Història de Mallorca: Context a partir de Jaume I

 

Història de Mallorca.

Context a partir de Jaume I.

Jaume I, el Conqueridor

Recordem:

Dinastia catalana fins Jaume I

Guifré, el Pelós ?-897

Guifré II o Borrell I 897-911

Sunyer. 911-946

Borrell II 946-992

(s'independitzà dels francs)

Ramon Borrell 992-1017

Berenguer Ramon I 1017-1035

Ramon Berenguer I, el Vell 1035-1076

Ramon Berenguer II 1076-1082

Berenguer Ramon II 1076-1097

Ramon Berenguer III 1093-1131

Ramon Berenguer IV 1131-1162

Alfons I 1162-1196

Pere I el Catòlic 1196-1213

Jaume I, el Conqueridor 1213-1276

Recordem també que els musulmans tenien Mallorca dividida en 12 districtes. Els catalans utilitzen aquesta divisió per a fer la seva. Tot i que en formaren tres més: Andratx i Santa Ponça que abans estaven integrats al de Ciutat; i el de Felanitx, que, abans, estava integrat al de Manacor. Amb la qual cosa en resulten 15, que en "el Llibre dels Fets" anomenen així:

1 Andratx, 2 Santa Ponça,

3 Bunyola, 4 Sóller,

5 Almaruig, 6 Pollença,

7 Montuïri, 8 Canarrossa,

9 Inca, 10 Petra, 11 Muro,

12 Felanitx, 13 Manacor,

14 Artà, 15 Ciutat.

El regnat de Jaume I (1229-1276)

1 Els musulmans de les muntanyes:

Recordem que quan les tropes catalanes, comendades per Jaume I conqueriren Madina Mayurka, el 31-12-1229, alguns musulmans fugiren i es refugiaren a les muntanyes. Els principals nuclis de resistència foren les muntanyes de la Serra de Tramuntana, les d'Artà i els castells d'Alaró, Pollença i Santueri.

La primera expedició va ser cap a les muntanyes de Bunyola i Sóller. Però no va tenir èxit. Aleshores es va dirigir a les muntanyes d'Artà. Allà varen capturar 2.000 musulmans i una gran quantitat de bestiar.

A finals d'octubre de 1230, Jaume I nomenà lloctinent seu a Mallorca En Bernat de Santa Eugènia i s'embarcà cap els seus estats del Continent.

2 Segona estada del rei a Mallorca

Pel mes de maig de 1231 va tornar a Mallorca. En aquesta ocasió se li rendiren els tres castells d'Alaró, Pollença i Santueri i 1.500 musulmans que se li havien resistit a les muntanyes. Igualment aconseguí que Menorca se li fes tributària.

3 Pere de Portugal, senyor de Mallorca

Pere de Portugal heretà el comtat d'Urgell. Va fer, amb Jaume I, un pacte de permuta, segons el qual Jaume I seguia sent rei de Mallorca, però la cedia a Pere, en feu que, a canvi, cedia a Jaume I el comtat d'Urgell. Pere es titulava "Senyor de Mallorca". A la mort de Pere (1256) Mallorca tornava a dependre directament del rei.

4 Tercera vinguda del rei a Mallorca

Devers l'abril de 1232 va córrer la veu de que el rei de Tunis preparava una expedició contra Mallorca. Amb tal motiu el rei de Mallorca s'embarcà, per tercera vegada, cap a l'Illa. Quan va arribar va comprovar que el rei de Tunis no havia arribat. El rei En Jaume s'entornà als seus estats peninsulars visitant, abans, l'illa de Menorca.

5 La conquesta d'Eivissa

L'any 1235 Guillem de Montgrí i el seu germà Bernat de Santa Eugènia, amb l'ajut de Pere de Portugal i Don Nuno Sanç dugueren a terme la conquesta.

6 Quarta vinguda del rei a Mallorca

L'any 1269 el rei va tornar per a demanar ajuda als mallorquins per a una croada a Terra Santa. Es va admirar de l'augment de la població. Els mallorquins li entregaren 50.000 sous, els menorquins 1.000 ovelles i vaques. Finalment la croada prevista no es va fer.

7 Testament i mort del rei En Jaume I

Disposà que el seu fill Pere heretaria els regnes d'Aragó, València i el comtat de Barcelona. I que el seu fill Jaume II heretaria el regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i el senyoriu i baronia de Montpelier, els comtats del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya i el vescomtat de Carladés.

El 27 de juny de 1276, a l'edat de 68 anys, el rei En Jaume I, el Conqueridor, moria a València.

Reis de Mallorca

Jaume I 1229-1276

Jaume II 1276-1311

Sanxo. 1311-1324

Jaume III 1324-1349

Pere el Ceremoniós 1349-1387

Joan I 1387-1396

Martí l'Humà 1396-1410

Interregne 1410-1412

Compromís de Caspe 1412

Ferran I d'Antequera 1412-1416

Alfons V el Magnànim 1416-1458

Joan II 1458-1479

Ferran II el Catòlic 1479-1516

Reis (i més) d'Espanya

El 1474 mor Enric IV de Castella. Guerra entre Isabel I de Castella (la Catòlica) i Joana la Beltraneja. Guanya Isabel.

El 1479 mor Joan II d'Aragó. Deixa el trono a Ferran II d'Aragó (el Catòlic), que està casat amb Isabel I de Castella: Els Reis Catòlics.

El 1492 es conquesta el regne de Granada. A la mort d'Isabel (1.504) la succeix la seva filla Joana (la Loca). Tant el marit Felip I (el Hermoso), com el pare Ferran el Catòlic l'alienen per a poder regnar a Castella.

El 1.512 Ferran conquesta el regne de Navarra i el 1.515 l'incorpora al regne de Castella.

Ferran 1475-1504

Joana I 1504-1555

Felip I 1506-1506

Casa d'Austria (Habsburg)

Carles I d'Espanya i V d'Alemanya 1516-1555

Felip II 1556-1598

Felip III 1598-1621

Felip IV 1621-1665

Carles II 1665-1700

(Morí sense fills)

Casa de Borbó

Felip V (d'Anjou): Nebot net de Carles II i net de Lluís XIV de França 1700-1724

Lluís I 1724 (230 dies)

Felip V 1724-1746

Ferran VI 1746-1759

Carles III 1759-1788

Carles IV 1788-1808

Ferran VII 1808 (48 dies)

Casa Bonaparte

Josep I 1808-1813

1 Restaur. Borbó

Ferran VII 1808-1814 i 1814-1833

Isabel II 1833-1868

Casa de Saboya

Amadeu I 1870-1873

1a República

2Restaur. Borbó

Alfons XII 1874-1885

Alfons XIII 1886-1931

2a República

Guerra Civil

Franquisme

3 Restaur. Borbó

Joan Carles I 1975-2014

Felip VI 2014-

1a República: 11-02-1873 a 29-12-1874.

2a República: 14-04-1931 a 01-04-1939.

Guerra Civil: 18-07-1936 a 01-04-1939.

Franquisme: 18-07-1936 a 20-11-1975.

Varis Autors. Història de Mallorca. Volum I. Ed. Moll. Palma.

Pere Xamena Fiol. Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma.

Historia de Mallorca: Els reis de la casa d'Austria (Aubsburg)

Història de Mallorca

Els reis de la casa d'Austria (Aubsburg):

Carles I 1516-1556

Felip II 1556-1598

Felip III 1598-1621

Felip IV 1621-1665

Carles II 1665-1700

La Germania de Mallorca

Recordem:

El darrer valí (rei) musulmà de Mallorca va ser Abu Yahya.

El darrer dia de l'any 1229 el rei En Jaume el Conqueridor vençà Abu Yahya i conquistà Mallorca. Crea el regne de Mallorca del que ell és el primer rei de la nova Mallorca catalana i concedeix la Carta de Franquesa per els nous repobladors de l'Illa.

Els únics reis exclusius de Mallorca (regne privatiu) foren Jaume II, Sanç i Jaume III (aquest darrer morí, i fou decapitat, a la batalla de Llucmajor, lluitant contra les tropes de Pere el Cerimoniós, rei de la coalició catalano-aragonesa).

El rei Pere anexionà el regne de Mallorca a la coalició catalano-aragonesa. A partir d'aquí el regne de Mallorca segueix existint, amb les seves lleis i les seves institucions, però ja no té reis exclusius, sinó que el seu rei és el de la coalició catalano-aragonesa.

A partir de Joana la boja, i més concretament, del seu fill Carles I, l'emperador, els regnes de la corona d'Aragó segueixen existint, amb les seves característiques pròpies (lleis i institucions), però la corona d'Aragó ja no té un rei propi exclussiu, sinó que el seu rei és el mateix que el de la corona de Castella.

Carles I 1516-1556

Quan morí Ferran el catòlic, comença a regnar el seu nét, fill de Joana la boja i Felip el bell, Carles. En ell es realitzen la unió dels distints regnes de la coalició catalano-aragonesa, de la corona de Castella i de l'imperi alemany (ja que, per part de pare, també era net i hereu de Maximilià I, emperador del sacre imperi romano germànic).

Barbarrossa s'havia apoderat de Tunis i destronat al rei vassall de l'emperador. El rei Carles, el 1535, va reunir a Barcelona, una nombrosa esquadra. Es dirigí a Tunis, fent escala a Alcudia, on desembarcà per poc temps. A Tunis la va conquistar, alliberant 20.000 esclaus cristians. El vençut Barbarrosa es dirigí a Maó, la saquejà i s'emportà 800 persones captives. Des de Mallorca hi acudiren 300 homes a auxiliar Maó, però quan arribaren ja la trobaren devastada.

Davant Alger, dominat per Barbarrossa, hi havia una fortalesa construïda en temps de Ferran el Catòlic que defensava la ciutat. La guarnició era quasi tota mallorquina. Des de 1514 resistí heroicament atacs, setges i fams, fins que el 1529 caigué en mans dels algerians. Des de llavors, sense traves, augmentaren els atacs pirates a les Illes i a les costes del Mediterrani. El 1541 Carles I organitzà una expedició contra aquell niu de corsaris. L'armada es concentrà el mes d'octubre a la badia de Ciutat. L'emperador fou rebut amb tota solemnitat i restà cinc dies al palau de l'Almudaina. Després es féu a la mar amb una nombrosa esquadra, amb participació de mallorquins. L'expedició, víctima d'una tempesta i de l'atac dels algerins, fracasà i es va haver de retirar.

La Germania

En temps del rei Carles I, el mes de febrer de 1521 començà, a imitació de València, un moviment conegut amb el nom de "germania", que expressava l'esperit de germanor que havia d'unir els seus membres per a aconseguir les finalitats que es proposaven:

1 reforma radical de l'economia pública, especialment l'extinció del deute públic (la santa quitació).

2 el canvi del sistema tributari.

3 l'abolició dels impostos indirectes.

A favor de la germania es declararen els menestrals de Ciutat i una gran part dels habitants de les viles. En contra, els estaments superiors de ciutat: cavallers, mercaders, ciutadans i una minoria d'habitants de les viles. Els agermanats pretenien mantenir-se fidels al monarca.

El moviment tingué dos períodes, un més moderat, de febrer de 1521 fins l'octubre del mateix any, encapçalat per Joan Crespí, i l'altre més radical, d'octubre de 1521 fins el març de 1523, encapçalat per Joanot Colom.

Primer període: el 6 de febrer de 1521 el virrei Gurrea posà a la presó 7 menestrals acusats de conspirar, entre ells hi havia en Joan Crespí i en Joanot Colom. L'endemà, al crit de "visca el rei" foren alliberats pel poble. Joan Crespí es constituí en "instador del bé públic", assistit per 27 "elets" del poble, un per cada gremi. Poc després foren reduïts a 12 conservadors que, amb l'instador, formaven la "tretzena". El virrei Gurrea va ser inhabilitat i substituït pel batle general. Gurrea partí cap a Eivissa.

Des de març fins agost varen ser quitades 25.000 lliures de censals.

A principis de juny l'emperador va enviar una carta exhortant a la pau i amenaçant els agermanats amb forts càstigs. A partir d'aquí, la germania es veié desbordada pel populatxo i augmentaren els desordres i assassinats.

A finals de juliol fou assaltat el castell de Bellver i els refugiats en ell foren assassinats.

Igualment comminaren a la rendició al castell de Santueri, però aquest resistí.

Els mercaders i notaris, reunits a la Llotja, foren atacats pel poble.

A l'octubre de 1521 Joan Crespí i els principals dirigents de la germania estaven disposats a abdicar, però una facció més radical, dirigida per Joanot Colom, es va oposar i va encapçalar la germania. Varen matar a Joan Crespí i als seus partidaris.

Segon període (octubre 1521 a març 1523): Una de les primeres disposicions que donà Joanot Colom fou la supressió dels impostos indirectes damunt el vi, carn, sal, molitja,... S'establí un subsidi per quitar completament el deute públic.

Aquestes mesures foren ben rebudes per tot, excepte a l'esmurallada Alcudia, on s'havien refugiat gran nombre de cavallers, ciutadans i mercaders contraris a la germania. Un exèrcit d'alguns milers d'homes es dirigí cap allà i comminà als alcudiencs a admetre la quitació i a expulsar als ciutadans refugiats. Aquestes condicions no foren acceptades i començaren les hostilitats, que durarien fins el final de la germania. Les autoritats es retiraren a Inca. A principis de 1522 la situació general a Mallorca era insoportable. Colles de malfactors campaven per la ciutat cometent tota casta de crims. El regent Sbert, en un intent de posar ordre, n'executà 7 a la plaça de Cort. A Manacor es produí un alçament prontament dominat. Una expedició a Eivissa fou derrotada. Continuaren els atacs al castell de Santueri i a Alcudia. El 1522 es cometeren violències i la major part dels 400 assassinats que es cometeren aquesta época.

A principis d'octubre de 1522 és presentà a Ciutat una esquadra reial amb uns 3000 homes. Abans havia fet escala a Eivissa on havia recollit el destituït virrei Gurrea. Rebutjada a Ciutat anà a desembarcar a Alcudia. Les tropes de l'armada es dirigiren a Pollença, que es negà a rendirse, per la qual cosa fou assaltada i saquejada. 200 persones, homes, dones i nins moriren cremats dins l'església on s'havien refugiat. Sa Pobla es rendí. Devora Muro les tropes del virrei Gurrea es trobaren amb les de Joanot Colom i començà la batalla. Les de Joanot Colom foren durament derrotades. A la batalla moriren molts d'agermenats. A més, els presoners foren penjats als arbres del camí cap a Inca. A Felanitx tingué lloc una batalla entre 75 agermanats i el batle acompanyat d'una vintena de felanitxers que havien acudit a auxiliar-lo. El batle i dotze dels seus defensors foren morts.

Entre Inca i Binissalem el virrei Gurrea aconseguí entrar en batalla i vèncer l'exèrcit agermanat causant-li uns 500 morts, 40 persones foren penjades a la plaça d'Inca i 70 a les afores de Binissalem. L'exèrcit derrotat, més uns 2000 homes de les viles correren a refugiar-se a Ciutat.

Dia 1 de setembre, Ciutat romangué assetjada per terra i mar. Tres mesos llargs durà el bloqueig. La fam i la peste feren maig entre els agermanats. El mes de gener de 1523 els seus síndics oferiren, a Valladolid, a l'emperador Carles, unes claus d'or com símbol de fidelitat a la monarquia. Claus que foren rebutjades iradament, ja que ell, des del principi, havia pres part contra els agermanats. Finalment, el dia 7 de març, després d'una laboriosa capitulació, les tropes de Gurrea entraren a Ciutat.

La germania havia fracassat per l'oposició de les classes privilegiades i per una certa anarquia.

Els supervivents que havien pres part per la germania foren castigats rigorosament. 128 foren processats i condemnats a mort, 25 executats sense procés, 37 forçats a galeres. A tots aquests i a altres 195 els confiscaren tots els seus béns. La sentència contra Joanot Colom fou confirmada per l'emperador. Va ser torturat, degollat i esquarterat. La seva casa derruïda i el solar sembrat de sal. Tots els altres, per poc que haguessin "participat, assentit o consentit" pagaren una multa proporcional als seus béns i al grau de participació. Totes aquestes composicions, sense comptar les confiscacions, sumaren la quantitat de 197.400 lliures. Pels morts pagaren els hereus. El 1524 un síndic fou a Barcelona a buscar i perseguir els que havien fugit a aquella ciutat.

Altres conseqüències de la germania: Odis i rencors, empobriment del camp, puja dels preus, augment del deute públic i de la pressió fiscal. L'any 1525 es tornaren implantar 23 imposicions damunt el vi, la carn, l'oli, la molitja, la sal, les robes,...

Els que s'havien oposat a la germania i es consideraven perjudicats foren indemnitzats mitjançant el que pagaren els agermanats. 247 alcudiencs reberen, en total, 31.425 lliures. L'emperador concedí a la vila d'Alcudia el títol de ciutat fidelissima, i als seus veïns l'exempció d'imposts.

Felip II 1556-1598

Va néixer l'any 1527 a Valladolid i va morir l'any 1598 a l'Escorial. Fill de Carles I (V d'Alemanya) i d'Isabel de Portugal.

Els mallorquins contribuïren a les empreses guerreres d'aquest regnat. L'any 1563 acudiren a auxiliar Orà, assetjat pels turcs. L'any 1568 el germanastre del rei, D. Joan d'Austria, arribà, amb unes galeres, al port d'Andratx, i després al de Ciutat, on fou obsequiat pels jurats. Per segona vegada, el 1575, recalà a Ciutat, al front de l'armada reial, i va ser obsequiat amb un generós donatiu de vitualles.

L'any 1571 s'embarcaren en les galeres reials 200 mallorquins que participaren a la batalla de Lepanto.

També el regne de Mallorca ajudà amb homes i armes a la campanya contra els moriscs de Granada.

Al llarg de 1572 entraren en diverses ocasions, al port de Ciutat, estols de galeres reials per a proveir-se de vitualles. Això ocasionà vàries protestes dels jurats que invocaren el privilegi de no treure queviures de l'illa sense la seva aprovació.

A l'anomenada "Escuadra Invencible" contra Anglaterra s'agruparen alguns cavallers mallorquins i una companyia de 300 homes (any 1588). La Invencible va ser totalment derrotada.

Felip III 1598-1621

Va néixer a Madrid l'any 1578 i va morir a Madrid l'any 1621. Fill de Felip II i de Anna d'Austria.

L'agost de 1601 arribà a la badia de Ciutat l'armada reial manada per l'almirall Joan Andreu Doria, la qual es dirigia a la conquesta d'Alger. Els mallorquins s'allistaren per a substituir els soldats malalts, que quedaren a l'illa. L'expedició fracasà, no arribant a desembarcar cap home a Àfrica. L'any 1603 foren reclutats 1000 peons i 100 artillers amb la mateixa finalitat, però el projecte es va suspendre.

Alguns cavallers mallorquins aixecaren companyies a compte seu i, amb elles, lluitaren a Flandes i a Itàlia.

Només en un any, el 1613, en que corria la fam, sortiren de l'illa uns 1500 homes cap a la guerra d'Italia.

Felip IV 1621-1665

Va néixer a Valladolid el 1605 i va morir a Madrid el 1665. Fill de Felip III i Margarida d'Austria.

Va començar a regnar als setze anys i abandonà el govern en mans del comte-duc d'Olivares, el qual, amb la seva conducta despòtica, creà molts de conflictes.

Les guerres d'Italia, Flandes, França, l'alçament de Catalunya, Portugal i Nàpols reclamaren nombrosos reclutaments en que Mallorca es veié implicada, especialment a causa del zel extremat del virrei Cardona. El virrei Cardona intentà alguna lleva forçosa, però hagué de suspendre-la davant l'enérgica protesta dels jurats. Entre 1629 i 1637 sortiren de Mallorca, cap els distints fronts de guerra, uns 6000 homes, entre cavallers i bandejats.

Ciutat i les viles hagueren de proporcionar estatges, per espai de mesos, a homes de l'armada reial de l'almirall Oquendo, que recalà a Mallorca els anys 1637 i 1638.

L'any 1638 els jurats i el Gran i General Consell es negaren a un reclutament de 1500 homes demanat pel virrei Cardona en nom del rei Felip IV. Les relacions entre el rei i Mallorca varen esdevenir tenses i complicades. Tot i que les relacions no havien millorat, els jurats no s'oposaren a un nou reclutament, l'any següent, amb motiu de l'invasió del Rosselló per part dels francesos.

L'any 1640 va tenir lloc l'alçament de Catalunya. Mallorca va estar temptada de prendre-hi part a favor de Catalunya de qui havia rebut invitació, però la substitució de l'odiat virrei Cardona millorà les relacions amb el rei i el poder central. El nou virrei, Lope de França va fer nous reclutaments de soldats i mariners, i ell mateix, amb molts de cavallers mallorquins, prengué part a la guerra de Catalunya. Mentrestant, a causa de la proximitat de la lluita, l'Illa estava en permanent estat d'alarma i el port de Ciutat experimentava gran moviment d'entrades i sortides de vaixells de guerra.

El 1642 entrà l'armada reial i deixà 400 ferits del combat contra l'armada francesa prop del port d'Andratx.

El 1647 recalà a Mallorca el fill natural del rei D. Joan d'Austria amb l'esquadra que anava a dominar la sublevació de Nàpols.

Des de 1647 a 1665 s'embarcaren uns 3.000 mallorquins per les guerres de Nàpols, Catalunya i Portugal.

Carles II 1665-1700

Va néixer el 1661 a Madrid i va morir el 1700 també a Madrid. Fill de Felip IV i de Maria Anna d'Austria.

Atès que el rei Carles va començar a regnar sent menor d'edat, va ser regent la seva mare Maria Anna d'Austria.

Durant quasi tot el seu regnat, Carles II va estar en guerra contra Lluís XIV de França (el rei Sol).

Mallorca continuà proporcionant soldats. A més, de les companyies aixecades per capitans mallorquins, el 1667, 1675 i 1695, partiren tres terços de 400 homes cada un, reclutats per la Universitat.

El 1680 residien, a Ciutat, 1500 soldats espanyols, alemanys, napolitans,... els quals suscitaren escaramusses on hi hagué morts i ferits.

En diverses ocasions l'Illa es posà en estat d'alarma per por de desembarcs o atacs de l'esquadra francesa. L'alarma més llarga i crítica fou la de 1691-92.

L'any 1700 Carles II moria sense haver tengut cap fill, la qual cosa ocasionà una guerra entre dos pretendents a heredar els regnes de Carles II, Felip V de Borbó i Carles III d'Austria. I, donat que finalment, el successor va ser Felip V de Borbó, va suposar el canvi de dinastia, final de la casa d'Austria i principi de la casa de Borbó, i la perduda dels privilegis i autonomia política del regne de Mallorca (i també de la resta dels regnes i principats de la Corona d'Aragó).

Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma

Història de Mallorca: Joana la Boja (Juana la Loca)

Història de Mallorca.

Entre Ferran el Catòlic i Carles I.

Joana la Boja

(Juana la Loca)

Així en castellà la vàrem conèixer i es deia en els llibres durant molt de temps. Però avui en dia és qüestiona la bojeria i molts d'escrits prefereixen encapçalar-los amb "Joana I de Castella" en lloc de "Joana la Boja", tot i que va ser reina nominal de molt més que de Castella, encara que regnàs de forma efectiva molt poc.

Va néixer el novembre de 1479 a Toledo, filla dels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Neta de Joan II de Castella i Isabel de Portugal i Bragança per part de mare; i de Joan II el sense Fe i Joana Enríquez i Fernández de Córdova, per part de pare.

Els Reis Catòlics es varen casar l'any 1469 i el seu matrimoni durà fins la mort d'Isabel, l'any 1504. A més de Joana varen tenir tres filles i un fill més: Maria, Joan, Isabel i Caterina. Ferran va tenir altres fills amb altres dones: Alfons, Alonso i Miquel.

De petita, Joana, era molt guapa, inteligent i no mostrà cap signe de locura. Va estudiar comportament religiós, tot i que de ben prest fou "escéptica religiosa" (no acceptava l'autoritat de l'església catòlica, no anava a missa i no rebia els sagraments). La mare, Isabel la Catòlica volia i procurava que això no és sabés. Va aprendre també, música, dança, castellà, català, francés i llatí.

L'agost de 1496, als 16 anys, els seus pares la prometeren a Felip el Bell i la varen fer partir cap a Flandes en una embarcació d'un grup de 131, amb una tripulaciió de 15.000 homes. La flota sortiria de Laredo i passaria per las terres del nord per a demostrar a l'hostil rei francés l'esplendor de la Corona de Castella.

Joana fou acomiada per la seva mare Isabel i els seus germans i inicià la seva travessia cap la llunyana i desconeguda terra de Flandes. La travessia va tenir alguns contratemps, va obligar a la flota a refugiar-se a l'illa de Portland (Anglaterra), una de les embarcacions que transportava 700 homes i els vestits i alguns efectes personals de la reina Joana es va enfonçar.

Quan la flota va arribar a les terres flamenques la reina Joana no va ser rebuda pel seu promès Felip que es trobava a Alemanya. Va rebre el rebuig dels consellers francofils que preferien més una aliança amb França que amb Castella. Quan, finalment, es trobaren els promesos Joana i Felip (el Bell) s'enamoraren perdudament i passionalment.

Es varen casar el 12 de novembre de 1496 i d'aquest matrimoni nasqueren 6 fills/es:

1 La infanta Elionor. El 1498

2 El príncep Carles. El 1500

3 La infanta Isabel. El 1501

4 El príncep Ferran. El 1503

5 La infanta Maria. El 1505 i

6 La infanta Caterina. El 1507

L'enamorament de Felip va durar relativament poc. El de Joana, tota la vida. Això va provocar, en Joana, una gelosia patològica: sempre vigilant a Felip. Va assistir a una festa al palau de Gant, tot i que tenia el segon embaràs, el del fill Carles que, posteriorment, seria l'emperador Carles I, molt avançat. Aquell mateix dia, 24-02-1500, pariria.

El 1497 fou nomenada princesa d'Asturies (hereua), degut a la mort del seu germà major Joan i passant per davant la seva germana segona Isabel, per que aquesta estava casada amb el rei Manuel I de Portugal i els Reis Catòlics temien la possible unió dels seus regnes sota domini portugués. Amb la mort de la seva germana, Isabel, el 1498, i del fill d'aquesta, Miquel, el 1500, va esdevenir hereva plena de les Corones de Castella i Aragó.

Quan l'any 1503, el seu marit Felip decidí anar a Flandes a resoldre uns assumptes, s'agreujà la seva gelosia i la seva salut mental. Atès que estava embarassada del seu quart fill i que ja era princesa d'Asturies (hereva de les Corones de Castella i Aragó), la seva mare, Isabel la Catòlica, va insistir en que tornàs a Castella, al costat dels seus pares, cosa que va fer deixant els tres fills petits a Brusseles.

Morta Isabel la Catòlica el novembre de 1504 es planteja la successió a Castella: S'acorda el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Catòlic i la pròpia Joana. Felip i Ferran no s'entenien, per la qual cosa Ferran renúncia al poder a Castella i se centre en la Corona d'Aragó.

El setembre de 1506 mor, a Burgos, Felip el Bell, amb gran dolor de la seva esposa Joana. El traslladaren de Burgos a Granada, on l'havien d'enterrar. Viatjaven sempre de nit i Joana no es va separar ni un moment del fèretre, i besava els peus del seu homo mort cada pic que la comitiva s'aturava. per a descansar. A partir d'aquell moment, Joana, es va vestir de negre i ja no va voler canviar-se de roba ni rentar-se. Els rumors sobre l'estat mental de bogeria varen augmentar.

El gener de 1509 el seu pare Ferran el Catòlic la va fer recloure a Tordesillas i inicià una regència a Castella fins la seva mort el 1516.

Joana va restar reclosa (reclusió forçosa) a Tordesillas fins el dia de la seva mort l'abril de 1555, a l'edat de 75 anys, sempre vestida de negre.

A la mort de Ferran el Catòlic, el 1516, Joana fou proclamada hereva de la Corona d'Aragó i successora de son pare en tots els seus títols, però per la seva incapacitat exerciria la regència el seu fill Carles d'Habsburg. Joana no va arribar regnar efectivament mai a la Corona d'Aragó, però era la reina nominal. Mai no va ser declarada incapaç per les Corts Castellanes, ni se li va retirar el títol de reina, tot i que regnava, efectivament, en el seu nom, el seu fill Carles. Mentre Joana va viure, en els documents oficials, havia de figurar en primer lloc el nom de la reina Joana, seguit pel del seu fill Carles.

A Tordesillas estava reclosa al convent de Santa Clara, en les cambres de l'antic palau reial de Pere I de Castella. Tenia, com única companyia la seva filla petita Caterina, fins que aquesta va haver de marxar, el 1525, per a casar-se amb Joan III de Portugal.

Quan el 1520 els Comuners de Castella s'aixecaren contra el rei Carles, alliberaren a la reina Joana i li proposaren que encapçalés el seu moviment, però la reina Joana es va negar.

La reina Joana va tenir conductes desequilibrades en diverses ocasions, producte de la seva gelosia patològica, conseqüent al seu enamorament apassionat, i a la reclusió al palau de Tordesillas on va rebre vexacions i maltractaments per part dels seus vigilants. Però, el que és cert és que va patir dues conspiracions, primer del seu pare Ferran el Catòlic i després del seu fill Carles l'emperador.

Quan moria, Carles ordenà que se li administrassen els sagraments encara que fos necessari baix tortura.

Com el seu espòs Felip, el seu cadàver fou traslladat i enterrat a Granada.

Una persona que hagi llegit des del títol fins aquí es podria demanar que té que veure Joana I de Castella amb la història de Mallorca. Des de la mort del seu pare Ferran el Catòlic, Joana és reina titular del regne de Mallorca, com t'ambé dels de València i Aragó i comtesa de Barcelona, com ja ho era, abans, dels regnes de la Corona de Castella, encara que no ejercí mai com tal (i tampoc no vingué mai a Mallorca), sinó que ho va fer, com regent, el seu fill Carles.

Wiquipedia

Història de Mallorca: De Pere el Cerimoniós a Ferran el Catòlic

Història de Mallorca

Mallorca catalana

De Pere el Cerimoniós fins a Ferran el Catòlic.

Pere el Cerimoniós                 1349-1387

Joan I                                   1387-1396

Martí l'Humà                         1396-1410

(Interregne)                         1410-1412

(Compromís de Caspe)             1412

Ferran I d'Antequera             1412-1416

Alfons V el Magnànim           1416-1458

Joan II                                1458-1479

Ferran II el Catòlic                1479-1516

Els reis Jaume II, Sanç i Jaume III varen ser reis exclusius del regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca, Eivissa, el senyoriu i baronia de Montpelier, els comtats del Rosselló, el Conflent i la Sardenya i el vescomtat de Carladés.

L'any 1343, després d'una lluita exitosa a Mallorca contra el rei de Mallorca Jaume III, el rei Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó va proclamar l'annexió del regne de Mallorca a la confederació catalano-aragonesa. A partir d'aquest moment el regne de Mallorca segueix existint, però els seus reis són els reis de la confederació catalano-aragonesa, que deixaran a la Ciutat de Mallorca un representant seu amb el nom de governador, lloctinent o virei.

Pere el Cerimoniós 1349-1387

Era IV d'Aragó i III de Catalunya. Va ser el primer que no residí a Mallorca.

El nostre regne, les seves gents, incorporat a la confederació catalano-aragonesa, es va veure obligat a ajudar al rei en les seves llargues i nombroses guerres. La primera fou contra l'illa de Sardenya, que s'havia rebel.lat i contra Gènova, rival de Catalunya-Aragó. El rei Pere es va aliar amb Venècia i l'emperador grec. El 1352 vencé als genovesos en el Bòsfor. El 1352 el rei es posà al front d'una gran flota per a intentar dominar completament Sardenya. El 1355 es va negociar. L'Alguer que restà en poder del rei Pere fou poblada de catalans.

Una altra guerra llarga i costosa per als mallorquins fou la sostinguda contra Pere I de Castella (1356-1369).

Amb les guerres de Pere el Cerimoniós començà el deute públic de Mallorca, el qual continuà en augment durant tot el segle i el següent.

Joan I  1387-1396

El 1387 morí a Barcelona Pere el Cerimoniós. El succeí el seu fill Joan I. Aquest que havia estat durament vexat pel seu pare Pere i la seva madrastra Sibil.la de Fortià, quan començà a regnar, eliminà dels seus càrrecs públics els elegits pel seu pare, elegí nous jurats per a Mallorca i condemnà a mort el cavaller Berenguer de Tornamira.

Rebé els sobrenoms "el caçador" i "l'amador de la gentilesa", per les seves aficions a la falconeria i a les belles arts. La seva cort va estar plena de músics i poetes. Va instaurar a Catalunya la festa dels jocs florals.

Durant el seu regnat tingué lloc l'assalt al Call i una matança de jueus.

Pel mes de juliol de 1395 arribà a Sóller, fugint d'una pesta a la península, el rei, la seva germana reina, una filla i una gran cort. La comitiva es va dirigir a Ciutat, passant per Bunyola i Valldemossa. A Ciutat es varen celebrar grans festes, tot i que l'apostament dels cortesans i les exigències dels oficials reials produïren malestar a la població. Els majordoms de gremis que protestaren i els notaris que autoritzaren la protesta foren empresonats. 

Durant quatre mesos la cort residí en el castell de Bellver.

L'any següent, 1396, moria el rei Joan d'una caiguda de cavall, quan tornava d'una caceria 

Martí l'Humà 1396-1410

Joan I morí sense fills i el succeí el seu germà Martí, anomenat l'Humà.

Era un rei tranquil, religiós, molt donat a les lletres i a les belles arts, eloqüent i erudit.

Tingué per conseller Sant Vicenç Ferrer i per secretari En Bernat Metge.

No se sap que vingués mai a Mallorca. Morí el 1410 sense successor: el seu fill Martí, rei de Sicília, havia mort un any abans.

Interregne 1410-1412

Durant aquests dos anys no hi va haver rei. 

El compromís de Casp  1412

Quan arribà a Mallorca la noticia de la mort del rei Martí, les autoritats es comprometeren, amb jurament, a acceptar el rei que sortís legítimament elegit.

Els tres pretendents, el duc de Gaudia, el comte d'Urgell i Ferran d'Antequera, feren arribar les seves aspiracions a l'Illa.

Els tres representants mallorquins, Berenguer de Tagamanent, Arnau des Mur i Jaume Albertí, enviats pel Gran i General Consell, per intervenir en la designació del nou rei, foren exclosos de les negociacions pel Parlament d'Aragó que s'arrogà una arbitraria superioritat damunt els altres estats confederats.

Va ser elegit Ferran d'Antequera.

Mallorca va acceptar la decisió.

Alguns descontents tractaren de fugir cap a Catalunya pel port de Sóller endunt-se documents contraris a la elecció de Ferran d'Antequera, però foren detinguts per ordre del Governador. 

Ferran I d'Antequera 1412-1416

Regnà sols durant quatre anys i no vingué mai a Mallorca. Morí el 1416.

Alfons V el Magnànim 1416-1458

El fill de Ferran I, el rei Alfons V va decidir acabar amb les constants sublevacions de Sardenya. Per això va reunir un nombrós estol de vaixells. Pel maig de 1420 arribà a Mallorca, on hi va romandre 15 dies. Es proveí de queviures i homes. En arribar a Sardenya s'esvaí tota la resistència. 

Mentre feia la guerra a Córcega fou cridat per la reina Joana de Nàpols que li va demanar ajut contra Lluís d'Anjou de França, prometent-li adoptar-lo com fill i hereu. Alfons V vencé en Lluís d'Anjou, fou declarat hereu de Nàpols i adquirí gran preponderància a Italia.

Les enveges dels italians feren canviar la idea a la reina Joana, que el deshereta i li feu la guerra, posant-lo en situació apurada. A Mallorca arribaren notícies d'aquesta situació i les transmateren a la reina Maria, la qual envià una esquadra que el salvaren d'aquella situació (1423).

El rei visità Mallorca per segona vegada el 1432, quan es dirigia a Tunis.

Morta la reina Joana de Nàpols, el rei Alfons, unit al rei de Navarra, intentà, altre vegada, conquistar Nàpols, però els dos reis foren vençuts, i empresonats, a la batalla naval de Ponça (1435).

Una vegada rescatat continuà la lluita. Mallorca li aportà quatre galeres, 1300 homes i un donatiu de 3000 lliures. El 26 de febrer de 1443 el rei Alfons entrà triunfant a Nàpols. Això fou celebrat a Mallorca amb tres dies de festa. Els dominis d'Alfons s'estengueren a Aragó, València, Catalunya, Balears, Sardenya, Sicília, Malta, Nàpols i els viregnats d'Albania i Esclavonia.

Residí molt de temps a Italia. Mentre tant la reina Maria exercí el càrrec de Lloctinent General en els regnes d'Aragó, València i Mallorca i el principat de Catalunya. 

Durant aquest regnat tingué lloc a Mallorca l'alçament de la part forana contra la Ciutat. 

Alguns mallorquins ocuparen càrrecs importants en la cort del rei Alfons. D'altres lluitaren al seu costat. D'altres feren quantioses donacions. Entre ells destaca Salvador Estelrich que morí en defensa del rei.

