
Unitat 0 (continuació): Referents: Estadístics
Recordem el contingut de la unitat 0:
Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents
- Per què Psicologia?
- Humanitats
- Objectius de l'assignatura
- Programa de l'assignatura
- Referents:
- La Psicologia, ciència
- Tipus de sabers
- El mètode científic
- Estadístics
- La Pedagogia. L'Educació
Avui veurem alguns estadístics senzills necessaris per a la psicologia (i per a qualsevol ciència).
Proporció: És la part d’un tot que compleix la condició estipulada. Equival al tant per un. La proporció és un valor que oscil·la entre 0 i 1. És una mesura de quantitat relativa.
Exemple: "En una classe hi ha 30 alumnes, 18 noies i 12 nois, Quina és la proporció de nois i noies que hi ha en aquesta classe?
Resposta:
Proporció de noies: 18/30 = 0,6
Proporció de nois: 12/30 = 0,4
Suma de les dues proporcions = 1
La suma de les proporcions de parts disjuntes (cap element pertany a més d'una part) la suma de les parts és la totalitat del grup, és igual a 1.
Percentatge: O tant per cent. Equival a la proporció multiplicada per 100. Igualment és una mesura de quantitat relativa.
Exemple: "Quin és el percentatge de noies i nois de la classe anterior?
% Noies = 0,6 x 100 = 60%
% Nois = 0,4 x 100 = 40%
Suma d'ambdós percentatges = 100
La suma dels percentatges de parts disjuntes (cap element pertany a més d'una part) la suma de les quals és la totalitat del grup, és igual a 100.
Mitjana d’una sèrie de valors: és el valor que resulta de sumar la totalitat dels valors i dividir el resultat pel nombre total de dades. És una mesura de valor col·lectiu d’un grup. Així un curs que té de mitjana d’una assignatura determinada un 7,8 té dos punts de mitjana superior que un altre curs que de la mateixa assignatura té una mitjana de 5,8.
Exemple: "En l'assignatura de psicologia 9 noies tenen un 6 i 9 noies tenen un 4; 6 nois tenen un 7 i 6 nois tenen un 3. Quina és la mitjana que obtenen les noies en aquesta assignatura? I els nois? I quina és la mitjana de la classe? "
Mitjana obtinguda per les noies: (9 x 6) + (9 x 4) / 18 = (54 + 36) / 18 = 90 / 18 = 5
Mitjana obtinguda pels nois: (6 x 7) + (6 x 3) / 12 = (42 + 18) / 12 = 60 / 12 = 5
Mitjana de la classe: (90 + 60) / 30 = 150 / 30 = 5
Desviació Tipus, típica o standard: És la mitjana quadràtica de les desviacions de cada valor individual d’una mesura d’una magnitud a un grup respecte de la mitjana d’aquests valors. Es fa la mitjana quadràtica per que, si es fes directa, la mitjana de desviacions de les dades individuals respecte de la mitjana d’aquestes dades seria nul·la (igual a 0). És una mesura de dispersió. Així si dos grups tenen la mateixa mitjana i un té una DT de 0,5 i l’altre de 2, resulta que el valor global del grup és el mateix, però mentre el primer té poca dispersió (el grup és bastant homogeni i els valors dels alumnes difereix poc de la mitjana) el segon en té molta (grup heterogeni en el que els valors obtinguts pels alumnes discrepen molt entre ells).
Exemple: "Quina és la desviació típica de les puntuacions obtingudes per les noies, pels nois i per la classe en el seu conjunt?"
Desviació de valor de cada una de les noies que obtenen un 6 = 6 - 5 = 1 (desviació quadràtica = 1).
Desviació de valor de cada una de les noies que obtenen un 4 = 4 - 5 = -1 (desviació quadràtica = 1).
Desviació quadràtica del conjunt de les noies = (9 x 1) + (9x1) = 9 + 9 = 18
Desviació tipus de les notes de les noies = Arrel quadrada de 18 / 18 = Arrel quadrada de 1 = 1
Desviació de valor de cada un dels nois que obtenen un 7 = 7 - 5 = 2 (desviació quadràtica = 4).
Desviació de valor de cada un dels nois que obtenen un 3 = 3 - 5 = -2 (desviació quadràtica = 4).
Desviació quadràtica del conjunt dels nois = (6 x 4) + (6x4) = 24 + 24 = 48
Desviació tipus de les notes dels nois = Arrel quadrada de 48 / 12 = Arrel Quadrada de 4 = 2
Desviació tipus de les notes de la classe = Arrel quadrada de (18 + 48) / 30 = Arrel quadrada de 66 / 30 = Arrel quadrada de 2,2 = 1,483239697
Si volem obtenir la desviació tipus d’una població a través d’una mostra de la mateixa dividirem per n-1 de la mostra en lloc de per n.
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Setembre de 2009
Recordem el contingut de la unitat 0:
Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents
- Per què Psicologia?
- Humanitats
- Objectius de l'assignatura
- Programa de l'assignatura
- Referents:
- La Psicologia, ciència
- Tipus de sabers
- El mètode científic
- Estadístics
- La Pedagogia. L'Educació
Avui veurem alguns estadístics senzills necessaris per a la psicologia (i per a qualsevol ciència).
Proporció: És la part d’un tot que compleix la condició estipulada. Equival al tant per un. La proporció és un valor que oscil·la entre 0 i 1. És una mesura de quantitat relativa.
Exemple: "En una classe hi ha 30 alumnes, 18 noies i 12 nois, Quina és la proporció de nois i noies que hi ha en aquesta classe?
Resposta:
Proporció de noies: 18/30 = 0,6
Proporció de nois: 12/30 = 0,4
Suma de les dues proporcions = 1
La suma de les proporcions de parts disjuntes (cap element pertany a més d'una part) la suma de les parts és la totalitat del grup, és igual a 1.
Percentatge: O tant per cent. Equival a la proporció multiplicada per 100. Igualment és una mesura de quantitat relativa.
Exemple: "Quin és el percentatge de noies i nois de la classe anterior?
% Noies = 0,6 x 100 = 60%
% Nois = 0,4 x 100 = 40%
Suma d'ambdós percentatges = 100
La suma dels percentatges de parts disjuntes (cap element pertany a més d'una part) la suma de les quals és la totalitat del grup, és igual a 100.
Mitjana d’una sèrie de valors: és el valor que resulta de sumar la totalitat dels valors i dividir el resultat pel nombre total de dades. És una mesura de valor col·lectiu d’un grup. Així un curs que té de mitjana d’una assignatura determinada un 7,8 té dos punts de mitjana superior que un altre curs que de la mateixa assignatura té una mitjana de 5,8.
Exemple: "En l'assignatura de psicologia 9 noies tenen un 6 i 9 noies tenen un 4; 6 nois tenen un 7 i 6 nois tenen un 3. Quina és la mitjana que obtenen les noies en aquesta assignatura? I els nois? I quina és la mitjana de la classe? "
Mitjana obtinguda per les noies: (9 x 6) + (9 x 4) / 18 = (54 + 36) / 18 = 90 / 18 = 5
Mitjana obtinguda pels nois: (6 x 7) + (6 x 3) / 12 = (42 + 18) / 12 = 60 / 12 = 5
Mitjana de la classe: (90 + 60) / 30 = 150 / 30 = 5
Desviació Tipus, típica o standard: És la mitjana quadràtica de les desviacions de cada valor individual d’una mesura d’una magnitud a un grup respecte de la mitjana d’aquests valors. Es fa la mitjana quadràtica per que, si es fes directa, la mitjana de desviacions de les dades individuals respecte de la mitjana d’aquestes dades seria nul·la (igual a 0). És una mesura de dispersió. Així si dos grups tenen la mateixa mitjana i un té una DT de 0,5 i l’altre de 2, resulta que el valor global del grup és el mateix, però mentre el primer té poca dispersió (el grup és bastant homogeni i els valors dels alumnes difereix poc de la mitjana) el segon en té molta (grup heterogeni en el que els valors obtinguts pels alumnes discrepen molt entre ells).
Exemple: "Quina és la desviació típica de les puntuacions obtingudes per les noies, pels nois i per la classe en el seu conjunt?"
Desviació de valor de cada una de les noies que obtenen un 6 = 6 - 5 = 1 (desviació quadràtica = 1).
Desviació de valor de cada una de les noies que obtenen un 4 = 4 - 5 = -1 (desviació quadràtica = 1).
Desviació quadràtica del conjunt de les noies = (9 x 1) + (9x1) = 9 + 9 = 18
Desviació tipus de les notes de les noies = Arrel quadrada de 18 / 18 = Arrel quadrada de 1 = 1
Desviació de valor de cada un dels nois que obtenen un 7 = 7 - 5 = 2 (desviació quadràtica = 4).
Desviació de valor de cada un dels nois que obtenen un 3 = 3 - 5 = -2 (desviació quadràtica = 4).
Desviació quadràtica del conjunt dels nois = (6 x 4) + (6x4) = 24 + 24 = 48
Desviació tipus de les notes dels nois = Arrel quadrada de 48 / 12 = Arrel Quadrada de 4 = 2
Desviació tipus de les notes de la classe = Arrel quadrada de (18 + 48) / 30 = Arrel quadrada de 66 / 30 = Arrel quadrada de 2,2 = 1,483239697
Si volem obtenir la desviació tipus d’una població a través d’una mostra de la mateixa dividirem per n-1 de la mostra en lloc de per n.
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Setembre de 2009
.
.














O millor “Humanidades”. Sí, dit així, en castellà per que és l’estendard que du la ministra Esperanza Aguirre, coincident en el temps amb la intencionada polèmica sobre les llengües de l’Estat i els nacionalismes. Efectivament, mentre prepar aquesta unitat introductòria (estiu de 1998) ve a Mallorca l’esmentada Ministra, es reuneix amb el Conseller d’Educació (cultura i esports) Manuel Ferrer i la cúpula política-tècnica d’aquesta Conselleria i, conjuntament, anuncien “a bombo y platillo” la primera contrareforma de la Reforma LOGSE o, si es prefereix, els primers retalls d’autonomia i llibertat que aquesta Reforma implica i suposa: “Hemos hecho (el Ministeri d’Educació) un estudio y los alumnos de hoy en día saben menos lengua y literatura castellanas, menos historia y menos matemáticas que los alumnos de antaño. Consecuentemente, a partir del próximo curso, en el territorio MEC y en Baleares, en ESO y en Bachillerato, se incrementarán las horas en estas asignaturas en detrimento de algunas optativas”. Als albors del segle 21 aquesta regressió pareix ser un error molt greu de conseqüències imprevisibles (Com diuen dos filòsofs grecs: “Els homes savis discuteixen els problemes, els necis els decideixen”. Anacarsi. “El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes pitjors que elles, encarregats d’executar-les”. Aristòtil): Quasi bé totes les assignatures que han d’incrementar el seu horari són assignatures que ja són donades, cada curs, des de que l’alumne/a fa educació infantil (des dels 3 anys) fins a la finalització de la Secundària (entre els 16 i 18 anys). Si així i tot el rendiment és dolent, aquest no s’arreglarà gens ni mica incrementant la seva docència dues hores més a cada etapa (la solució estaria més bé en el canvi de metodologia i amb la formació del professorat). A més que els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge estan cansats i avorrits (farts) de donar sempre les mateixes assignatures (Aquesta mesura suposa “más de lo mismo”. “Si no voleu brou, tassa i mitja”). I a canvi? A canvi se suprimeix una de les característiques més enriquidores i modernes de la Reforma: El fer cas a la diversitat dels interessos, necessitats i possibilitats dels alumnes. Es redueix l’oferta d’optativitat (que ja no era excessiva: tres assignatures optatives entre 3r i 4t d’ESO i tres assignatures entre 1r i 2n de Batxillerat) que en general són les assignatures més apreciades pels alumnes (tal com ells ho declaren) i, generalment, les més interessants, pràctiques i funcionals (assignatures que sols es donen una vegada en l’etapa secundària, excepte si és una llengua estrangera, i que serveixen per a aplicar els seus aprenentatges a la vida personal i familiar quotidiana). Assignatures com: “Alimentació i Salut”, “Informàtica”, “Alemany”, “Transició a la Vida adulta i Activa”, “Ciència, Tecnologia i Societat”, “Tecnologia de la Informació”, “Processos de Comunicació” o aquesta mateixa “Psicologia”. Sense comptar que els alumnes que realment vulguin incrementar els seus estudis de les assignatures afavorides per la contrareforma esmentada també ho podien fer ja que també hi havia optatives corresponents als mateixos continguts: “Literatura espanyola i universal”, “Taller de Teatre”, “Taller de Matemàti-ques”, “Taller de Ciències Socials”. Com es veu l’anunciat Decret d’Humanitats, apart de no millorar la situació a les mal denominades assignatures Humanístiques (l’assignatura humanística per excel·lència és la Psicologia. I d’altres considerades tan humanístiques com les afavorides són la Filosofia, la Cultura i les Llengües Clàssiques), atenta contra un dels principis fonamentals de l’humanisme: la llibertat d’elecció i l’atenció a les necessitats; així com contra un altre principi metodològic fonamental de la Reforma: La funcionalitat de les matèries (que es dona, especialment, al cas de les assignatures optatives). I mentre la Universitat-Empresa prepara plans d’estudis funcionals basats, bàsicament, en assignatures tècniques i idiomes, sense tenir en compte, per a res, aquesta proposta d’”humanida-des”. Actualment, a Balears, els estudis superiors amb més sortides són els estudis tècnics i els estudis turístics.