Cultura, història i naturalesa es trenen en el parc natural de sa Dragonera (Andratx). En els quasi 4 km de llarg, entre el cap de Tramuntana i el de Llebeig, s'hi ha produït al llarg dels segles un petit bull d'activitat humana. En l'edat mitjana s'hi recoll ien falcons i orxella, usada per al tint de teixits. S'hi han arrecerat pirates i contrabandistes. L'any 1977, fou envaïda per un grup d'ecologistes que exigien que es protegís. L'any 1987, el Consell de Mallorca adquirí l'illa. Es declarà parc natural el 1995. Al cim de na Pòpia, hi queden els enderrocs d'un vell far. L'espadat, tallat sobre el mar blau intens, quasi negre, esborrona. A cala Lladó hi ha el centre d'interpretació
Les sargantanes de sa Dragonera són movedisses i impertinents. Els falcons marins que nien als penya-segats de tramuntana i ponent són àgils voladors i cridaners. Suren tard els polls per tal d'aprofitar l'arribada dels primers ocel Ions migrants des del nord, a final d'estiu i principi de tardor. Oronelles, ullets de bou, ropits, coa-rotges, estornells, tords i d'altres són les seves preses. A les almadraves i xarxes que encara es calen a la costa de sa Dragonera, s'hi poden veure dofins. Prop de cala Lladó hi ha una cova a nivell de l'aigua. Hi degota adesiara un roll d'aigua dolça. Aquí habitaven vells marins en el segle passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada