Calas de Manacor:
Les petites cales de Manacor són les darreres en estat natural del llevant de Mallorca.
Cala Virgili, cala Petita, cala Varques i d'altres són la mostra típica dels sistemes litorals llevantins. Els arenals són reduïts, entre parets de rocam de baixa altura, de vegades desembocadures de barrancs petits. Coixinets de monja, limonium diversos i fonoll marí salplugen les roques de la vorera. Les garrigues interiors de mata, romaní, estepa negra, amb pi i ullastre, són molt seques. A la costa es veu la gavina de bec vermell. A l'interior, l'eriçó moreso, la rata cellarda, el mostel i ocells com la tórtera, el cucui, el capxerigany, el puput, el mussol i el sebel·lí. No hi falten les ratapinyades.
S'Avall:
A s'Avall, topònim que defineix una gran finca del migjorn mallorquí al cap de ses Salines, hi ha encara dues basses en les quals s'arreceren ocells aquàtics, sobretot ànneres. El més important és l'estany de ses Gambes. L'àrea és ocupada per camps de secà, grans marines amb pinar i ullastrars, dunes amb coberta de savines de troncs torçats per l'efecte del vent i la salinitat marina, penya-segats modestos i platges bellíssimes: es Dolç, es Carbó, es Caragol. Sol accedir-s'hi a peu des de la Colònia de Sant Jordi. Sobre el conjunt, els falcons pelegrins cacen ocells. A l'extrem, el far de ses Salines mira l'arxipèlag de Cabrera a poques milles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada