Segons els convocants, «fa dècades que l’explotació turística dels nostres territoris provoca reaccions i mobilitzacions en contra, però les del passat estiu van representar un salt rellevant tant en qualitat com en quantitat. L’espurna de Canàries el 20 d’abril no trigaria a estendre’s a les Illes, Barcelona, Cantàbria, Donostia, Alacant, Menorca, Cadis, Granada, etc. Aviat farà un any, el 21 de juliol, que, a Mallorca, vàrem sortir massivament als carrers sota el lema ‘Canviem el Rumb. Posem límits al turisme’». «Aquestes mobilitzacions populars coincidien a deixar clar que els nostres territoris no estan en venda i que urgeix posar límits al creixement del turisme, en reclamar un canvi de rumb i en assenyalar la via del decreixement turístic com a sortida enfront de la sobreexplotació del territori, dels seus recursos i l’arraconament dels residents i les seves necessitats vitals en benefici del capital turístic», han assegurat.
Per a les entitats, «la majoria van ser manifestacions multitudinàries i sense precedents, amb imatges que van fer la volta al món i consolidaren un relat del turisme impensable fa poc temps. El relat realista d’una indústria extractiva que empobreix la gent, fent-li impossible l’accés a un habitatge digne i concentrant tota activitat econòmica i productiva en aquest sector tan injust i explotador. Una indústria que en plena crisi ecològica contamina aigua, aire i sol, representa el 9% de les emissions responsables de l’escalfament del planeta i esgota la seva capacitat biofísica quant a energia i recursos naturals, que acapara territori, comerç i serveis, infraestructures i transport públic, subvencions i privilegis del sector públic. Uns impactes que ens afecten a totes i a tots però no de manera homogènia, ja que amplifiquen les injustícies estructurals: l’explotació de la turistització és més acusada en qui pateix discriminacions resultants de la racialització, el gènere, l’orientació sexual o el capacitisme, i afecta de manera interseccional».
Així, segons han continuat explicat les entitats, «el rebuig que mostràrem al model turístic i les demandes que es varen fer en aquestes mobilitzacions han estat ignorades per les institucions i ridiculitzades pel sector turístic, manipulant l’opinió pública, amb falsos anuncis de reenfocament del negoci turístic cap a la suposada sostenibilitat: meses, pactes de sostenibilitat, grups d’experts, anuncis partidistes, etc. En realitat, tot és manipulació del llenguatge i negació del problema d’arrel que implica el model turístic que no volen canviar per res».
De fet, segons les entitats, «la temporada s’ha encetat ja amb situacions invivibles a municipis com Sóller, Artà, Palma, etc. on la vida quotidiana es fa cada cop més insuportable. Carreteres i vies senceres tallades per proves turístico-esportives, rècords de creueristes, carrers, places i mercats saturats de turistes, ocupats i mercantilitzats, i la situació del problema de l’habitatge cada cop més sagnant i sense solucions. Paral·lelament i en silenci, s’han impulsat normatives regressives en termes ambientals i socials, i sobretot territorials. Ara mateix, amb la instrumentalització del problema de l’habitatge, les illes pateixen una nova onada de destrucció territorial, desregulació normativa, i exhauriment de recursos per a l’amnistia urbanística al sòl rústic i el procés de liberalització del sòl, amb requalificacions de sòl i cessió de sòl públic a promotors privats impulsats per PP amb aliança amb Vox. Més construcció, més especulació, més destrucció territorial i més pressió sobre les Illes que han encetat la via d’acceleració cap al col·lapse».
Així, davant aquesta realitat «insofrible i indignant», segons les entitats, «hem de tornar a fer-nos sentir: el model turístic ens empobreix i ens condueix al col·lapse. I som moltes i cada vegada més- persones residents, treballadores dels sectors vinculats directament i indirectament amb el turisme, amb càrregues de treball extenuants, treballadores i treballadors dels serveis públics —especialment del transport, serveis sanitaris i educatius—, joves que se n’han d’anar sense possibilitats de tornar per no poder trobar feina o casa. Moltes les persones que ja no podem més i ho expressam als carrers, a la nostra vida quotidiana, organitzant-nos i mobilitzant-nos». Les entitats han aprofitat per mostrar «tota la solidaritat i suport als treballadors de l’hostaleria en la seva negociació per un conveni digne, i al conjunt de la classe treballadora del sector turístic, que en temporada alta veu intensificada l’explotació laboral. Aquest canvi també ha de ser per feines dignes, i per una vida digna per a tota la classe treballadora»
És hora de dir «prou»
Segons les entitats que conformen la Plataforma, «tornam a sortir als carrers per a dir «basta», i ho farem tantes vegades com faci falta. Si no ens escolten als carrers, ens escoltaran en el dia a dia. Continuarem fent accions i mobilitzacions a tots els espais clau d’aquest model depredador: a actes públics, esdeveniments polítics i símbols turístics. Els convertirem en els nostres escenaris de protesta fins a aconseguir un canvi real». «Diumenge 15 de juny, tornarem a sortir als carrers: pel dret a l’habitatge, pel dret als espais públics, pel dret a un treball digne, per la justícia intergeneracional, pel dret a un medi ambient sa, pel dret a l’aigua, pel dret a la sobirania alimentària, econòmica i productiva, pel dret a uns serveis públics de qualitat, pel dret a la tranquil·litat i al descans, pel dret a la sostenibilitat lingüística i cultural», han detallat.
Per tot això, des de la Plataforma Menys Turisme, Més Vida, convoquen a tota la ciutadania de Mallorca a sortir als carrers de Mallorca «per a tornar a fer una demostració de força, i per dir ben fort que per viure dignament, cal canviar el model turístic i econòmic. Per una vida digna, aturem la Turistificació!».
Dia 19 d'abril de 2018 es publicava al BOIB la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, per la qual es reconeixia la memòria i dignificació de totes les víctimes dels crims de la represió franquista, llei que s'havia aprovat en el Parlament de les Illes Balears per unanimitat de tots els partits.
Un reconeixement que era imprescindible per a poder passar de la dictadura franquista, que havia causat tantes víctimes i tant de mal, a la democràcia posterior.
A les darreres eleccions autonòmiques, a les Illes Balears, el PP no va obtenir majoria absoluta que li hagués permès governar en solitari. Sí que la obtenia si incorporava els vots obtinguts per Vox. PP i Vox varen pactar per a govrnar la Comunitat Autònoma. D'aquest pacte va sortir Gabriel Le Senne de Vox com a president del Parlament balear i Margalida Prohens com a presidenta del Govern de les Illes Balears.
Vox, des del seu naixement, mostra unes tendencies poc democràtiques i bastant dictatorials i dèries franquistes i feixistes en general. El mateix que el PP, tot i que, en aquest cas no semblen tant pronunciades com a Vox.
El govern PP-Vox es mostra molt lliberal capitalista (tot a favor d'incrementar el nombre de turistes i el de construccions i molt poc respectuós amb les persones, les terres, aigües i mediambient de les Illes Balears).
En aquest sentit, aquest govern "contra", vol derrogar la llei de Memòria i Reconeiexement democràtics, la qual cosa, en aquest tema, suposa retrocedir de la lleugera democràcia actual al feixuc i mastodontic franquisme anterior. A la qual cosa s'oposen tota la resta de Partits polítics i la ciutadania en general, organitzant diferents actes, manifestacions i concentracions convocats per "la Plataforma per la memòria democràtica", constituida per unes 70 institucions. Fins el desembre de 2023 eren les següents:
Entitats adherides a la Plataforma per la Memòria Democràtica de les Illes Balears (9/12/2023)
(inscripció en procés obert)
1. Diverxia Menorca
2. Col·lectiu Aurora Picornell
3. Associació Memòria de Mallorca
4. Institut d'Antropologia de les Illes (IAI)
5. SIAU Sindicat Docent
6. Memòria de Calvià
7. MÉS per Mallorca
8. Fundacions Darder Mascaró
9. Podem Illes Balears
10. Associació Arxipèlag
11. Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera
12. PSIB-PSOE
13. Alternativa per Pollença
14. STEI intersindical
15. Memòria de Binissalem
16. Fundació Gabriel Alomar
17. Esquerra Unida de les Illes Balears
18. Esquerra Oberta Bunyola
19. Associació COL·LECTIU RECERCA
20. Confederació Sindical de CCOO de les Illes Balears
21. Unió General de Treballadores i Treballadors UGT Illes Balears
22. Som Sindicalistes Balears
23. Associació Municipal de Memòria Històrica de Pollença
24. Memòries de Menorca
25. Ara Eivissa
26. SOM Es Castell
27. Ara Maó
28. Agrupació d’Electors Ciutadella Endavant
29. Associació d’historiadors i investigadors de Lloseta ‘Mestra Maria Morro’
30. ARA SI
31. Volem Sant Lluís
32. El Xiringuito Teatre i Comunitat
33. Emprendada Feminista
34. Feministes en Acció
35. Entesa de l'Esquerra de Ferreries
36. CGT Menorca
37. Ateneu dels Comuns
38. FEDERACIÓ ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MENORCA
39. Partit Comunista de les Illes Balears
40. Entrepobles Menorca
41. Esquerra de Menorca-EU
42. Anticapitalistes Illes Balears
43. Aplec Jove
44. Mutual Bautista van Schowuen Vasey. Concepción. Chile
