Tema 0: Psicologia: Parlem de Psicologia (1). Unitat 0

Unitat 0:

Parlem de psicologia (1)

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents: Per què Psicologia?; Humanitats

"L'home (jo) proposa i la mandra (la meva) disposa". Aquesta és la tercera ocasió en que em proposo "parlar de psicologia" amb tu. Veurem si és veritat que "a la tercera va la vençuda". La meva intenció és reproduir, amb una mínima adaptació, els apunts de psicologia que vaig impartir en 1r i 2n de batxillerat. Aquests apunts van gaudir d'important acceptació i grat entre els meus alumnes. Molts d'ells van declarar que era l'assignatura que més els havia agradat i que més els havia servit per a l'aplicació a la seva pròpia vida. Mai he entès per què la psicologia no és una assignatura que s’imparteixi al llarg de l'escolaritat per ajudar a cada un/a al seu desenvolupament personal individual i social. Fins i tot un alumne que, posteriorment va cursar la carrera de psicologia, comptava a un altre condeixeble de carrera que utilitzava, fins i tot aleshores, aquells apunts editats, com a referent.

Conseqüentment, encara que això no és un curs acadèmic, per canviar el menys possible els apunts (redactats en català), vaig a presentar aquestes converses en la forma originària, tot i que, certament, el lector no tindrà els objectius, metodologies i avaluacions que tenien els alumnes i les alumnes.

Iniciem el curs que consta d’una unitat introductòria i vuit temes:

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins avui
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel ligència
Tema 8: Patologies de la personalitat

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents
- Per què Psicologia?
- Humanitats
- Objectius de l'assignatura
- Programa de l'assignatura
- Referents:
- La Psicologia, ciència
- Tipus de sabers
- El mètode científic
- Estadístics
- La Pedagogia. L'Educació

Avui exposarem el principi de la unitat introductòria

Per què Psicologia?

El magisteri, la funció docent, ensenyar i educar, impliquen un coneixement de la psicologia: no es poden explicar uns coneixements als quatre vents i els alumnes i les alumnes que els vagin caçant-los, com puguin, amb un caça-papallones. No, no s’ensenya en general i igual per a tothom. S’ensenya a unes persones determinades que són d’una manera determinada, i el primer de tot que s’ha de fer, per a poder ensenyar, és procurar conèixer els aprenents. La psicologia esdevé imprescindible com a ciència auxiliar i bàsica per a la funció docent. Efectivament, la Psicologia és la ciència de la conducta (dels comportaments) i en el cas de la humana (ja que hi ha una psicologia humana i una psicologia animal), el conjunt de comportaments de la persona constitueixen la seva manera de ser, la seva personalitat; la psicologia esdevé la ciència de l’home i de la dona, de les seves personalitats (maneres de ser) i dels seus corresponents comportaments (maneres d’actuar). Per a ensenyar a algú, més important que conèixer el que he d’ensenyar (l’àrea o la matèria) és conèixer la persona a qui he d’ensenyar (i la psicologia és la ciència que ens dona aquest coneixement).

Posteriorment, a rel de la Constitució Espanyola de 1978, la LODE (Llei orgànica del Dret a l’Educació) de 1985 i la LOGSE (Llei orgànica general del Sistema Educatiu) de 1990 ens adonam que és el propi alumne/a el que s’ensenya a sí mateix. El professor i les seves explicacions són un instrument, un recurs (el millor possible) per a ajudar a que l’alumne/a construeixi els seus propis aprenentat-ges. I, ara, tan important com que el professor conegui els/les alumnes als qui ensenya, és que els alumnes-professors de sí mateixos es coneguin a sí mateixos i coneguin als instruments personals d’ensenyança (els professors) i així, la psicologia, auxiliar imprescindible de l’ensenyant es converteix en auxiliar imprescindible de l’alumne/a. I així, el professor, d’aprendre psicologia per a poder ensenyar el que sigui als alumnes, passa a ensenyar psicologia als alumnes per a que aquests/es, coneixent-se a sí mateixos i als altres puguin aprendre més fàcilment i puguin adaptar-se a una millor qualitat de vida personal.

Humanitats

O millor “Humanidades”. Sí, dit així, en castellà per que és l’estendard que du la ministra Esperanza Aguirre, coincident en el temps amb la intencionada polèmica sobre les llengües de l’Estat i els nacionalismes. Efectivament, mentre prepar aquesta unitat introductòria (estiu de 1998) ve a Mallorca l’esmentada Ministra, es reuneix amb el Conseller d’Educació (cultura i esports) Manuel Ferrer i la cúpula política-tècnica d’aquesta Conselleria i, conjuntament, anuncien “a bombo y platillo” la primera contrareforma de la Reforma LOGSE o, si es prefereix, els primers retalls d’autonomia i llibertat que aquesta Reforma implica i suposa: “Hemos hecho (el Ministeri d’Educació) un estudio y los alumnos de hoy en día saben menos lengua y literatura castellanas, menos historia y menos matemáticas que los alumnos de antaño. Consecuentemente, a partir del próximo curso, en el territorio MEC y en Baleares, en ESO y en Bachillerato, se incrementarán las horas en estas asignaturas en detrimento de algunas optativas”. Als albors del segle 21 aquesta regressió pareix ser un error molt greu de conseqüències imprevisibles (Com diuen dos filòsofs grecs: “Els homes savis discuteixen els problemes, els necis els decideixen”. Anacarsi. “El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes pitjors que elles, encarregats d’executar-les”. Aristòtil): Quasi bé totes les assignatures que han d’incrementar el seu horari són assignatures que ja són donades, cada curs, des de que l’alumne/a fa educació infantil (des dels 3 anys) fins a la finalització de la Secundària (entre els 16 i 18 anys). Si així i tot el rendiment és dolent, aquest no s’arreglarà gens ni mica incrementant la seva docència dues hores més a cada etapa (la solució estaria més bé en el canvi de metodologia i amb la formació del professorat). A més que els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge estan cansats i avorrits (farts) de donar sempre les mateixes assignatures (Aquesta mesura suposa “más de lo mismo”. “Si no voleu brou, tassa i mitja”). I a canvi? A canvi se suprimeix una de les característiques més enriquidores i modernes de la Reforma: El fer cas a la diversitat dels interessos, necessitats i possibilitats dels alumnes. Es redueix l’oferta d’optativitat (que ja no era excessiva: tres assignatures optatives entre 3r i 4t d’ESO i tres assignatures entre 1r i 2n de Batxillerat) que en general són les assignatures més apreciades pels alumnes (tal com ells ho declaren) i, generalment, les més interessants, pràctiques i funcionals (assignatures que sols es donen una vegada en l’etapa secundària, excepte si és una llengua estrangera, i que serveixen per a aplicar els seus aprenentatges a la vida personal i familiar quotidiana). Assignatures com: “Alimentació i Salut”, “Informàtica”, “Alemany”, “Transició a la Vida adulta i Activa”, “Ciència, Tecnologia i Societat”, “Tecnologia de la Informació”, “Processos de Comunicació” o aquesta mateixa “Psicologia”. Sense comptar que els alumnes que realment vulguin incrementar els seus estudis de les assignatures afavorides per la contrareforma esmentada també ho podien fer ja que també hi havia optatives corresponents als mateixos continguts: “Literatura espanyola i universal”, “Taller de Teatre”, “Taller de Matemàti-ques”, “Taller de Ciències Socials”. Com es veu l’anunciat Decret d’Humanitats, apart de no millorar la situació a les mal denominades assignatures Humanístiques (l’assignatura humanística per excel·lència és la Psicologia. I d’altres considerades tan humanístiques com les afavorides són la Filosofia, la Cultura i les Llengües Clàssiques), atenta contra un dels principis fonamentals de l’humanisme: la llibertat d’elecció i l’atenció a les necessitats; així com contra un altre principi metodològic fonamental de la Reforma: La funcionalitat de les matèries (que es dona, especialment, al cas de les assignatures optatives). I mentre la Universitat-Empresa prepara plans d’estudis funcionals basats, bàsicament, en assignatures tècniques i idiomes, sense tenir en compte, per a res, aquesta proposta d’”humanida-des”. Actualment, a Balears, els estudis superiors amb més sortides són els estudis tècnics i els estudis turístics.
Conseqüentment, quan prepar aquesta unitat, sols no sé si hi haurà l’assignatura optativa de “Psicologia” a partir del proper curs. I això que aquesta optativa és molt funcional i molt apreciada pels alumnes que la fan. A continuació present algunes de les valoracions d’aquesta assignatura fetes pels seus alumnes:
1) “Aquesta és l’assignatura més útil i aplicable de totes les que he fet fins ara”.
2) “Aquesta és l’assignatura que m’ha agradat més i m’ha servit més”.
3) “El que m’ha servit més per a aplicar en les meves relacions personals i de parella, i jo ho aplic, és el tema de la motivació i comportaments sexuals”.

Han passat 11 anys des que fèiem aquesta preparació i disquisicions. Molts temors s'han confirmat i moltes coses han canviat: efectivament, el Partit i govern d'Aznar, Esperanza Aguirre i Rajoy, van poder reaccionar contra la LOGSE, promulgant la LOCE, on la Psicologia, llavors només optativa, i els professors de psicologia i pedagogia van perdre molt de pes específic (la primera va ser suprimida en molts centres i assumida pels filòsofs i altres professors en altres centres i els segons van deixar de ser, en molts casos, els caps de departament responsables de l'organització de l'orientació escolar i atenció a la diversitat, passant a exercir aquesta funció educativa fonamental veritables llecs en educació), la llei va resultar classista i discriminatòria i va afavorir la importància dels coneixements molt per sobre dels valors i actituds (per això ara ells/es s'estranyen que els seus delictes de corrupció, prevaricació i malversació siguin perseguits per la justícia), l'educació ha continuat el seu procés de desprofessionalització, vàrem patir un desenvolupament faraònic insostenible que ha arruïnat a les institucions públiques i a la majoria de treballadors i ha enriquit a uns pocs polítics i amics/es, hem passat l’11M (i l'11-S i la guerra injusta de l'Afganistan i extermini jueu de Palestina a l'exterior), el canvi de govern d'Aznar a Zapatero (i de Matas a Antich a les Illes Balears), i s'ha rectificat el mal de la LOCE, encara que molt insuficientment, amb la LOE. Actualment vivim una crisi econòmica mundial i pròpia greu, conseqüència de l'organització del sistema de lliure mercat, desenvolupament insostenible i especulació, crisi que afecta i provoca una crisi psicològica personal i social en molts casos. No obstant el fet que els EUA prefereixin un dirigent com Obama a un com Bush i que nosaltres preferim l'humanisme a l'oligarquia i que es persegueixen els abusos d’aquesta, és un índex que permet tenir un cert moderat optimisme.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia
Setembre de 2009