S'albufera d'Alcúdia (1709 ha), la zona humida més extensa de les Balears, va ser el primer parc natural de les Illes (1988). Es troba a la badia d'Alcúdia. Comunica amb el mar per l'Oberta, la boca del Canal Gran. Rep aigua dolça del torrent de Sant Miquel i de ullals interiors. Abans era una llacuna que va permetre diversos usos humans: agrícoles, de pesca (anguila, llops, llises) i caça (foixos, àners). Al segle XIX va fracassar un intent de dessecació. Posteriorment, es va establir una fàbrica de paper (el canyís i la sequera eren les matèries primeres). Ara, l'albufera, envoltada d'urbanitzacions, és una zona especial per a la protecció d'aus (ZEPA), està inclosa entre les zones humides d'importància internacional (Ramsar) i es reserva biogenètica del Consell d'Europa.
A l'albufera d'Alcúdia hi treballen investigadors locals i de tot Europa. S'han introduït amb èxit espècies esvaïdes com el bec vermell o el gall faver. També es fan estades de formació per a gestors d'espais naturals protegits, a més d'excursions guiades per a escolars. Els visitants poden caminar per senders senyalitzats per observar les aus. La cultura popular recull moltes tradicions de l'albufera: cançons, receptes gastronòmiques, com les espinades de Muro i sa Pobla amb anguiles de l'albufera, i pràctiques agrícoles gairebé desaparegudes, com ara el cultiu de l'arròs bomba. Encara no fa gaire, caçadors de fotges i àners es desplaçaven fins als aguaits amb vaixells de fons pla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada