Psicologia 01. Definició. Aplicació. Classificacions
Psicologia. Introducció
Fa uns anys ja vaig fer una sèrie d'escrits referents a la psicologia. Podriem recuperar aquells escrits en lloc de fer-ne uns de nous. Però el contingut d'aquests serà distint. En aquella ocasió els escrits eren acadèmics. Jo era professor de l'assignatura "Psicologia", optativa (tot i que era optativa la triaven el 100% dels alumnes) de batxillerat, es podia fer a 1er o a 2n de batxillerat. I els meus escrits, en aquella ocasió, seguien el programa de l'assignatura i servien, bàsicament per als alumnes d'aquesta assignatura. Ara tenc intenció de fer uns escrits que serveixin, com a resum, per a totes les persones en general, sense seguir un programa determinat, tot i que sí un guió coherent. Començarem per definir què és la psicologia i per a què serveix, seguirem amb les classificacions i les distintes relacions de la psicologia amb altres ciències i seguirem amb escrits de temes concrets de la psicologia com la percepció, atenció, memòria, aprenentatge, comportaments en grup, psicologia clínica,...
Atès que la Psicologia és la ciència genuïnament humana, la ciència que millor facilita a la persona la seva pròpia comprensió i millora, no es comprèn com no és una assignatura comuna general al llarg de tots els cursos i tots els estudis, de qualsevol sistema educatiu. No estudiam l'home i la dona i si estudiem, en canvi, la seva estructura inserta (biologia, fisiologia, anatomia,...) així com les seves produccions (història, pensament, llenguatge, art, matemàtiques, dret,...) i altres ciències independents de la pròpia humanitat (geologia, física, química, geografia,...). Només interessos polític-econòmics poden explicar aquesta incoherència. Quan en 1990, a Espanya, la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu, llei destinada a aplicar les directrius de la Constitució a l'Educació (que cometia la incoherència d'oferir l'educació formal del tram bàsic, obligatori, secundari a no professionals de l'educació), implantava, per primera vegada en la història dels sistemes educatius, la Psicologia com assignatura optativa d'un dels dos cursos de batxillerat, vaig tenir ocasió de preparar i explicar aquesta assignatura en un institut de Palma (1992). El primer any, donada l'escassesa de cursos de batxillerat (només 2), es va oferir als alumnes triar l'única optativa que es donaria, entre “psicologia” i “una altra optativa”, de l'àrea de la llengua castellana. 57 alumnes van triar Psicologia i només 3 van triar l'altra optativa. Finalitzant el curs i enquestats els alumnes i les alumnes sobre quina assignatura de tot el curs els hi havia agradat més i quina assignatura trobaven més pràctica i funcional per a aplicar en la vida quotidiana de persones adultes, la Psicologia va sortir triada, destacada en ambdues enquestes: Record una alumna que ens contestava: “Per descomptat l'assignatura més útil per a la vida, amb molta diferència, haurà estat ‘la Psicologia’ i, per a la meva, molt especialment, el tema de la ‘motivació i comportaments afectius-sexuals’” Record que en aquell tema haviem arribat a la conclusió que “tot estava permès excepte allò que pogués fer algun dany a un mateix o a altres persones; tot estava permès des del respecte a un mateix i als altres, i a les seves respectives voluntats”. Aquest respecte i autorespete tan poc respectat avui dia, per certes ideologies, certes classes i certs grups. Així, doncs, esperem que aquest nou resum de psicologia pugui ser útil per a tothom i no sols per a un grup d'alumnes d'un determinat curs.
01 Psicologia. Què és (definició) i per a què serveix
Etimològicament la paraula psicologia procedeix dels termes grecs psychḗ, que significa 'ànima', i logos, que significa 'raó' (coneixement o ciència). En el sentit etimològic, la psicologia seria la ciència o el coneixement de l'ànima. Però aquí "ànima" no té el sentit que se li dona a la doctrina catòlica (una ànima immortal que, una vegada la persona mor, se'n va al cel si la persona ha estat bona o a l'infern si ha estat dolenta), sinó que te un sentit de principi vital, racional, emocional de la persona.
Fins al segle XIX, la psicologia era considerada una branca de la filosofia que s'ocupava de l'estudi de l'ànima. Tota la psicologia vigent fins a l'any 1879 va ser anomenada pre científica.
La filosofia se dividia en les següents branques:
1 Lògica: raonar
2 Filosofia especulativa: Cerca la veritat en sí mateixa
2.1 Filosofia de la natura o del món
2.1.1 Cosmologia: Reflexió sobre el món material
2.1.2 Psicologia: Reflexió sobre la persona i animals viu
2.2 Metafísica: Reflexio sobre l'Esser en general
2,2,1 Crítica: Sobre l'abast de l'esser
2.2.2 Ontologia: Sobre l'esser en si mateix
2.2.3 Teodicea: Reflexió sobre la causa primera: Deu.
3 Filosofia pràctica: Normativa
3.1 Êtica: Conducta moral de l'home
3.2 Filosofia social: Reflexió sobre la societat.
Aristòtil va establir que l'ànima tenia com a funció elaborar, a través dels conceptes i la memòria, la informació captada pels sentits i que existien tres tipus de psique: vegetativa, sensitiva i racional, sent l'ésser humà l'únic ésser vivent capaç de gaudir de les tres.
Felipe Melanchthon (Bretten, 16 de febrer de 1497 - Wittenberg, 19 d'abril de 1560) va ser el creador del terme o paraula "psicologia" per designar la disciplina a què es referia com "l'estudi de l'ànima". Partint del radical grec psykho' "ànima", derivat al seu torn de psykhé "buf de vida", 'alè', més el sufix lògia "ciència", "disciplina", 'tractat' (format a partir de logos 'paraula' ). Melanchthon es referia a aquesta disciplina com “l'estudi de l'ànima”. A partir del segle xvii, amb l'oposició dels pensadors de l'època (a la paraula creada per Melanchthon) començaria a utilitzar-se com a “estudi del funcionament de la ment humana” o del “comportament humà”. No seria fins a partir del segon quart del segle xix quan la disciplina seria acceptada a l'àmbit científic.
René Descartes (França, 1596-1650) va establir que no s'havia d'estudiar l'ànima, sinó la consciència i va proposar a la raó com a via per al coneixement a partir de la premissa: "Penso, per tant existeixo".
Als segles XVII i XVIII, els empiristes britànics, entre ells John Locke i David Hume, van començar a estudiar funcions cognitives, sensacions i mecanismes mentals d'associació d'idees. Per fer-ho, aïllaven els elements més simples del coneixement que els portarien a comprendre com, després, la ment els sintetitzava en idees complexes.
La psicologia deixa de ser part de la filosofia i es considerada com a ciència independent a partir de Wilhelm Wundt (Metge alemany). A ell se li atribueix la introducció del descobriment psicològic en un entorn de laboratori. Conegut com el "pare de la psicologia científica", va fundar el primer laboratori psicològic a la Universitat de Leipzig, el 1879.
Tot i que també podem parlar d'una psicologia animal, la psicologia (humana) és la ciència que estudia la persona humana, l'home, la dona, el nin, la nina, des d'una doble perspectiva: els seus estats de consciència i les seves conductes o comportaments, tant en la seva vesant individual com social. Estudia també els recursos que puguin ajudar a reforçar els (estats de consciencia i comportaments) positius i a modificar, canviar, els negatius.
Tenint en compte tots aquests elements, podem definir-la:
“La Psicologia (humana) és la ciència de l'home i de la dona, de la seva personalitat o manera d'ésser, i dels seus comportaments conseqüents, tant des de la perspectiva individual com grupal, és la ciència que estudia les causes d'aquests comportaments i personalitat corresponent, siguin aquestes conscients o inconscients, així com també les seves conseqüències i les seves possibles modificacions, modificacions que la persona pot aplicar a la seva millora i benestar individuals i socials” (Antoni Ramis, 1992).
Per a què serveix?
Com hem dit a la seva definició:
- Estudia l'home i la dona com a tals home i dona. Estudia la seva personalitat i les seves conductes.
- La Psicologia és la ciència de la personalitat i de les seves conductes (tant en l'aspecte individual com a social).
- És la ciència que estudia les causes d'aquestes conductes i personalitat (tant si són conscients com inconscients).
- I també estudia les seves conseqüències i les seves possibles modificacions.
La psicologia ens permet aprendre aquests coneixements, en un mateix i en els altres, per tal de poder-los aplicar a la millora de les relacions interpersonals i a una millor qualitat de vida i felicitat personal.
02 Relació de la psicologia amb altres ciències
La Psicologia comparteix característiques amb les Matemàtiques, la Biologia, la Sociologia, la Història, la Lingüística, la Estètica i la Filosofia ja que és una ciència que té com a objecte d'estudi el comportament humà i també animal, però especialment la persona humana en les seves dimensions individual i social.
Matemàtiques Quan tenim un gran nombre de variables mesurables, podem calcular, en un grup d'individus, les correlacions entre aquestes variables preses de dos en dos, obtenint així una xarxa de correlacions, anomenada matriu. Hi ha processos matemàtics que permeten representar aquestes correlacions d'una manera simplificada utilitzant un nombre limitat de factors que actuarien simultàniament en totes les variables. Aquests mètodes complexos reben el nom "d'anàlisi factorial".
Els mètodes estadístics utilitzats en psicologia permeten estudiar ja sigui variables aïllades, o diverses variables simultàniament, i formular així les observacions en un llenguatge més rigorós i més senzill.
La Biologia és la ciència que estudia la vida, la seva organització i les lleis per les que es regeix. Així, doncs, la Biologia estudia a l'home i la dona, però no com a tals home i dona, sinó com a éssers vius. Però, també, en quant a éssers vius, està interessada en la cèl·lula, el caragol, la tomàtiga i el ca, per exemple.
Sociologia. Les dues ciències sociològiques, sociologia pròpiament dita i etnologia tenen punts de contacte molt propers amb la psicologia social. Auguste Comte, creador de la sociologia, suprimeix la psicologia com ciència, ja que "els fets que estudia pertanyen o bé a la biologia, o bé a la sociologia". L'etnologia ha tingut una estreta vinculació amb la Psicologia. Les obres de Jung i Freud (Totem i tabú) i especialment de Malinowski, sobre les variacions del complex d'Èdip en funció de les diverses cultures, va obrir el camí a aquesta penetració fecunda. En l'actualitat la psicologia ha d'utilitzar dades de l'etnologia per construir una psicologia comparada, i per altre banda, recíprocament, els etnòlegs utilitzen molt tècniques psicològiques.
La Història és la ciència que estudia els fets importants que han realitzat els grups humans als distints llocs i temps (les guerres Púniques, el regnat de Jaume I, la Revolució Francesa, ...). Així, doncs, la Història és una ciència humana i social (no interessa tant el que fa un home tot sol com el que fa un grup col·lectivament). No s'interessa pel de venir dels caragols i dels cans, sinó sols pels fets rellevants dels homes i les dones. Però, per altra banda, no és l'única ciència humana (que estudia alguns aspectes humans). També ho són l'Antropologia, l'Economia, el Dret, la Geografia humana, etc.
Lingüística. La contribució de la lingüística a la psicologia és considerable. Per cmençar, la lingüística ha aportat molta informació sobre la varietat de tipus del llenguatge i, per tant, sobre la varietat de visions del món. La llengua és un sistema dissenyat! d'origen social, i com a tal, reflecteix l'estructura psicològica dels individus del grup. La contribució de la psicologia a l'estudi del llenguatge no és menys important. El nostre coneixement de la llengua deu molt als estudis de psicologia del nin com en el cas dels estudis sobre afàsia (malaltia mental que produeix la perduda de la parla).
L'Estètica. Les belles arts revelen un ordre de comportament, aparentment específic, que podem estudiar respecte a l'artista i al seu públic. L'estètica aconsegueix a la recerca relacionada amb la producció i actuació específica d'obres. En ambdós casos, hi ha una manifestació d'una psique en funcionament, d'una realitat que es pot percebre successivament com a estímul, símbol i valor. L'estètica utilitza les tècniques i les dades de la psicologia per a fer aquesta anàlisi, i proporciona a la psicologia mitjans d'investigació.
Hi ha àrees on es combinen íntimament la psicologia, l'estètica i les ciències històriques, com la psicobiografia d'un artista. D'altra banda, l'ús de produccions artístiques ens permet explorar la psicologia dels seus autors a través de les característiques de les seves produccions, alhora que aquesta producció pot tenir un efecte sobre la psicologia d'algú que té una activitat artística. Així s'han desenvolupat les proves projectives amb materials artístics, i la teràpia per l'art o artteràpia.
Filosofia. El desenvolupament històric mostra que la psicologia s'ha anat progressivament constituït en ciència autònoma des de la filosofia. Aquest origen explica l'actitud sovint controvertida dels psicòlegs davant la filosofia. És cert que les doctrines psicològiques que tenen preferència per un mètode com la introspecció, sovint tenien com a base, no observacions concretes, sinó una posició filosòfica o més especialment metafísica. Nosaltres hem vist que aquest corrent es manifestava actualment a l'escola fenomenològic existencial. Així s'oposen dues tendències psicològiques, la de la psicologia científica, basada únicament en l'observació i l'experiència, i la de la psicologia filosòfica, basada en la reflexió.
03 Classificacions de la Psicologia
Hi ha tantes classificacions com criteris tinguem per a classificar.
Segons l'objecte d'estudi: Podem distingir entre psicologia animal i psicologia humana. Dins la psicologia humana podem distingir entre psicologia general i psicologia social. Dins la social hi ha dos grups particularment importants: la infància i els malalts mentals, que donen lloc a la psicologia infantil i la psicologia patològica.
Segons la finalitat d'estudi: Podem distingir entre psicologia general (estudia les lleis generals del funcionament de l'esperit humà) i diferencial (estudia les diferències individuals).
Segons el seu mètode d'estudi: Podem distingir 1 La psicologia per l'observació o psicologia conductual o modificació de conducta, 2 Psicologia introspectiva, una psicologia introspectiva és la psicologia fenomenològica que ha donat lloc a l'antropologia comprensiva, 3 La psicologia experimental, 4 La psicofisiologia, 5 La Psicoanàlisi, 6 La psicologia clínica.
Segons que pretenguin conèixer o l'acció: Podem distingir entre psicologia teòrica i psicologia aplicada. Hi ha tantes psicologies aplicades com tipus d'activitat humanes: psicologia industrial, psicologia del treball, psicologia escolar, psicologia militar, psicologia comercial, psicologia política,...
J. Delay i P. Pichot: Abrégé de Psychologie. Ed. Masson. Paris.
P Guillaume: Manual de Psicologia. Ed. Paidós. Buenos Aires.
