Joan Bassa i Jaumeta Barceló, gestors de els Tamarells

 

Moltes gràcies a tots i totes que heu intervingut, tant als que heu dit que vos agrada, com als qui heu fet comentaris. Gràcies als comentaris sabem molt més dels dos personatges. Inclús alguns dels que heu intervingut sou família de na Jaumeta i així podem indicar part de l’arbre genealògic,

Comentaris:

Joan M. Gelabert
Allà a on hi havia la centraleta telefònica. 

Mariantònia Porcel Artigues
També li deien Can Cosme. Ells eren na Jaumeta I Joan

Antoni Monserrat Rossello
En Joan Bassa y ne Jaumete des Bar Can Cosme de Porto Colom, si va Fer se Festa de quan se funda es Club Nautic tambe hi havia centraleta de telèfon. 

Maria Magdalena Rotger Barcelo
Es la germana del meu padrí Tomás Barceló Covas... Es na 
jaumeta que mumare feia nom com ella na jaumeta que feia feina a la llibrería Oliver. El seu home en joan els tamarells un temps

Anonia Guiscafre
Si jo Li dic sa meva tia jaumeta y el tio Joan
Ella una cosina de sa meva mare
Ell va morir

Micaela Llodra
Súper recordar veis temps enhorabuena per ses fotos he tornat enrere i mes jove ay más fet recordar de se bolera oh com ha camviat es Port a pitcho bon horebaixe

Cristòfol Ballester Barcelo
Jaumeta i joan

Antonia Guiscafre
Sa Meva mare era María antich barcelo
Filla de barbara barcelo barcelo
Sa Meva predina era germana des pare de na jaumeta

Maria Esperanza Forteza Miro
Des bar Tamarells pot ser?

Apolonia Muñiz
Si en Joan Bassa i na Jaumeta, molt amic d'es meu cunyat Mateu Binimelis.

Miquel Sebastian
Qui són? 

Cristòfol Ballester Barcelo
C’an Bassa, club nàutic,,,, després Tamarells.

D’acord amb aquestes respostes, ells són en Joan Bassa i na Jaumeta Barceló Covas. Ella seria germana de la dona den Joan xofer del camió que feia la ruta Felanitx – Es Port. Si fos així sabríem els llinatges d’aquesta dona, però no sabem el seu nom i sabríem el nom den Joan dels camions, però no sabríem els seus llinatges. Si algú sap el nom de la dona i els llinatges de l’home, agrairíem aquesta informació. 

Igualment seria interessant saber fills i nets (i renets si n’hi ha) de les dues parelles: Joan Bassa i Jaumeta Barceló i den Joan dels camions i sa dona, germana de na Jaumeta.

En Joan i na Jaumeta gestionaven el bar, però no eren els propietaris del local. El propietari del local era l’amo en Miquel Garcias (l’amo en Rectora) casat amb Margalida Gomila.

El seu fill únic, Joan, Joan Garcias Gomila o “Joan Rectora” va ser company meu a l’ingrés de batxillerat i primer curs de batxillerat laboral a Felanitx. Posat en contacte amb ell me va contar que qui va construir el local i primer dirigent del bar va ser en Cosme. Per això la majoria de clients, al bar, li deien “Can Cosme”, tot i que primer es deia “Café Restaurante ‘Vistamar’” i, posteriorment, “Els Tamarells” (per exemple, el temps en que era gestionat pels nostres personatges, Joan i Jaumeta). Aixi mateix la tirada de cases que donen al mar des dels Tamarells fins a can Sureda (ara can Massutí) també es diu “la tirada de can Cosme”. Pel que diu el llibre d’Aina Adrover “Felanitx. De l’entusiasme a la por” Cosme nomia Cosme Bordoy Tugores, alies “Bonjesus”; i la seva dona, Margalida Garcias Mestre, era germana de l’amo en Miquel Rectora, i tia i padrina de fonts del meu company Joan. No sé quan Cosme va construir i obrir el bar, però quan va començar la guerra cainitica, el juliol de 1936, ja funcionava a ple rendiment. Precisament el mateix dia 19 de juliol estava programat un sopar de tot l’Ajuntament republicà  de Felanitx, sopar que, donat que el mateix dia s’havia aixecat a Mallorca el conjunt de forces militars falangistes i de dretes, es va haver de suspendre. El fet que aquest sopar de l’ajuntament republicà s’hagués organitzat a can Cosme va fer suposar als revoltats que en Cosme devia ser simpatitzant de les esquerres i això va ocasionar que el 21 de setembre el varen detenir a ca seva i l’endemà, el 22, al vespre, el varen assassinar. A partir d’aquest fet varen dur el bar restaurant el seu cunyat l’amo en Miquel Garcias (Rectora) i la seva dona, Margalida Gomila. Uns anys després, aquests, mantenint la propietat, varen passarla gestió a Joan Bassa i Jaumeta Covas. 

Com deia Joan Miquel Gelabert i d’altres, allà hi havia la centraleta de telèfons, la única que hi havia a la part  de la Capella. Atès que hi havia alguns clients, a una o dues taules, que jugaven a cartes, també li dein “Es Cassino”. El mateix que passava a la part de l’Aduana i, curiosament era l’únic local que tenia l’única central telefònica d’aquella part.

Comentaristes familiars: 

Alguns comentaristes ens han indicat que són familiars d’en Joan o na Jaumeta:

Maria Magdalena Rotger Barcelo ens diu que es neta de Tomàs Barceló Covas, que és germà de Jaumeta i que la seva mare fa el mateix nom que na Jaumeta: El que no me queda totalment clar és quina Jaumeta va fer feina a la llibreria Oliver, si la seva mare o la seva tia-padrina.

Antònia Guiscafre ens diu que la seva mare, Maria Antich Barceló, és cosina de Jaumeta, o sigui que ella seria neboda segona de Jaumeta Barceló Covas i que la seva padrina Bàrbara Barceló Barceló era germana del pare de Jaumeta Barceló Coves, amb la qual cosa la padrina materna d’Antònia és tia bona de Jaumeta i la mare d’Antonia és cosina de Jaumeta i Antónia és neboda segona de Jaumeta. De fet, ella els hi deia, a Jaumeta i Joan,  “tios”. També ens diu que ell va morir. Hem de suposar que Jaumeta viu?

Persones que han indicat que els hi agrada:
Aina Vicens Llodrà
Ana Ros Vich
Andreu Barceló Ballester
Antonia Guiscafre
Antonia Hernández
Antònia Vadell Gomila
Antonio Maldonado Bernal
Bartolomé Mascaró Sastre
Biel Gonzalez
Carles López De Padilla Llabrés
Catalina Bergas
Catalina Riera Adrover
Cati Barcelo Alzamora
Caty Puig F
Celia Amores Lopez
Cristòfol Vidal Vidal
Dolors Ramis
Eduardo Muñoz Nicolau
Francisco Muñoz Rodríguez
Francisco Vazquez
Gabriel Mahou
Guillem Fiol Tomàs
Hernan Jose Huerta Nadal
Jero Barceló Xamena
Joan Antoni Amorós Mascaró
Joan Garcias Gomila
Joan M. Gelabert
José María Cortés Riera
Jose Payeras Bernat
Juan Cerda Manresa
Juan Riera
Lluís Ballester Brage
Marc St Cyre Ginn
Margalida Uguet Vadell
Mari Sanchez
Maria Magdalena Rotger Barcelo
María Riera
Mateo Bauza Ferrando
Mercedes Lorca Busquets
Micaela Llodra
Miquel Binimelis Vicens
Miquel Duran Serra
Miquel Sebastian
Paquita Llinas
Paquita Ribas Tomas
Paquita Vaquer
Pep Ubeda Ferra
Pilar Fitor Lorca
Rafel Capó
Rosa Bauza
Rosa Gallego Massanet
Sebastiana Barcelo
Tolo Buades Garriga
Tolo Mateu Canyelles
Tomeu Fiol Abrines
Toni Blanco
Tonina Alorda
Virgilio Izquierdo Tarongí
Xisca Sastre
Xisco Castell
Xisco Gari Sampol
Xisco Jor
Xisco Ortega Rodriguez

Bar Els Tamarells. Es Port.

Seguint el camí que uneix la part de l'Aduana amb la part de la Capella, actualment Avinguda Tamarells, la primera construcció que trobavem a ma dreta era el bar Tamarells. La primera foto és de l'arxiu de Mn. Xamena i es de 1919 (el bar Tamarells encara no existia). La segona foto és propia i és de l'any 2005 (El bar Tamarells sí que existia, però està tapat per un gran pi). El bar Tamarells feia cantonada amb el carrer del Mar, era també la primera construcció baixant a la dreta del carrer del Mar (en la primera numeració: Carrer del mar nº 2). Abans d'existir com Bar Els Tamarells, de d'abans de la guerra cicil, ja existia amb el nom de Café Restaurant Miramar:

Precisament, en aquest temps i en temps de la represió franquista conseqüent al cop d'Estat i genocidi dels rebel·lats hi ha una història trista relacionada amb el café restaurant Miramar, història que conta Aina Adrover en el seu llibre "Felanitx de la ilusió a la por. República, guerra i represió" i que ja varem referir en un escrit anterior del nostre bloc: 
https://arcmediterrani.blogspot.com/2024/05/cafe-restaurant-miramar-can-cosme.html  

Després de la guerra, aquest edifici emblemàtic, va reprendre el vol ja amb el nom "Bar Els Tamarells". A les decades dels anys 1950s i 60s era l'únic bar a la part de la Capella, amb molta activitat, durant uns anys, inclús va ser la seu del club nàutic (en aquest temps la majoria de socis eren propietaris de bots i llauts i mon pare i jo n'erem socis. Posteriorment, amb la presidencia del metge Jaume Planes va voler prendre volada cap una elit majorment propietaris de llauts i iots i, inclús de presumits no propietaris de cap embarcació, però que ho eren per a anar a dinar, sopar o fer copes a un club d'elit. Aquí va ser quan jo me vaig donar de baixa de soci. Mon pare va continuar fins a la seva mort, en que va recollir el carnet ma mare, també fins a la seva mort, en el seu temps alguns nets i netes de ma mare varen fer cursos de natació i vela (optimist) organitzats pel club. I a la mort de la mare continua amb el carnet de soci, inicialment del pare, un germà). 

 

Els primers anys d'aquesta nova etapa era regentat per un matrimoni germana i cunyat de la dona de'n Joan dels camions, chofer que feia la ruta Felanitx-Es Port. Com ja he dit era l'únic bar de la part de Sa Capella (a s'altra banda, la de l'Aduana, n'hi havia varis), tenia molta activitat, sobretot, homos grans que hi anaven a fer tertulia i a jugar a cartes. També, entrant a ma esquerra hi havia un quartet amb l'únic telefon de la part de la Capella: Allà hi anava ma mare a fer llargues xerrades amb mon pare que tenia les vacances més curtes que nosaltres o que dirigia algun campament d'estiu. 

Més endavant varen prendre la gestió del bar Es Tamarells en Tofol Ballester, amic i company d'equip dels meus fills (a l'estiu, jugaven competicions de basquet d'estiu i tres per tres amb l'equip "Els Moneiots") i en Miquel Angel Caldentey, el pare de l'afamada jugadora de futbol Mariona Caldentey, amb la qual cosa la clientela del bar Es Tamarells es va rejovenir molt. Ja no era entre de telefons únic, ja que s'havia instalat una cabina a la plaça de l'esglesia i molts particulars havien instalat una linea telefònica a ca seva, com va ser el cas de la nostra mare. Però sí, era l'únic lloc de la part de la Capella on es podia comprar tabac (l'estanc de can Cordellina ja havia tancat i reconvertit en habitatge ordinari). En Tofol, un pic, me va dir, "el Record únicament el duc per a ta mare, és l'únic client que fuma i me demana Record". Jo, quan fumava, d'això fa més de quaranta anys, també fumava Record. 

En Tofol darrera la barra del bar. Gent a la terrassa del bar. 

  

  

I això ha estat així fins fa uns anys en que el propietari de l'edifici, el meu company d'estudis a Ingrés i 1er de batxillerat (laboral) Joan Rectora va dir que volia recuperar el local per a transformar-lo en habitatges per al seus fills. I així ho va fer. Miquel Angel, tristament, ja havia mort i Tòfol va traslladar el seu bar-restaurant a un local de la plaça de l'Esglesia, que amb el nom de "Sa Cova dets Ases" segueix funcionant "a todo trapo", sent, juntament amb la cafeteria "Vista Sol" de Cala Marçal, un dels restaurants més fiables de Es Port, ara que molts d'ells han tancat i d'altres han baixat qualitat i incrementat preus. 

 

 

Café Restaurant Miramar. Can Cosme

Recordau que en moltes ocasions he penjat aquesta tira de cases de la Part de l'Esglesia d'Es Port, que donen a la mar, amb molt d'èxit cada pic que ho he fet? Recordau que durant molts d'anys he demanat si aquesta tira tenia un nom determinat, sense que ningú mai me contenstàs? Recordau que fa sols uns mesos vaig dir que gràcies a una "postal" que indicava el nom ja havia averiguat el nom d'aquest entorn tan bell i alabat per turistes i mallorquins? Es deia "Tirada de Can Cosme". Jo pensava que aquest "Cosme" era el cunyat den Joan dels camions, xofer que feia, habitualment, el trajecte Felanitx - Portocolom i viceversa, persona que vaig tractar des de que tenc record fins que va deixar de dur "Els Tamarells" i que aquest va passer a ser duit per en Tofol i en Miquel Angel Caldentey, pare de la coneguda jugadora internacional de futbol, Mariona. Però no. Enava errat. 

Fa poc vaig anar a la presentació del llibre: "Felanitx de la ilusió a la por. República, guerra i represió", d'Aina Adrover, llibre que vaig comprar per a saber moltes veritats, unes que ens havien contat de forma erronia i unes altres que havia desconegut sempre. I la lectura del llibre me va treure de l'error, i me va donar la informació completa de qui era aquest "Cosme" de qui parlava la postal. 

A l'apartat titulat "Els assassinats", a la pàgina 273 diu: 

COSME BORDOY TUGORES BONJESÚS

(...) Era un home alt, ros, estava casat amb Margalida Garcias Mestre i vivien en el carrer de la Mar, nº 2, a Portocolom, on tenia una fonda-café, el Miramar, conegut per la majoria de gent com Can Cosme, ubicat on després hi hagué els Tamarells. 

Conten que un dia, abans de la guerra, s'hi presentaren uns homes amb dones per fer una festa i Cosme Bonjesús els digué que a dins ca seva no la farien, que se n'anassin. Entre els que volien fer sarau hi havia algun policia i algun simpatitzant de Falange.

Igualment el dia 19 de juliol de 1936, el mateix dia que Goded va promulgar el ban de l'estat de guerra, hi havia programat un dinar al Miramar, com un acte del programa de les festes de santa Margalida (20 de juliol) que lògicament es va haver de suspendre. 

Potser la festa que no deixà fer, o el dinar que no es pogué celebrar, foren "motius" per a assassinar Cosme la nit del 22 de setembre de 1936 (dos mesos després de l'aixecament contra la República). 

"Els Tamarells", abans de ser "Els Tamarells", eren "Café Restaurante Miramar", 

conegut per "Can Cosme" i regentat per Cosme Bordoy Bonjesús, que varen matar els fatxes de Felanitx - Es Port, dos mesos després de la sublevació contra la República. Era, com el Tamarells la primera casa dels nombres parells (dreta) una vegada sortint de la carretera, voltant a la dreta, pel prier carrer de la part de l'Esglesia: El carrer de la Mar. 

Abans de la guerra (1936-1939) la tirada de Can Cosme encara no tenia construides les cases 5 a 10 i le casa nº 4 encara no s'havia reformada com es veu en la actualitat. Vist des de la mar hi havia una casa a la dreta de Can Sureda (ara Can Massutí) molt estreta i que ara ja no hi és, la casa nº 0, i les cases 1: Can Sureda, 2: Can Soleret, 3: Can Moreta i 4: Can Ramis; i a l'altre extrem, a l'esquerra el "Café-Restaurant Miramar" i, entre ell i la casa nº 4 no hi havia cap costrucció. 

Les cases 4, 3, 2 i 1 vistes des del carrer de la Mar

Després de la guerra es va fer la reforma de la casa nº 4 i es varen construir les cases 5 a 10 (veure la foto nº 1), ambdues incloses i el "Miramar" passà a ser "Els Tamarells", que va existir fins fa pocs anys en que ha estat enderrocat per a fer, en el seu lloc, un habitatge doble (veure les fotos següents). 

 

A la darrera foto, de l'any 1955, Part de l'Esglesia o de sa Capella, tal com ara, vista des de la Part de l'Aduana. 

Tot honor i glòria a Cosme Bordoy, Bonjesús, com a totes les víctimes dels crims del franquisme i moltes gràcies a Aina Adrover. 

18-05-2024

Antoni Ramis