Pere Descatllar havia prestat 7500 florins d'or, i rebé, a canvi, la jurisdicció i els delmes i drets reials de la vila de Llucmajor, concessió que fou molt contestada pel procurador reial, els jurats del regne i els habitants de Llucmajor.

En morir el rei Alfons (1458) deixà hereu del regne de Nàpols al seu fill natural Ferran i dels altres estats al seu germà Joan (JOAN II).

Joan II 1458-1479

Era rei de Navarra pel seu primer matrimoni amb la reina Blanca de Navarra, del que nasqué el príncep Carles de Viana.

Del segon matrimoni amb la castellana Joana Enríquez nasqué Ferran que, més tard, l'anomenarien "el Catòlic".

El príncep Carles, a qui sa mare, al morir, li havia llegat el regne de Navarra, per tal motiu, entrà en guerra contra el seu pare Joan. Fou vinçut i es refugià a Nàpols i a Sicilia. Més tard, cridat pel seu pare, vingué a Mallorca, on, els mallorquins, li mostraren afecte i adhesió. Durant els 7 mesos d'estancia a Mallorca residí al Palau de l'Almudaina.

El príncep que havia acudit a Catalunya per a reconciliar-se amb el seu pare Joan, acabà per ser empresonat. Aquest fet provocà una protesta general. El Gran i General Consell deliberà si enviar al rey un missatge de desaprovació. Finalment no l'envià.

Una vegada mort el príncep (1462) Catalunya declarà obertament la guerra al rei i la reina i els consellers catalans enviaren als seus "germans" mallorquins una exposició dels fets i demanant la seva col.laboració. La reacció dels consellers de Mallorca fou moderada, tractant de contentar els catalans i al rei, oferint-se com intermediaris. 

Aquesta situació ambigua no va durar molt de temps. El rei demanà a Mallorca lleves de gent i donatius per a la guerra. S'aturà el tràfic mercantil entre els dos països, començaren les hostilitats i foren confiscats els béns i censals dels catalans. Mallorca es preparà per a la guerra. 

Pel maig de 1463 Menorca s'alçà a favor dels catalans. De Mallorca s'organitzà una expedició cap a Ciutadella. Però de Catalunya també acudiren reforços a Maó i Ciutadella fou assetjada. Es produí un petit combat al nort de l'illa entre catalans i mallorquins. Aquest fou favorable als mallorquins, la qual cosa implicava l'alçament del setge a Ciutadella, encara que l'illa continuà ocupada per mallorquins (Ciutadella) i catalans (Maó).

L'any 1464 Mallorca tornà enviar a Ciutadella més de 100 homes i una galiota per a neutralitzar el bloqueig de que era objecte pels catalans.

Alguns cavallers mallorquins lluitaren a Catalunya. 

L'any 1466 l'illa es veia amenaçada per l'esquadra catalana que anava a auxiliar Maó.

L'any 1468 la Universitat es comprometé a dotar l'armada mallorquina que havia d'assetjar Barcelona. I l'any següent una nova que sortia a l'encontre de la catalana a Maó i Marsella.

Fins i tot, després de la capitulació de Barcelona, Mallorca entregà al rei 10.000 lliures per a recobrar Perpinyà del poder dels francesos.

Aquesta guerra de 10 anys entre "germans" costà a Mallorca 162.000 lliures i incrementà el ja considerable deute públic. 

Ferran el Catòlic 1479-1516

Ferran, nascut del segon matrimoni de Joan II, es va casar amb Isabel, hereva dels regnes castellans. Ambdós són coneguts com els Reis Catòlics. 

Els estats de Castella i de la confederació catalano-aragonesa continuaren independents.

Quan morí la reina Isabel, Ferran pretengué continuar com regent dels regnes de Castella, però vistes les escases simpaties dels castellans, desistí, es deslligà de Castella i tornà als seus estats.

Tant Ferran com Isabel eren castellans, tant per ascendència com per llengua, per la qual cosa varen voler que Castella tengués una certa preminència entre els seus regnes. Ferran mai visità Mallorca. 

Nombrosos cavallers mallorquins participaren en la campanya contra el regne de Granada, i a Mallorca es celebrà, amb festes, la victòria.

La conquista va culminar el 1492. Aquest mateix any Cristòfor Colom va descubrir América.

Gonçal Fernández de Córdova feu escala a Mallorca dues vegades de passada cap a les campanyes de Nàpols. En les dues ocasions prengueren part mallorquins.

Igualment, nombrosos cavallers mallorquins acompanyaren al rei en la seva expedició a Nàpols l'any 1506.

El rei Ferran emprengué la conquista de les ciutats del nord d'Àfrica Orà, Bugia i Tripolí que eren base d'operacions dels pirates. Mallorca col.laborà, de manera especial, en la de Bugia. L'any 1515 el pirata Barbarrosa atacà Bugia s'apoderà d'un dels forts que la defensaven i assetjà l'altre. El rei manà el Lloctinent de Mallorca Miquel Gurrea que corregués a auxiliar-la. L'expedició mallorquina, ben pertrexada, aconseguí que Barbarrossa abandonàs el baluard pres i aixecàs el setge de l'altra i fugís, deixant la seva artilleria en poder dels mallorquins. 

Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma.

Història de Mallorca: Els reis Jaume II, Sanç i Jaume III

Història de Mallorca

Mallorca catalana

Els reis Jaume II, Sanç i Jaume III

Recorda:

Jaume I.  1229-1276

Jaume II  1276-1311

Sanç         1311-1324

Jaume III 1324-1349.

Recorda també el testament del rei En Jaume I el Conqueridor: Disposa:

que el seu fill Pere I el Gran heretaria els regnes d'Aragó i València i el Comtat de Barcelona.

I que el seu fill Jaume II heretaria el regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, el senyoriu i baronia de Montpelier, els comtats del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya i el vescomtat de Carladés.

Jaume II  1276-1311

L'any 1276 va ser coronat a la ciutat de Mallorca i confirmà els privilegis i llibertats concedits pel seu pare als illencs.

I estableix la capitalitat a Perpinyà, repartint les estades entre el palau de Perpinyà (que ell féu construir) i el palau de l'Almudaina de Mallorca.

L'any 1278 Pere I el Gran d'Aragó estava en pugna amb el rei de França. Jaume II de Mallorca feu una aliança amb França, cosa que va indignar al seu germà Pere, que esperava que el regne de Mallorca es decantàs per Catalunya. Aquesta crisi es va resoldre amb el pacte d'Infeudació signat pels dos germans: l'any 1279 el rei de Mallorca Jaume II es declara feudatari del seu germà el rei d'Aragó, Pere el Gran. Reunits a Perpinyà, Jaume II va signar un conveni pel qual els reis de Mallorca, perpetuament, retrien homenatge als reis d'Aragó.

Alfons el Liberal conquesta Mallorca

L'any 1285 Alfons el Liberal, fill de Pere el Gran, per ordre d'aquest, s'apoderà de Mallorca sense necessitar l'us de les armes. 

Cabrit i Bassa

A aquesta conquesta, els mallorquins, no varen oposar resistència, excepte el castell d'Alaró que restà fidel al monarca mallorquí, destacant-se, en la defensa, en Guillem Cabrit i en Guillem Bassa. Se conta, com anècdota (tràgica) que el rei Alfons es va dirigir a la gent del castell comminant-los a rendir-se, a la qual cosa Cabrit li va demanar:

- Qui ho mana? I el rei li contestà:

- El rei Alfons. I Cabrit li respongué: 

- Jo no conec més rei que el de Mallorca i aquí anfós és un peix que ens agrada menjar a tots els mallorquins. I el rei li contestà: 

- Qui s'atreveix a contestar-me això?

A la qual cosa Cabrit li respongué:

- En Cabrit i en Bassa. El rei li digué: 

- Idò noltros, en els cabrits, ens els menjam torrats a unes esgrelles. Quan es va retre el castell apressaren a Cabrit i en Bassa i moriren cremats en unes esgrelles. Foren soterrats a la Seu i reberen culte com sants de l'església mallorquina fins que el 1635 el bisbe Juan de Santander el prohibí. I el 1776 el bisbe Juan Díaz de la Guerra feu retirar les seves imatges. 

Alfons el Liberal conquesta Menorca

El 1287 parteix de Salou, en direcció a Menorca. Va fer escala a Mallorca. Passà una tempesta que dispersà la flota. Finalment aconseguí desembarcar a la illeta dels conills, ara dita "del rei", en el port de Maó. Els menorquins havien rebut reforços del nord d'Àfrica i es bateren amb gran valentia. Finalment foren vençuts en una gran batalla ocorreguda el día de Sant Antoni (17 de gener) i es refugiaren al castell de santa Àgueda, al centre de l'illa. Finalment es raté també aquest castell. L'Almoreixerif va obtenir del rei Alfons una nau per a dirigir-se a Barbaria amb 200 familiars i servents. Tots els altres musulmans foren venuts com esclaus i l'illa fou poblada per catalans. 

A la mort d'Alfons el Liberal el va succeir el seu fill Jaume II d'Aragó. 

El Papa Bonifaci VIII convocà representants dels reis de França, Nàpols i Aragó per aconseguir pau a Europa. Es signà el tractat d'Agnani en virtud del qual aquests reis renunciaven a les seves conquestes.

Com conseqüència el rei Jaume II d'Aragó va tornar Mallorca al rei Jaume II de Mallorca, però retenint-ne el feu.

Quan Jaume II recobrà el domini de Mallorca hi tornà i hi va viure bastants d'anys fins a la seva mort. Es va dedicar a l'organització de l'administració atenent al benestar dels ciutadans. Va ser una época de bonança per a l'illa.

Igualment reactivà les obres del palau reial de Perpinyà i la reconstrucció de l'Almudaina de la ciutat de Mallorca i va emprendre les del castell de Bellver i petits palaus reials a Valldemossa, Sineu i Manacor. 

Morí a la Ciutat de Mallorca el 29 de maig de 1311. Està enterrat a la Seu de Palma. 

El rei Sanç 1311-1324

El successor del rei Jaume II va ser el seu fill segon, Sanç, ja que el primogènit Jaume havia renunciat als seus drets a la corona i havia ingressat a l'orde franciscana.

Sanç va ser encara més pacífic que el seu pare Jaume II i va procurar mantenir bones relacions amb els seus veïnats Aragó i França.

Cercant millorança per a la malaltia d'ofegó que patia va passar llargues temporades al palau de Valldemossa i a una casa al cim del puig del Teix.

El seu regnat va ser breu. Morí a Cerdanya l'any 1324. Està enterrat a Perpinyà.

Jaume III 1324-1349 

El rei Sanç morí sense fills i el va succeir en el trono de Mallorca Jaume III que era fill del seu germà Ferran. Jaume III va ser nodrit a la cort del seu oncle Sanç. Quan aquest morí Jaume III sols tenia 9 anys per la qual cosa es va designar tutor el seu oncle Felip.

El rei d'Aragó, Jaume el Just va envair Perpinyà. El Papa va defensar els drets de Jaume III i disuadí el rei d'Aragó.

El gener de 1332 el rei Jaume III es trobava a Mallorca i confirmava als illencs les franqueses concedides pels seus antecessors. 

El 1336 es va casar amb Constanza, germana del rei d'Aragó Pere el Cerimoniós que era net de Jaume el Just. 

Les lleis palatines

Regulaven la vida al palau reial. Varen ser escrites i promulgades a Mallorca l'any 1337 pel rei Jaume III. Estaven dividides en vuit parts i aquestes en capítols. Varen ser plagiades per Pere el Cerimoniós en les "Ordinacions" de la casa reial d'Aragó.

Relacions entre Jaume III de Mallorca i Pere el Cerimoniós d'Aragó

Varen ser tenses. Pere obrí un procés contra Jaume tot i que aquest no es presentava a les citacions.

Estant malalts Constança i Pere el Cerimoniós, aquest va encarregar al seu germà, l'infant Jaume, que anàs a visitar a Constança i la dugués al palau del rei d'Aragó. Cosa que es va fer i va indignar a Jaume III. 

Pere el Cerimoniós s'apodera de Mallorca

Després d'aquests episodis violents el dos reis es prepararen per a la guerra. 

El rei d'Aragó promulgà a Barcelona la sentència del procés per la qual el rei de Mallorca quedava privat dels seus estats. 

D'un estol de 116 vaixells va desembarcar a Paguera un nombrós exèrcit comendat pel rei Pere.

Després d'una inicial resistència les tropes de Pere varen vèncer i les tropes mallorquines es varen dispersar. 

Pere entrà a la Ciutat de Mallorca i va proclamar l'annexió del regne de Mallorca a la corona d'Aragó (1343). Jaume III va abandonar l'illa.

Menorca i Eivissa varen ser ocupades poc després.

Entre 1343 i 1349 hi va haver una forta repressió contra els partidaris de Jaume III. Uns foren condemnats a mort, altres desterrats. 

La lluita al Rosselló 

El rei d'Aragó, sense escoltar les exhortacions a la pau que li feia el Papa, va envair el Rosselló i s'apoderà de bona part d'aquell territori i va continuar el procés contra Jaume III, acusant-lo d'haver volgut assassinar-lo.

El dia 15 de juliol de 1344 el rei de Mallorca s'agenollava davant el d'Aragó i li besà la mà. Aquesta humiliació no li serví de res: Pere li comunicà que havia de renunciar al seu regne.

Jaume III es refugià a Montpellier, el seu darrer domini, que va vendre al rei de França. Amb el producte de la venta i la dot aportada per la seva nova esposa Violant començà a fer els preparatius per a recuperar el seu regne. 

La batalla de Llucmajor

Pere el Cerimoniós havia deixat, com governador de Mallorca, a Gilabert de Centelles i havia tornat a Barcelona. 

Pel mes d'octubre de 1349 el rei Jaume III arribà a les costes de la badia de Pollença amb un exèrcit de mercenaris de 300 homes a cavall i 700 a peu. Desembarcaren, venceren una débil resistència i es dirigiren a Muro i d'aquí a Inca, Sineu i Porreres. 

Havien arribat a Ciutat els reforços demanats pel governador Gilabert de Centelles, reforços capitanejats per Rimbau de Corbera. Les tropes del governador es juntaren amb les de Rimbau i sortiren a l'encontre de les tropes de Jaume III. Aquest, dirigint-se de Porreres a Ciutat havia sortit ja de Llucmajor quan es topà amb les tropes enemigues. A primeres hores del 25 d'octubre s'inicià el combat. Passat el migdia la batalla seguia indecisa. Jaume III fou descobert per un grup de almogavers de l'exèrcit contrari. El feren caure del cavall, li enfonçaren les espases al cos i li tallaren el cap (el rei d'Aragó havia demanat que no el fessin presoner, sinó que el matassin). A la mort del rei seguí la desbandada del seu exèrcit. El cadàver del rei Jaume III fou portat a enterrar a la Seu de València. L'any 1905 fou traslladat a la de Mallorca. 

Epíleg: 

El fill de Jaume III es conegut com Jaume IV de Mallorca tot i que no va regnar mai. Caigué presoner a la batalla de Llucmajor quan sols tenia 14 anys. El rei d'Aragó el retingué presoner al castell de Xàtiva i al castell Nou de Barcelona, en unes condicions inhumanes. El tancaven, durant les nits, dins una gàbia de ferro. 

Tanta crueltat mogué a compassió a alguns oficials del castell que, la nit de l'1 al 2 de maig de 1362 li obriren la gàbia i l'ajudaren a fugir. Fugí cap a Nàpols, posteriorment cap a França on prengué part en la guerra contra Aragó. Altre vegada presoner fou rescatat pel rei de França. Mai perdé l'esperança de recuperar el seu regne de Mallorca. No ho aconseguí. Morí a Soria. 

La seva germana Isabel, que l'havia acompanyat en la campanya, heretà el títol de reina de Mallorca, títol que feu valer tota la vida, esperant recuperar el regne de Mallorca. Però tampoc no ho aconseguí.

Varis autors: Història de Mallorca. Tom I. Ed. Moll. Palma

Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma

Costa de les germanetes

dues de les germanetes, jugant a la corda a la "seva costa", amb l'ajut del seu germà petit

Costa de les germanetes

El meu carrer, en costa, ha recuperat el seu antic nom: "Costa de les germanetes", nom que mai hauria d’haver canviat, encara que mai el va tenir de manera oficial fins avui, dissabte, febrer 6, 2010 (com tots els canvis de nom o canvis de símbols o substitució d'estàtues o ponts es fa a la matinada d'un dels dos dies del cap de setmana). Des de 1974 fins avui s'ha anomenat "Carrer de Josep Alemany i Vich", un antic membre de "la división azul" que va anar a combatre el comunisme a la mateixa Rússia.

Com deia, a banda de les grans molesties que suposa el canvi de nom d'un carrer (s'han de canviar el DNI, el carnet de conduir, el registre civil de naixement dels fills, ... tots els carnets de tot el que correspongui , les Escriptures i Registres de Propietat, comptes bancaris qui els posseeixi, títols universitaris, expedients acadèmics, professionals, informatius, disciplinaris i, si és el cas, civils i penals... -em sembla que hi ha una llei segons la qual l'Ajuntament que acorda el canvi de nom d'un carrer ha d'indemnitzar amb 400 euros a tots els residents del mateix, perquè pugui fer front a les despeses que això suposa, encara que aquesta quantitat no és suficient ni per a començar-), m'agrada el canvi de nom perquè em recorda i reviu la meva infantesa, quan a "la costa de les germanetes" no hi havia cases i la mateixa costa era, en realitat una petita lloma on jugàvem tots els nins de Palma que vivíem relativament a prop (alguns a més d'un Qm) d'aquí, i molt especialment, tres germanes que hi jugaven sempre, i gairebé sempre a la corda, i que ens exigien, als nins, una contraprestació per deixar-nos la costa expedita per poder jugar a futbol. Era divertit això de jugar a futbol en pendent : Tots volíem atacar la porteria, dues grans pedres, de baix, que estava just al costat d'"una Gallera" de la qual sortia una pudor a claveguera gallinàcia, que va donar nom a la barriada: "bons aires".

Al fons d'aquesta porteria estava "Sa Riera" (en alguna ocasió vam haver de baixar-hi a recollir la pilota i, aleshores, "Sa Riera", portava aigua, un poc més d'un pam), a la seva esquerra hi havia l’hospici dels pobres i ancians i "Ses Quatre Campanes", amb els seus bancs circulars, lloc on descansaven i aprofitaven per acomiadar-se dels seus pares els fills que els acompanyaven a l'esmentat hospici d'avis. A la seva dreta hi havia l’hospital psiquiàtric (aleshores, manicomi) i una mica més a la dreta el cementiri de Palma. De vegades passava per allà un home gran, que ja havia estat hoste dels dos primers, que es parava a parlar amb nosaltres, interrompent el partit (cosa que molestava bastant a Enric que li deia: "Si vols jugar posa't amb l'altre equip, però no ens paris el partit, home!" Sempre ens deia: "Dels dos primers llocs es surt, del tercer, no". D'acord amb el molt de temps que ha passat sense que l'hagi tornat a veure i per l'edat que tenia fa 50 anys, m'imagino que ha de ser hoste del tercer i no pot sortir a explicar-ho.

Nosaltres, que vivíem a "Sa Plaça Rodona" o "Sa Plaça de ses Columnes" sempre anàvem a jugar a futbol a "Sa Fàbrica Miret" (un solar tancat del carrer Aragó al qual s’hi accedia saltant una paret. Els més petits ho feien travessant un petit forat practicat en la mateixa), a "Sa Riera" (una esplanada que estava al costat del Club militar "Es Fortí" i a la qual s'accedia travessant sa riera caminant sobre unes grans pedres posades estratègicament en línia recta transversal a la llera) que, per cert, estava molt a prop del tercer lloc de joc: "Sa costa de ses germanetes" que, com el seu nom indica estava en costa, però que no implicava ni saltar altes parets ni travessar perillosament la Riera. A més tenia l'al·licient de que allà trobariem, jugant, a les tres germanes, amb qui hauríem de negociar el cessament del lloc.

A mitja tarda, sense parar de jugar, jo donava bon compte d'un petit berenar que em preparava la meva mare. Un dia el berenar era "un garrotin" (petita barreta de pa molt prima, gairebé com una salsitxa de Frankfurt) de "pamboli amb pernil". Per educació, els vaig dir als meus companys: "gustau?" (Al que habitualment contestaven: "No, gràcies") i Enric va contestar: "si, passa-me'l", va agafar el “garrotín” i el se va ficar a la boca, per un extrem, fins a, arribant a l'esòfag, embocar-lo completament, com si fos una serp que s'empassa el seu aliment sense mastegar. Em vaig quedar bocabadat... i sense berenar.

Un altre dia, en un descans del partit, els vaig dir a les germanes que volia dir un secret de cada una, però per separat, per la qual cosa entraríem en la gallera i els diria el secret. Vaig entrar primer amb la major (era un any o dos més gran que jo) i li vaig dir: "Quan sigui gran em casaré amb tu". Va sortir fent grans escarafalls i les seves germanes, curioses, li preguntaven: "¿Què t'ha dit?" Al que ella ruboritzada els deia "no us ho puc dir, és un secret". A continuació vaig entrar amb la segona que havia de ser gairebé de la meva edat i li vaig dir "Un dia et donaré un petó". Va sortir entre seriosa i somrient. Finalment vaig entrar amb la tercera, que havia de ser uns tres o quatre anys més jove que jo. No li vaig dir res, li vaig donar un petó a la galta dreta. Va sortir com escandalitzada, fent grans escarafalls com la major, dient-les, sense guardar el secret: "Sabeu que ha fet? M'ha fet un petó ". Els secrets anunciats mai es van complir, el practicat mai va ser un secret.

Aquest matí, en llevar-me i sortir al carrer a comprar els diaris (gairebé tots parlen de les detencions de membres d'UM, la destitució dels seus membres en els governs de les Illes Balears, Mallorca i Palma, amb el que el govern es queda en minoria i l’astut PP - José Ramón Bauzá i M ª Dolores de Cospedal- insten a pescar en aigua tèrbola com aus carronyeres que es troben sobre la peça encara viva però molt afeblida, sense importar que ells siguin, com a col·lectiu, tant o més especuladors que la pròpia UM), he vist el canvi de nom i he recordat tot això. He agraït a l'Ajuntament d’Aina Calvo la reposició del nom autòcton encara que, en el seu temps (i ara), nosaltres utilitzàvem l'article salat en comptes de l'estàndard: "ses germanetes". Agraïment que no l'exonera de pagar-me els 400 euros per les despeses ocasionades.

.