Filla de l'Aire, a menys d'una milla de punta Prima de Menorca, és de reduïdes dimensions (34 ha.). Presenta una aparença nua, només coberta de menudes plantes adaptades a resistir el salpluig constant d'aerosols de sal procedents del mar: socarrells, camamil·les i fonoll marí. Hi habita una forma endèmica de sargantana, i sovint la sobrevolen les gavines de mantell blau i les gavines de bec vermell o d'Audouin. El nom d'un escull, l'illot del Cagaire, potser fa referència al corb marí de puput, freqüent a la costa balear. La costa té poc fons. Roca i arena permeten el desenvolupament de variades comunitats de vida subrnarines.
Malauradament envoltada d'urbanitzacions, la zona humida de Son Bou (Menorca) conserva amples extensions de canyissar i llacunes formades pels barrancs des Bec i de Son Boter. Savines i llentiscles cobreixen les dunes. Petits ocells s'amaguen entre les canyes: la boscarla, el butzac i el rossinyol bord, el cant estrident del qual és fàcil d'identificar. De vegades hi veurem, colorits i fugissers, una blaveta o un arner. A la zona humida, especialment en el temps de les migracions, s'hi observen agrons, esplugabous, ànneres i limícoles com el cama-roja o el batallaire. La platja, llarga, és d'arena blanca i molt freqüentada pels banyistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada