Nit de les Verges de 1971 a Binissalem

Bar s'Hotel. Binissalem

-------- Mensaje original --------

Asunto: REVISTA BINISSALEM.

50 ANYS DE LA TRÀGICA NIT DE VERGES A BINISSALEM.

LA SOLIDARITAT D'UN POBLE.

La nit del dimecres 20 d’octubre de 1971, Nit de les Verges, un grup d’onze joves binissalemers, com era costum des de sempre, retien homenatge a les al·lotes del poble amb les romàntiques cançons interpretades amb més voluntat que mèrit i elles responien les seves galanteries oferint-los els tradicionals bunyols i mistela.

Després de l’última serenata i quan es retiraven a descansar es va sentir una veu, greu i excitada, que retronava dins la nit: “¡Eh vosotros! ¡Gamberros! ¡Todos al cuartel!”.

Els joves quedaren gelats en veure la figura esperpèntica d’un guàrdia civil que, pistola en mà, avançava llampant, quasi corrent cap a ells i cridant furiós: “¡Ràpido! ¡Todos hacia el cuartel!”

Serien prop de la 1 hores de la nit. Tot això succeïa davant el bar s’Hotel i amb el testimoni d’altres grups que, una vegada acabada la seva ronda, prenien la fresca a la terrassa i miraven incrèduls tot quan ocorria.

Els joves, tots esborronats, sense dir ni una paraula s’encaminaren pel carrer de Francesc Mascaró cap al quarter, ubicat aleshores al carrer de s’Escola Graduada. De sobte, en Juan José Munar, un d’aquells joves, temorós per les repercussions que aquest fet pogués tenir en la seva situació militar, ja que feia el servici, intentà separar-se del grup entrant dins el bar s’Hotel. Dissortadament el guàrdia, sempre amb la pistola a la mà, va adonar-se de la intenció del jove i amb un crit el va obligar a reintegrar-se al grup. Quan en Juan José va ser a la seva alçada, el guàrdia, Comandant del Lloc, Francisco Ledesma Rodríguez, intentà pegar-li una clatellada i en Juan José, en un gest instintiu d’autodefensa aixecà un braç refregant malauradament la cara del guàrdia. Per la pròpia inèrcia perdé l’equilibri i quasi va caure a terra. La reacció va ser instintiva, segurament motivada per un fort sentiment del ridícul, es reincorporà, s’escoltà el renou metàl·lic del carregador i disparà. En Juan José solament s’havia pogut allunyar cinc o sis metres del punt de foc. La bala el va travessar. El metge del poble, Don Jaume Cerdà, arribats al quarter, ordenà el trasllat a l’Hospital Militar i constatà la gravetat d’en Juan José.

Solidaritat

A partir d’aquí la solidaritat del poble de Binissalem, que era una olla que bullia d’indignació, sobretot per la versió tendenciosa dels fets publicats el dia següent al diari “Baleares” (en aquell temps, portaveu del règim franquista) que reflectia la manipulada declaració del guàrdia civil. 

Les actuacions de tots els estaments del poble, des del religiós, amb Don Pedro Barceló, vicari, que sonà les campanes per concentrar la gent a la plaça on es cremaren els exemplars del “Baleares”; el polític, amb el batle Miquel Pons, que medià sempre a favor dels detinguts; i, sobretot, el poble de Binissalem que, en una magna manifestació, –unes 5.000 persones, moltes de les quals d’altres municipis– tenia lloc el divendres 22 d’una forma ordenada, pacífica i silenciosa i demanava la llibertat dels detinguts, des de feia dos dies al quarter, i la rectificació de la notícia. Val a dir que a les dependències policials hi havia prop d’una trentena de guàrdies preparats per a intervenir, conscients de la massiva resposta d’aquella manifestació.

En Juan José va millorar i pogué dur una vida normal. El guàrdia va ser condemnat a tres mesos a la presó militar d’Illetes i a la sortida fou ascendit. Poc a poc aquest mal somni s’anà oblidant però crec que els que visquérem els fets tenim el deute moral de transmetre a les generacions futures dels perills dels règims totalitaris i del comportament d’un poble que no es va doblegar davant la injustícia i l’abús del poder establert. 

Veure a You Tube:

https://youtu.be/UjmhBHxfLRU?si=25vl3vbTj_ArA4HG 

IB3 Noticies.  21/10/2021

50 anys d’una nit de les Verges “moguda” a Binissalem

Un Guàrdia Civil ferí de bala a un jove del poble pel renou que feien a la plaça després de cantar serenates

La nit de les Verges de 1971, com és tradició a Mallorca, un grup de joves de Binissalem va sortir a cantar serenates pels carrers del poble. Aquella nit, avui fa 50 anys, una desena de joves arribaren a un bar situat a tocar de la plaça de l’Església, una vegada havien fet la volta pel poble cantant serenates a les al·lotes. Era al voltant de les dues de la matinada quan Francisco Ledesma, el caporal que estava de guàrdia al quarter de la Guàrdia Civil, va acudir a la plaça pistola en mà en sentir tant de renou.

L’agent va demanar als joves, que eren una desena, que els acompanyàs al quarter per poder identificar-los. Va ser llavors que un d’ells, Juan José Munar,  de 21 anys i que en aquell moment feia el servei militar, va intentar fugir per por de les represàlies que li podia comportar veure‘s involucrat en aquells fets. Segons testimonis presencials, es va produir una discussió entre el jove i el Guàrdia Civil, qui va voler pegar-li una bufetada, de la qual el jove es va protegir en un gest d’autodefensa. En aquell moment, l’agent va disparar un tret que va ferir a la panxa a Juan José Munar, qui, després d’haver estat atès pel metge del poble, Jaume Cerdà, va ser traslladat d’urgència a l’Hospital Militar de Palma. La resta dels joves varen ser conduïts al quarter de la Guàrdia Civil, que llavors era al carrer de l’Escola Graduada. Els detinguts varen ser conscients de la gravetat de les acusacions que se’ls feien quan sentiren relatar la versió que el caporal de la Guàrdia Civil explicava per telèfon als seus superiors. Segons aquesta versió, el tret havia estat accidental i s’havia produït en caure-li la pistola a l’agent durant el forcejament amb els joves. En aquell moment, els detinguts acordaren explicar una única versió del que havia passat. Al matí, els joves varen ser interrogats per agents de la Guàrdia Civil desplaçats a Binissalem.

La detenció dels joves provocà una onada d’indignació al poble, on es començava a patir pel que els pogués passar. La indignació es va fer més gran quan varen veure la notícia del succés publicada al diari “Baleares“, que llavors era el diari del “Movimiento”. Aquesta notícia provocà que es convocàs – un parell de dies després- una manifestació a la qual s’afirma que participaren entre 5.000 i 6.000 persones. La manifestació – encapçalada per una pancarta on posava “El Baleares no dice la verdad“– va discórrer de manera silenciosa i pacífica pels carrers del poble passant per davant del quarter de la Guàrdia Civil.

Prèviament en aquesta manifestació i just després de la publicació de la notícia al “Baleares”, n’hi havia haguda una de més petita que es va dissoldre després de la mediació del llavors batle de Binissalem, Miquel Pons “Canut”, qui va constatar que els joves estaven bé i que serien alliberats de manera immediata. Aquesta primera manifestació  tenia la intenció de passar per davant del quarter de la Guàrdia Civil, però els manifestants no hi pogueren arribar perquè un escamot de guàrdies civils armats amb metralleta els impediren el pas.

La notícia d’aquest enfrontament va traspassar les fronteres de Mallorca i d’Espanya. La clandestina Ràdio Pirenaica, Ràdio Praga o el setmanari “El Caso” se’n feren ressò, ajustant-se als fets que realment havien succeït. Després de poc temps, es va celebrar un judici en el qual es va condemnar a tres mesos de presó militar el caporal de la Guàrdia Civil, qui, després d’aquest “càstig”, va ser ascendit.

Rebut i informat del amic i company  Joan Fontanet, un dels joves que va cantar serenates la nit de les verges i que la mateixa nit va ser detingut capriciosament a Binissalem.

L'explotació de la terra i de la gent ve de lluny.

 

L'explotació de la terra i de la gent ve de lluny. 

L'ALLIBERAMENT DEL MONSTRE: LA CONQUESTA

A partir de 1453 com a molt tard, els magnats europeus es van enfrontar a un problema: si fins aleshores les rutes comercials amb Àsia havien estat la força decisiva per a l'acumulació de capital, després de la conquesta de Constantinoble van ser bloquejades pels otomans, o almenys van deixar de ser rendibles. Com a resultat, una cursa febril va començar a descobrir una ruta marítima cap a l'Índia i l'Àsia oriental. 

Els portuguesos l'havien estat buscant durant molt de temps i ja havien establert diverses bases militars a la costa occidental d'Àfrica, però no va ser fins al 1498 que Vasco da Gama va arribar a l'Índia. 

Sis anys abans, Espanya havia enviat un mercenari, aventurer i pirata genovès anomenat Cristoforo Colombo, també conegut com Cristòfor Colom, a l'Índia amb la tasca de trobar una ruta marítima occidental cap a l'Índia. De fet, el 12 d'octubre de 1492, va arribar a una terra que creia que era 'Índia': les Bahames. Aquest dia encara es celebra com a festa oficial en molts països: com el Dia de Colom als Estats Units, com a festa nacional a Espanya, i el Dia de Colom a molts països llatinoamericans – tot i que Veneçuela el va rebatejar com a 'Día de la Resistencia Indigena' el 2002. Hi ha innombrables monuments dedicats a Colom arreu del món, i les pel·lícules cinematogràfiques el retraten com un explorador heroic. La sèrie de DVD, Animated Hero clasycs, presenta Colom als infants com un jove ingenu, l'idealisme i esperit infantil del qual obren el camí als cors dels regents i, finalment, a través de l'oceà.

Però, no sense raó, la pel·lícula acaba just en el moment en què Colom arriba al 'Nou Món'. Òbviament, els productors no volien que els seus joves espectadors sabessin què va passar després. Tot i que els habitants de les regions costaneres cap a les quals Colom es dirigia van rebre els forasters amb una hospitalitat remarcable, els espanyols tenien altres coses en ment. Colom va assenyalar al diari de bord: "Amb 50 homes podríem sotmetre'ls a tots i fer amb ells el que volguéssim." Ja en els primers desembarcaments, va fer arrestar nombrosos habitants per extreure informació sobre dipòsits d'or. Però la gent no sabia res. Per oferir alguna cosa als inversors europeus, Colom finalment va portar uns 500 homes a Espanya com a esclaus, 200 dels quals van morir durant el viatge. Per finançar el seu segon viatge, va prometre a la Corona espanyola i als financers italians com a retorn de la seva inversió "tant or i tants esclaus com vulguis." Això va posar una pressió considerable sobre ell i la seva tripulació: havien de complir aquesta promesa a tota costa fent que el capital invertit fos rendible. 

El segon viatge es va convertir en el preludi del que probablement va ser el genocidi més gran que la humanitat havia experimentat fins aleshores. Com que la recerca d'or dels espanyols inicialment no va tenir èxit, van ordenar a tots els homes d'Hispaniola que lliuressin una certa quantitat d'or cada tres mesos. Els que no ho van fer van perdre les mans i van ser deixats dessagnar fins a morir. Però gairebé no hi havia or a Haití, almenys no l'or que buscaven i que els arawaks que hi vivien podien trobar. Així que van fugir cap a les muntanyes, perseguits pels espanyols, que penjaven o cremaven vius tots els que fugien.

El resultat va ser el suïcidi massiu dels arawaks. També sovint mataven els seus propis fills perquè no caiguessin en mans dels conquistadors. En només dos anys, la meitat dels 250.000 habitants d'Haití van ser aniquilats d'aquesta manera. Però això només va ser el començament. Amb gairebé cap or per trobar, els espanyols van recórrer a fer treballar els arawaks a les plantacions d'esclaus, en condicions tan terribles que van acabar matant-los gairebé tots.

El 1515 quedaven uns 50.000 haitians, i el 1550 només uns 500.

Això va ser així a totes les regions on els espanyols van posar peu, des de Mèxic fins al Perú. Les xifres exactes d'aquest genocidi probablement mai no es determinaran definitivament. Dels 50 milions d'habitants d'Amèrica Central i del Sud, 150 anys després de Colom, només en van quedar tres milions. 

Des de l'inici de la Conquesta, els historiadors han intentat repetidament negar o minimitzar aquest genocidi. L'argument més popular és que la majoria de pobles indígenes van morir involuntàriament a causa de malalties introduïdes. Fins i tot si això fos cert per al 90% d'aquestes persones (de les quals no hi ha proves), encara hi hauria diversos milions de persones que van ser deliberadament assassinades o maltractades fins a la mort. Per cert, l'historiador nord-americà David Stannard assenyala encertadament que les epidèmies mortals sovint eren el resultat de les condicions inhumanes de vida i treball a les quals milions d'indígenes van ser forçades. La raó dels intents de trivialització, que continuen fins avui, és evident: el reconeixement total del genocidi destruiria el mite de la superioritat moral d'Europa en què s'ha basat l'expansió occidental durant més de 500 anys.

El nombre de víctimes d'aquest genocidi només dóna una impressió vaga de l'infern a la terra que els espanyols van crear als territoris conquerits. El bisbe espanyol Bartolomé de Las Casas, que va participar en la Conquesta i més tard en va ser el crític més conegut, va subratllar el nivell sense precedents de crueltat:

I no han fet res més durant quaranta anys, fins avui, i avui ho fan, que no sigui esquinçar-los, matar-los, angoixar-los, afligir-los, turmentar-los i destruir-los per allò estrany, nou i divers o mai d'altres com s'han vist, llegit o sentit parlar amb tal crueltat.

Las Casas descriu en detall algunes d'aquestes "formes noves i estranyes de crueltat":

Apostaven sobre qui amb un ganivet tallaria l'home pel mig, o li tallaria el cap amb una punxada, o li descobriria les entranyes. Agafaven les criatures dels pits de les mares, per les cames, i les colpejaven de cap contra les roques. Altres les colpejaven en rius per darrere, rient i burlant-se.

Van fer forques llargues que gairebé feien tocar els peus a terra, i tretze

Tretzè, a l'honor i reverència del nostre Redemptor i dels dotze apòstols,

posant llenya i foc sobre ells, els cremaven vius. Altres lligaven o enrotllaven tot el cos de palla seca cremant-los, i així els cremaven. Altres, i tots aquells que volien capturar-los vius, els tallaven les dues mans i els penjaven, i els deien: «Aneu amb les cartes.» És a dir, portava la notícia a la gent que fugia a les muntanyes. 

El sadisme extrem que aquestes descripcions testimonien requereix una explicació. Com és que aquells espanyols es van comportar de manera tan monstruosa i no només en casos aïllats. sinó de manera sistemàtica? 

D'una banda, com ja hem vist, estaven acorralats per la màquina internacional de valoració i endeutament de diners.

Intentaven, per tots els mitjans possibles, aprofitar al màxim la gent, no només per enriquir-se, sinó també per pagar els interessos i retornar els deutes que havien contractat amb inversors a Gènova, Augsburg i Anvers. Utilitzaven la tortura per obtenir informació sobre les reserves d'or i escampaven por i terror per forçar els nadius rebels a sotmetre's. Sovint era tota una cadena de deutes: els soldats comuns s'endeutaven per comprar el seu equipament; els comandants, com Cortés, contraien grans deutes per prefinançar les seves expedicions; i la Corona, al final de la cadena, tornava a endeutar-se amb els grans bancs. Però ni tan sols això ho explica tot. Per entendre el sadisme particular amb què van procedir aquells espanyols, hem de mirar el passat dels autors d'aquests crims i de la societat d'on provenien. Espanya acaba de superar una sagnant guerra de conquesta, que va durar diversos segles, contra els moros musulmans, que havien inaugurat una era de florir cultural, prosperitat econòmica i relativa tolerància religiosa al sud de la península Ibèrica. En una barreja de fanatisme religiós i bandolerisme cavalleresc, els prínceps que dominaven el nord del que avui és Espanya, recolzats pels papes i finançats per bancs genovesos, van lluitar tenacment contra aquest imperi fins que el van destruir el 1492 i van expulsar definitivament tant els musulmans com els jueus de la península.

A través d'aquesta guerra permanent, Espanya d'aquell temps s'havia convertit en una societat militar en què generacions de persones estaven socialitzades en la guerra i sabien poc més. Com sabem d'altres societats militaritzades, la violència penetra a les famílies i a l'educació dels infants, exercint així una influència terrible en el desenvolupament de la personalitat. En aquest context, la indignació dels espanyols pel fet que els habitants originals d'Amèrica es neguessin a pegar als seus fills és il·luminadora. Els jesuïtes, per exemple, van intentar insistir forçar els pobles indígenes a castigar els seus fills en públic. 

Així, els espanyols van portar amb ells una cultura de violència arrelada a diversos nivells: en l'estructura econòmica i política, així com en les empremtes familiars.

La tercera raó decisiva per a la dimensió especial de la crueltat és ideològica. La massacre de la croada a la mesquita Al-Apsa ja havia demostrat quin paper pot jugar la pretensió universalista de veritat que sustenta el cristianisme en la justificació de la violència, tant externament envers tercers com envers els mateixos perpetuadors de la violència. Aquells que creuen i en reben la confirmació de les autoritats més altes, que els seus actes, per inhumans que siguin, formen part d'una missió que portarà benediccions a tot el món, són capaços de superar els últims escrúpols que hi ha. El mateix Colom creia que les seves accions formaven part d'un esdeveniment apocalíptic de salvació, i aquesta creença es combinava excel·lentment amb els objectius monetaris i militars dels qui l'havien contractat.

La principal força motriu de la Conquesta va ser l'enorme demanda de metalls preciosos a Europa, necessaris per aixecar el complex de guerra monetària. Un contemporani asteca descriu la set d'or dels europeus així: «Com si fossin micos, aixecaven l'or, com si s'asseguessin en un gest de plaer, com si els seus cors es renovessin i il·luminessin. Com porcs famolencs, desitgen or.» El conquistador Hernán Cortés ho va expressar així: «Nosaltres, els espanyols, tenim una malaltia cardíaca que només es pot curar amb or.»

Després de més de 50 anys en què els espanyols havien devastat la meitat del continent a la recerca de metalls preciosos, finalment van trobar una muntanya de 4000 metres d'alçada a la zona de l'actual Bolívia que, en els anys següents, es convertiria en la mina de plata més gran del món: Cerro Rico. En poc temps, la petita ciutat de Potosí, al peu de la muntanya, es va convertir en una de les més riques del planeta, més gran que París, Roma o Madrid. Alguns carrers estaven empedrats de plata; es van construir més de 600 esglésies ricamente decorades i desenes de sales de joc luxoses. La cara oposada d'aquesta riquesa era l'infern que regnava a les mines. Desenes de milers d'indígenes van ser obligats a treballar sota terra i a les foneries. La majoria van morir a la feina: per despreniments, per entrades d'aigua, per l'alternança de la calor abrasadora dins la muntanya i el fred gèlid exterior, per intoxicació per mercuri i, finalment, per l'esgotament i la fam. Un monjo de la regió va descriure Potosí com una "boca de l'infern que engoleix els indis per milers." Potser cap lloc del planeta s'ha acostat tant a la imatge de l'infern com les mines de Potosí. A la nit, 6000 fogueres cremaven a les vessants de les muntanyes, fonent la plata; els fums tòxics extingien tota la vegetació en un radi de 30 quilòmetres.

L'escriptor uruguaià Eduardo Galeano estima el nombre total de morts a les mines durant els tres segles de la seva explotació en vuit milions de persones. Extensions senceres de terra van ser despoblades, l'agricultura va desaparèixer, i la costa del que avui és el Perú, antigament cultivat pels inques a través de terrasses irrigades, es va convertir en un desert que encara s'hi pot veure avui dia. Quan gairebé tots els pobles indígenes van morir, els espanyols van intentar substituir-los per esclaus africans, que també van morir ràpidament. La muntanya mateixa, que abans superava els 5.000 metres d'alçada, es va enfonsar diversos centenars de metres després que s'extregués unes 40.000 tones de plata pura del seu interior i s'enviessin a Espanya.

Però la plata no va romandre a Espanya, sinó que va fluir a través de les mans de la Corona cap als creditors de Gènova, Augsburg i Anvers, alimentant la creixent economia monetària d'allà. Tota la Conquesta, inclòs el genocidi, es va finançar a crèdit, i va ser la pressió dels creditors la que va avivar els incendis infernals de Potosí. 

Del llibre: "The End of the Megamachine" de Fabian Scheidler

Manifestació a Palma contra l'especulació de l'habitatge

 

El passat dilluns 28 de setembre es va realitzar una massiva manifestació contra l'especulació inmobiliària promoguda, a les Illes, pel PP-Vox i a favor d'una política d'habitatge digne per a tothom, ja que és un dret constitucional: 

L'article 47 de la Constitució de 1978, la vigent actualment, diu taxativament: 

Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d'establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació.

La comunitat participarà en les plusvàlues que generi lacció urbanística dels ens públics. 

Aquí, a les Illes Balears, els poders publics que han de vetlar perque es compleixi aquest punt, promoure les condicions per a que tothom pugui gaudir d'un habitatge digne i per impedir l'especulació, són els govens de les Illes Balears, dels Consells insulars i dels Ajuntaments, així com el Parlament que en el cqas de les Illes, Mallorca, Palma i Parlament correspon i es responsabilitat de PP-Vox que, lluny de complir amb aquest mandat constitucional, no fa res per a que tothom pugui gaudir d'un habitatge digne i lluny de procurar impedir l'especulació, la fomenta, si es que no hi participa per que produeix més guanys que la política social. 

En els tres anys i mig que ha governat s'han incrementat els preus dels lloguers habitacionals molt per damunt els salaris dels treballadors i el preu tant de compra com de lloguer d'habitatges s'ha incrementat de tal manera que, tant un com l'altre, s'han fet impossibles per a molta gent, fins i tot per a persones amb treball a jornada completa i el sou corresponent. La ciutadania, sobretot la joventut que no veu la manera d'independitzar-se i de comprar o llogar habitatge als preus del mercat s'han aixecat ebn manifestació reclamant que l'habitatge sigui un dret constitucional de totes les persones i no un bé amb el qual poder fer negocis i inversions i així incrementar el capital. 

L'alimentació, el vestit i l'habitatge son tres bens necessaris bàsics i, com a tals no poden ser objecte d'especulació i si bens bàsics garantits per a tothom. 

https://youtu.be/0OlH5AQgj9s?si=1UtvOIS8cRZJABZt

Ja apuntava maneres

Ja apuntava maneres

Quan Millán-Astray posa en marxa la Legió, cerca Franco, que aleshores era comandant (“Comandantin” per uns, “Paca, la culona” per altres), i li va confiar la responsabilitat de comendar la Primera Bandera. Millán manté el comandament de la Segona Bandera. Des del principi, s'estableix una relació entre ells de jerarquia i molt marcada camaraderia, amb Millán-Astray com a fundador carismàtic i Franco com a lider no sempre disciplinat.

I ho dic pel que narra Blanco Escolar en el seu llibre.

Resulta que Francisco Franco, recentment arribat al capdavant de la Primera Bandera de la Legió, escriu a Millán-Astray demanant-li instruccions sobre com procedir per disparar a un legionari. Així, directament. La resposta de Millán-Astray, que no era precisament d'Amnistia Internacional, és interessant i molt significativa: li adverteix que no es pot afusellar un legionari sense més ni més, que només és possible aplicar-li aquesta pena a un desertor quan està en combat obert contra l'enemic. Per a qualsevol altre cas, s'havia de seguir el procediment reglamentari: formar un consell de guerra, garantir la defensa de l'acusat, i comunicar el cas al Govern, que havia de donar el vistiplau. El famós "Enterado". 

Franco, en la seva següent comunicació escrita, informa Millán-Astray que ha disparat a un legionari. Segur que ho intentava per esbrinar com cobrir l'expedient. El motiu de l'execució va ser que el soldat, insatisfet amb el ranxo, l’havia llençat a la cara d’un oficial. Franco el va fer afusellar sense Consell de guerra o autorització superior. I va fer desfilar la bandera de la Legió davant del cadàver. Així va començar Franco la seva Història amb la mort administrativa. No amb batalles glorioses, sinó amb un acte d'extrema disciplina que ja anunciava quin tipus de líder seria (responsable de màxima traïció i de més de 500.000 morts). 

Del llibre: “No hi havia costum” de Miguel Angel Aguilar

Franco i Millan Astray

Robin Hood complet en català, castellà i anglès

 

Robin Hood en català: 
https://drive.google.com/file/d/1uxNZ1Iz7kQUfI7RNssW658oxaFZJR_aV/view?usp=drive_link 

Robin Hood en castellano: 
https://drive.google.com/file/d/1sr-uUo4CYYBRVAG0ljFnIHdp0Fi1JsPd/view?usp=drive_link 

Robin Hood in English:
https://drive.google.com/file/d/1E8V7bptTa6TKJkoU9maFbMPx9_rzlQbh/view?usp=drive_link 

Fins fa dues setmanes oferiem la novel·la Robin Hood per capìtols, ara la vos oferim completa en les tres llengües, català, castellà i inglès. Són les tres darreres incorporacions a la biblioteca digital dels arcs, just 24 hores després de publicar per primera vegada, i en exclussiva, la versió digital de les "Escoles de les Illes Balears en temps de la II República": 

https://arcmediterrani.blogspot.com/2024/05/biblioteca-digital.html

Recordau que a aquesta biblioteca també, entre més d'un centenar de llibres també hi ha el llibre "Les Escoles de Palma en temps de la II República"  i no oblideu "La Breu Història de Mallorca", un resum històric que tots els mallorquins i mallorquines de veres hauriem de saber. 

Les Escoles de les Illes Balears en temps de la II República

El llibre és en Català

Les Escoles de les Illes Balears en temps de la II República

Avui, diumenge, 27 de Setembre de 2026 es publica aquest llibre per primera vegada, en format digital i gratuit per a tothom. Si algú li interessa especialment i no el té en paper li aconsello que el se baixi al seu propi ordinador. Ara és al meu Drive (de Google), però no puc garantir fins quant hi serà. 

El llibre, en paper, es va publicar el gener de 2015. Els autors són: 
Pere J. Carrió Villalonga
Manel V. Domenech Bestard
Antoni Ramis Cakdentey 

Portada i mapes zones: Antoni Ramis Laloux

Correctora lingüística: Amgels Estevez

Aquest llibre es va poder publicar gràcies a un grup nombrós de mecenes personals i institucionals a través de Verkami. A la pàgina 185 i 186 els podeu veure tots. Moltes gràcies. 

https://drive.google.com/file/d/1t6WmsZi14lU7OE544Kqi2EbYGO4d0W1P/view?usp=drive_link

Don Melcior Rosselló: Audios: 8 converses i Conferencia sobre Don Joan Alcover

Don Melcior Rosselló: Audios: 8 converses i Conferencia sobre Don Joan Alcover

Els audios que tenim de Don Melcior Rosselló són 12, 8 converses i 4 audios de la Conferència que va donar l'any 2004 a la Germandat de Mestres Jubilats sobre Don Joan Alcover. Per això en la darrera entrega que ferem de les converses amb Don Melcior Rosselló deiem: "Conversa 7 de 12", però convé diferenciar el que és una conversa del que és una conferencia, a les converses, a més del personatge principal, hi ha un o més participants; la conferència la dona el conferenciant. 

Així, aquí donam les 8 converses que tenguerem amb Don Melcior Rosselló i les quatre particions que ferem de la Conferència que va donar don Melcior Rosselló sobre Don Joan Alcover. La dividirem en quatre parts, per a facilitar la seva audició en quatre moments. Tota la conferencia en un sol audio es faria massa llarga, més d'una hora. Els 12 audios, converses i conferència, es feren l'any 2004.

Converses:

Primera conversa:  3:12

Accions de la República, Pla professional de Magisteri. Professors i professores. Les tres Promocions. Don Melcior ens parlarà de les accions referents al magisteri que va fer la II Republica, del pla professional de magisteri, dels professors de la Nomal que el varen dur a terme, dels alumnes de les tres primeres i úniques promocions d'aquest pla i de les seves experiencies com alumne  de la tercera promoció.

https://drive.google.com/file/d/1zuAIE3KD5NFJVDv-Lw9KwLPVxk-j4Er3/view?usp=drive_link

Segona conversa:   10:35

Seguim els mateixos temes de la primera, un poc més parlats: Tercera promoció del Pla Professional. Els primers llibres. Contrast entre la formació de la II República i la dels sublevats. Il·lusió i capacitat dels mestres del Pla Professional. L'any de Practiques. Repetició. Felicitat d'un alumne de don Melcior: "La lliçó de la Història". Destinat a l'Escola Graduada. Els peraires. Germans de Don Melcior i servei militar.

https://drive.google.com/file/d/1WDoCKu4rM7SdM4FGQ28GXA8yZXzw5OFu/view?usp=drive_link  

Tercera Conversa:   10.19

segueix: "Pels germans jo vaig quedar lliure de fer el servei militar, me vaig poder dedicar a fer de mestre. Me varen fer repetir les pràctiques. Una gran parvulista, dnya Maria i Santandreu, Olmos, Garcia Saiz, Jaume Oliver. Discusió sobre quin pla de magisteri era millor, si el pla professional o el pla del 14. Don Gabriel Viñas, 'Yo queria ser obispo y me hicieron sacristan', na Celia Viñas, molta gent que va fer magisteri pel pla del 14, persones".

https://drive.google.com/file/d/1aM8X0gyBUQ5cDGW6QcjVYvDFxch5pzwB/view?usp=drive_link

Quarta conversa:    6:24

"Estic un poc nerviós. Enguany (2004) es celebra el 150 aniversari del neixament d'en Costa i d'en Alcover i 'sa germandat de mestres' vol fer un acte per a celebrar-ho. Ahir vespre, devers les 10, me va cridar na Catalina Felani i 'Cion que ja dorms?' I farem un acte molt senzill i això... quan me diuen de parlar dels Vinyes,... records que tornen a sortir, i tot el que passaren,... Jo crec que ho faré bé,... Així com en Costa va tenir una vida molt plàcida, D. Joan Alcover va ser un homo sempre lligat a la mort. El mateix dia li moriren dos fills, un a Barcelona i l'altre aquí. La grip. El metge don Pep Verd de Santa Maria. El meu tio. Tuberculosi. Mamà Teresa era una neboda de D. Joan Alcover..."  

https://drive.google.com/file/d/1y0tgWn3N6EgQFzFstHmDZ7T1EOqKi9Uy/view?usp=sharing

Cinquena conversa:   4:56

Segueix,... "Don Joan Alcover tenia un germà que era notari i tenia molta anomanada,... i aquesta nina era filla del notari. Jo vaig coneixer a Don Joan, no molt, per ventura el vaig veure dues o tres vegades a Santa Maria. Jo devia tenir devers sis anys. De petit vaig estar devers dos anys amb els meus padrins, pensava la plaça de Santa Maria, a la plaça enorme de la casa de Maria, a la plaça de Santa Maria. l'esglesia I aquí venia don Joan i, molt possiblement, es va inspirar per a l'estrofa de la Balanguera, quan diu: 'Quan la parella ve de noces / ja veu i canta sos minyons / veu com devallen a la fosa / els que ara viuen. d'il·lusions / els que a la plaça de la Vila / surten a riure i a ballar / la Balanguera fila, fila / la Balanguera filarà'. Aquest quadre, que jo aprecio molt, és veu la casa, la plaça i el carrer. Don Bartomeu Coves que era a qui venia a veure Don Joan...". Parlam de Francisca Comes, les converses amb ella, el viatge a Barcelona per a fer un homenatge a donya Rosa...

https://drive.google.com/file/d/1DsyJVDHIQgzwpRBW6NfqGUSm1gHwBWhd/view?usp=sharing

Sisena conversa:     11:59

Segueix,...ens parla de ca seva de Santa Maria (ca el seus padrins. La casa de l'esquerra de la fotografia. la de la dreta és l'Ajuntament), d'Antoni Borràs, "el primer que va tenir de llicenciat en pedagogia, si ho hagués aprofitat hauria arribat fins on hagués volgut, després... fins i to Antoni Ensenyat va arribar a catedràtic. Me deia que la Caixa de Manresa tenia interés per jo, però jo li vaig dir 'i deixar tot elque tenc aquí?', jo ja era regent de l'Escola Anexa, i l'inspector Blat Gimeno me va proposar anar a París durant uns anys, però jo, pots pensar, jo no volia deixar tot el que tenia aquí. En aquell temps treballava sobe 'Les Rutes de Mallorca',... D. Pep Capó, jo el valor molt a D. Pep Capó me ve i me diu que hi ha una al·lota que està molt interessada en parlar amb mi, li vaig dir que no que jo ja estic jubilat i no he de dir res més, i així dues o tres vegades fins que un dia me va dir 'Sion ja no puc pus, li diré que vengui i tu ja li diràs el que vulguis' Aquesta al·lota era na Francisca Comas, es va presentar i, pensa, varem estar quatre hores d'aqgradable conversa". Parla de Sant Felip Neri, del pare Mateu, de la seva visita a Barcelona amb na Francisca Comas a parlar de Donya Rosa, "Ara Donya Rosa desperta molt d'interés a Catalunya. Allà, aixi com aquí tenim la germandat de mestres jubilats, allà tenen 'L'associació d'antics alumnes de Sa Normal'",... 

https://drive.google.com/file/d/1BmB1foHSHhl1PKuLCTdUUlTBv_vawAXB/view?usp=drive_link

Septima Conversa:   30:40

Aquesta és la primera conversa que tenim amb Don Melcior després de que ell donàs la Conferencia Sobre Don Joan Alcover. 

Me conta que la Germandat prepara una altra conferencia sobre "En Costa", però que aquesta conferencia no la donarà ell, parlam de la conferència que si va donar ell, sobre Joan Alcover, de la revista "Quimera", de Don Tofol Serra, de l'herencia de Don Joan Alcover, de Don Pau, de que ara la casa seva és la seu de l'Obra Cultural Balear (OCB), de l'anterior "Associació per la cultura de Mallorca", Andreu Crespí, anava a la casa del fill de Don Joan Alcover, la germana de don Melcior a Son Ferriol, els dos carrers del molinar molt a prop un de l'altre, un dedicat a Guillermo Canyellas Alcover, franquista passional i Aurora Picornell, la principal de les Roges del Molinar, dos personatges antagònics,... 

https://drive.google.com/file/d/1zB0SwH0xmenTlK0XHglp1iH3l2fuWyYp/view?usp=drive_link

Vuitena conversa:     59:40

Don Melcior ens parla dels tres seus germans, el germà major, en Pedro, va anar a França, després va venir, li feren un procés, els altres dos, en Tolo, el segon es va haver de presentar, va anar a Inca, llavors s'en va anar cap la Peninsula, es va fer alferez i amunt,...i el petit. en Joan, amb el pare Cerdà com si fos un fill va ser un fenomen, sabia se tot, es va fer viador, va voler anar a Russia i allà hi va quedar, va ser una llàstima perque en Joan hagués fet una carrera brillantissima. Jo estava a Palma fent de mestre. Aquí tenia un llibre amb una anotació que posava: primer sou de mestre 3-12-1936,... El batle sen fot de les escoles, just igual que el batle Emili Dader que, quan jo feia practiques a l'Escola Graduada (Palma)  va venir un dia que descarregaven mobiliari ecolar, quan va veure una taula amb un grop va dir "no, aquesta la vos entornau", igualment "un altre dia va venir a l'hora del dinar, se va acostar una cadira i es va posar a menjar el mateix que menjaven els alumnes, també va visitar la cuina i quan se'n va anar li varem demanar a la cuinera que li havia dit, i la cuinera va contestar: 'm'ha felicitat, m'ha dit que tot estava molt net, que el menjar estava molt bé, però que les pilotes tenien massa espicies?, quina diferència  amb ara!", el meu germà va morir a la batalla del Ebro (amb els nacionals), havia anat a l'escola dels agustins, que era un desastre, i es va fer un perdut i el varen enviar amb el pare Cerdà que era un poc parent nostro i era el director del col·legi d'Inca, estava molt agrait amb nosaltres, perque un avant passat nostro un dia que esva troabar amb el pare del Pare Cerdà que es va trobar malament el va ajudar en tot el que va poder, me parla també d'Antoni Bellés Capellà casat amb Rosa Satandreu que era filla del metge del poble de Santa Margalida, tots dos varen ser mestres a Santa Margalida, ... i després esclatà la guerra i... els meyges depurats,.. i tot això. A mi me varen depurar dels primers de tots i un dia va venir algú i me va dir, mira, aquí tenc el teu expedient, li vaig dir no el vull veure, no vull parlar de tot això, són ferides dificils de curar", Seguim parlant de Randa, del pare Cerdà de com va canviar totalment al seu germà, perlam de la guerra civil, persones i fets,... possiblement aquesta, la darrera, sigui la conversa més llarga, completa i ilustrativa de les vuit. 

https://drive.google.com/file/d/1XtzG1P0iNOSE2kq8FkiWr8IbThRgoKP1/view?usp=drive_link 

Conferència que dona  don Melcior Rosselló a la Germandat de Mestres Jubilats sobre don Joan Alcover. La va donar el mateix any 2004, entre les converses 6 i 7. Desconec la data, segurament la germandat pugui saber-la. Podria ser el 14 d'abril de 2004?

Don Melcior Rosselló, el mateix any 2004 va donar una conferència a la Germandat de Mestres Jubilats sobre Don Joan Alcover. Noltros hem fet quatre particions de la conferència per a facilitar la seva audició, La conferencia sencera en un mateix audio resultaria massa llarga, més d'una hora. La primera part de la conferència dura 17 minuts, la segona 20 minuts, la tercera 24 minuts i la quarta i darrera 56 minuts. Anem, idò amb la primera part de la conferència:

Conferència sobre Don Joan Alcover 1. 17 minuts

La primera d'elles, aquesta que presentam avui, comença amb un trui enorme per part del public de la conferència. Tant que vaig emprar una aplicació per a llevar el renou de fons i deixar sols la veu del conferenciant. I ho vaig aconseguir, però la veu de don Melcior canviava tant que no sel reconeixia, per la qual cosa vaig optar per deixar la copia tal com era realment, Són uns 20 segons des del principi, a partir dels quals la gravació se normalitza. 

https://drive.google.com/file/d/1Q9h_m90Gidw-326KOy9BVvkt_gNqMjLr/view?usp=drive_link  

Conferència sobre Don Joan Alcover 2.  20 minuts

Segueix,,,

https://drive.google.com/file/d/1n4CLNOL2zD0zBodaLqgVXFMpIemvU-eV/view?usp=drive_link

Conferència sobre Don Joan Alcover 3.  24 minuts 

Seguex... 

https://drive.google.com/file/d/102OyKE484EhxcbZ9jTf62xDFt81WDnGK/view?usp=drive_link

Conferència sobre Don Joan Alcover 4 i darrera.  56 minuts

Segueix... i finalitza. 

https://drive.google.com/file/d/1FR4qTcJWpxtODiRfao2X3ZCvvdkkgjWr/view?usp=drive_link  

___________________________ 

Test de situació política personal i de partits

 Test de situació política personal i de partits

Fa uns dies, per Facebook vaig rebre un test polític. Tant el gràfic cm el text eren tremendament complicats, el gràfic era un hexàgon a l'interior del qua hi havia varies figures geométriques, una de les que un pentagon amb una punta allargada. En quant el text (jo pensava aplicar-me el test), al poc de poques linees era tan embullat que ja me vaig perdre i vaig deixar de seguir. En lo facil que és el nostre text de tota la vida. En la sencillesa està la virtut. 

Analitzam dues variables, la posició vital i el camp d'aplicació de les polítiques fonamentals. 

Segons el camp vital en el que ens posicionam noltros i els distints partits, podem ser o preferir un sistema humanista o un sistema capitalista o feixista. 

Els humanistes posen en el centre del seu interés la persona humana, totes, la vida i dignitat de cada persona són més importants que totes les banderes del món, que totes les ideologies. Aposten per la vida (així com per l'amor i l'altruisme), com acabam de dir, i la veritat i, conseqüentment, estan en contra de la mort provocada (guerres, crims, genocidis,...), la falsetat i les mentides. 

Característiques de l'humanisme: 

1 Vida universal 

2 Dignitat universal i drets humans

3 Racionalisme, ciència i pensament crític

4 Ética de la responsabilitat global 

5 Ecologisme i defensa de la naturalesa. 

Els capitalistes posen en el centre del seu interés el capital econòmic i el seu creixement i control (molt en poques mans). Tot val si amb això s'aconsegueixen més guanys. 

Caracterísiques del capitalisme:

1 Sacrifici dels bens socials i recursos naturals en ares del major guany possible

2 Propietat privada dels mitjans de producció

3 Mercat lliure regulat únicament per la llei de l'oferta i la demanda

4 Anim de lucre i treball assalariat (antigament fins i tot esclavatge) 

Els feixistes aspiren a l'imperi global i ni la dignitat ni tans sols la vida dels altres tenen la menor importancia, sempre que siguin persones que no siguin del propi grup. Als meus sempre tant si tenen raó com si no la tenen. 

Característiques del feixisme: 

1 Totalitarisme i culte cec al lider. 

2 Nacionalisme centralista exacerbat i militarisme. 

3 Antihumanisme i antiliberalisme i tot el que representen

El capitalisme i el feixisme són compatibles entre si, de fet, actualment, moltes Comunitats Autònomes i molts de grups estan regits per coaliions capitalisme - feixisme. l'Humanisme és incompatible amb els dos i tant el capitalisme com el feixisme són incompatibles amb l'humanisme.  

Segona variable: Camp d'aplicació de les polítiques fonamentals:

Les persones i partits centralistes prefereixen que les polítiques fonamentals es realitzin des de l'Estat central. Les persones i partits sobiranistes pensen que és legitim, més funcional i eficaç que la sobirania, dret a decidir la política, economia i cultura, les polítiques fonamentals s'exerceixin a la propa nació, Comunitat o regió. 

l'humanisme és compatible tant amb el sobiranisme com amb el centralisme. Una persona o un partit pot ser humanista centralista o humanista sobiranista. Les persones i partits capitalistes i feixistes, per les seves característiques fonamentals són incompatibles amb el sobiranisme. Són centralistes. 

Característiques fonamentals del Centralisme: 

1 Unitat indissoluble de l'Estat

2 Sobirania única

3 Concentració del poder

4 Homogeneitat normativa

5 Nacionalisme d'Estat

6 Llengua i simbols comuns

7 Mercat únic intern. 

Característiques fonamentals del sobiranisme:

1 Dret a decidir

2 Sobirania nacional 

3 Autodeterminació 

4 Consciencia nacional: Existeix el sentiment compartit de formar part d'una comunitat diferenciada (nació) amb història, llengua, cultura i tradicions pròpies.

5 Defensa de la llengua terra i patrimoni propis.

6 Gestió directa dels recursos

7 Denuncia del deficit fiscal 

8 Transversalitat ideològica 

9 Gradualisme o ruptura: Dins del sobiranisme hi coexisteixen branques pactistes (que busquen un encaix confederal o una major autonomia negociada) i branques clarament independentistes o rupturistes.

I tu en quina situació política te trobes, humanista-sobiranista, humanista-centralista, capitalista, feixista, capitalo-feixista? I el teu partit polític preferit? Coincideixen ambdues situacions?. Penseu bé, no decideixis a la lleugera. Sort i saber. 

L'OCDE: Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic

 

L'OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics) és una entitat internacional intergovernamental que coordina polítiques per millorar el benestar econòmic i social de les persones. 

És un fòrum on els governs comparen polítiques públiques, cerquen respostes a problemes comuns i identifiquen bones pràctiques.

Va ser fundada l'any 1961 i té la seva seu a París (Francia). Analitza dades, publica previsions econòmiques i estableix estàndards internacionals en àmbits com la fiscalitat, l'educació o el medi ambient. 

Els paisos fundadors són 20: Alemanya (aleshores Alemanya Occidental)

Àustria, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Espanya, Estats Units, França, Grècia, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Suècia, Suïssa, Turquia. 

Actualment, l'OCDE té 38 països membres de diferents continents:

Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Costa Rica, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya (membre fundador), Estats Units, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Japó, Letònia, Lituània, Luxemburg, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Suècia, Suïssa, Turquia. 

L'OCDE és l'organitzadora de les proves i informes PISA, que es realitzen cada 3 anys. Participen els paisos de l'OCDE i altres paisos que no perteneixen a l'OCDE, però que han estat admesos a participar-hi, són els paisos "associats". Els paisos associats poden variar d'un any a l'altre. Els paisos "associats" (no de l'OCDE) que han participat són 61 de totes les parts del món: 

Assia: Singapur, Macau (Xina), Hong Kong (Xina), Taipei Xinès (Taiwan), Pequín, Xangai, Jiangsu, Zhejiang, Indonèsia, Malàisia, Vietnam, Filipines, Tailàndia, Brunei, Cambodja, Mongòlia, Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguizistan, Tadjiquistan, Azerbaidjan, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Qatar, Jordània, Líban, l'Autoritat Palestina; Amèrica Llatina i el Carib: Brasil, Argentina, Uruguai, Perú, Colòmbia, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Panamà, República Dominicana, Jamaica; Europa (No membres de l'OCDE): Bulgària, Romania, Croàcia, Sèrbia, Muntanya Negre, Macedònia del Nord, Albània, Kosovo, Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Armènia, Nota: Malta i Xipre també han participat en algunes edicions; Àfrica: Marroc, Tunísia, Egipte, Algèria, Kenya, Maurici, Ruanda, Zàmbia. 

Informe PISA 2026 (2025)

Informe PISA 2026 (2025) 

Les proves PISA (Programme for International Student Assessment: “Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes”) són avaluacions educatives internacionals impulsades per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que mesuren el rendiment dels alumnes de 15 anys. [1, 2]

Objectiu principal:

Avaluar sistemes educatius: No s'avalua a l'alumne ni al centre de manera individual, sinó l'eficiència i la qualitat global del sistema educatiu de cada país o regió participant. La comparativa internacional proporciona dades homogènies per comparar resultats entre països i orientar polítiques públiques de millora. 

Àmbits avaluats: 

Competències troncals: Lectura, matemàtiques i ciències.

Periodicitat: Es fan cada tres anys a una mostra d'estudiants seleccionats de manera aleatòria (?) (generalment joves de 15 anys, edat en què s'acaba l'etapa d'educació secundària obligatòria a la majoria de llocs). [

Tipus de preguntes: Inclouen qüestions pràctiques per veure com l'alumnat aplica els coneixements i les habilitats davant de situacions quotidianes o problemes reals, més enllà de la memorització

Les proves del darrer informe PISA es varen fer l’any 2025. Els resultats han sortit recentment, a principis d’aquest mes de setembre de 2026. 

https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/educacion-fp-deportes/Documents/2026/080926-PISA-2025-Resumen.pdf 

A continuació es mostra la taula completa dels resultats PISA 2026 (2025): 

D'aquesta taula deduim les següents conclusions: 

1 Destaca que els cinc primers llocs corresponen a cinc paisos assiatics, sent la primera Xina, la qual cosa explicaria la creixent importancia que va tenint Xina amb tecnologia (actualment és capaç de fabricar cotxes electrics millors que els americans i molt més barats). 

2 A les proves PISA i posterior informe es presenten els paisos de l'OCDE i altres paisos que no pertanyen a l'OCDE, però sí a les proves i informes resultants; aquests altres paisos es consideren paisos associats. És seignificatiu que els quatre primers llocs corresponguin a paisos associats i molt relacionats amb la Xina. El cinquè pais de la relació correspon al primer que es membre de l'OCDE, el Japó, també pais assiatic. 

3 Les puntuacions máximes, que corresponen a Xina, són: 
1 Xina: Ciencies: 597, Lectura: 527, Matemátiques: 612, Promig: 579
Les mitjanes de l'OCDE són: 
Ciencies: 482, Lectura: 461, Matemátiques: 463, Promig: 469
Les mitjanes de la Unió Europea són: 
Ciencies: 481, Lectura: 463, Matemátiques: 459, Promig: 468 
Les mitjanes d'Espanya són: 
Ciencies: 477, Lectura: 451, Matemátiques: 457, Promig: 462 
Les puntuacions mínimes corresponen a Rwuanda: 
91 Rwuanda: Ciencies: 317, Lectura: 301, Matemátiques: 312, Promig: 310. 

Pel que fa referència a Espanya al si del conjunt i al si d'Europa, en ciències està 4 puts per debaix de la Unió Europea i 5 per debaix de la mitjana de l'OCDE; en lectura 12 punts per debaix de la Unió Europea i 10 per debaix de l'OCDE; en matemàtiques 2 punts per debaix de la Unió Europea i 6 punts per debaix de l'OCDE; i pel que fa al promig de les tres competències està 6 punts per debaix de la mitjana europea i 7 per debaix de la mitjana de l'OCDE. Ocupa el lloc 32 del conjunt de 91 paisos de la relació general i el lloc 20 dels 39 paisos europeus que se relacionen. 

I pel que fa referència a Europa, si ens fixam amb els paisos occidentals referencials, Espanya ocupa una de les darreres posicions, sols supera a Luxemburg, Noruega i Grecia i és superat per la resta dels altres paisos: Portugal, França, Italia, Suecia, Holanda, Alemanya, Irlanda, Belgica, Austria, Suissa, Finlandia i Regne Unit. 

Però és que Espanya té una gran desvantatge, du un llast molt pesat: El cop d'Estat i guerra civil de 1936, el franquisme amb vida de Franco i el franquisme des de la mort de Franco fins l'actualitat. I és que la II República havia apostat per la ciutadania, per la formació-educació i la sanitat pública la qual cosa va suposar un creixement formatiu de la ciutadania molt considerable (reducció de l'analfabetisme, increment de l'escolarització,...) i un desenvolupament important de la sanitat, tant en la investigació com en l'aplicació. Si no hagués tengut la criminal interrupció, tenint en compte la seva opció de pràctica política i el seu creixement en els pocs anys que va durar (d'abril de 1931 a juliol de 1936) actualment a l'informe PiSA i al pib per càpita (veure https://arcmediterrani.blogspot.com/2025/07/espanya-al-si-deuropa-pib-dels-distints.html) estaria a l'altura dels més importants d'Europa. La República posava, per davant les persones, els ciutadans i per darrera els privilegis i privilegiats. Al revés de les polítiques actuals dels Parlaments i Governs del PP i del PP-Vox, que posen per davant els privilegis i privilegiats i molt per darrera els citadans, les persones en general. Mentre que la República feia una política centrada en l'educació-formació de tothom i en la millora i extensió universal de la sanitat els governs del PP i del PP-Vox desmantellen l'educació pública i la sanitat universal i aposten per l'educació privada i la sanitat privada, moltes vegades subvencionades amb doblers públics, que són exclussives per minories privilegiades. I així són el resultats en els informes PISA i en pib per càpita, Espanya a la coa d'ambdues relacions en relació als altres paisos d'Europa. 

Pel que fa a les Comunitats Autònomes espanyoles, aquests són els resultats de l'informe PISA 2026-2025 (proves fetes el 2025 i resultts publicats el setembre de 2026): 

Pel que fa a les Illes Balears, si la mitjana d'Espanya és una de les darreres d'Europa (occidental), les Illes Balears no arriben a la mitjana d'Espanya, estan a l'onzena posició de les 18 Comunitats comparades, la dotzena de 19 si incluim Catalunya. Si Espanya, en el seu conjunt fa pena, comparada amb la resta de paisos occidentals europeus, les Illes Balears encara fan més pena. I això és debut, a més del llast que du tota Espanya a les nefastes polítiques educatives que duen els governs PP-Vox de les Illes Balears. El temps que duim estudiant els resultats educatius hem pogut confirmar que en tots els temps en que les polítiques perjudiquen l'educació pública i beneficien l'educació privada, en tots els trams educatius, incloent l'educació infantil i la universitària, els resultats globals són molt inferiors. En ciencies obté 471 punts, 6 per davall de la mitana espanyola, 10 per davall de la mitjana europea i 11 per davall de la mitjana de l'OCDE; en lectura obté 449 punts, 2 per davall de la mitjana espanyola, 14 per davall l'europea i 12 per davall la de l'OCDE; en matemàtiques obté 441 punts, 16 per davall l'espanyola, 18 per davall l'europea i 22 per davall la de l'OCDE; i de promig obté 454 punts, 8 per davall la mitjana espanyola, 14 per davall l'europea i 15 per davall la de l'OCDE. Aquests resultats són tristissims i molt preocupants. Si les Illes tengués governs responsables (en tres anys i mig no han mostrat cap tret o moment de responsabilitat) es posaria les piles i faria una política educativa totalment inversa a la que está fent. 

Taxa d'exclusió d'alumnes per països seleccionats:

En l'àmbit internacional, s'observa com alguns països anglosaxons i nòrdics solen registrar històricament taxes d'exclusió lleugerament superiors al 5% a causa de les seves polítiques d'integració d'alumnat amb necessitats especials o barreres idiomàtiques en escoles ordinàries

Taxa d'exclusió d'alumnes per Comunitats Autònomes (Espanya):

Aquesta taula recull els percentatges de totes les autonomies de les quals s'han publicat dades de control. S'ordenen de major a menor taxa d'exclusió d'alumnes: