Oceania és el continent més petit i menys poblat de la terra. És un continent insular, cosa que significa que la majoria dels seus països no tenen fronteres o són illes. Està constituït per la plataforma continental d'Austràlia i els arxipèlags de Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia. Històricament es va considerar que Insulindia també formava part d'Oceania.2 Totes aquestes illes estan distribuïdes per l'oceà Pacífic. Amb una extensió de 8.542.499 km².
Oceania està compost per 14 nacions independents, 14 dependències (de països com els Estats Units, el Regne Unit, França, Nova Zelanda i Austràlia) i 5 territoris integrats en altres nacions no oceàniques com els Estats Units, Xile i Indonèsia. Des de l'arribada dels colonitzadors europeus, Oceania va estar dividida en una sèrie de territoris dependents, els que van començar a assolir la seva autonomia només a partir de mitjans del segle XX, a excepció d'Austràlia i Nova Zelanda, que ho van fer el 1901 i el 1907 respectivament.
Dependències:
Són territoris dependents d'altres potències en matèries com ara política exterior, defensa o relacions comercials. Alguns d'aquests territoris estan inclosos al Comitè de descolonització de l'ONU, com ara Samoa Americana, la Polinèsia francesa, Guam, Nova Caledònia, Illes Pitcairn i Tokelau. Els territoris dependents de França no formen part de la Unió Europea, però són considerats com a territoris associats en virtut del Tractat de Lisboa. Les Illes Pitcairn van tenir aquest mateix estatus fins a la sortida del Regne Unit de la Unió. Les Illes Cocos, l'Illa de Nadal i les Illes Heard i McDonald són territoris externs d'Austràlia que es troben a Àsia, concretament a l'Oceà Índic, per la qual cosa no estan inclosos en aquesta llista.
Mapa físic d'Oceania
