Sense Memòria no hi ha Democràcia

 

Dia 19 d'abril de 2018 es publicava al BOIB la  Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, per la qual es reconeixia la memòria i dignificació de totes les víctimes dels crims de la represió franquista, llei que s'havia aprovat en el Parlament de les Illes Balears per unanimitat de tots els partits. 

Un reconeixement que era imprescindible per a poder passar de la dictadura franquista, que havia causat tantes víctimes i tant de mal, a la democràcia posterior. 

A les darreres eleccions autonòmiques, a les Illes Balears, el PP no va obtenir majoria absoluta que li hagués permès governar en solitari. Sí que la obtenia si incorporava els vots obtinguts per Vox. PP i Vox varen pactar per a govrnar la Comunitat Autònoma. D'aquest pacte va sortir Gabriel Le Senne de Vox com a president del Parlament balear i Margalida Prohens com a presidenta del Govern de les Illes Balears. 

Vox, des del seu naixement, mostra unes tendencies poc democràtiques i bastant dictatorials i dèries franquistes i feixistes en general. El mateix que el PP, tot i que, en aquest cas no semblen tant pronunciades com a Vox. 

El govern PP-Vox es mostra molt lliberal capitalista (tot a favor d'incrementar el nombre de turistes i el de construccions i molt poc respectuós amb les persones, les terres, aigües i mediambient de les Illes Balears). 

En aquest sentit, aquest govern "contra", vol derrogar la llei de Memòria i Reconeiexement democràtics, la qual cosa, en aquest tema, suposa retrocedir de la lleugera democràcia actual al feixuc i mastodontic franquisme anterior. A la qual cosa s'oposen tota la resta de Partits polítics i la ciutadania en general, organitzant diferents actes, manifestacions i concentracions convocats per "la Plataforma per la memòria democràtica", constituida per unes 70 institucions. Fins el desembre de 2023 eren les següents: 

Entitats adherides a la Plataforma per la Memòria Democràtica de les Illes Balears (9/12/2023) (inscripció en procés obert) 

1. Diverxia Menorca 

2. Col·lectiu Aurora Picornell 

3. Associació Memòria de Mallorca 

4. Institut d'Antropologia de les Illes (IAI) 

5. SIAU Sindicat Docent 

6. Memòria de Calvià 

7. MÉS per Mallorca 

8. Fundacions Darder Mascaró 

9. Podem Illes Balears 

10. Associació Arxipèlag 

11. Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera 

12. PSIB-PSOE 

13. Alternativa per Pollença 

14. STEI intersindical 

15. Memòria de Binissalem 

16. Fundació Gabriel Alomar 

17. Esquerra Unida de les Illes Balears 

18. Esquerra Oberta Bunyola 

19. Associació COL·LECTIU RECERCA 

20. Confederació Sindical de CCOO de les Illes Balears 

21. Unió General de Treballadores i Treballadors UGT Illes Balears

22. Som Sindicalistes Balears 

23. Associació Municipal de Memòria Històrica de Pollença 

24. Memòries de Menorca 

25. Ara Eivissa 

26. SOM Es Castell 

27. Ara Maó 

28. Agrupació d’Electors Ciutadella Endavant 

29. Associació d’historiadors i investigadors de Lloseta ‘Mestra Maria Morro’ 

30. ARA SI 

31. Volem Sant Lluís 

32. El Xiringuito Teatre i Comunitat 

33. Emprendada Feminista 

34. Feministes en Acció 

35. Entesa de l'Esquerra de Ferreries 

36. CGT Menorca 

37. Ateneu dels Comuns 

38. FEDERACIÓ ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MENORCA 

39. Partit Comunista de les Illes Balears 

40. Entrepobles Menorca 

41. Esquerra de Menorca-EU 

42. Anticapitalistes Illes Balears 

43. Aplec Jove 

44. Mutual Bautista van Schowuen Vasey. Concepción. Chile 

45. Obra Cultural Balear

https://photos.app.goo.gl/Ln9kWzMym6CjLHUn8

Les fotos i el video corresponen a la concentració, devant el Parlament de les Illes Balears, del passat dia 18 de juny de 2024

 

Més reclama el traspàs dels aeroports de les Illes

Ara Més reclama el traspàs dels aeroports amb l’objectiu de reduir la pressió turística

MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa registren la llei per demanar la gestió dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa amb la vocació d’anar a l’arrel del problema actual de massificació i col·lapse turístic, reduir la pressió turística, així com assegurar la connectivitat de les Illes Balears

Palma, 2 de juny de 2025.- Ara Més, la formació que integra MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa, ha presentat aquest dilluns la seva proposició de llei pel traspàs dels aeroports en un acte celebrat a la plaça de Llorenç Bisbal de Palma on han intervingut càrrecs de les formacions la portaveu del GOB, Margalida Ramis, i el secretari general de CCOO-Illes Balears, José Luís García, i on han assistit membres de Greenpeace, Amics de la Terra o Mar Illes, entre altres. Els partits ecosobiranistes defensen la necessitat del traspàs de la gestió dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa amb la vocació d’anar a l’arrel del problema actual de massificació i col·lapse turístic, reduir la pressió turística, així com assegurar la connectivitat de les Illes Balears. 

“La realitat a les Illes Balears és que sempre hem tengut AENA en contra, fomentant la massificació d’aquesta terra per obtenir recursos que endur-se’n a altres territoris”, ha criticat el coordinador general i portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. Per això “necessitam una autoritat aeroportuària de les Illes Balears controlada pel Govern i pels Consells, perquè faci feina per la gent d’aquí i les nostres necessitats”, ha assegurat Apesteguia. “Volem decidir aquí com, quan i quins vols necessitam. Volem decidir aquí en què reinvertim els ingressos de l’aeroport que han de ser per pal·liar els problemes que causen els aeroports. Volem decidir aquí frenar la massificació. Perquè volem decidir aquí viure millor”, ha defensat el coordinador general de MÉS per Mallorca. 

Per la seva banda, la secretària d’organització i consellera de Més per Menorca al Consell de Menorca, Noemí García, ha assegurat que només durant l’any 2024 els aeroports de Palma, Maó i Eivissa van suportar 47 milions de passatgers i que “això suposa mig any depressió constant sobre un territori, en unes illes, que lluitam cada dia per preservar els recursos naturals, el benestar dels residents i una convivència equilibrada”. En aquest sentit, García ha lamentat que “no tenim la clau de la porta que marca, precisament, qui entra, com entra i quan entra. És com si fossim hostes de ca nostra”. A més, la consellera insular de Més per Menorca ha defensat que “amb el reclam del traspàs dels aeroports no demanam cap privilegi, només demanam justícia i demanam tenir cura d’allò que és nostre”.

La proposició de llei registrada al Parlament per MÉS per Mallorca i Més per Menorca, amb el suport d’Ara Eivissa –les tres formacions sota el paraigües d’Ara Més – reclama el traspàs de la gestió dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa, com marca l’Estatut d’Autonomia d’ençà de la seva reforma de 2007 i tal com s’ha manifestat a favor el Parlament fins en set ocasions (en els anys 2008, 2010, 2012, 2013, 2023 i 2025), amb la vocació d’anar a l’arrel del problema de la massificació i col·lapse turístic que viuen les Illes Balears, reduir la pressió turística, així com assegurar la connectivitat donat que l’increment de vols produït en els darrers 10 anys no dona servei a la població de l’arxipèlag sinó que es basa en el repartiment de dividends d’AENA. 

En aquest sentit, i a banda de l’incompliment estatutari per part de l’Estat, els partits ecosobiranistes critiquen la incoherència entre la política turística i la política aeroportuària existent, ja que els intents per posar topall a les places turístiques s’ha vist perjudicada per la política d’AENA dels darrers 10 anys que ha incrementat els vols en un 48 %. 

Per això, la llei de les formacions ecosobiranistes planteja la creació d’una autoritat aeroportuària de les Illes Balears amb la participació de l’Estat, el Govern i els Consells Insulars, amb majoria per a les administracions d’autogovern, que gestioni la titularitat dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa. 

A més, la llei planteja que, els beneficis sorgits dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa quedin a les Illes Balears. Uns beneficis que ara mateix suposen el 20 % dels dividends d’AENA i que es podrien xifrar en uns 292 milions d’euros, i que, segons la proposta dels ecosobiranistes, servirien per finançar el transport públic a l’aeroport oposar mesures per reduir l’impacte de la contaminació acústica que pateixen els veïnats dels citats aeroports. 

Així mateix, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa han explicat que la iniciativa legislativa es planteja al Parlament de les Illes Balears amb la intenció d’exercir pressió a l’Estat davant els seus reiterats incompliments estatutaris i que, amb aquest objectiu, els pròxims mesos es reuniran amb entitats i societat civil per assegurar el màxim consens per aconseguir el traspàs dels aeroports.

Rebut, per correu electrònic, de Més per Mallorca

Característiques, art i personatges a cada edat de la Història:

Característiques, art i personatges a cada edat de la Història: 

1 Edats en la historia de la humanitat. 

2 Característiques específiques de cada una de les 4 edats de la historia. 

3 Pintura, escultura, arquitectura i música destacades a cada una de les 4 edats

4 Obres principals de pintura, escultura, arquitectura i música a cada edat 

5 Literatura: universal, española, catalana i de les Illes Balears a cada una de les quatre edats històriques. 

6 Autors (literatura) universals, espanyols, catalans i de les Illes Balears destacats a cada edat

7 Personatges destacats a cada una de les quatre edats historiques:

1 Edats en la historia de la humanitat:

Edat antiga (3500 a C – 476 d C):

Edat Mitjana (476 – 1453 o 1492):

Edat Moderna (1453 o 1492 – 1789) 

Edat Contemporània (1789 – actualitat)

2 Característiques específiques de cada una de les 4 edats de la historia: 

Edat antiga (3500 aC – 476 dC):

Naixement de les primeres civilitzacions; invenció de l'escriptura; desenvolupament de les ciutats, el comerç i els estats; grans cultures com Egipte, Mesopotàmia, Grècia i Roma.

Edat mitjana (476 – 1453 o 1492):

Feudalisme; gran influència de la religió; castells i cavallers; expansió de l'islam; naixement de les universitats; creixement de les ciutats; crisis com la Pesta Negra.

Edat moderna (1453 o 1492 – 1789):

Descobriments geogràfics; expansió europea; renaixement cultural i científic; impremta; monarquies absolutes; inici de la ciència moderna; colonització d'altres continents.

Edat contemporània (1789 – actualitat):

Revolucions liberals; industrialització; desenvolupament de la democràcia; grans avenços científics i tecnològics; moviments obrers; guerres mundials; globalització; revolució digital.

3 Pintura, escultura, arquitectura i música destacades a cada una de les 4 edats 

Edat Antiga (3500 aC – 476 dC): 

Pintura: Pintures d’Egipte i mosaics romans

Escultura: Escultures gregues idealitzades i retrats romans. 

Arquitectura: Piràmides, temples grecs i amfiteatres romans

Música:  Música religiosa i popular; ús de la lira, l'aulos i altres instruments. 

Edat Mitjana (476 – 1453 o 1492):

Pintura: Pintura romànica i gòtica, principalment religiosa.

Escultura: Escultura integrada en esglésies i catedrals.

Arquitectura: Monestirs, castells i catedrals gòtiques.

Música: Cant gregorià i primeres formes de polifonía. 

Edat Moderna (1453 o 1492 – 1789):

Pintura: Renaixement, manierisme i barroc; grans mestres com Leonardo da Vinci i Diego Velázquez

Escultura: Recuperació dels models clàssics; obres de Miquel Àngel. 

Arquitectura: Palaus renaixentistes i edificis barrocs.

Pintura: Naixement de l'òpera; música barroca amb compositors com Johann Sebastian Bach

Edat Contemporanea (1789 – actualitat):

Pintura: Impressionisme, cubisme, surrealisme, abstracció i art contemporani. 

Escultura: Diversitat de materials i estils. 

Arquitectura: Nous materials (acer, formigó, vidre); gratacels i arquitectura moderna.

Música: Romanticisme, jazz, rock, pop, música electrònica i gran diversitat de gèneres

4 Obres principals de pintura, escultura, arquitectura i música a cada edat: 

Edat Antiga (3500 aC – 476 dC):

Pintura: pintures de les tombes egípcies. 

Escultura: Discòbol. Mirón de Eléuteras

Arquitectura: Gran Piràmide de Gizeh. Keops

Música: melodies gregues antigues conservades fragmentàriament. 

Edat Mitjana (476 – 1453 o 1492):

Pintura: frescos romànics de les esglésies pirinenques. 

Escultura: portals de les catedrals gòtiques. 

Arquitectura: Catedral de Notre-Dame. 

Música: cant gregorià. Gregori

Edat Moderna (1453 o 1492 – 1789):

Pintura: La Gioconda. Leonardo da Vinci

Escultura: David. Miquel Àngel

Arquitectura: Palau de Versalles. Louis Le Vau, amb intervencions de Jules Hardouin-Mansart

Música: El Messies. Georg Friedrich Händel

Edat Contemporània (1789 – actualitat):

Pintura: Guernica. Pablo Picasso

Escultura: El pensador. Auguste Rodin

Arquitectura: Empire State Building o Sagrada Família. Antoni Gaudí

Música: des de Ludwig van Beethoven fins als grans corrents populars dels segles XX i XXI.

5 Literatura universal, española, catalana i de les Illes Balears a cada una de les quatre edats històriques 

Edat Antiga (3500 aC – 476 dC):

Universal: Iliada i Odisea

Edat Mitjana (476 – 1453 o 1492):

Universal: La Divina Comedia

Espanyola: Cantar de Mio Cid

Catalana: Tirant Lo Blanc. Joanot Martorell. 

Illes Balears: Ramon Llull

Edat Moderna (1453 o 1492 – 1789):

Universal: Hamlet 

Espanyola; Don Quixot de la Manxa

Catalana: Francesc Vicent Garcia. 

Illes Balears: Juniper Serra. 

Edat Contemporania (1789 – actualitat):

Universal: Cent anys de solitud.

Espanyola: Federico Garcia Lorca

Catalana: Merce Rodoreda

Illes Balears: Llorenç Villalonga i Blai Bonet. 

6 Autors (literatura) universals, espanyols, catalans i de les Illes Balears destacats a cada edat:

Edat Antiga (3500 aC – 476 dC):

Universal

Homer 

Virgili 

Edat Mitjana (476 – 1453 o 1492):

Universal

Dante Alighieri 

Espanyola

Autor anònim del Cantar de mio Cid 

Catalana

Joanot Martorell 

Ausiàs March 

Illes Balears

Ramon Llull, la figura més important de tota la literatura medieval catalana. 

Edat Moderna (1453 o 1492 – 1789):

Universal

William Shakespeare 

Espanyola

Miguel de Cervantes 

Lope de Vega 

Catalana

Francesc Vicent Garcia 

Illes Balears

Juníper Serra 

Joan Ramis i Ramis (a cavall entre Moderna i Contemporània) 

Edat Contemporània (1789 – actualitat):

Universal

Lev Tolstoi 

Gabriel García Márquez 

Espanyola

Federico García Lorca 

Miguel de Unamuno 

Catalana

Jacint Verdaguer 

Mercè Rodoreda 

Illes Balears

Miquel Costa i Llobera 

Joan Alcover 

Llorenç Villalonga 

Blai Bonet 

7 Personatges destacats a cada una de les quatre edats de la historia:

Edat Antiga (3500 aC – 476 dC)

Hammurabi — autor d'un dels primers codis de lleis escrits. 

Alexandre el Gran — va crear un immens imperi que s'estenia des de Grècia fins a l'Índia. 

Juli Cèsar — figura clau en la transformació de Roma. 

Cleòpatra VII — darrera gran governant de l'Egipte ptolemaic. 

August — fundador de l'Imperi Romà. 

Edat Mitjana (476 – 1453 o 1492)

Carlemany — va impulsar la unificació d'una gran part d'Europa occidental. 

El Cid — heroi de la Reconquesta. 

Tomàs d'Aquino — una de les figures més influents del pensament medieval. 

Joana d'Arc — protagonista de la fase final de la Guerra dels Cent Anys. 

Averrois — gran transmissor del saber clàssic a Europa. 

Edat Moderna (1453 o 1492 – 1789)

Cristòfor Colom — va obrir el camí a l'exploració europea d'Amèrica. 

Leonardo da Vinci — símbol del Renaixement. 

Martí Luter — iniciador de la Reforma protestant. 

Galileu Galilei — pioner de la ciència moderna. 

Lluís XIV — paradigma de la monarquia absoluta. 

Edat Contemporània (1789 – actualitat)

Napoleó Bonaparte — va transformar Europa després de la Revolució Francesa. 

Karl Marx — influent pensador del socialisme. 

Mahatma Gandhi — defensor de la resistència no violenta. 

Albert Einstein — una de les figures científiques més importants de la història. 

Nelson Mandela — símbol de la lluita contra l'apartheid. 

Arc Mediterrani

https://sites.google.com/view/arcmediterrani

Diumenge, 15 de juny. Palma. 18 h. Manifestació Aturem la Turistificació

 

Menys Turisme més Vida. Manifestacio Pel dret a una vida digna 15-06-2025.

Les entitats adherides, a hores d’ara, a la manifestació són:

https://www.dbalears.cat/balears/turisme/2025/05/31/406917/15j-mes-seixanta-entitats-convoquen-manifestacio-contra-massificacio-per-vida-digna-aturem-turistificacio.html

1 Alerta Solidària 2 Alternativa per Pollença 3 Amics de la Terra Mallorca 4 Amics de la Vall de Coanegra  5 Anticapitalistes Mallorca 6 APAEMA - Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca 7 Arran Mallorca  8 Arrels Marines 9 Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (Bcn) 10 Assemblea de docents  11 Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga 12 Assemblea Sobiranista de Mallorca 13 Associació Cultural La Xorca Teatre 14 Associació d'Usuaris del Tren  15 Associació de docents de els Illes Balears (ADMIB) 16 Associació de docents de música de les Illes Balears (ADMIB) 17 Associació de Varietats Locals 18 Associació de veïnes Canamunt 19 Associació de veïns de Es Secar de la Real 20 Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears ADSP-IB 21 Associació Pla de Mallorca XXI 22 Ateneu popular la Fonera 23 Attac - Mallorca 24 Aurora - Col·lectiu de joves revolucionaris 25 Avantguardes De Defensa De Mallorca 26 Avv es pla de Sa Casa Blanca 27 Banc del Temps de Sencelles, MALLORCA NO ES VEN. 28 Bloc per Felanitx  29 Brunzit 30 Caterva - Coordinadora Anticapitalista de Manacor 31 CCOO Illes Balers 32 CERAI - Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional 33 CGT Illes Balears 34 Cinemaclub 39 escalons 35 Ciutadans per Palestina 36 Colectivo FLAMA 37 Col·lectiu Güilis  38 Coordinadora Transfeminista de Mallorca 39 COS Mallorca 40 CRUI 41 CUP Crida per Palma  42 CUP Mallorca 43 Defensa Paisatges d'Estellencs 44 Delegació d'Ecologia  45 Embat de Manacor 46 Emmallorca't 47 Endavant OSAN  48 Enginyería Sense Fronteres Illes Balears 49 Entrepobles Mallorca 50 Es 4 Cantons 51 Espai Goya 52 Federació d'Associacions de Veïns de Palma 53 Fem Front  54 FemSò  55 Flipau amb Pere Garau 56 Fundació Gabriel Alomar 57 Fundación Platoniq 58 Fundacions Darder Mascaró 59 GOB Mallorca 60 Greenpeace Mallorca  61 Grup d'Iniciativa Territorial de Fiare Banca Etica a les Illes Balears 62 Grup de recerca Desigualtats, Gènere i Polítiques Públiques 63 Grup Local Santa Maria 64 Hermanas Picohueso 65 ICA información Concienciación acción  66 Joventut pel Clima - Fridays For Future Mallorca 67 Joves de Mallorca per la Llengua 68 Jubilats per Mallorca 69 JUSTÍCIA I PAU  70 Kellys unión Baleares  71 L’Elèctrica Ateneu Popular 72 Mallorca Nova  73 Mallorca Per la Pau 74 Massificats 75 Mercat Social Illes Balears 76 Moviment Alcudienc 77 Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca 78 Neurodiver Gent 79 Nosaltres Sols! 80 Nyàmera - Xarxa de suport mutu 81 Obra Cultural Balear 82 Orgull Llonguet 83 Palma XXI 84 Plataforma contra ampliació aeroport Palma 85 Plataforma d'Afectades per les Hipoteques (PAH Mallorca) 86 Plataforma de veïns de Son Espanyolet  87 Plataforma Orgull Crític Mallorca 88 Plataforma pensionista Pitiüsa  89 Plataforma Renovables si però així no! 90 Recuperem Marivent  (ReM) 91 Redsistencia Baleares 92 Reviure Tofla 93 Salvem Portocolom 94 SEPC UIB  95 Sindicat d'Habitatge de Palma 96 Sindicat Docent Alternativa 97 Sindicat STEI  98 Som Sindicalistes Balears 99 Son Bonet Pulmó Verd 100 SOS Residents 101 SOS Sóller 102 Terranostra - Laboratori d'abastiment cooperatiu S.Coop 103 Tramuntana XXI 104 Treu la Llengua de l'Armari - Col·lectiu LGTBI  105 UGT Illes Balears 106 Unió de Pagesos de Mallorca 107 Xítxeros amb Empenta.  Video: https://youtu.be/WO5paOZYK6g?si=8P2qHArI49G07nAF Miquel Ripoll a DBalears:  Segons els convocants, «fa dècades que l’explotació turística dels nostres territoris provoca reaccions i mobilitzacions en contra, però les del passat estiu van representar un salt rellevant tant en qualitat com en quantitat. L’espurna de Canàries el 20 d’abril no trigaria a estendre’s a les Illes, Barcelona, Cantàbria, Donostia, Alacant, Menorca, Cadis, Granada, etc. Aviat farà un any, el 21 de juliol, que, a Mallorca, vàrem sortir massivament als carrers sota el lema ‘Canviem el Rumb. Posem límits al turisme’». «Aquestes mobilitzacions populars coincidien a deixar clar que els nostres territoris no estan en venda i que urgeix posar límits al creixement del turisme, en reclamar un canvi de rumb i en assenyalar la via del decreixement turístic com a sortida enfront de la sobreexplotació del territori, dels seus recursos i l’arraconament dels residents i les seves necessitats vitals en benefici del capital turístic», han assegurat. Per a les entitats, «la majoria van ser manifestacions multitudinàries i sense precedents, amb imatges que van fer la volta al món i consolidaren un relat del turisme impensable fa poc temps. El relat realista d’una indústria extractiva que empobreix la gent, fent-li impossible l’accés a un habitatge digne i concentrant tota activitat econòmica i productiva en aquest sector tan injust i explotador. Una indústria que en plena crisi ecològica contamina aigua, aire i sol, representa el 9% de les emissions responsables de l’escalfament del planeta i esgota la seva capacitat biofísica quant a energia i recursos naturals, que acapara territori, comerç i serveis, infraestructures i transport públic, subvencions i privilegis del sector públic. Uns impactes que ens afecten a totes i a tots però no de manera homogènia, ja que amplifiquen les injustícies estructurals: l’explotació de la turistització és més acusada en qui pateix discriminacions resultants de la racialització, el gènere, l’orientació sexual o el capacitisme, i afecta de manera interseccional». Així, segons han continuat explicat les entitats, «el rebuig que mostràrem al model turístic i les demandes que es varen fer en aquestes mobilitzacions han estat ignorades per les institucions i ridiculitzades pel sector turístic, manipulant l’opinió pública, amb falsos anuncis de reenfocament del negoci turístic cap a la suposada sostenibilitat: meses, pactes de sostenibilitat, grups d’experts, anuncis partidistes, etc. En realitat, tot és manipulació del llenguatge i negació del problema d’arrel que implica el model turístic que no volen canviar per res». De fet, segons les entitats, «la temporada s’ha encetat ja amb situacions invivibles a municipis com Sóller, Artà, Palma, etc. on la vida quotidiana es fa cada cop més insuportable. Carreteres i vies senceres tallades per proves turístico-esportives, rècords de creueristes, carrers, places i mercats saturats de turistes, ocupats i mercantilitzats, i la situació del problema de l’habitatge cada cop més sagnant i sense solucions. Paral·lelament i en silenci, s’han impulsat normatives regressives en termes ambientals i socials, i sobretot territorials. Ara mateix, amb la instrumentalització del problema de l’habitatge, les illes pateixen una nova onada de destrucció territorial, desregulació normativa, i exhauriment de recursos per a l’amnistia urbanística al sòl rústic i el procés de liberalització del sòl, amb requalificacions de sòl i cessió de sòl públic a promotors privats impulsats per PP amb aliança amb Vox. Més construcció, més especulació, més destrucció territorial i més pressió sobre les Illes que han encetat la via d’acceleració cap al col·lapse». Així, davant aquesta realitat «insofrible i indignant», segons les entitats, «hem de tornar a fer-nos sentir: el model turístic ens empobreix i ens condueix al col·lapse. I som moltes i cada vegada més- persones residents, treballadores dels sectors vinculats directament i indirectament amb el turisme, amb càrregues de treball extenuants, treballadores i treballadors dels serveis públics —especialment del transport, serveis sanitaris i educatius—, joves que se n’han d’anar sense possibilitats de tornar per no poder trobar feina o casa. Moltes les persones que ja no podem més i ho expressam als carrers, a la nostra vida quotidiana, organitzant-nos i mobilitzant-nos». Les entitats han aprofitat per mostrar «tota la solidaritat i suport als treballadors de l’hostaleria en la seva negociació per un conveni digne, i al conjunt de la classe treballadora del sector turístic, que en temporada alta veu intensificada l’explotació laboral. Aquest canvi també ha de ser per feines dignes, i per una vida digna per a tota la classe treballadora» És hora de dir «prou» Segons les entitats que conformen la Plataforma, «tornam a sortir als carrers per a dir «basta», i ho farem tantes vegades com faci falta. Si no ens escolten als carrers, ens escoltaran en el dia a dia. Continuarem fent accions i mobilitzacions a tots els espais clau d’aquest model depredador: a actes públics, esdeveniments polítics i símbols turístics. Els convertirem en els nostres escenaris de protesta fins a aconseguir un canvi real». «Diumenge 15 de juny, tornarem a sortir als carrers: pel dret a l’habitatge, pel dret als espais públics, pel dret a un treball digne, per la justícia intergeneracional, pel dret a un medi ambient sa, pel dret a l’aigua, pel dret a la sobirania alimentària, econòmica i productiva, pel dret a uns serveis públics de qualitat, pel dret a la tranquil·litat i al descans, pel dret a la sostenibilitat lingüística i cultural», han detallat. Per tot això, des de la Plataforma Menys Turisme, Més Vida, convoquen a tota la ciutadania de Mallorca a sortir als carrers de Mallorca «per a tornar a fer una demostració de força, i per dir ben fort que per viure dignament, cal canviar el model turístic i econòmic. Per una vida digna, aturem la Turistificació!».