Les sentències i punts de vista que formen aquest volum, extrets de les obres completes d'Erich From, sorprendran fins i tot els que coneguin els seus escrits en profunditat. La condensació dels seus pensaments en paraules breus i precises constitueix una nova manera d'accedir tant al pensament de Fromm com a les qüestions més importants de la vida humana.
El llibre reflecteix l'obra de Fromm al llarg de tota la vida i demostra que, unint la claredat conceptual i l'esperit crític, no només es pot treure a la llum, de manera sensible i sàvia, allò que la nostra societat reprimeix, sinó també obrir nous horitzons. Els enunciats aquí exposats, aforístics i aguts, provoquen la rèplica i estimulen la reflexió, capten la diferència entre pensament conscient i realitat inconscient. L'autor parla de moltes coses, busca maneres de desplegar les possibilitats humanes en una societat humana, i lluita per allò que avui ja ens resulta una expressió familiar: tot ésser humà ha de poder aconseguir el seu ple potencial.
L'atracció de la vida
No hi ha res més atraient que un ésser humà que estima i que es nota que estima no alguna cosa o algú sinó la vida.
(1974 e, GA XI, pag. 367)
Algú és interessant perquè s'interessa, i algú és estimat perquè és capaç d'estimar i estima la vida que hi ha en ell i en els altres éssers humans.
(1967 e, GA XI, pag. 347)
L'amor a la vida és el nucli de qualsevol mena d'amor. Amor és amor a la vida en un ésser humà, en un animal, en una planta.
(1967 e, GA XI, .pag. 345)
L'amor és per dir-ho així la «clau mestra» amb què obrir les portes al creixement de l'ésser humà.
(1992 q [1965] , GA XI, pag. 594)
La vida és l'obra mestra de tot ésser humà, en què es tracta d'aconseguir un grau òptim de fortalesa i creixement.
(1991 d [1974] , GA XII, pag. 283)
La vida significa canvi constant, naixement permanent. La mort significa deixar de créixer, anquilosament, repetició.
(1962 a, GA IX, pag. 152)
“Estructura” és un atribut de la vida; «ordre» és un atribut de la manca de vida, del que és mort.
(1976 a, GA II, pag. 391)
La vida és creixement estructurada i, d'acord amb la seva essència més íntima, no es pot controlar estrictament ni predeterminar-la.
(1964 a, GA II, pag. 194)
Unió i creixement integrat són característics en tots els processos vitals, també en la sensibilitat i el pensament.
(1964 a, GA II, pag. 185)
Qui estima la vida se sent atret pel procés vital i de creixement a tots els àmbits.
(1964 a, GA II, pag. 186)
El creixement només és sa si es fa a l'interior d'una estructura.
(1976 a, GA II, pag. 391)
El biòfil anteposa l'estructura a l'addició.
(1970 i, GAIX, pag. 417)
Tot ésser humà té, de per si mateix, la propensió a desenvolupar-se, a créixer i ser productiu, de manera que la paràlisi d'aquesta tendència ja és en si mateixa símptoma d'una malaltia psíquica.
(1947 a, GA II, pag. 138)
La salut mental, com la salut física, no és una fita on calgui forçar l'individu des de l'exterior. L'esperó ja està a l'individu i per reprimir-la cal que se li oposin forces ambientals poderoses.
(1947 a, GA II-, pag. 138)
La condició prèvia més important perquè el nen desenvolupi amor a la vida és que convisqui amb éssers humans que estimin la vida.
(1964 a, GA II, pag. 190)
Totes aquelles accions i conductes que alenteixin o destrueixin el creixement i l'estructura d'un ésser, sigui una planta o un ésser humà, són irracionals.
(1991 d [1974], GA XII, pag. 280)
Només es pot viure la vida a les seves manifestacions individuals: en un ésser humà o també en un ocell o una flor.
(1964 a, GA II, pag. 194)
Si la vida fos més interessant, no hi hauria, crec jo, guerres.
(1980 b)
Qui no és viu, no pot ser feliç.
(1991 e [1953 ], GA XI, pag. 236)
Com més estima algú la vida, més ha de témer l'amenaça constant a la veritat, la bellesa i la integritat de la vida.
(1967 e, GA XI, pag. 348)
Les oracions fúnebres més brillants, incloent-hi les seves enumeracions d'èxits, no poden amagar la veritable pregunta, que no hauríem d'eludir: érem o estem realment vius? Vivim o som viscuts?
(1983 b [1971], GA XI, pag. 337)
________________________________
2 Amor a la mort: "Viva la muerte"
Renuncia al propi pensament humà. Reivindicció del sistema feixista: Tothom a les ordres d'un sol homo, obeint-lo amb fe cega
El 28 d'octubre de 1936 Trinidad Benjumeda del Rey, governador militar de les Illes Balears (feia un mes que ho era i ho seria fins el setembre de 1937), publicà un bando adreçat als habitants de Mallorca, a les milícies de totes classes, Falanges, Tercio local, Acción Popular y Soldados todos en el que exhorta a tothom a complir sense discussió els desitjos de Franco:
"Todos como un solo hombre, con una sola voluntat, la de nuestro Jefe del Estado y heroico Generalisimo, el invicto General Franco, hemos de ofrecer y dar hasta la última gota de nuestra sangre a la madre Patria, obedeciendo con fe ciega, con renuncia absoluta hasta del propio pensar, ya que el mando piensa por todos".
"Amb paraules literals de Franco: 'El espiritu de las tropas no lo dan el nombre ni la retribución, lo dan los cuadros de Mando, en esta Cruzada todos somos requetes, todos somos falangistes, todos somos legionarios, todos soldados de la patria que gritamos: Viva la muerte por España! Viva España! Arriba España!'".
Josep Massot i Muntaner: "El desembarcament de Bayo a Mallorca", pags. 381 i 382.
________________________
Incoherència vital:
Aquells que es diuen cristians ("Jo sóc el camí: la veritat i la vida". "Déu és amor") es corresponen clarament amb el gru 1: "amor a la vida", "amor a la veritat", "amor a si mateixos i als altres", "amor i pràctica del raonar (la persona és un animal racional), llibertat i responsabilitat".
No obstant molts (fins i tot membres de l'església), no tots, opten per integrar-se, defensen, voten els valors del grup 2: "Visca la mort", "mort als altres", "odi a la vida, a la naturalesa, als altres", "renúncia en pensar i raonar" (que ho faci el cap del grup per mi), "Mort a la inteligència", "als meus (grup 2) amb raó i sense".
2.jpg)
