als cossos legislatius .
En un règim autoritari, l'autoritat del poder executiu, exercit per una persona o un grup reduit de persones, s'imposa per sobre de les lleis i dels altres poders de l'Estat
Sovint aquesta actitud es reforça mitjançant la persecució, les amenaces, la censura, la violència o determinades sancions selectives.
Es recompensa l'obediència i la fidelitat al líder autoritari o l'elit governant, en detriment de les institucions i els valors democràtics de justícia, llibertat o pluralitat.
D'altra banda, es persegueix o castiga qualsevol forma de dissidència que pugui amenaçar l'ordre establert.
En alguns casos, el poder es concentra en una única figura, a la qual se li ret homenatge a través sistema oficial de propaganda i se li apliquen títols grandiloqüents, com ara cabdill o líder suprem.
concepto.de
8 Integre-Corrupte. Característiques:
Característiques de les persones i partits integres: Compleix la seva paraula donada, compleix els pactes acordts; poseeixen control emocional tenen cura de les seves actituds i comportaments davant les altres persones o partits; practiquen l'honradesa i l'honestedat en relació a si mateixos i els altres; posseeixen disciplina personal, practiquen la moderació, autocontrol i autodomini; mantenen una actitud coherent en la forma de pensar, dir i actuar, guarden concordança entre el que diuen i el que fan, tene cura del seu honor, honra i reputació; es respecten a si mateixos, i a les altres persones, tracten als altres, tal com els agradaria ser tractats, amb dignitat, respecte i consideració; actuen amb responsabilitat en la feina, amb la família, amics i societat, amb tots i tot.
Wilsonardila.com
Característiques de la corrupció política: Opacitat en la gestió de recursos, no es publica informació detallada sobre l'ús de fons públics (això incentiva la malversació de fons i el desviament de recursos); pràctiques clientelistes i nepotisme (és comú l'assignació de contractes públics a empreses d'amics o familiars sense una competència justa en un clar exemple de favoritisme que soscava la integritat del procés de selecció de proveïdors, treballadors i servidors públics); Impunitat davant la corrupció (els responsables d'actes il·lícits no enfronten conseqüències legals significatives. L'aplicació de les lleis és inconsistent i selectiva, principalment respecte dels individus i les entitats poderoses que solen escapar-se dels càstigs corresponents). Això envia un missatge de tolerància cap a la corrupció, fet que la fa mantenir activa i en creixement, mentre que permet la percepció d'impunitat i desesperança; concentració excessiva de poder, un sol individu o grup té control absolut sobre totes, o la majoria, de les institucions de l'administració pública. Com a conseqüència, es donen abusos de poder i es motiva la manca de rendició de comptes; sense protecció per a denunciants, cosa que dissuadeix altres d'exposar pràctiques indegudes. Fet i fet, arriba a considerar-se que és millor fer cas omís davant els actes il·lícits i la corrupció passiva s'enforteix; institucions febles, organismes clau com la policia, el poder judicial i les agències de control no funcionin correctament. Aquests ens són fàcilment influenciats o cooptats per interessos corruptes, incapaços d'actuar amb la independència que s'espera d'ells; economia submergida i suborns.
Gran part de l'economia opera fora del marc legal i regulador. Augmenta la incidència del pagament de suborns per obtenir permisos, evitar multes i rebre serveis, alhora, els funcionaris públics exigeixen pagaments extraoficials per proporcionar serveis o evitar sancions i l'extorsió es converteix en una pràctica habitual a les interaccions diàries amb el sector públic.
Per combatre aquest fenomen estructural, és essencial enfortir les institucions democràtiques, fomentar la transparència i la participació ciutadana, protegir els denunciants, promoure una cultura d'integritat i ètica.
Universitat panamericana
Veracitat-Falsetat. Característiques:
Característiques de veracitat: Sempre diu la veritat encara que aquesta el perjudiqui o sigui desagradable ("Diguent les veritats perden les amistats").
Característiques de falsetat: Menteix freqüentment.
Derivat de la pròpia terminologia
A continuació presentam la graella per a reflectir dos perfils polítics de persona o de partit, o una de cada:
__________________________________
Així mateix,si vols, pots treure, en paper tant l'escrit de característiques de cada factor, com un full de perfil (es poden fer dos perfils en cada full.
Un dels extrems de les muntanyes d'Artà és el cap de Farrutx, de topònim sonor, mític entre els mariners pels seus alts penya-segats. A la península d'Artà el paisatge és en general sec, massa freqüentment assolat pels incendis forestals. A les grans extensions rocoses abunden plantes resistents al foc: càrritx, garballó, arbocera. El panorama és sempre obert i solitari. Arreu trobarem petits ocells garriguers (busqueret, vitrac, mèrlera), o ocells més grans com el tudó, el sebel·lí, actiu en els crepuscles, o el xoriguer. El lloc convida a llargues passejades. El Govern de les liles Balears hi ha comprat, fa poc, les finques d'Aibarca i es Verger.
Cala d'Hort - Es Vedrans
Pinars, savinars i garrigues de mata, frígola, buferes arbustives, matapolls i baladres són les comunitats vegetals dominants en el litoral entre cala Vedella i la talaia de Sant Josep, al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, Eivissa. Aquí hi ha promontoris com la punta de l'Oliva, caps com el de Llentrisca, penya-segats nus i verticals com els de la costa d'aquest cap o els del cap Blanc. També comprèn cales bellíssimes: Vedella, Carbó, d'Hort, des de la qual, encara amb tradicionals escars per als llaüts dels pescadors, fascina el conjunt des Vedrà i es Vedranell. Al puig del cap des Jueu hi ha una vella talaia roquera, entre pinars encara densos.
