dimecres, 2 de setembre del 2009

1 de setembre, la pròrroga

1 de setembre, la pròrroga



Portocolom havia de ser juliol de forma intermitent i agost de forma contínua. No obstant l'1 de setembre ha estat un dia de pròrroga, encara que dedicat en la seva major part de temps a recollir les coses que havia de portar al domicili habitual.

A l'agost he gaudit de la comunicació amb la gent que conec enllà, del sol, horitzons i molt especialment de la mar, amb barca, petita barca, excepte un dia que vaig ser convidat a recórrer gran part del litoral sud-est de Mallorca, nedar en dues de les seves cales i dinar a l'última d'aquestes dues He gaudit, igualment com tots els agostos del campionat de bàsquet de Sant Agustí de Felanitx, en algun sempre curt temps de cada un dels fills/a, ...

L'1 de setembre ha estat un dia de pròrroga de Portocolom. He pogut nedar com si fos un dia de juliol o agost, he pogut veure la socorrista com si fos un dia de juliol o agost,... i a persones amigues amb qui he parlat i fins rebut pilotada de bola de sorra, com si fos un dia de juliol o agost. L'1 de setembre ha estat un dia com qualsevol dia de juliol o agost... amb l'única diferència que fa fosc molt més aviat i que és el primer de l'altra forma de vida: Palma en obres permanents, un carril bici a les avingudes (jo estic totalment a favor del carril bici a tota la ciutat i la supressió de carrils cotxe i moto. Mesura imprescindible per a la supervivència) molt, molt perillós per estar excessivament proper al carril bus per a busos, molts dels quals tenen perillosos invasors retrovisors exteriors i molts dels quals envaeixen directament carrils contigus; el victimisme del partit polític paradigma de la corrupció (i mentida), amiguiisme, malversació,... "plorant la injustícia” que els seus membres sospitosos de faltes i delictes siguin investigats (els americans USA i els Israelians tampoc admeten que cap dels seus ciutadans siguin jutjats per lleis internacionals o per altres paisos), un país en fallida econòmica (ja advertíem fa uns anys, que el desenvolupament faraònic de llavors -El Pocero, Matas, Florentino gran i Florentino petit, Espe,...-, sense control de la despesa pública i en benefici d'empreses amigues privades, seria "pa per avui -ahir- i fam per demà -avui-), un ordinador i Internet consumista de massa temps, convertit, aquest temps consumit, d'útil en inútil,... La veritat és que hauríem d'inventar anys de dos mesos: juliol i agost, sense ordinador, Tv, radio, quasi periòdics, terrorisme, ni partits crispants pels seus actes i les seves veus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada