Arc Mediterrani: Vins D'Or

dimecres, 4 de juliol del 2018

Història del Vins D'Or

Aportació feta pel programa "Una mirada cap enrera" d'IB3. En el seu capítol "El Tresor del Santueri". Història parcial (no total), però bastant extensa i que aporta dades que jo desconeixia.

Moltes gràcies, idò a IB3, Nofre Moyà (guionista i protagonista), Lluis Pérez (montador) i Marta Hierro (coordinadora).

La foto que serveix de partida del capítol i tema és una foto de Joan Picó que, precisament vaig ser jo qui la va escanejar i publicar a l'escrit "Temps de veremar" a aquest mateix blog:

http://arcmediterrani.blogspot.com/2014/09/temps-de-veremar.html

El segon, començant per l'esquerra, és Antoni Masseta (com haviem dit sempre) o Maceta (com es diu ara).

Marta, Nofre i Lluis varen contactar amb mi i varem rodar el capítol (la part que el meu germà Joan i jo mateix intervenirem) el mes de juliol de 2017, pocs dies abans de la mort de la nostra mare (dia de Santa Margalida, de 2017).

Per cert, un any després (juliol de 2018) llogo la casa que surt en la que se m'entrevista. Si t'interessa, tens el meu telèfon i és juliol de 2018 (són necessàries les tres condicions) me pots cridar i en parlam.

Aquesta és la molt valuosa aportació del programa d'IB3, juntament amb altres temes igualment interessants, com la història del vaixell "Santueri":

Interessant l’aportació de la neboda de Joan Picó, Antònia Picó, pel que fa a la història anterior: de Salvador Picó (pare de Joan i Francesc Picó) i germà. Menys interessant, per a la història del Vins d'Or, tot el relatiu a la història del seu pare fora del Vins d’Or, tot i que, per altres raons, resulta també molt interessant:

http://ib3tv.com/carta?id=a04209b3-5ff0-40a4-a8e7-e89e90060f1b&type=TV

https://goo.gl/dCFmXE

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social

04-07-2018

dimarts, 16 de setembre del 2014

Temps de veremar

Fent coa al Carrer Roig de Felanitx per a vendre el raïm per a fer el vi. Any 1958

Temps de veremar

D’Es Port, els primers dies de setembre, anàvem, sempre hi solia anar algun de noltros (els meus germans i jo), primer jo i després, amb més freqüència, el meu germà segon i després el tercer... a passar una sèrie de dies a ca el tio Joan Picó (l’autor d’aquestes fotografies) i la tia Bel, germana del nostre pare, a la cantonada del Carrer Major i el carrer del Mar (fins ara, últimament, era una galeria d’art regentada per Miquela Nicolau), davant la Banca March, a l’altra cantonada i el Bar Perú regentat per un tio nostre, el tio Martí.

Allà hi anàvem, després de l’estiu a Es Port i abans de començar el curs escolar, mentre a Felanitx es feia la verema i els pagesos veremadors venien els seus rems bé al meu tio Joan Picó (Vins D’Or), bé “Al Sindicat” (cooperativa pública dels mateixos pagesos), edifici singular i artístic en estat deplorable que, cas d’arribar a un acord entre propietari, Ajuntament de Felanitx i Miquel Barceló, es pot restaurar i utilitzar com a gran centre cultural gestionat per l’afamat pintor.