Cavitats Carstiques
La configuració calcària de gran part de Mallorca converteix el subsòl de l'illa en un gran, metafòric formatge de gruyère. Arreu hi ha coves, avencs profunds, galeries i gorgs. A la superfície, l'erosió de la roca calcària ha produït zones de rellàs, de caires esmolats com navalles. Dins les cavernes del subsòl hi perviuen crustacis i insectes
endèmics, adaptats a la vida a les fosques, en condicions singulars de temperatura i humitat. Qualsevol ús humà fa malbé el delicat equilibri ambiental de les coves. En algunes hi ha importants jaciments paleontològics. En altres, els quiròpters s'hi refugien. Les estalagmites i estalagtites són fràgils esculptures naturals, modelades pel temps.
Es Freus
Entre Eivissa i Formentera, a la reserva natural de ses Salines, s'hi troba un rosari d'illots i esculls. En un medi tan restrictiu, sec i salí, hi ha plantes com la saladina, alls silvestres i fonoll marí, i invertebrats amb espècies endèmiques. I sargantanes (Podarcis pityusensis) amb varietats pròpies des Freus: Caragoler, Penjats, Negres, Espalmador, Porcs, Gastaví, s'Alga, sa Torreta, s'Espardell i s'Espardelló. Gavines, corses, corbs marins i virots hi són freqüents, així com dofins i mulars, i tortugues marines en dies de calma. Als fons marins de la reserva (més de 9.000 ha) gaudeixen d'especial protecció les praderies de Posidonia oceanica, les fulles llargues de la qual omplen les platges a la tardor i contribueixen a la protecció dels arenals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada