Seguint el camí que uneix la part de l'Aduana amb la part de la Capella, actualment Avinguda Tamarells, la primera construcció que trobavem a ma dreta era el bar Tamarells. La primera foto és de l'arxiu de Mn. Xamena i es de 1919 (el bar Tamarells encara no existia). La segona foto és propia i és de l'any 2005 (El bar Tamarells sí que existia, però està tapat per un gran pi). El bar Tamarells feia cantonada amb el carrer del Mar, era també la primera construcció baixant a la dreta del carrer del Mar (en la primera numeració: Carrer del mar nº 2). Abans d'existir com Bar Els Tamarells, de d'abans de la guerra cicil, ja existia amb el nom de Café Restaurant Miramar:
Precisament, en aquest temps i en temps de la represió franquista conseqüent al cop d'Estat i genocidi dels rebel·lats hi ha una història trista relacionada amb el café restaurant Miramar, història que conta Aina Adrover en el seu llibre "Felanitx de la ilusió a la por. República, guerra i represió" i que ja varem referir en un escrit anterior del nostre bloc:
https://arcmediterrani.blogspot.com/2024/05/cafe-restaurant-miramar-can-cosme.html
https://arcmediterrani.blogspot.com/2024/05/cafe-restaurant-miramar-can-cosme.html
Després de la guerra, aquest edifici emblemàtic, va reprendre el vol ja amb el nom "Bar Els Tamarells". A les decades dels anys 1950s i 60s era l'únic bar a la part de la Capella, amb molta activitat, durant uns anys, inclús va ser la seu del club nàutic (en aquest temps la majoria de socis eren propietaris de bots i llauts i mon pare i jo n'erem socis. Posteriorment, amb la presidencia del metge Jaume Planes va voler prendre volada cap una elit majorment propietaris de llauts i iots i, inclús de presumits no propietaris de cap embarcació, però que ho eren per a anar a dinar, sopar o fer copes a un club d'elit. Aquí va ser quan jo me vaig donar de baixa de soci. Mon pare va continuar fins a la seva mort, en que va recollir el carnet ma mare, també fins a la seva mort, en el seu temps alguns nets i netes de ma mare varen fer cursos de natació i vela (optimist) organitzats pel club. I a la mort de la mare continua amb el carnet de soci, inicialment del pare, un germà).
Els primers anys d'aquesta nova etapa era regentat per un matrimoni germana i cunyat de la dona de'n Joan dels camions, chofer que feia la ruta Felanitx-Es Port. Com ja he dit era l'únic bar de la part de Sa Capella (a s'altra banda, la de l'Aduana, n'hi havia varis), tenia molta activitat, sobretot, homos grans que hi anaven a fer tertulia i a jugar a cartes. També, entrant a ma esquerra hi havia un quartet amb l'únic telefon de la part de la Capella: Allà hi anava ma mare a fer llargues xerrades amb mon pare que tenia les vacances més curtes que nosaltres o que dirigia algun campament d'estiu.
Més endavant varen prendre la gestió del bar Es Tamarells en Tofol Ballester, amic i company d'equip dels meus fills (a l'estiu, jugaven competicions de basquet d'estiu i tres per tres amb l'equip "Els Moneiots") i en Miquel Angel Caldentey, el pare de l'afamada jugadora de futbol Mariona Caldentey, amb la qual cosa la clientela del bar Es Tamarells es va rejovenir molt. Ja no era entre de telefons únic, ja que s'havia instalat una cabina a la plaça de l'esglesia i molts particulars havien instalat una linea telefònica a ca seva, com va ser el cas de la nostra mare. Però sí, era l'únic lloc de la part de la Capella on es podia comprar tabac (l'estanc de can Cordellina ja havia tancat i reconvertit en habitatge ordinari). En Tofol, un pic, me va dir, "el Record únicament el duc per a ta mare, és l'únic client que fuma i me demana Record". Jo, quan fumava, d'això fa més de quaranta anys, també fumava Record.
Més endavant varen prendre la gestió del bar Es Tamarells en Tofol Ballester, amic i company d'equip dels meus fills (a l'estiu, jugaven competicions de basquet d'estiu i tres per tres amb l'equip "Els Moneiots") i en Miquel Angel Caldentey, el pare de l'afamada jugadora de futbol Mariona Caldentey, amb la qual cosa la clientela del bar Es Tamarells es va rejovenir molt. Ja no era entre de telefons únic, ja que s'havia instalat una cabina a la plaça de l'esglesia i molts particulars havien instalat una linea telefònica a ca seva, com va ser el cas de la nostra mare. Però sí, era l'únic lloc de la part de la Capella on es podia comprar tabac (l'estanc de can Cordellina ja havia tancat i reconvertit en habitatge ordinari). En Tofol, un pic, me va dir, "el Record únicament el duc per a ta mare, és l'únic client que fuma i me demana Record". Jo, quan fumava, d'això fa més de quaranta anys, també fumava Record.
En Tofol darrera la barra del bar. Gent a la terrassa del bar.
I això ha estat així fins fa uns anys en que el propietari de l'edifici, el meu company d'estudis a Ingrés i 1er de batxillerat (laboral) Joan Rectora va dir que volia recuperar el local per a transformar-lo en habitatges per al seus fills. I així ho va fer. Miquel Angel, tristament, ja havia mort i Tòfol va traslladar el seu bar-restaurant a un local de la plaça de l'Esglesia, que amb el nom de "Sa Cova dets Ases" segueix funcionant "a todo trapo", sent, juntament amb la cafeteria "Vista Sol" de Cala Marçal, un dels restaurants més fiables de Es Port, ara que molts d'ells han tancat i d'altres han baixat qualitat i incrementat preus.
