Categories del Mallorca des de primer any a Primera Divisió

Primer ascens del Mallorca a Primera divisió

Equip del primer ascens del Mallorca a Primera divisió:
Drets: Zamora, Diego, Guillamón, Currucale, Bolao, Cobo, Febrer; Ajupits: Czoka, Mir, Laguardia, Oviedo, Rodriguez.

Era la temporada 1959-60. En aquell temps hi havia un grup de Primera divisió de 16 equips, dos grups de segona divisió també de 16 equips cada un, grup nort i grup sud. I 14 grups de tercera divisió dels que un era balear. El Mallorca, a la temporada anterior 1958-59 havia fet campió de tercera divisió i havia ascendit a 2ª divisió. El varen enquadrar a la segona divisió grup sud. En aquell temps pujaven a Primera els dos campions de 2ª divisió i baixaven a 2ª l'ultim i penultim de Primera, mentres que els dos segons de Segona divisió jugaven una promoció contra el tercer i quart dels darrers de la Primera divisió. L'aparellament es feia per sorteig. Aquesta temporada varen ascendir de forma directa el Mallorca campió del grup sud de Segona divisió i el Santander , campió del grup nord de la segona divisió. O sigui que el Mallorca, en dues temporades consecutives, la 1958-59 i la 1959-60, pujava de tercera a segona divisió i de segona divisió a primera. Això, de pujar dues categories en dues temporades consecutives, també ho havia fet, un any abans que el Mallorca (1957-58 i 1958-59) l'Elx. 

Els tres equips de Segona que aquella temporada, 1959-60, apuntaven com a preferits per a poder pujar a Primera eren el Mallorca, el Cordova i el Jaen. El Mallorca encarava la segona volta del campionat com a lider, però alguns empats i alguna derrota al final de la temporada situaven al Mallorca, davant la darrera jornada amb un punt menys que el Cordova: Cordova 39 punts, Mallorca 38 punts. Es a dir, si, a la darrera jornada, Mallorca i Cordova tenien el mateix resultat (derrota, empat o victoria) o el Cordova tenia un millor resultat que el Mallorca, el Cordova acabaria campió del grup i ascendiria directament a Primera divisió. Per fer-ho el Mallorca era necessari que el Mallorca guanyés el darrer partit en el camp del Llevant de València, Vallejo, i el Cordoba perdés en el camp del San Fernando. I així va passar, el Mallorca guanyava al Llevant a Vallejo amb gols de Mir (10') i Rodriguez II (18') pel Mallorca; i Joselito (65') pel llevant i el Cordova perdia a San Fernando. 

Atès que el Llevant, equip local, duia una camiseta amb franjes blaugranes (com el Barça) i el Mallorca la duia Vermella, per a evitar confusions, el Mallorca, en el partit de l'ascens a Primera, duia unes camisetes grogues amb una franja vermella a la part superior, com podeu veure a la primera foto. És possible que aquest equipament el Mallorca el dugués únicament un sol pic en tota la seva existència, aquell del primer ascens a Primera. 

El Mallorca va tornar de València a Mallorca en vaixell, viatge nocturn, i va arribar al moll vell, als peus de la Catedral de Palma a la demetinada del dia següent, on va ser rebut per milers de Mallorquinistes. 

L'entrenador que va dur al Mallorca de tercera a segona i de segona a Primera en dues temporades consecutives era l'argentí Juan Carlos Lorenzo, que a tercera i a algun partit de segona va ser, a més d'entrenador, jugador. 

La temporada 1960-61, la primera que el Mallora jugava a Primera divisió, a cada partit, ambdós equips es jugaven 2 punts, si un equip guanyava s'adjudicava els dos punts i l'altre 0 punts; si empataven, s'adjudicaven un punt cada un. Igualment, a més de la puntuació absoluta, es donaven punts positius (dos en cas de victoria a camp contrari i 1 en cas d'empat en camp contrari) i negatius (dos en cas de perdre en camp propi i un en cas d'empat en camp propi). 

La priera volta el Mallorca va perdre tots els partits en camp contrari i en va guanyar tots el camp propi excepte quatre que va empatar: Real Sociedad (0-0), Sevilla (2-2), Reial Madrid (1-1) i At. Bilbao (0-0), amb la qual cosa va començar la segona volta amb -4, però prest va perdre a casa contra l'At. de Madrid (0-1) amb la qual cosa va quear a -6. A partir d'aquest moment va guanyar tots els partits que va jugar a ca seva i va perdre tots els que va jugar a camp contrari excepte dos que els va guanyar (Sevilla 0 - Mallorca 2 i At. Bilbao 1 - Mallorca 2), amb la qual cosa va acabar la temporada amb -2; va quedar en 9ª posició de 16 equips, amb 28 punts -2, amb vuit equips per davant i set equips per darrera.  

El Mallorca és l'únic equip balear que ha jugat a Primera divisió; no obstant això el Constància d'Inca és l'equip balear que primer va tenir ocasió de jugar a primera divisió, va ser la temporada 1943-44, en quedar tercer de Segona Divisió i fer-se creditor a disputar la promoció d'ascens a Primera Divisió contra el Deportivo de la Corunya. En aquesta fase, disputada a partit únic el 16 d'abril del 1944 a l'Estadi de Chamartín (Madrid), el Constància va perdre l'oportunitat d'ingressar a Primera Divisió (4–0). 

Equip del Constancia que va jugar la promoció per a pujar a Primera Divisió la temporada 1943-44. 16 d'abril de 1944. 
Alineació: Portero: Jaime Pericás; Defensas: Manuel Esteva Corró, Santiago Navarro, Bartolomé Salas Ribot, Germán Bagur; Centrocampistas: Juan García, Marculeta; Delanteros: Zamorita, Salvador Galvany, Antoni Planas, Julián Vergara; Entrenador: José Quirante.