La revolució balear de 1967.
Efectivament, es va avançar, com un setmesí, set mesos a la revolució de maig de 1968 . Les Illes Balears, com tot Espanya, seguia grogui com a conseqüència de la covard i alineant sublevació, guerra i represió de Franco i els militars i paramilitars feixistes espanyols que havia deixat ko la inteligència espanyola general (Mort a la inteligència! No pensis, ja pensa el mando per tu!) tot i que hi havia algunes molt honroses excepcions, i específica de la formació.
Ja no bastava ser una religiosa o un soldat excombatent per a ser declarat apte per al magisteri, com havia passat els primers temps després de finalitzada la guerra criminal fratricida. Els mestres i les mestres es formaven a les Escoles Normals, segons el pla de 1950: Hi accedies amb la revàlida de quart aprovada (batxillerat elemental), amb 13 ó 14 anys (bastant inmadurs) i el magisteri constava de tres cursos teorico-practics (les pràctiques les feies a les Escoles Anexes a les Normals) i acabaves la carrera amb 17 anys.
Però l'octubre de 1967 va començar un nou pla de magisteri, el pla 1967 (que imitava parcialment el pla professional de la República, suprimit per l'Espanya franquista): Hi accedies amb la revàlida de 6é aprovada (Batxiller superior), amb 15 ó 16 anys complits (certament, un poc més madurs que en el pla anterior) i el magisteri constava de dos cursos teòrics en els que predominava la "didáctica" de les materies a ensenyar (com ensenyar-les), una revàlida i un tercer curs totalment pràctic que realitzaves a una escola, no Anexa, ordinària d'ensenyança primària a la fi del mateix, si l'aprovaves i, previ haver fet un campament per a mestres, obtenies el tíol de mestre i la capacitat per a exercir la docéncia a educació infantil i primària. Allà començarem 59 joves (29 homes i 30 dones) aquesta carrera que va suposar la formació d'un grup molt cohessionat que no sols feiem la carrera, sinò que també sortiem junts, anavem a festes (sa Bitacora de l'hotel Jaume I, local de Sant Feliu, i cases particulars,...), anavem a parlar a cafeterises, feiem excursions,... i erem, certament, prerevolucionaris, especialment en el sentit que també tendria la revolució de 1968: "Prohibit prohibir", "preferim l'amor a la guerra", "ens rebelam contra la injusticia",... I aquella amistat que es va anar forjant el curs 1967-68 encara dura 57 anys després, tot i que molts de nosaltres varem seguir estudis posteriors i accedir a llicenciatures i, alguns/es a doctorats: Del nostre grup hi ha llicenciats/des en pedagogia, psicologia, història i art, ciencies biològiques, dret, i, per ventura me n'oblit alguna, però, per alguna raó, el grup cohessionat va ser, i segueix sent, la Primera promoció de magisteri del Pla de 1967.
Publicació: Magisteri. Promoció 1967-1ª
Actualment no existeixen les escoles Annexes a les escoles Normals (especialitzades per a fer-hi pràctiques els estudiants de magisteri) i tampoc existeixen les escoles Normals de formació del professorat. Actualment, per a ser mestre o professor d'infantil i primària has de fer una carrera universitària, una diplomatura, a la facultad de pedagogia d'una universitat. Per a mi, és un gran error tant la supressió de les Annexes com la supressió de les Normals. A França encara existeix, amb gran éxit: École Normale Superieure
