Mallorca Natural 28: S'Espalmador i Barbaria. Formentera / 29: Ses Feixes (últim)

 S'Espalmador  

S'Espalmador de Formentera és l'illot més gran des Freus, a la reserva natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera–es Freus. Al centre de l'illa hi ha una bassa salabrosa, a prop d'un casament habitat antigament, perquè a l'illa s'hi conreaven vinyes i figueres.

L'illa té un poc més de 2 km de llarg per 1 Km d'ample, i al punt més elevat, només 22 metres, hi ha la torre de sa Guardiola (segle XVIII). A l'illa hi ha savinar, romaní, mata, joncs, salicornars i alls silvestres. Els ocells aquàtics com el virot, la baldritja, el mascarell i la gavina d'Audouin són observables des de la costa. Les platges de s'Espalmador són d'arena fina i blanca. Hi abunden les sargantanes.

Barbaria   

Barbaria, a Formentera, és avui una mola desolada, resseca i pedregosa que culmina en el cap del mateix nom, on hi ha un far i una vella torre de defensa, la torre des Garroveret. Aquí hi havia fa un segle un bosc dens, el pla del Rei, que va desaparèixer per l'abús dels carboners en les primeres dècades del segle XX. El paisatge és corprenedor, obert al mar, nu. Només hi neixen coixinets i romanins eixuts, recers de sargantanes. Des dels caires dels espadats de vegades es veuen dofins i mulars en el mar blau intens. Barbaria és la terra més meridional de les Balears. S'hi han trobat jaciments prehistòrics de fa quatre mil anys. 

Mallorca Natural 29 (últim): Ses Feixes. Eivissa 

Ses Feixes  

Ses Feixes eivissenques tenen, a més d'una importància naturalística, un gran interès cultural. Són restes d'antigues parcel·les de conreu guanyades a la zona humida litoraI de la Vila d'Eivissa i de Talamanca, avui molt urbanitzades. Els conreus de ses Feixes se sostenien mitjançant un curiós i complex sistema de drenatges i rec enterrat, propi només d'Eivissa i que havia de refer-se periòdicament. Els portals de pedra i argamassa, amb barrots de savina, són etnològicament singulars, emblanquinats.

Rasclons, polles d'aigua i fotges resisteixen tenaçment en els darrers bassiots enrevoltats de joncs, boves i canyissars S'hi arreceren busquerets, boscartes, rossinyols bords i ullets de bou