dimecres, 9 de desembre del 2009

Tema 3:Psicologia: La Personalitat (2)



Parlem de psicologia (11)
- La Personalitat (2)
Tema 3: La Personalitat
Resum
Definició i accepcions
Factors de la personalitat
Tipologies
Psicoanàlisi clàssic
Teories neofreudianes o culturalistes
Teories Humanistes
Teories psicomètriques
Teories de l’aprenentatge
BIBLIOGRAFIA

TEORIES NEOFREUDANES O CULTURALISTES:
Karen Horney i Erich Fromm.

Karen Horney:
- Desplaça el conflicte de Freud (Jo, Allò, Super Jo): La batalla decisiva de la que surgeix la personalitat és juga entre l'individu com a totalitat i el medi ambient.
- El desenvolupament de l'individu serà el que sigui el medi ambient en el que es desenvolupa: Ambientalisme.
- Conseqüentment a aquest ambientalisme, rebutja les fases de desenvolupament de la personalitat de Freud. No hi ha res fixe ni universal, no hi ha res determinat per la biologia o els instints a l'home: tota conducta humana es determinada exclusivament per l'experiència de l'individu.

Erich Fromm:
- Coincideix amb Horney ja que ambdós són ambientalistes i rebutgen lo fix, biològic i instintiu. Ambdós situen el conflicte fora de l'individu: Entre l'individu i l'ambient.
- Difereix en que mentre la primera es bassa en la seva experiència clínica, aquest utilitza l'especulació filosòfica.
- Defensa com aspecte bàsic de la personalitat la dimensió ètica i personal.
- "El que defineix a l'home no són els aspectes instintius, sinò lo religiòs, lo ètic, la llibertat, l'amor, la justicia, etc".
- El punt dèbil d'aquesta teoria és la carència de proves empíriques que poden avalar les seves afirmacions.

GESTALTISTES / HUMANISTES:
Goldstein i Maslow

Teoria organísmica de Goldstein (1878-1965)
Neuropsiquiatra nascut a Kattowitz (Alemania) i mort a New York.
- Elabora la seva teoria de la personalitat a partir dels seus estudis fets sobre ferits de guerra amb lesions cerebrals.
- L'organisme normal és estructurat, però també és flexible i conseqüentment, capaç d'adequar la seva conducta a les necessitats de l'ambient (teoria de l'adequació).
- La conducta es compren a partir d'aquesta idea d'estructura que també significa unitat, que es reflecteix en la unitat de metes que es proposa l'organisme. Aquesta unitat de metes és l'autorealització:
- L'organisme està motivat per un impuls fonamental (l'autorealització) i no per una sèrie d'impulsos diferenciats.
- L'autorrealització consisteix en l'esforç constant de l'home per a realitzar les seves potencialitats.
- Aquestes potencialitats són, en part, hereditàries, però Goldstein situa l'organisme al seu medi ambient i creu que l'organisme ben organitzat sap triar l'ambient favorable per a la seva autorrealització o que és capaç de modificar-lo si li és desfavorable.

Teoria de l'autorrealització de Maslow:
- El punt central de Maslow és bàsicament el mateix que el de Goldstein: L'Autorrealització.
- No obstant això, Maslow denuncia una actitud molt comú a la psicologia clínica que consisteix en: Centrar-se en l'estudi de lo anormal i insistir en els aspectes negatius i desintegradors de la personalitat.
- Maslow es centra en l'estudi de persones sanes i emocionalment sense problemes.
- L'home és bo per naturalesa i tendeix a la seva autorrealització personal.
- La tendència humana bona, de forma innata, és dèbil i es veu vençuda amb prou freqüència per les pressions socials i ambientals.
- Les tendències antisocials de l'home són adquirides i mai inherents al propi home.
- La conducta agressiva sorgeix sols quan s’impedeix la satisfacció de les tendències innates, quan se les frustra.
- L'autorealització personal de l'home és una finalitat (i no una meta sovint aconseguida) a la que tendeix l'home i per a la que lluita.
- Un dels aspectes més coneguts de Maslow és el seu sistema de necessitats innates de l'home:
1) Fisiològiques.
2) De seguretat.
3) D'estimació, amor i pertenència al grup.
4) D'estima (valoració).
5) d'Autorrealització.
6) De conèixer.
7) Estètiques.

Teories Psicomètriques de la Personalitat:
Angoixa que produeix a molts de psicòlegs les teories més o menys clíniques que es basen en persones anormals i, sobre tot, per que tenen en consideració tècniques qualitatives.
Per aquesta raó s'han creat tècniques que possibiliten teories de la personalitat més objectives i quantitatives: Tècniques psicomètriques.
La personalitat és la resultant d'una sèrie de trets o factors i de les seves complexes relacions.
Permet una tècnica estadística denominada anàlisi factorial.

Teories psicomètriques:
- Teoria dels trets d'Allport
- 16 PF de Cattell
- Teoria factorial d'Eysenc

Allport:
- Distingeix entre: trets comuns (comparables) i disposicions personals.
- Trets comuns en funció dels valors elegits: Teòric, Econòmic, Estètic, Social, Polític, Religiós.
- Distingeix entre: - Tret cardinal (únic), Trets centrals i Trets secundaris.
- Tret cardinal (únic): És tan dominant que influeix en tots els aspectes i atributs de la persona:
Jack Lemmon en el film "Tribut": Sempre graciós:
Quan es romp el seu matrimoni.
Quan ell ha de morir.
L'Avar de Molière.
La galenteria de Casanova.
La intriga del Príncep a Maquiavelo.
- Trets centrals: Conjunt de tendències característiques que utilitzam per a descriure a una persona determinada.
- Trets secundaris: Els mostram de tant en quant, però que no són suficientment forts com per a ser considerats com a parts característriques de la nostra personalitat ja que apareixen sols en situacions esporàdiques.
- "La Personalitat és l'organització dinàmica dels trets d'una persona que determinen com es comportarà".
- "El Caràcter és un concepte ètic; és el judici sobre la personalitat d'una persona".
- "El Temperament és el conjunt d'aspectes biològics del comportament del subjecte. Presenta pocs canvis al llarg del desenvolupament".

Eysenck Personality Inventory
Incloure aquí la figura



16 PF de Cattell
Cattell estructura l’estudi de la personalitat en 16 factors bipolars primaris de personalitat, dels que se’n poden extreure altres 4 de secundaris.
A) Reservat – Obert
B) Intel·ligència baixa – Intel·ligència alta
C) Emocionalment inestable – E. estable
E) Sumis – Dominant
F) Seriós i pensatiu – Confiat i entusiasta
G) Passa de normes – Escrupolós
H) Tímid – Atrevit
I) Sensibilitat dura – Sensibilitat blana
L) Confiat – Susceptible
M) Pràctic – Imaginatiu
N) Senzill – Astut
O) Segur de sí mateix – Aprensiu (insegur)
Q1) Conservador – Lliberal
Q2) Adhesió al grup – Independent
Q3) Passa regles socials – Escrupolós social
Q4) Relaxat i tranquil – Frustrat i estressat
Combinant les puntuacions d’aquests 16 factors n’obté altres quatre secundaris:
17) QI) Introvertit – Extravertit
18) QII) Equilibrat – Ansiós
19) QIII) Inestable – Estable
20) QIV) Dependent – Independent.

Teories de l'aprenentatge:
Es basen en la suposició de que la personalitat és apresa. I conseqüentment defensen que els principis de l'aprenentatge expliquen la personalitat:
- Dollar i Miller
- Bandura i Walters

Dollar i Miller:
- Es basen en quatre conceptes fonamentals: Impulsos. Respostes. Indicis. Reforços.
1) L'impuls és bàsic a tot aprenentatge per que pitja al subjecte a actuar.
2) Les respostes són provocades per estímuls o indicis d’estímuls suficientment forts per a poder actuar com impulsos i provocar la resposta corresponent.
3) Els indicis indiquen que hi ha estímuls no evidents.
4) Reforç: quan la resposta va seguida d'un reforç la tendència a que la resposta es repeteixi s'incrementa.
- Per a comprendre la personalitat és necessari comprendre els impulsos secundaris o motius apresos. Uns dels més importants d'aquest tipus de motius apresos són la por o l'ansietat.
- Molts de casos de conducta anormal s'expliquen per aquest mecanisme: La constant rentada de mans, pròpia d'una neurosi obsessiva-compulsiva redueix l'ansietat. Les fòbies també s'expliquen per aquest mecanisme.
- La personalitat consisteix en hàbits de resposta que han estat apresos per que són reductors d'impulsos.

Bandura i Walters (Teoria de l'aprenentatge social):
- "La imitació social és una forma important en l'aprenentatge de nous hàbits i en l'eliminació dels antics".
- És un aprenentatge a través de l'observació de la conducta dels altres ("di lorito").

BIBLIOGRAFIA
SAHAKIAN, William: “Història de los sistemas de la Psicologia”. Ed. Tecnos. Madrid, 1982.
BARRIGA, S.: "Psicologia General". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.
CAPARROS, Antonio: “Historia de la Psicología”. Ed. CEAC. Barcelona, 1980.
GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.
PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994
Enciclopèdia pràctica de Psicologia. Ed. Orbis. Barcelona, 1985. Volum 1. Tema 7: La personalitat.
Descubrir la Psicologia. Cuadernos sobre el comportamiento humano. Ed. Folio. Barcelona, 1994. Quadern 4: 7) Conciencia. 8) La Personalidad

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Desembre de 2009

diumenge, 29 de novembre del 2009

Tema 3: Psicologia: La Personalitat



Parlem de psicologia (10)

Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat



- La Personalitat

Tema 3: La Personalitat
Resum
Definició i accepcions
Factors de la personalitat
Tipologies
Psicoanàlisi clàssic
Teories neofreudianes o culturalistes
Teories Humanistes
Teories psicomètriques
Teories de l’aprenentatge
BIBLIOGRAFIA

La Personalitat. Resum:
- Dificultat de definir-la/Etimologia/Definició
- Altres definicions de la personalitat
- Accepcions
- Aspectes o factors que incideixen sobre la personalitat:
Intel·ligència (aspectes intel·lectuals o cognitius de la personalitat)
Caràcter (aspectes volitius i impulsius de la personalitat)
Temperament (aspectes emocionals o afectius de la personalitat)
Constitució (aspectes físics o somàtics de la personalitat).

-Tipologies:
- Platò
- Empédocles / Hipòcrates / Galeno
- Gall / Lombroso / Viola / Sigaud
- Corman / Pavlov / Leon Bourdel
- Teoria dels temperaments d'Heymans-Le Senne
- Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon
- Teories psicoanalítiques:
- Psicoanàlisi clàssic de Freud.
- Teoria analítica de Jung.
- Psicologia individual d'Adler
- Teories neofreudianes o culturalistes: Karen Horney / Erich Fromm
- Teories Humanístiques:
- Teoria organísmica de Goldstein
- Teoria de l'autorealització de Maslow
- Teories Psicométriques de la personalitat:
- Eysenc (neuroticisme-extroversió)
- Cattell: 16 PF
- Allport: Teoria dels trets de personalitat
- Teories de l'aprenentage:
......Dollar i Miller
......Bandura i Walters

Personalitat:

1) Definició:

- Dificultat de definir-la: como conseqüència de ser un terme molt utilitzat en
moltes acepcions del llenguatge comú: "Té molta personalitat". "Té problemes de personalitat". "Té una personalitat molt forta", ...

- Etimològicament: Persona: Prosopon: màscara o careta d'actor (algú que representa un paper a una comedia, obra de teatre o tragèdia).

(Parèntesi: A "Didacta": Mitologia grega. Poesia. Poesia lírica. Teatre)

Definició: Personalitat

"Forma de ser i d'actuar de cada un,
que inclou l'aspecte físic, l'aspecte psíquic i l'aspecte social,
i que depèn, en part, de l'hernecia rebuda per cada un (teories constitucionalistes), i, en part, i molt especialment, de les influències rebudes de l'ambient (teories ambientalistes) d'entre les que destaquen les educatives".

Altres definicions de personalitat:
1) Psicologia clàssica: "Aquella part que presenta un caràcter de fixesa, permanent, d'un individu".
2) Psicologia dinàmica actual: "Organització dinàmica dels aspectes intel·lectuals, afectius, impulsius, volitius, fisiològics i morfològics de l'individu".
3) Modificada de l'anterior: "Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves modalitats de comportament".
4) Definició molt general: "Diferència individual que constitueix a cada persona i la distingeix de les altres persones".

Acepcions:
1) Personalitat com a concepte d'un mateix
2) Personalitat com a valor d'estímul social. La conciència d'un mateix com a força organitzadora.
3) Personalitat com a conjunt de trets en interacció mutua.
(1.- Barriga p. 261 i ss.
2.- Estratègia Acelerada. p. 3 i ss.
3.- Descubrir la psicologia 4. p. 25 i ss.)

Aspectes subordinats o factors que incideixen a la personalitat:
- Constitució: Aspectes morfològics, somàtics, fisiològics de la personalitat.
- Temperament: Aspectes emocionals o afectius de la personalitat.
- Caràcter: Aspectes volitius i impulsius de la personalitat.
- Intel·ligència: Aspectes cognitius de la personalitat.

- Aspectes morfològics i fisiològics.

- Aspectes afectius: Fan referència a la forma de viure l'afectivitat i la capacitat d'emocionar-se a partir de respostes fisiològiques, que són comportaments diferenciats i individualitzats.

- Aspectes impulsius i volitius: Impulsius o viscerals: Inclouen respostes personals no intel·lectuals que sorgeixen com a necessitats de l'individu i no sempre controlables. Es manifesten en forma de desitjos intensos. Volitius: o capacitat de voler fer alguna cosa. És la denominada força de voluntat. És important, però no té un valor absolut pel que fa a la modificació de la personalitat.

- Aspectes intel·lectuals: Equivalen a l'organització dinàmica dels aspectes cognitius: Capacitat de conèixer i saber informació acumulada de l'aprenentatge voluntari i de l'experiència, el discurs del pensament, anàlisi, crítica, idees i creences.



Tipologies:

Platò (427 a 347 a JC)
El psiquisme humà consta de 3 elements:
- Intel.ligència (ubicada al cap)
- Apetit irascible (al pit)
- Apetit concupiscible (al ventre)
Empédocles (492-432), Hipòcrates (460-370), Galeno ( ):
Empèdocles: 4 Elements: aigua, terra, foc, aire
Hipòcrates: 4 Humors corporals: sang, linfa o flema, bilis groga i bilis negra
Galeno: 4 Temperaments: sanguini , flegmàtic, colé-ric i melancòlic.
Dr. Lombroso (italià): Teoria del criminal nat
Viola (també italià): Tipus morfològics de la cara i el cos:
- Normosplàcnics: Cara i cos normals.
- Microsplàcnics: Cara i cos més curts que el normal.
- Macrosplàcnics: Cara i cos més llargs que el normal.
Sigaud: Tipus constitucionals: Digestiu, muscular, respiratori i cerebral.
Corman: Els tres plans del rostre:
- Inferior (barbilla i boca): Domina la vida instintiva
- Mig (nas i pòmuls): Domina la vida afectiva i social
- Superior (front): Domina el pensament i la vida intelectiva.

Morfologia: Tipus: Dilatat / Retret.

Pavlov (1849-1936): Tipologies dels medis interns:
Tipus (als cans):
- Excitables.
- Inhibits.
- Centrals:
.......Despert i Viu
.......Reposat.

Léone Bourdel: Grups sanguinis i temperament:

Grup: Percentatge: Temperament:
A 43 % Armònic
O 43 % Melòdic
B 11 % Rítmic
AB 3 % Contradictori

Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon

Kretschmer: (1888-1964): Escola Alemana.
Psiquiatra a la Universitat de Tubinga.
"Constitució i caràcter" (1921): Més de 25 edicions en llengua alemana.
Biotipus: Pícnic (gordo)
Atlètic
Astènic o leptosomàtic
Estadis encadenats progressivament:
Biotipus: Tipus caràcter normal T.extravegant T. malalt mental
Astènic/leptossomàtic: Esquizotímic/Esquizoide/Esquizofrènic
Pícnic (grasset): Ciclotímic/Cicloide/Maníac-depressiu (psicosi)
Atlètic: __/__/__/ Histèric – Epileptic
Astènic: Falt de força vital física o psíquica
....Esquizotímic: Replegat sobre ell mateix. Dona importància a la vida interior.
....Esquizoide: Concentrat, fred, hipersensible, tendent a l'astènia. L'esquizoide tend a l'esquizofrènia. El llaç que l'uneix al món exterior és fràgil.
Esquizofrènia: Malaltia mental. Psicosi: Trastorn de l'afectivitat. Aptituds: Distorsions paradògiques. Vida psicològica pertorbada: Activitat bloquejada, impulsiva, artificial o amanerada. Contacte amb el món exterior alterat: Autisme, somnis, fantasmes. Els desitjos no tenen relació amb la realitat. Reaccions explosives, inèrciques o perseverants, però sempre ineficaces. Carència afectiva.
Pícnic: Contextura ampla, grassa, amb formes rodones.
Ciclotímic: Alternança d'excitació a depressió. Rodó, jovial i pràctic, però passa bruscament de la joia a la tristesa.
Cicloide: Tendent a la psicosi maníaco-depresiva.
Psicosi maniaco-depresiva: Psicosi periòdica caracteritzada per accessos de sobreexcitació (fase maniaca) i depressió (melancolia). Resulta del mal funcionament del cervell a nivell de l'hipotàlamus regulador de l'humor. Pareix lligada a una disposició constitucional. El ritme i profunditat de les crisi varia molt segons els subjectes. A l'interval entre dos estats (excitació-depresió) el malalt pot dur una vida normal i inclús brillant.

Sheldon: Escola Americana. Universitat de Harvard.

"La constitució física de l'home" (1940)
"Les varietats del temperament" (1943)

Morfologia i Caràcter

Endomorfo (formes rodones i suaus)
Viscerotònic (relaxat, estima el comfort i la sociabilitat)
Mesomorfo (dominen les estructures somàtiques: ossos i músculs. Dur i ferm).
Somatotònic (afirmació vigorosa de sí mateix. Actitud enèrgica. Li agrada el domini, el poder i el perill. Agressiu, competitiu).
Ectomorfo (desenvolupament dèbil dels músculs i vísceres. Tronc i extremitats llargs i delicats. Fràgil).
Cerebrotònic (inhibició, contenció, intimitat i soledat. Actitud i sentiment imprevisibles. Atent i ràpid en les respostes. En cas de fracàs: necessitat de soledat).

Psicoanàlisi clàssica de Freud:

Sigmund Freud: Neix a Austria (1856). Mor a Londres (1939). Doctor en medicina a Viena (1885). Especialitat en Psiquiatria. Tracte Neuròtics, especialment histèrics (i més concretament, histèriques) mitjançant hipnosi i associacions lliures, primer traballant amb Charcot. Posteriorment, també mitjançant la interpretació dels somnis. El 1896 funda la psicoanàlisi. Ana Freud, la seva filla, va continuar la seva obra, estenent-la a la psicoanàlisi infantil.

Un principi fonamental de Freud és:

"Els trastorns emocionals a l'adult es deuen a problemes sexuals reprimits". La sexualitat implica, però transcendeix, la genitalitat".

Instàncies de la personalitat: Allò, jo i Super jo.

Nivells de consciència: Conscient, subconscient i inconscient.

Fases de desenvolupament de la personalitat: Oral, anal, fàlica-edípica, fase de latència, genital.

Tipologies: Eròtic, narcíssic, obsessional.

Instàncies:

Allò: Representa els impulsos de caràcter sexual (libidinal) segons Freud situats a l'inconscient. Tracta d'aconseguir el conscient per a poder satisfer-los.
Super Jo: Conjunt de normes socials i moralsinterioritzades a l'individu, en part conscients i en part inconscients.
Jo: Conjunt de processos psíquics que permeten a l'organisme adaptar-se a la realitat. En gran part conscient és l'arbitre entre l'Ello i el Super Jo.

Nivells de consciència:

Conscient
Subconscient
Inconscient

Fases de desenvolupament de la personalitat:

Oral (el primer any).
Anal (fins el 3r any)
Fàlica- Edípica: (de 3 a 5 anys)
Fase de latència: (de 6 a 12 anys)
Fase genital: (a partir del 13 o 14 anys).

Personalitat madura i sana: Per a tenir una personalitat madura i sana és necessari que l'individu no sufreixi privacions fortes o traumes importants.

Regressions: Tornar a fases anteriors més inmadures. Exemple: Regressió a la fase anal: Avars i maniàtics de la llimpiesa.

Tipologies de Freud: Predomina:

Eròtic: L'Allò.
Narcíssic: El Jo.
Obsessional: El Super Jo.

Adler: Psicologia individual d'Adler.

Alfred Adler: Neix a Viena (Austria) el 1870. Mor a Aberdeen (Escocia) el 1937. Doctor en medicina per la Universitat de Viena (1895). Adjunt a l’Institut de Pedagogia de Viena (1924). El 1935 funda el Journal of individual Psychology als EEUU.

- Dimensió social de l'home.
- Profunda influència sobre els psicoanalistes americans.
- L'home, inicialment, es veu imbuït d'un fort complexe d'inferioritat que és origen de la força unificadora de la personalitat.
- Força denominada voluntat de poder que impulsaria a l'home a dominar als altres per a compensar els seus sentiments d'inferioritat.
- No obstant això, es compagina amb un autèntic interès social que és innat, però que precisa una educació.
- Les persones són motivades per la necessitat de superioritat i l’interès social, però cada un ho és d'una manera peculiar i única: Es el denominat estil de vida.
- En definitiva, per a Adler, la personalitat de cada un és única i irrepetible.

- Tipologies segons Adler:

El complexe d'inferioritat.
El temperament nerviòs.

Jung: Psicologia Analítica de Jung.

Carl Gustav Jung neix a Suissa el 1875 i mor el 1961. A partir del 1900 és psiquiatra a Zurich. L’any 1911 es separa de Freud. A partir de l’any següent es dedica exclusivament a l’activitat de psicoterapèuta. L’any 1948 funda l’institut C.G. Jung de Zurich.

- Discrepància amb Freud relativa a la importància de la sexualitat en la formació de la personalitat.
- El que té més importància per a l'home són les metes i aspiracions futures, que en certes ocasions expresa en els seus propis somnis.
- La meta que suposa l'aspiració màxima és la constitució d'un Jo en el que s'integrin totes les parts de la personalitat, tant les conscients com les inconscients.
- Aquest Jo és capaç d'evitar els dos grans perills que l'acosen permanentment:
1) El conformisme front a les pressions del grup.
2) Excés de confiança en els aspectes conscients i inconscients del propi Jo que el poden fer autosuficient i despreciatiu de les relacions socials.

- Jung dona importància a l'inconscient individual, però en dona més a l'inconscient col.lectiu en el que queden depositades totes les experiències ancestrals del genere humà: els Arquetipus.

- Crea els conceptes d’extraversió i introversió.

- Tipologia de Jung: extravertits - introvertits.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Novembre de 2009




dissabte, 28 de novembre del 2009

Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona (3)



Parlem de psicologia (9)

Unitat 2 Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona (3)


Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui
- Introducció
- Big-Bang i inici de la formació de l'Univers. Expansió. Formació del Sistema solar. Sol, Terra i planetes
- Els inicis de la vida
- De què estan fetes les cèl·lules?
- La columna del temps. Robert Jastrow
- L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’home. (Tres quadres)
- Els gens i l’ADN
- De la informació a la substància
- Proteïnes
- Els inicis de la vida
- Moments importants
- Els inicis de la intel·ligència
- Dels primats a l’home
- Homanització,Humanització i Socialització
- BIBLIOGRAFIA i Referents bibliogràfics

Dels Primats a l'home:
Fa 65 M. d'anys apareixen els primers primats:
-Plesiadapis: Més parescuts a roedors. Varen desaparèixer fa 37 M. d'a.
-Adapiformes: Lemuriformes (trepadors): Actualment subsisteixen els loris d'Assia i els lemurs de Madagascar.
-Tarsids: Apareixen fa 55 M. d'a. a l'hemisferi nord. Actualment permaneix el tarser del sudoest asiàtic.
-Simis i home: Comencen amb els antropoids fa 35 M. d'anys.
Des de l’Australopithecus a l’home:
Entre fa 6 M. d'anys i 1M. d'anys a Africa Austral.
Característiques: Bipedestació / caçador / utensilis / pedra tallada
A la Vall del Rift: Mar Vermell fins a l'Africa Austral (Etiòpia i Tanzània)
A Hadar (Etiopia): "Lucy": Australopithecus Afarensis: 3 M d'anys.
- Afarensis i Africanus (2 M d’anys): mengen carn (estan més evolucionats)
Robustus (2 M) i Boisei (1,8 M): mengen rels, fruits secs i graminies (menys evolucionats)
Fa 2 M. d'anys l'Australopithecus va evolucionant cap a l'Homo Habilis (1,8 M)
Homo Hàbilis (1,8 M)
Homo Erectus (1,7 M)
Per aquestes dates al llac Turkana hi ha l'Homo Erectus, precursor de l'Homo Sapiens.

Fora d'Àfrica:
Homo Erectus: Pithecantropus (Java)
Sinantropus (Pekin)
També s'han trobat restes d'Homo Erectus a Alger.
A Europa hi vivia des de fa 1,5 M. d'anys.
Utilitzava el foc.
Pithecantropus (Java) 1M.
Sinantropus (Pekin) 1 M.
Homo Sapiens (Neanderthal) 100.000 a.
Homo Sapiens Sapiens (Cro-Magnon) 40.000 a.

Hominització, Humanització i Socialització:
Quan l’home va deixar de ser primat per a passar a ser home?. No existeix , tampoc un acord generalitzat entre els científics (biòlegs, paleòlegs, antropòlegs), no obstant això, podem indicar una sèrie de notes característiques.
Quina és la causa primera que va forçar el procés d’hominització?. Els antropòlegs en suposen vàries: L’augment del cervell, la bipedestació , el llenguatge, l’inici de la socialització, ...
Alguns autors han proposat integrar en un sol model els elements biològics, ecològics i culturals implicats en l’hominització. Així Bielicki indica els següents:
Postura i locomoció erecta
Expansió del cervell.
Receptivitat sexual no cíclica de la femella.
Retràs de l’ontogènia (desenvolupament embrionari i infantil).
Caça organitzada.
Fabricació d’instruments.
Comunicació simbòlica
Organització social preagrícola.
A tot això hi va influir molt l’alliberació de les extremitats davanteres que facilitaren la manipulació instrumental amb la conseqüent repercussió a l’àrea cortical cerebral que va incrementar l’encefalització.

De l’hominització a la humanització: Amb la preponderància de l’Homo Sapiens que va implantar les bases culturals sobre les que se establiria la cultura moderna: Divisió del treball, domini de la tècnica, economia de subsistència, us del llenguatge, desenvolupament de l’art i d’un sistema de creences.
De forma sintètica podem imaginar l’evolució del psiquisme de la següent manera: Per selecció natural es perpetuen variacions adaptatives com: postura erecta, utilització d’objectes com instruments, utilització de signes fònics i gestuals, ... L’allargament de l’ontogènesi i infància i la cura que els pares fan dels fills (ja que la seva estratègia reproductiva consisteix en tenir poques cries, que puguin ser ben alimentades) augmenten el període i la complexitat de l’aprenentatge, així com l’estabilitat de la familia. La dependència que tenen els nins de les mares afavoreix una divisió del treball en la que l’home executa, bàsicament una tasca caçadora, mentre que la dona, juntament amb els nins, recull fruits i llavors, que traslladen a un habitatge comú. Això crea una forta interdependència econòmica i comunitària que genera un procés selectiu a favor de la socialització i comunicació cultural, així com l’organització en grup dels caçadors i la creació de comunitats més amples. Apareixen, així, les primeres formes d’organització política i els primers sistemes de creences mítics-simbòlics. Finalment, actualment, amb el desenvolupament de la ciència i de la tècnica, l’home, ha arribat, fins i tot, a la possibilitat de manipular l’estructura genètica de l’ADN i a ser capaç de clonar els éssers vius.

L'hominització com a estructura
Recentment, Bielickl ha proposat una interessant teoria que pretén integrar en un model les interrelacions de 108 principals components biològics, ecològics i culturals compromesos en la fase final de la hominització:
1. Postura i locomoció erectes.
2. Expansi6n del cervell
3. Receptivitat sexual no cíclica de la femella
4. Retard de la ontogènia
5. Organilación de la caça.
6. Ús i fabricació d'instruments
7. Comunicació simbòlica
8. Organizaciónn social preagrícola marcadament diferent de la dels catarins.


Finalment, Tobias resumeix l'essencial del procés en l'esquema que reproduïm a continuació:
Augment de mida del cervell ß-> complejificación de la seva estructura ß-> complexitat creixent de l'activitat nerviosa ß-> diversificació i complejificación de la conducta ß-> amplificació i estructuració creixent de les manifestacions culturals.


Nivells comportamentals específics en el procés d'hominització
En el decurs de l'hominització van apareixent-al fil de la cerebración creixent-espècies capaços d'exercir un major control del seu medi ambient. D'una manera succint. Descrivim a continuació les etapes més importants dóna aquest procés d'hominització que desemboca en l'aparició de la cultura.

Pong (Miocè): Activitat Instrumental molt rudimentària d'escassíssim valor subsistencial per a l'espècie. Organització social mínima.

Australopithecus (Pliocè-Plistocè); Activitat Instrumental més sistemàtica. Tot i que encara probablement prelítica, però de valor subsistencial per a l'espècie. No obstant això sembla un intent evolutiu fallit, que conclou en un callej6n sense sortida.

HOMO HABILIS (Pleistocè inferior): Pràctica més sistemàtica d'una activitat lítica ja important per al manteniment i desenvolupament de l'espècie, que guarda una certa continuïtat amb etapes culturals posteriors. Iniciació de la caça organitzada.

Homo erectus (Pleistocè inferior mitjà). Increment notable del cervell que pesa s'aproxima al de l'Homo sapiens (2 / 3). Aquest augment va unit a una major propositivitat i memòria, plasmada en la caça major organitzada, en la fabricació d'instruments lítics, més avançats, l'ús del foc i certs indicis d'activitat ritual. En major valor subsistencial de la seva conducta tècnica s'uneix, a més, la iniciació d'una activitat simbòlica i d'una organització social més complexa.

HOMO SAPIENS (Plistocè mitjà superior) L'cerebración dels homínids arriba a la seva cota màxima en l'Homo neanderthalensis, per baixar lleugerament després. La fabricació d'instruments es perfecciona i s'especialitza. El meus mo que la caça-complementada per la domesticació-i la recollida selectiva de fruits, que es potencia amb una agricultura rudimentària. L'ús i construcció d'aixopluc. i enterraments, l'aparició del vestit, dels adorns, de la pintura i l'instrumental domèstic indiquen el desenvolupament d'una societat humana incipient, on la divisió del treball, les tècniques subsistenciales, les manifestacions artístiques, les creences i el llenguatge constitueixen el genuí medi cultural en què l'home va a desenvolupar ulteriorment. A partir d'aleshores ençà, l'Homo sapiens s'independitza progressivament de la pressió natural del medi. Per a inserir-se en un món de cultura creat pel mateix, en interacció amb el qual s'inicia un feedback amplificante que el situa en la història. Totes les tendències apuntades en les etapes anteriors de la hominització s'integren plenament en aquesta inèdita forma d'existència en què l'hominització dóna pas a la humanització i la natura a la història. Normalment s'entén que l'home de Cro-Magnon és el que inicia aquesta última etapa d'enlairament de l'Homo sapiens sapiens

Categories i tàxons de la genealogia humana

Regne Animalia Animals
Fílum Chordata Animals amb notocordios
Subfílum Vertebrata Animals amb espina dorsal
Superclasse Tetrapoda Animals amb quatre potes
Classe Mammalia vertebrats amb pèl i glàndules mamàries
Subclasse Theria Mamífers que conceben cries fetals
Infraclasse Eutheria Mamífers que alimenten el fetus a l'úter
Ordre Primats Primats
Subordre Anthropoidea Tots els micos, simis i humans
Superfamília Hominoidea Simis i humans
Família Hominidae Els humans i els avantpassats immediats
Gènere Homo Membres actuals i extingits de l'espècie humana
Espècie Homo sapiens Espècie humana moderna
Subespècie Homo sapiens sapiens Tots els éssers humans contemporanis

* Els mots primat, antropoide, hominoides i homínid es fan servir, sovint, com a substituts informals per Primats, Anthropoidea, Hominoidea i Hominidae, respectivament. Algunes categories utilitzades pels biòlegs, com cohort o tribu, no siguin necessaris per definir els nostres avantpassats. Hi ha desacord sobre les subclasses i Infraclasse Mammalia.


BIBLIOGRAFIA:


-HAGEN, Bernard: "Els Planetes. El sistema solar". Ed: Conèixer la Ciència RBA. Barcelona, 1994.
-Jastrow, Robert: "El Teler Màgic". Ed: Biblioteca Científica Salvat. Barcelona, 1988.
-Hoagland, M.: "Les arrels de la vida". Ed: Biblioteca científica Salvat. Barcelona, 1988.
-Leakey, Richard: "La formació de la humanitat". Biblioteca de divulgació científica RBA. Barcelona, 1993.
-HARRIS, Marvin: "Introducció a l'antropologia general". Ed Alianza Universidad. Textos. Madrid, 1991. (Capítols 4 i 5).
Tiren, J. i d'altres: "Filosofia Hermeneia". Ed Vicens Vives. Barcelona, 1992.
______________
"Història visual del Món"
"El gran llibre de consulta". El Pais.
"Història de la Humanitat Larouse. 1: Del Big-Bang a l'Homo Sapiens".
____________


REFERENTS BIBLIOGRÀFICS
(Exclussivament per al professor).
-Jastrow, Robert: "El Teler Màgic". Ed: Biblioteca Científica Salvat. Barcelona, 1988.
- Tiren, J. i d'altres: "Filosofia Hermeneia". Ed Vicens Vives. Barcelona, 1992.
* Síntesi: "Ciències de la Natura". 1r. de BUP. Lliçó 56.
-HARRIS, Marvin: "Introducció a l'antropologia general". Ed Alianza Universidad. Textos. Madrid, 1991. (Capítols 4 i 5).
-Hoagland, M.: "Les arrels de la vida". Ed: Biblioteca científica Salvat. Barcelona, 1988.
-Leakey, Richard: "La formació de la humanitat". Biblioteca de divulgació científica RBA. Barcelona, 1993.
-GAMON, George: "La creació de l'Univers". Biblioteca de divulgació científica RBA. Barcelona, 1993.
-LENAY, Charles: "L'Evolució. Amb el bacteri l'home". Ed: Conèixer la Ciència RBA. Barcelona, 1994.
-HAGEN, Bernard: "Els Planetes". El sistema solar ". Ed: Conèixer la Ciència RBA. Barcelona, 1994.
x Categories i taxons de la genealogia humana: Marvin Harris, pag. 50.
x El camí de l'evolució: Marvin Harris, pag. 70.
x General: Llibre de CN de 3r. de Batxillerat (elemental). SM
Llibre de CN de 1r de BUP. SM
"Història visual del Món"
"El gran llibre de consulta". El Pais.
"Història de la Humanitat Larouse. 1: Del Big-Bang a l'Homo Sapiens".

Anotacions / apunts:
-El continent inicial únic de la terra: Pargea?.
-Alexander Opanin. S. XX: L'atmòsfera de la Terra, altre temps, podria haver estat molt diferent a l'actual. La matèria orgànica i la vida podien haver sorgit espontaneament a partir d'una matèria inorgànica per l'acció d'un conjunt de circumstàncies coincidents: Temperatura, llum solar, llamps, composició de la sopa molecular, ... Això ho va demostrar experimentalment el 1953 Stanley Miller.
-Gamow:
-Robertson i Joya: DNA i RNA.
-Filosofia Hermenia.J. Etxano i E. Martínez. Vicens Vives. 3r de BUP.
- Newton 1642-1727: Gravitació.
-Max Plank 1858-1947: Teoria Quàntica: Energia. Llum: Onda o partícula.
-Albert Einstein 1879-1955: Relativitat. La velocitat de la llum és la velocitat màxima. Matèria i energia és el mateix.
-Edwin Huble 1889 - 1953: L'Univers s'expandeix. 1924: Hi ha altres galàxies.
-Arno Penzias 1.933 i Robert Wilson 1936:
Nivell constant de radiació del fons de l'Univers: És pensa que procedeix del Big-Bang.
-Stephen Hawking 1942: Forats negres / Comprensió de la gravitació.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Teresa Forcades, Els interessos de les multinacionals no coincideixen amb el bé comú

Teresa Forcades: "Els interessos de les multinacionals no coincideixen amb el bé comú". Programa "Els Matins" de TV3. 23-11-2003



.
.