El passat diumenge 26 de gener el diari publicava unes declaracions de Jacoba Arrasate, entrenador del Mallorca, en les que, entre altres coses, deia: "M'estic desenemorant del Futbol. Cada setmana veim accions parescudes i a altres els hi piten i a nosaltres no. El VAR s'està convertint en protagonista dels partits. Ens sentim menyspreats. El penalti a Dani (jugador del Mallorca) es clarissim".
Sembla que en l'expulsió d'Arrasate (jugador del Mallorca), minut 70 del partit, l'arbitre i els liniers no varen veure res, el jugador primer pega a la pilota i, després impacta contra la cama del jugador. L'arbitre no pita res i segueix el joc. Cinc segons després Trujillo Rojas, en el VAR (col·legi canari), crida a l'arbitre Alberola Rojas (col·legi Manchego) per a que revisi l'entrada de Mascarell, ho fa i declara l'expulsió, tarja vermella directa, a Mascarell del Mallorca. Al minut 90 del partit l'arbitre decreta 7 minuts d'afegit. En el minut 91 Ortiz del Betis, dins la seva area, fa un clar penalti a Dani Rodriguez del Mallorca (l'estira de la camiseta i li fa la traveta amb el peu i Dani Rodriguez cau dins l'area del Betis), tot el camp ho veu (fins i tot la hinchada del Betis), excepte l'arbitre, els dos liniers, el quart arbitre i l'arbitre del VAR (justament, en aquell moment havia anat a fer un pitillo, una cerveseta o un roi al bany) que no va cridar a l'arbitre per a que analitzàs la jugada del possible penalti, com si el va avisar en el minut 70, que va ocasionar l'expulsió, vermelle directe, de Mascarell.
El penalti és clar i ben visible per l'arbitre
Quan és en contra del Mallorca avisa, quan és a favor no avisa. Ja en la jornada anterior Vila-real-Mallorca, Baena del Vila-real desentenent-se de la pilota colpeja amb l'espatlla al cap de Valgent a qui deixa commocionat. És una agressió de Baena que mereix vermella directa. Ni l'àrbitre ni el Var el van veure i Baena no se li va assenyalar ni tan sols falta.
Hi ha partits on arbitre + VAR, a jugades polémiques determinades, no piten el que és, sinó que ho fan erroniament ajudant, voluntaria o involuntariament, a uns equips (en aquest cas Vila-real, i Betis) i perjudicant a altres (Mallorca).
Actualment, gener de 2025 i finals de 2024 observam sorpresos, autos i sentencies totalment partidistes (quan haurien de ser totalment objectius i imparcials) de jutges que sempre perjudiquen a Podemos, Govern de Pedro Sánchez i Partits catalanistes i afavoreixen les denuncies (sense proves) del sindicat "Manos Limpias" (en realitat "Manos muy sucias") i els interessos del PP-Vox:
És curiós i greu com, per exemple, en el cas de la parella de la Presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Ayuso, Alberto González Amador, ell que va confesar el seu frau a Hisenda i la seva parella que, sent presidenta de la Comunitat autònoma de Madrid, va mentir: "És Hisenda qui deu doblers a la meva parella", juntament amb el seu assessor, per a delinquir i acusar als acusadors, MAR, i els iniciadors de tot, el mal anomenat sindicat "manos limpias" (acusant sense cap prova, sols amb articles de diaris grocs de ultradreta, que escriuen el que convé a la dreta i no el que passa) són els únics que no han sortit imputats, fins i tot el fiscal general de l'Estat surt imputat per, segons el jutge, indicis de que sigui ell qui hagi filtrat el fet (cert, i confessat) del frau de la parella d'Ayuso, quan tots els testimonis i el propi fiscal han dit que no és cert que el fiscal hagi filtrat aquest fet (A part que descubrir i informar d'un frau d'un particular a la Hisenda de tots no hauria de ser un delicte, sinó una obligació i a agrair). Jutge: Angel Hurtado.
En el següent video, Wyoming ens diu que un 97% dels jutges espanyols pertanyen a una societat de jutges conservadora o a una ultraconservadora i sols un 3% a una progressista (no obstant això, no es veu una acció paralel·la a l'acció judicial de la dreta i ultradreta):
Els arbitres i els jutges poden tenir unes preferències per uns equips o unes ideologies, però en l'exercici de la seva professió, han de prometere ser i ser totalment neutres, objectius i imparcials. Si no són capaços d'aquesta neutralitat que es dediquin a una altra cosa, però no poden ser ni arbitres ni jutges. Aquestes professions duen implicitament en elles la necessitat de la imparcialitat total. I els professionals que no ho compleixin haurien de ser severament jutjats pel seu comporttament partidista i exclosos del seus grups professionals pels seus propis companys de grup, i no com fan, que per corporativisme professional no diuen res, callen, amb la qual cosa el prestigi de la professió decau, encara que la majoria d'arbitres i jutges sí que siguin imparcials.
Per altra banda, actualment, la funció dels jutges és interpretar les lleis i discernir si les conductes concretes de les persones compleixen o no una llei determinada. En realitat la seva funció hauria de ser la d'impartir justicia, dictaminar sobre si les conductes d'uns i d'altres són justes o injustes i premiar les justes i castigar les injustes.
