Ja apuntava maneres
Quan Millán-Astray posa en marxa la Legió, cerca Franco, que aleshores era comandant (“Comandantin” per uns, “Paca, la culona” per altres), i li va confiar la responsabilitat de comendar la Primera Bandera. Millán manté el comandament de la Segona Bandera. Des del principi, s'estableix una relació entre ells de jerarquia i molt marcada camaraderia, amb Millán-Astray com a fundador carismàtic i Franco com a lider no sempre disciplinat.
I ho dic pel que narra Blanco Escolar en el seu llibre.
Resulta que Francisco Franco, recentment arribat al capdavant de la Primera Bandera de la Legió, escriu a Millán-Astray demanant-li instruccions sobre com procedir per disparar a un legionari. Així, directament. La resposta de Millán-Astray, que no era precisament d'Amnistia Internacional, és interessant i molt significativa: li adverteix que no es pot afusellar un legionari sense més ni més, que només és possible aplicar-li aquesta pena a un desertor quan està en combat obert contra l'enemic. Per a qualsevol altre cas, s'havia de seguir el procediment reglamentari: formar un consell de guerra, garantir la defensa de l'acusat, i comunicar el cas al Govern, que havia de donar el vistiplau. El famós "Enterado".
Franco, en la seva següent comunicació escrita, informa Millán-Astray que ha disparat a un legionari. Segur que ho intentava per esbrinar com cobrir l'expedient. El motiu de l'execució va ser que el soldat, insatisfet amb el ranxo, l’havia llençat a la cara d’un oficial. Franco el va fer afusellar sense Consell de guerra o autorització superior. I va fer desfilar la bandera de la Legió davant del cadàver. Així va començar Franco la seva Història amb la mort administrativa. No amb batalles glorioses, sinó amb un acte d'extrema disciplina que ja anunciava quin tipus de líder seria (responsable de màxima traïció i de més de 500.000 morts).
Del llibre: “No hi havia costum” de Miguel Angel Aguilar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada