Es Vedrà
Es Vedrà, espectacular i imponent, sembla producte d'una erupció: vertical, abrupte, irregular. Alça de sobte els seus 381 metres quasi violents en una amplada de només 700 metres. Escletxes, parbacanes, torrenteres quasi impracticables i espadats configuren un illot únic a la costa de Sant Josep de sa Talaia, entre cala d'Hort i es Cubells (EivIssa). A ponent, es Vedrà està cobert d'herbes de penyal, de mates, de qualque peu de llorer; tot escàs i magre. A llevant la vegetació és densa: lleteres, savines, buferes i qualque garballó. Les sargantanes, de color blau i groc, són joies vives. Hi nien falcons marins i gavines corses. Es Vedranell (128 m), menor, l'acompanya.
Tagomago
Quasi davant es pou des Lleó (Eivissa), l'illot de Tagomago (90 ha) manté una important colònia de falcó marí i falcó de la reina. També hi nidifiquen el virot, la gavina de mantell blau i qualque colla de corbs marins. La sargantana pròpia de l'illa, un endemisme, és de trossada grossa i verda. Romanins i xiprells cobreixen l'illa. Encara hi romanen velles savines. Petites plantes endèmiques, com el Limonium ebusitanum, arrelen en menudes parbacanes i escletxes entre els penyals. L'illa té una forma aIIargada, amb un promontori que assoleix un centenar de metres d'alçada, que cau en un pendent suau vers el mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada