Tema 0 (2): Psicologia: Estadístics

Unitat 0 (continuació): Referents: Estadístics

Recordem el contingut de la unitat 0:

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents
- Per què Psicologia?
- Humanitats
- Objectius de l'assignatura
- Programa de l'assignatura
- Referents:
- La Psicologia, ciència
- Tipus de sabers
- El mètode científic
- Estadístics
- La Pedagogia. L'Educació

Avui veurem alguns estadístics senzills necessaris per a la psicologia (i per a qualsevol ciència).

Proporció: És la part d’un tot que compleix la condició estipulada. Equival al tant per un. La proporció és un valor que oscil·la entre 0 i 1. És una mesura de quantitat relativa.

Exemple: "En una classe hi ha 30 alumnes, 18 noies i 12 nois, Quina és la proporció de nois i noies que hi ha en aquesta classe?
Resposta:
Proporció de noies: 18/30 = 0,6
Proporció de nois: 12/30 = 0,4
Suma de les dues proporcions = 1
La suma de les proporcions de parts disjuntes (cap element pertany a més d'una part) la suma de les parts és la totalitat del grup, és igual a 1.

Percentatge: O tant per cent. Equival a la proporció multiplicada per 100. Igualment és una mesura de quantitat relativa.

Exemple: "Quin és el percentatge de noies i nois de la classe anterior?
% Noies = 0,6 x 100 = 60%
% Nois = 0,4 x 100 = 40%
Suma d'ambdós percentatges = 100
La suma dels percentatges de parts disjuntes (cap element pertany a més d'una part) la suma de les quals és la totalitat del grup, és igual a 100.

Mitjana d’una sèrie de valors: és el valor que resulta de sumar la totalitat dels valors i dividir el resultat pel nombre total de dades. És una mesura de valor col·lectiu d’un grup. Així un curs que té de mitjana d’una assignatura determinada un 7,8 té dos punts de mitjana superior que un altre curs que de la mateixa assignatura té una mitjana de 5,8.

Exemple: "En l'assignatura de psicologia 9 noies tenen un 6 i 9 noies tenen un 4; 6 nois tenen un 7 i 6 nois tenen un 3. Quina és la mitjana que obtenen les noies en aquesta assignatura? I els nois? I quina és la mitjana de la classe? "
Mitjana obtinguda per les noies: (9 x 6) + (9 x 4) / 18 = (54 + 36) / 18 = 90 / 18 = 5
Mitjana obtinguda pels nois: (6 x 7) + (6 x 3) / 12 = (42 + 18) / 12 = 60 / 12 = 5
Mitjana de la classe: (90 + 60) / 30 = 150 / 30 = 5

Desviació Tipus, típica o standard: És la mitjana quadràtica de les desviacions de cada valor individual d’una mesura d’una magnitud a un grup respecte de la mitjana d’aquests valors. Es fa la mitjana quadràtica per que, si es fes directa, la mitjana de desviacions de les dades individuals respecte de la mitjana d’aquestes dades seria nul·la (igual a 0). És una mesura de dispersió. Així si dos grups tenen la mateixa mitjana i un té una DT de 0,5 i l’altre de 2, resulta que el valor global del grup és el mateix, però mentre el primer té poca dispersió (el grup és bastant homogeni i els valors dels alumnes difereix poc de la mitjana) el segon en té molta (grup heterogeni en el que els valors obtinguts pels alumnes discrepen molt entre ells).

Exemple: "Quina és la desviació típica de les puntuacions obtingudes per les noies, pels nois i per la classe en el seu conjunt?"
Desviació de valor de cada una de les noies que obtenen un 6 = 6 - 5 = 1 (desviació quadràtica = 1).
Desviació de valor de cada una de les noies que obtenen un 4 = 4 - 5 = -1 (desviació quadràtica = 1).
Desviació quadràtica del conjunt de les noies = (9 x 1) + (9x1) = 9 + 9 = 18
Desviació tipus de les notes de les noies = Arrel quadrada de 18 / 18 = Arrel quadrada de 1 = 1
Desviació de valor de cada un dels nois que obtenen un 7 = 7 - 5 = 2 (desviació quadràtica = 4).
Desviació de valor de cada un dels nois que obtenen un 3 = 3 - 5 = -2 (desviació quadràtica = 4).
Desviació quadràtica del conjunt dels nois = (6 x 4) + (6x4) = 24 + 24 = 48
Desviació tipus de les notes dels nois = Arrel quadrada de 48 / 12 = Arrel Quadrada de 4 = 2
Desviació tipus de les notes de la classe = Arrel quadrada de (18 + 48) / 30 = Arrel quadrada de 66 / 30 = Arrel quadrada de 2,2 = 1,483239697

Si volem obtenir la desviació tipus d’una població a través d’una mostra de la mateixa dividirem per n-1 de la mostra en lloc de per n.


Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Setembre de 2009

.

.

Dijous Inici Cicle Programes Ètics

Rebut, per correu electrònic, de REAS

Benvolguts companys,
benvolgudes companyes:

Aquest dijous dia 24 de setembre comença el cicle sobre els programes Ètics que tendrà lloc fins al mes de novembre al Centre de Cultura "Sa Nostra" de Palma.

El cicle està organitzat per l'Eticentre, amb el suport de REAS Balears, i el cofinançament de la Conselleria de Treball i Formació, a través de la Direcció general d'RSC,i del Fons Social Europeu.

Consisteix en sis sessions de projeccions i entrevistes sobre Ètics, una sèrie de programes de TV Mallorca produïts per l'Eticentre que mostra valors ètics i solidaris presents a la nostra societat (més informació a www.tvmallorca.net/etics). Totes les sessions comencen a les 19.30 hores a l'aula 1 (1r pis) del Centre de Cultura "Sa Nostra" del carrer Concepció de Palma.

A la primera sessió de dia 24 de setembre s'emetrà el programa "Amadip-Esment, qui són els diferents?" i el director de la sèrie, Carlos Garrido, entrevistarà a Montse Fuster, presidenta d'Amadip-Esment. També està prevista la inauguració del cicle per part de Joana Barceló, Consellera de Treball.

Des de l'enllaç següent podeu accedir a tot el programa del cicle:

www.economiasolidaria.org/files/etics.pdf

Salutacions cordials,

REAS Balears

Tel. 971706005

reasbalears@reasnet.com www.economiasolidaria.org/reasbalears

.

.

Intenció demolició Quarter Carabiners

Rebut, per correu electrònic, d'ARCA

NOTA DE PREMSA URGENT

- Retirades teules i persianes del Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sant Jordi.

.

- Estan clares les intencions de l’Ajuntament de Ses Salines de demolir l’immoble

.

- ARCA intenta aturar la destrucció in extremis.

ARCA indignada per l’actuació a traïció de l’Ajuntament de Ses Salines

Mentre, deploram l’actitud d’un batlle, el Sr Sebastià Burguera del PSOE i tot el seu equip de govern per actuar donant la esquena al diàleg i al patrimoni.

Crida l’atenció la falta de sensibilitat i el menyspreu cap a la història de Sa Colònia de Sant Jordi.

ARCA ha sol·licitat a darrera hora de l’horabaixa que el Consell de Mallorca redacti d’urgència un decret que aturi la demolició, ja que té potestat per fer-ho.

ARCA
21 setembre 2009

Tf contacte
Pere Ollers 686533836
Joan Pascual 696894509

.........................

22/09/2009
NOTA DE PREMSA
ARCA

Aturat, per ordre del Consell de Mallorca la demolició del Quarter de Carabiners. ARCA l’havia sol•licitat de urgència ahir horabaixa.

Un funcionari s’ha desplaçat fins a l’Ajuntament de Ses Salines i fins al Quarter per lliurar la notificació.

I ara què?

ARCA agraeix la decisió de la Direcció Insular de Patrimoni Històric dirigida per Biel Cerdà, però demana tres coses urgents:

1- La catalogació efectiva de Quarter per part del Consell, tal i com venint demanant des de fa més de mig any.

2- Que tots els elements retirats: teules, vigues, finestres i persianes es conservin per ser restituïts.

3- Que es protegeixi l’estructura actual sense teulada perquè les plujes previstes durant aquests dies, poden danyar l’estructura de l’immoble.

ARCA pel seu costat estudiarà quines iniciatives prendre en un futur immediat per denunciar l’actuació del batlle actual de Ses Salines i tot el seu equip de govern i també sobre l’actuació del Delegat del Govern.

.

.

Inauguració Carril Bici

http://picasaweb.google.com/satalaieta/InauguracioCarrilBici?feat=directlink

Palma (Mallorca. Illes Balears) va canviant el model de mobilitat. Els ciutadans i ciutadanes ens anam acostumant a anar a peu, en bici, i transport públic i deixam el cotxe per trasllats familiars llargs. Diumenge dia 20 s'ha inaugurat a Palma el carril bici de les Avingudes, un carril circular que enllaça els distints carrils radials.

Inauguració Carril Bici

Calendari Escolar. Illes Balears

Dissabte dia 19, Voramar Teatre

Dissabte, dia 19 a les 21h,

al Teatre Xesc Forteza (Palma)

Voramar Teatre presenta, “Jordi Dandí o el marit confós”, de Molière

exposició commemorativa del 20è aniversari

Entrada: 5€

Més informació: http://www.voramarteatre.cat/

.

Tema 0 (3): Psicologia: Psicologia cientifica, filosofia, metode

Parlem de psicologia (3)

Unitat 0 (continuació): Referents: La psicologia, Ciència; Parts de la filosofia; Tipus de coneixement o sabers; Metodologia i Mètode Científic; Mètodes.

Recordem el contingut de la unitat 0:

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents
- Per què Psicologia?
- Humanitats
- Objectius de l'assignatura
- Programa de l'assignatura
- Referents:
- La Psicologia, ciència
- Tipus de sabers
- El mètode científic
- Estadístics
- La Pedagogia. L'Educació

Avui veurem els referents: La psicologia, Ciència; Parts de la filosofia; Tipus de coneixement o sabers; Metodologia i Mètode Científic; Mètodes.


Referents:

La Psicologia, ciència

Tal com veurem al tema 1 la Psicologia neix com una part de la Filosofia, però, posteriorment, s’independitza de la Filosofia i es converteix en una ciència independent. Alguns autors fan coincidir la data de 1879, any en que Wundt, alemany, crea el primer laboratori de psicologia a Leipzig, com l’inici de la psicologia científica.
No obstant això, les corrents mentalistes que deriven de la teoria de Descartes (de la teoria de Descartes deriven una via mentalista, més filosòfica, i una via mecanicista, més científica) continuen gaudint d’una gran part d’especulació filosòfica; mentre que les corrents mecanicistes opten obertament per una metodologia científica.

Tradicionalment la Filosofia es considerava constituïda per les següents parts:

1 Filosofia especulativa (cerca la veritat en sí mateixa):

1.1 Filosofia de la naturalesa o relativa al món:
1.1.1 Cosmologia (reflexió filosòfica sobre el món material)
1.1.2 Psicologia (reflexió filosòfica sobre l’home, els animals i plantes).
1.1.3 Metafísica o Filosofia primera de l’Ésser:
1.2 Crítica (reflexió filosòfica sobre la possibilitat i validesa del coneixement del Ésser).
2 Ontologia (reflexió sobre el propi Ésser).
3 Teodicea (reflexió sobre la causa primera del Ésser, que és Deu).
3.1 Filosofia pràctica o normativa (dona normes de comportament):
4 Ètica: Reflexió sobre la conducta moral de l’home.
5 Ètica Social: Reflexió sobre normes socials.

Maneres de saber les coses o tipus de coneixement

- Saber empíric
- Saber científic
- Saber filosòfic
- Saber Teològic

El saber empíric és aquell que tenim per la nostra experiència (tost sabem que el sol surt el matí i es posa a la tarda, que les pedres que es deixen enlaire caven a terra, que l’alta temperatura fa bullir l’aigua.. ).
Són coneixements comprovats per que es repeteixen, però que no ens interessa donar una explicació del fet ni del per què del fet.

El saber científic sí, en canvi, que vol saber la totalitat del fet i el per què del mateix (així, l’astronomia ens mostra el per què dels moviments dels astres i el per què de la periodicitat del sol, la gravetat terrestre ens explica per què i com caven les pedres deixades lliurement enlaire, la termodinàmica el per què de l’increment de l’energia cinètica i ebullició de l’aigua per l’increment de temperatura, ...).
Igualment el saber científic s’obté mitjançant mètodes rigorosos: mètodes científics.

El saber filosòfic pretén l’essència mateixa de les coses i la seva explicació última. El seu plantejament rabassa els problemes particulars i vol donar una explicació de la realitat de la totalitat. Els seus plantejaments, les seves veritats i els seus mètodes són especulatius i així es pot defensar, filosòficament, una veritat (al món tot és immutable) i la seva contraria (al món res és immutable). La ciència positiva no pot admetre ni les veritats ni els mètodes filosòfics.

El saber teològic és aquell conjunt de “veritats” que els creients coneixen gràcies a que Deu els hi ha revelat. Són coneixements indemostrables adquirits per la fe.
Lògicament, a la Psicologia li interessa el coneixement científic i les metodologies que utilitzen les ciències.

Metodologia i el mètode científic

Mètode: Un mètode és un camí o procediment per a aconseguir un objectiu o fi proposat prèviament. Aquest objectiu o fi pot ser un coneixement científic, però també pot ser un objectiu pràctic (aconseguir que tal persona m’estimi o que el meu para me compri una moto). El mètode implica una organització i un conjunt de normes o regles a seguir , segons un disseny o programació o previsió prèvia. Conseqüentment, per això, s’oposa a l’atzar o la sort.

Metodologia: Etimològicament significa: mètode + logos à mètode + disciplina, tractat o raó: Disciplina que tracte sobre els mètodes. Pot ser general (referida a tot tipus de procediments que permeten la consecució d’un fi o objectiu) o específica (quan fa referència als fins o objectius d’una ciència determinada).

Mètode científic:
Procés sistemàtic i ordenat, mitjançant el que s’arriba a la formació d’un conjunt de coneixements científics, que constitueixen el cos sistemàtic de coneixements de la ciència a que ens referim.
A través del mètode científic totes les ciències obtenen solució als seus problemes (que són resolubles).

Coneixement científic és aquell coneixement propi d’una ciència que s’obté mitjançant un mètode científic.

Problema científic: Problema resoluble propi d’una ciència determinada.
Mètode científic: mètode que apliquen les ciències, que es plantegen problemes resolubles.

Ciència: Aplicació del mètode científic a problemes resolubles d’una categoria determinada

Ciència:
Conjunt estructurat (organitzat i relacionat) de coneixements científics, adquirits i relacionats a través del mètode científic, relatius a una certa categoria de fets o fenòmens (la ciència en concret).

Característiques del coneixement científic: Fiabilitat, comunicabilitat, verificabilitat, relacionalitat.

Fiabilitat: Acord entre observadors: La primera naturalesa de lo objectiu és social.

Cos sistemàtic de coneixements: Conjunt estructurat i orgànic de coneixements relatius a una ciència. S’aconsegueix mitjançant els models i les teories. Model: Conjunt de símbols i regles lògiques d’operativitat. Teoria: Model aplicable a un conjunt de fets.

Funció sintàctica de la teoria: Conjunt total de regles i definicions relacionals que formen la lògica del sistema i confereixen una coherència lògica a la teoria.

Funció semàntica de la teoria: significats que tenen els termes que en ella s’empren. Classes de termes que empren les teories: Hipotètics o teòrics i concrets o empírics.


Fases del mètode científic:
1.- Plantejament d’un problema (resoluble)
2.- Formulació de la hipòtesi
3.- Validació de la hipòtesi:
a) Recollida de dades (observació i, si és el cas, mètode experimental).
b) Elaboració i anàlisi de les dades.
c) Comprovació del nivell de significativitat que tenen.
4.- Generalització de resultats, plantejament de nous problemes i formulació de noves hipòtesi.

Nivells racional i empíric al mètode científic:
Nivell racional: passes 1, 2 i 4.
Nivell empíric: apartats de la fase 3.

Bacon, Descartes i Leibnitz (s. XVII) pensaven que el mètode era infalible: Aplicant el mètode adequat i respectant escrupulosament les regles del mateix mètode s’aconseguiria l’èxit a la investigació científica. No obstant això l’experiència investigadora ens mostra que més bé al contrari: Les infraccions intencionals a les regles del mètode han estat necessàries per al progrés de les investigacions científiques. (FEYERABEND: Contra el Método. Esquema de una teoría anarquista del conocimiento. Ed. Ariel. Barcelona, 1977).

Mètode inductiu:
1) Observació i registre de fets en diverses situacions o condicions.
2) Comparar i classificar aquests fets: això permetrà la inducció.
3) Inducció: Fer generalitzacions referents a les relacions causals entre els fets. Aquestes generalitzacions són considerades lleis (enunciats que expressen relacions constants entre els fets).
Un conjunt de lleis relacionades en torn a un objecte científic determinat constitueix una teoria.
4) Inferir prediccions sobre fets futurs: Mitjançant deduccions a partir de les lleis i teories.
Principals critiques:
No existeixen fets purs.
La generalització no té cap justificació lògica.

Mètode deductiu:
Es pot entendre com invers de l’anterior: Normalment, encara que no sempre, va de lo general a lo particular. La deducció és un raonament que permet derivar d’una o varies proposicions (anomenades premisses) una altra proposició (anomenada conclusió) que és la seva conseqüència lògica necessària.
Principis generals à conseqüències particulars

Mètode hipotètic-deductiu:
1) Descobriment i plantejament d’un problema com a conseqüència d’observació i registre de determinats fets de l’experiència. (moment inductiu).
2) Formulació de la hipòtesi: Intent de solució del problema mitjançant una primera generalització (enunciats universals conseqüents a les comparacions i classificacions fetes als fets i fenòmens. (moment inductiu).
3) Deducció de les conseqüències de les hipòtesis: Normalment, prediccions empíriques de fets observables que es poden fer-se a partir de la hipòtesi. (moment deductiu).
4) Contrastar la hipòtesi: constatar si els fets prevists i predits per la hipòtesi són corroborats per la experiència. Aquestes conseqüències de la hipòtesi poden ser observacions o experiments. (moment inductiu i deductiu).
5) Confirmació o no (provisional) de la hipòtesi, que es converteix amb llei o teoria (moment inductiu i deductiu). És una segona generalització.

Principals crítiques:
No es pot fer la confirmació general total de la hipòtesi.
Observa les semblances entre les fases del mètode hipotètic-deductiu i les fases del mètode científic.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Setembre de 2009

.

Diada de Mallorca 2009

L'any 1997 el Consell de Mallorca, sent la seva presidenta Mª Antònia Munar (avui presidenta del Parlament de les Illes Balears) va declarar el 12 de setembre com la data en què es celebraria "La Diada de Mallorca" (recordem que un dia abans, l'11 de setembre es celebra "la Diada de Catalunya"). Amb això pretenia "crear sentiment de país", recordant i celebrant un conjunt de fets històrics i jurídics de gran importància per a Mallorca:

.

El 12 de setembre 1229 les tropes catalanes, dirigides per Jaume I el Conqueridor (de València i Mallorca), van desembarcar a Santa Ponça i van iniciar la conquesta que reincorporaria Mallorca al regne d'Aragó. Jaume I atorga en 1230, després de la victòria catalana contra els musulmans, als recaptadors cristians de l'illa, la primera "Carta de Franquesa de Mallorca", per estimular l'arribada de nous pobladors que consolidarien aquest nou Regne.

El 12 de setembre de 1276 el rei Jaume II, primer rei del regne de Mallorca i fill del rei Jaume I, va jurar la "Carta de Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca", primera base jurídica del Regne de Mallorca.

Les "Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca" són un conjunt de drets i avantatges que els reis Jaume I i Jaume II atorgaven a favor del regne de Mallorca. Les Franqueses eren excepcions de compliment d'alguna norma o costum d'ús de la corona catalanoaragonesa, mentre que els Privilegis eren drets que es concedien en exclusiva a una regió o ciutat que feia frontera amb l'enemic àrab.

Jaume II (recordem que va ser el primer rei del Regne de Mallorca) va ser un gran organitzador del regne establint les seves institucions. Va confirmar i reformar les Franqueses del seu antecessor i pare Jaume I, atorgant, als mallorquins, un conjunt de drets i llibertats que els permetien viure lliures de moltes càrregues del règim feudal del regne conqueridor d'Aragó. Els diferents documents que configuraven el “Llibre de Franqueses” són expedits pels reis de Mallorca entre l'any 1230 i 1.284 i contenen les concessions, les excepcions, les immunitats i altres disposicions que es van convertir en les normes fonamentals sobre les quals es va organitzar el Regne de Mallorca.

Diada de Catalunya 2009

11 de Setembre:

Diada de Catalunya

Tema 0: Psicologia: Objectius i programa de psicologia (Asignatura)

Parlem de psicologia (2)

Unitat 0 (continuació): Objectius i Programa

Recordem el contingut de la unitat 0:

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents

- Per què Psicologia?

- Humanitats

- Objectius de l'assignatura

- Programa de l'assignatura

- Referents:

- La Psicologia, ciència

- Tipus de sabers

- El mètode científic

- Estadístics

- La Pedagogia. L'Educació

Avui veurem els objectius i el programa de l’asignatura:

.

Objectius de l'assignatura de Psicologia

Objectius de l’assignatura

.
1) Aquest és el principal objectiu de l’assignatura, la funcionalitat: Tot el que aprenguem a l’assignatura ens ha de servir per a poder-ho aplicar positivament a la nostra vida quotidiana. Això ens permetrà la millora de la qualitat de vida personal i de les nostres relacions interpersonals.
2) De tal manera que no sols ens interessa aprovar l’assignatura de Psicologia, sinó que ens interessa que els alumnes aprovin “totes” les seves assignatures.
3) L’assignatura com a conjunt de coneixements bàsics per a estudis posteriors: Donat el caràcter bàsic de la Psicologia (coneixement de l’home i de la dona, de la seva personalitat i dels seus comportaments), cada vegada són més les carreres universitàries i cicles formatius superiors que incorporen l’assignatura Psicologia als seus programes: La pròpia carrera de Psicologia , les Ciències de l’Educació, la Medicina, l’Infermeria, Treball Social, Magisteri, ... Conseqüentment, també ens interessa aprendre conceptes, actituds i procediments que ens serveixin de base per a estudis superiors posteriors que contemplin alguns d’aquests conceptes, actituds o procediments.


Programa de l'assignatura:

.
INDEX:
.

1.- Introducció
2.- Objectius
3.- Continguts de coneixements
4.- Continguts de procediments
5.- Continguts d'actituds, valors i normes
6.- Metodologia
7.- Continguts mínims i criteris d'avaluació

La Biologia és la ciència que estudia la vida, la seva organització i les lleis per les que es regeix. Així, doncs, la Biologia estudia a l'home i la dona, però no com a tals home i dona, sinó com a éssers vius. Però, també, en quant a éssers vius, està interessada el la cèl·lula, el caragol, la tomàtiga i el ca, per exemple.

La Història és la ciència que estudia els fets importants que han realitzat els grups humans als distints llocs i temps (les guerres Púniques, el reinat de Jaume I, la Revolució Francesa, ...). Així, doncs, la Història és una ciència humana i social (no interessa tant el que fa un home totsol com el que fa un grup col.lectivament). No s'interessa pel devenir dels caragols i dels cans, sinó sols pels fets relevants dels homes i les dones. Però, per altra banda, no és l'única ciència humana (que estudia alguns aspectes humans). També ho són l'Antropologia, l'Economia, el Dret, la Geografia humana, etc.

La Psicologia comparteix característiques amb la Biologia i amb la Història, ja que és una ciència que té com a objecte d'estudi el comportament humà i també animal, però especialment l'home en les seves dimensions individual i social. Estudia l'home i la dona com a tals home i dona. Estudia la seva personalitat i les seves conductes.

.
La Psicologia és la ciència de la personalitat i de les seves conductes (tant en l'aspecte individual com a social).
Es la ciència que estudia les causes d'aquestes conductes i personalitat (tant si són conscients com inconscients).
I també estudia les seves conseqüències i les seves possibles modificacions.
A aquesta assignatura ens introduirem en aquests coneixements, per tal de poder-los aplicar a la millora de les relacions interpersonals i a una millor qualitat de vida personal.

.
Igualment ens interessa assolir un conjunt de coneixements relatius a aquesta matèria que ens permetin afrontar amb éxit estudis universitaris de l'especialitat o d'una altra que també estudii aquests continguts.

Objectius:

Objectiu General:

Adquirir una sèrie de coneixements, procediments, actituds i conductes, relatius a la personalitat i conducta de l'home i de la dona, que ens serveixin com instruments, eines o recursos que puguin facilitar-nos una millor qualitat de vida personal, unes millors relacions interpersonals, l'accés a la vida adulta, així com la possibilitat de seguir estudis superiors biològics, humanístics o socials. Aquest objectiu general s'analitza a través d'un conjunt d'objectius específics.

Objectius Específics:

Els objectius específics de l'assignatura es contemplen en una triple dimensió:

Dimensió Individual:
Coneixement de l'home en general i de sí mateix, en par­ticular, que permeti la millora personal.
Dimensió Social:
Coneixements sobre les relacions interpersonals i les diferències individuals, que per­metin l’acceptació de les diferències i la millora de les pròpies relacions.
Dimensió Científica:
Coneixement de la Psicologia com a dis­ciplina científica, que permeti l'aplicació científica del coneixement psicològic a diferents àmbits de treball.

Objectius Específics:

D'acord amb la Resolució de 29-12-92 per la que es regula el currículum de les matèries optatives de Batxillerat, aquesta assignatura de Psicologia ha de pretendre contribuir a que els alumnes adquireixin les següents capacitats:
1) Comprendre millor el funcionament psicològic propi i el dels altres per poder prendre mesures d'ajustament personal i social.
2) Desenvolupar actituds més comprensives i tolerants respecte a les conductes i idees dels altres, especialment quan no s'assemblen a les pròpies.
3) Adquirir estratègies efectives per a l’anàlisi dels seus problemes d'aprenentatge, relació social i control emocional, que li permetin un major control sobre la pròpia conducta.
4) Aplicar coneixements adquirits, especialment les tècniques de treball individual i en grup.
5) Conèixer els principals models teòrics existents en psicologia.
6) Diferenciar entre els plantejaments científics de la Psicologia i els d'altres formes d'analitzar els problemes humans.
7) Conèixer les principals àrees d'aplicació de la Psicologia.
8) Establir connexions entre els continguts de l'àrea amb altres continguts semblants d'altres matèries (Biologia, Filosofia, Història, ...) que també es donen al Batxillerat.

En conclusió, l'objectiu final per als alumnes d'aquesta assignatura no és només aprovar-la, sinó també aprovar totes les assignatures del curs.

Continguts:

Continguts relatius a Coneixements:

A) Continguts de coneixements per a treballar amb el professor a classe:
(una excursió per a sobre el programa)
1) El primer tema que tractarem és intentar saber què és la Psicologia, diferents conceptes, paradigmes, escoles, àrees d'estudi, camps d'aplicació, relacions amb altres ciències i breu història de la psicologia.
2) Al primer tema haurem vist que el subjecte i objecte de la psicologia és la persona. Aleshores, el segon tema que veurem serà l'origen i evolució de l'home i la dona des de l'origen fins al moment actual.
3) Una vegada vist l'origen i evolució de l'home i la dona tornam a ells i, d'ells, el que més ens interessa és les seves personalitat i conductes. Conseqüentment, en tercer lloc estudiarem la personalitat. I, en ella, la motivació i la conducta sexuals com a motors d'impuls, de necessitat, de plaer i de pervivència de l'espècie humana.
4) La manera de ser i actuar de les persones ve condicionada per a dos tipus de factors fonamentals o bàsics: Les bases biològiques i les bases socials de la personalitat i de les seves conductes. Conseqüentment, aquí estudiarem les bases biològiques.
5) A continuació estudiarem les bases socials de la personalitat i les conductes.
6) La nostra societat, i especialment al món acadèmic, sobrevalora la intel·ligència teòrica (facilitat d'obtenir bones notes) i pràctica (facilitat de resoldre problemes de la vida quotidiana i d'assolir els objectius proposats, especialment l'enriquiment personal). Així doncs, aquí estudiarem la intel·ligència com a factor important integrant de la personalitat.
7) Així com al tema 3 haurem estudiat la personalitat, ara estudiarem les personalitats problemàtiques i malaltes. Estudiarem un tema de psicologia patològica o de patologia de la personalitat.
No obstant això, igualment, al primer trimestre, intercalarem, juntament amb les explicacions dels temes 1 i 2, un programa d'hàbits i tècniques d'estudi i treball intel·lectual per a facilitar els estudis i l'èxit acadèmic tant d'aquesta assignatura com de la resta d'assignatures del curs; així com també l'estudi dels objectius del Batxillerat i l'estudi d'aquest programa.

B) Continguts de coneixements per a treballar i aprendre els alumnes en temps de classe en cas d'absència del Professor:
1) La Percepció (Tema 5)
2) La Memòria (Tema 8)
3) L'Aprenentatge (Tema 7)
4) La Comunicació (Tema 6)
5) El Pensament (Tema 9)
6) Emocions i Sentiments (Tema 11).

CONTINGUTS RELATIUS A PROCEDIMENTS:
1) Estudi, anàlisi i reflexió individual.
2) Discussió, debat i treball grupal.
3) Aplicació de les tècniques d'estudi, de treball intel·lectual, de resolució de problemes, de memorit­zació i aprenentatges sig­nificatius.
4) Aplicació de tècniques del mètode científic: Observació sistemàtica i valoració quantitativa de resultats.
5) Els alumnes, al llarg del curs (entre octubre i abril), aniran realitzant un treball pràctic grupal sociològic sobre un dels següents tres temes: a) Origen sociològic i acadèmic dels alumnes de l'Institut. b) Projecció acadèmica-professional dels alumnes de l'Institut. c) Èxit acadèmic de l'Institut.

CONTINGUTS RELATIUS A ACTITUDS, VALORS I NORMES:

A aquesta assignatura és imprescindible:
1) Una actitud solidària, cooperativa, positiva i simpàtica envers el professor i cada un de la resta dels alumnes de la classe. Això permetrà el creixement col·lectiu del grup de l'assignatura i facilitarà la realització d'activitats en grup.
2) Una actitud tolerant i respectuosa referent a les idees, opinions, creences i característiques d'altres persones, grups, societats i cultures, tant les més immediates com les més remotes.
3) Una actitud que rebutgi el prejudici, el judici de valor i la inexac­titud sobre fets i atribucions externs.
4) Una actitud rigorosa i científica en el tractament dels continguts de coneixements i procediments.
5) Una actitud atenta, activa i participativa a classe.
6) Tenir ben organitzats, ordenats, presentats i complets els apunts de classe.
7) Assistència i puntualitat a classe. (Els alumnes no poden tenir més de 10 faltes sense justificar ni més de 18 faltes justificades, exceptuant els casos d'alumnes que hagin sofert un greu accident o una llarga malaltia, que s’haurà de justificar mitjançant certificat del metge).
8) Els alumnes que, per motiu de faltes d’assistència o per un altre motiu (excés de controls pendents o actitud/s no positiva/es), perdi el dret a l’avaluació continua no podrà tenir qualificació positiva al maig/juny. Haurà de preparar ( a l’estiu) dos treballs manuscrits relatius a dos temes d’entre els següents: 1) La Psicologia; 2) Des del Big-Bang fins Avui; 3) La personalitat; 4) Motivació i Conducta Sexual; 5) Bases Biològiques de la personalitat; 6) Bases Socials de la personalitat; 7) La Intel·ligència; 8) La Personalitat Patològica; que haurà de lliurar a la convocatòria de Setembre. Igualment a aquesta convocatòria de Setembre farà un control que versarà sobre continguts d’aquests 8 temes. La qualificació de l’assignatura serà el resultat conjunt entre els treballs presentats i el control realitzat.

METODOLOGIA:

.
Els objectius i continguts d'aquesta assignatura es treballaran mitjançant:
- Exposició-Atenció-Participació.
- Lectura, anàlisi i memorització comprensiva i significativa de textos (dirigida o autònoma).
- Treball de recerca, investigació i comparació, tant individual com a en grup de treball.
- A cada tema es procurarà fer un mínim d'una sessió de video didàctic relatiu al tema i, als casos en que sigui possible, una pel·lícula il·lustrativa.
Tot això, tenint com a referent la pedagogia constructivista d'aprenentatges significatius i, sempre que sigui possible, fun­cionals.

CONTINGUTS MÍNIMS I CRITERIS D'AVALUACIÓ:

Recordam el caràcter fonamental d'aquesta assignatura: Optativa de Batxillerat. Conseqüentment cap alumne/a que no l'hagi triat, o no la trii posteriorment, no l'ha de fer (es convertiria en un element distorsionant de la mateixa). Si per necessitas d'horaris i agrupaments s'assigna a un/a alumne/a que no le vulgui fer, aquest/a alumne/a te dues opcions: a) reconsiderar la seva elecció i elegir-la en segona instància, amb la qual cosa serà considerat/da alumne/a ordinari a tots els efectes. b) mantenir que no ha triat aquesta optativa, amb la qual cosa no assistirà a classe (pot anar a estudiar a la biblioteca) i, a efectes d'expedient acadèmic, se li qualificarà aquesta assignatura amb el promig redondajat de la resta d'assignatures, excepte si aquest promig és inferior a "5": en aquest cas se'l qualificarà amb un 5.
Viceversa, si hi ha més sol·licitants que places, tendran prioritat: 1 Aquells alumnes que volen seguir estudis posteriors vinculats a aquesta assignatura. 2 Aquells alumnes que no l'hagin cursada anteriorment.
Recordam l'Objectiu general de l'assignatura: Adquirir una sèrie de coneixements, procediments, actituds i conductes, relatius a la personalitat i conducta de l'home i de la dona, que ens serveixin com instruments, eines o recursos que puguin facilitar-nos una millor qualitat de vida personal, unes millors relacions interpersonals, l'accés a la vida adulta, així com la possibilitat de seguir estudis superiors biològics, humanístics o socials. Aquest objectiu general s'analitza a través d'un conjunt d'objectius específics.

CONTINGUTS MÍNIMS:
a) De coneixements:
La Psicologia; Des del Big-Bang fins Avui; La Personalitat; Motivació i Conducta Sexual; Bases Biològiques; Bases Socials; La Intel·ligència; La Personalitat Patològica.
b) De procediments:
Estudi, anàlisi i reflexió individual; Discussió, debat i treball grupal; Aplicació de les tècniques d'estudi, de treball intel·lectual, de resolució de problemes, de memorit­zació i aprenentatges sig­nificatius; Aplicació de tècniques del mètode científic: Observació sistemàtica i valoració quantitativa de resultats; realització del treball pràctic grupal sociològic.
c) D'actituds:
Una actitud solidària, cooperativa, positiva i simpàtica envers el professor i cada un de la resta dels alumnes de la classe; una actitud tolerant i respectuosa referent a les idees, opinions, creences i característiques dels altres; una actitud que rebutgi el prejudici, el judici de valor i la inexac­titud sobre fets i atribucions externs; una actitud rigorosa i científica en el tractament dels continguts de coneixements i procediments; una actitud atenta, activa i participativa a classe; tenir ben organitzats, ordenats, presentats i complets els apunts de classe; assistència i puntualitat a classe (Els alumnes no poden tenir més de 10 faltes sense justificar ni més de 18 faltes justificades, exceptuant els casos d'alumnes que hagin sofert un greu accident o una llarga malaltia, que s’haurà de justificar mitjançant certificat del metge).

Criteris d'Avaluació

.
La superació dels mínims (continguts, procediments i actituds) suposarà la qualificació positiva de l'assignatura.
Els alumnes que, per motiu de faltes d’assistència o per un altre motiu (excés de controls pendents o actitud/s no positiva/es), perdi el dret a l’avaluació continua no podrà tenir qualificació positiva al maig/juny. Haurà de preparar ( a l’estiu) dos treballs manuscrits relatius a dos temes d’entre els següents: 1) La Psicologia; 2) Des del Big-Bang fins Avui; 3) La Personalitat; 4) Motivació i Conducta Sexual; 5) Bases Biològiques de la personalitat; 6) Bases Socials de la personalitat; 7) La Intel·ligència; 8) La Personalitat Patològica; que haurà de lliurar a la convocatòria de Setembre. Igualment a aquesta convocatòria de Setembre farà un control que versarà sobre continguts d’aquests 8 temes. La qualificació de l’assignatura serà el resultat conjunt entre els treballs presentats i el control realitzat.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia

Setembre de 2009

.

Juan Alvarez Jaz i Les Converses de Formentor

Música
El quartet de jazz que lidera Joan Álvarez va clausurar les Nits d'Estiu de Marratxí
Diario de Mallorca, dimecres 2 setembre 2009

REDACCIÓ. PALMA. L'actuació del quartet de jazz de Joan Álvarez va tancar la programació de les Nits d'Estiu de Marratxí, que s'han celebrat tots els dissabtes d'agost als jardins del centre cultural s'Escorxador. Més de mig centenar de persones van gaudir de la música Joan Álvarez, veí de Sa Cabaneta i músic consagrat que es dedica a la música des de fa trenta años.Euclydes Mattos, músic professional des dels 14 anys les actuacions combinen la música clàssica, el jazz i els ritmes brasilers, el grup musical Saravacalé, i la lectura de Poemes de bronze i plata per part del rapsode Antoni Bonet San Cler completar la programació.


Literatura
Les Converses de Formentor retran homenatge a l'escriptor Baltasar Porcel
Diario de Mallorca, dimecres 2 setembre 2009

LOURDES DURÁN. PALMA. La mort de l'escriptor Baltasar Porcel, que va tenir lloc el passat 1 de juliol, va deixar un buit en les imminents Converses de Formentor que tornaven a comptar amb la presència de l'autor d'El cor del senglar en la seva segona edició. No serà amb ell sinó a través del seu record. La Conselleria de Cultura, tal com va expressar en els luctuosos dies, ha organitzat un homenatge que comptarà amb la presència d'intel·lectuals i representants institucionals de Catalunya i Balears. Serà durant la segona jornada de les Converses, el dissabte 26 de setembre, quan les veus i els ecos, així com una exposició de fotografies de Carles Doménech i la projecció d'un vídeo, rememoraran al novel·lista i articulista mort.

El plat fort sobre el qual basculen aquestes Geografies Literàries -és el nom que acull la trobada literària que reunirà del 25 fins al 27 d'aquest mes a escriptors, editors i crítics-, el Nobel José Saramago, es reserva per a la jornada de cloenda. Compartirà debat amb Juan Goytisolo, Kurd Baksi, Zeferino Coelho i Perfecto Cuadrado. Literatura i dissidència centrarà el seu diàleg a cinc bandes.

La segona trobada a la península de Formentor va decidir mudar intenció de desmentir el seu caràcter d'homenatge per centrar-se en "el debat entre l'experiència i la joventut". Les geografies deambulen per diferents edats, estils i paisatges literaris. A esquadra i cartabó es escriuran les Cartografies literàries, del Cafè Bellver, que reunirà a Félix de Azúa, Javier Fernández de Castro, Sebastià Perelló, Ponç Pons i Llucia Ramis. Moderats per Biel Mesquida. Donarà pas a la lectura poètica La Generació dels 50. Cinquanta aniversari, amb Julia Uceda i María Payeras.

En l'equador de les converses, els Vagabunds i cosmopolites Jordi Carrión, Enric González, Eduardo Jordà. Vicente L. Mora i Jaume C. Pons Alorda, moderats per Emili Manzano, donaran el matinar. Els assistents escoltaran després a Patricio pron, Rodrigo Rey Rosa i Santiago Roncagliolo, sota supervisió de Juan Cruz, en la segona conversa, Dictadors, herois i canalles. El pathos americà, organitzada per Cafè Babelia, que també proposarà el debat entre editors i agents literaris, entorn a Espais virtuals, el llibre electrònic i els drets d'autor.

La penúltima conversa girarà al voltant de la Història, memòria i invenció amb les aportacions de Miquel Dalmau, Guillem Frontera, José Carlos Llop, Josep Massot i Carme Riera.

Palma en Bicicleta

Ara pots anar per Palma en bicicleta. Orientacions de l'Ajuntament de Palma

L'Ajuntament de Palma t'ofereix un planol dels carrils bici

Tema 0: Psicologia: Parlem de Psicologia (1). Unitat 0

Unitat 0:

Parlem de psicologia (1)

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents: Per què Psicologia?; Humanitats

"L'home (jo) proposa i la mandra (la meva) disposa". Aquesta és la tercera ocasió en que em proposo "parlar de psicologia" amb tu. Veurem si és veritat que "a la tercera va la vençuda". La meva intenció és reproduir, amb una mínima adaptació, els apunts de psicologia que vaig impartir en 1r i 2n de batxillerat. Aquests apunts van gaudir d'important acceptació i grat entre els meus alumnes. Molts d'ells van declarar que era l'assignatura que més els havia agradat i que més els havia servit per a l'aplicació a la seva pròpia vida. Mai he entès per què la psicologia no és una assignatura que s’imparteixi al llarg de l'escolaritat per ajudar a cada un/a al seu desenvolupament personal individual i social. Fins i tot un alumne que, posteriorment va cursar la carrera de psicologia, comptava a un altre condeixeble de carrera que utilitzava, fins i tot aleshores, aquells apunts editats, com a referent.

Conseqüentment, encara que això no és un curs acadèmic, per canviar el menys possible els apunts (redactats en català), vaig a presentar aquestes converses en la forma originària, tot i que, certament, el lector no tindrà els objectius, metodologies i avaluacions que tenien els alumnes i les alumnes.

Iniciem el curs que consta d’una unitat introductòria i vuit temes:

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins avui
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel ligència
Tema 8: Patologies de la personalitat

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents
- Per què Psicologia?
- Humanitats
- Objectius de l'assignatura
- Programa de l'assignatura
- Referents:
- La Psicologia, ciència
- Tipus de sabers
- El mètode científic
- Estadístics
- La Pedagogia. L'Educació

Avui exposarem el principi de la unitat introductòria

Per què Psicologia?

El magisteri, la funció docent, ensenyar i educar, impliquen un coneixement de la psicologia: no es poden explicar uns coneixements als quatre vents i els alumnes i les alumnes que els vagin caçant-los, com puguin, amb un caça-papallones. No, no s’ensenya en general i igual per a tothom. S’ensenya a unes persones determinades que són d’una manera determinada, i el primer de tot que s’ha de fer, per a poder ensenyar, és procurar conèixer els aprenents. La psicologia esdevé imprescindible com a ciència auxiliar i bàsica per a la funció docent. Efectivament, la Psicologia és la ciència de la conducta (dels comportaments) i en el cas de la humana (ja que hi ha una psicologia humana i una psicologia animal), el conjunt de comportaments de la persona constitueixen la seva manera de ser, la seva personalitat; la psicologia esdevé la ciència de l’home i de la dona, de les seves personalitats (maneres de ser) i dels seus corresponents comportaments (maneres d’actuar). Per a ensenyar a algú, més important que conèixer el que he d’ensenyar (l’àrea o la matèria) és conèixer la persona a qui he d’ensenyar (i la psicologia és la ciència que ens dona aquest coneixement).

Posteriorment, a rel de la Constitució Espanyola de 1978, la LODE (Llei orgànica del Dret a l’Educació) de 1985 i la LOGSE (Llei orgànica general del Sistema Educatiu) de 1990 ens adonam que és el propi alumne/a el que s’ensenya a sí mateix. El professor i les seves explicacions són un instrument, un recurs (el millor possible) per a ajudar a que l’alumne/a construeixi els seus propis aprenentat-ges. I, ara, tan important com que el professor conegui els/les alumnes als qui ensenya, és que els alumnes-professors de sí mateixos es coneguin a sí mateixos i coneguin als instruments personals d’ensenyança (els professors) i així, la psicologia, auxiliar imprescindible de l’ensenyant es converteix en auxiliar imprescindible de l’alumne/a. I així, el professor, d’aprendre psicologia per a poder ensenyar el que sigui als alumnes, passa a ensenyar psicologia als alumnes per a que aquests/es, coneixent-se a sí mateixos i als altres puguin aprendre més fàcilment i puguin adaptar-se a una millor qualitat de vida personal.

Humanitats

O millor “Humanidades”. Sí, dit així, en castellà per que és l’estendard que du la ministra Esperanza Aguirre, coincident en el temps amb la intencionada polèmica sobre les llengües de l’Estat i els nacionalismes. Efectivament, mentre prepar aquesta unitat introductòria (estiu de 1998) ve a Mallorca l’esmentada Ministra, es reuneix amb el Conseller d’Educació (cultura i esports) Manuel Ferrer i la cúpula política-tècnica d’aquesta Conselleria i, conjuntament, anuncien “a bombo y platillo” la primera contrareforma de la Reforma LOGSE o, si es prefereix, els primers retalls d’autonomia i llibertat que aquesta Reforma implica i suposa: “Hemos hecho (el Ministeri d’Educació) un estudio y los alumnos de hoy en día saben menos lengua y literatura castellanas, menos historia y menos matemáticas que los alumnos de antaño. Consecuentemente, a partir del próximo curso, en el territorio MEC y en Baleares, en ESO y en Bachillerato, se incrementarán las horas en estas asignaturas en detrimento de algunas optativas”. Als albors del segle 21 aquesta regressió pareix ser un error molt greu de conseqüències imprevisibles (Com diuen dos filòsofs grecs: “Els homes savis discuteixen els problemes, els necis els decideixen”. Anacarsi. “El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes pitjors que elles, encarregats d’executar-les”. Aristòtil): Quasi bé totes les assignatures que han d’incrementar el seu horari són assignatures que ja són donades, cada curs, des de que l’alumne/a fa educació infantil (des dels 3 anys) fins a la finalització de la Secundària (entre els 16 i 18 anys). Si així i tot el rendiment és dolent, aquest no s’arreglarà gens ni mica incrementant la seva docència dues hores més a cada etapa (la solució estaria més bé en el canvi de metodologia i amb la formació del professorat). A més que els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge estan cansats i avorrits (farts) de donar sempre les mateixes assignatures (Aquesta mesura suposa “más de lo mismo”. “Si no voleu brou, tassa i mitja”). I a canvi? A canvi se suprimeix una de les característiques més enriquidores i modernes de la Reforma: El fer cas a la diversitat dels interessos, necessitats i possibilitats dels alumnes. Es redueix l’oferta d’optativitat (que ja no era excessiva: tres assignatures optatives entre 3r i 4t d’ESO i tres assignatures entre 1r i 2n de Batxillerat) que en general són les assignatures més apreciades pels alumnes (tal com ells ho declaren) i, generalment, les més interessants, pràctiques i funcionals (assignatures que sols es donen una vegada en l’etapa secundària, excepte si és una llengua estrangera, i que serveixen per a aplicar els seus aprenentatges a la vida personal i familiar quotidiana). Assignatures com: “Alimentació i Salut”, “Informàtica”, “Alemany”, “Transició a la Vida adulta i Activa”, “Ciència, Tecnologia i Societat”, “Tecnologia de la Informació”, “Processos de Comunicació” o aquesta mateixa “Psicologia”. Sense comptar que els alumnes que realment vulguin incrementar els seus estudis de les assignatures afavorides per la contrareforma esmentada també ho podien fer ja que també hi havia optatives corresponents als mateixos continguts: “Literatura espanyola i universal”, “Taller de Teatre”, “Taller de Matemàti-ques”, “Taller de Ciències Socials”. Com es veu l’anunciat Decret d’Humanitats, apart de no millorar la situació a les mal denominades assignatures Humanístiques (l’assignatura humanística per excel·lència és la Psicologia. I d’altres considerades tan humanístiques com les afavorides són la Filosofia, la Cultura i les Llengües Clàssiques), atenta contra un dels principis fonamentals de l’humanisme: la llibertat d’elecció i l’atenció a les necessitats; així com contra un altre principi metodològic fonamental de la Reforma: La funcionalitat de les matèries (que es dona, especialment, al cas de les assignatures optatives). I mentre la Universitat-Empresa prepara plans d’estudis funcionals basats, bàsicament, en assignatures tècniques i idiomes, sense tenir en compte, per a res, aquesta proposta d’”humanida-des”. Actualment, a Balears, els estudis superiors amb més sortides són els estudis tècnics i els estudis turístics.
Conseqüentment, quan prepar aquesta unitat, sols no sé si hi haurà l’assignatura optativa de “Psicologia” a partir del proper curs. I això que aquesta optativa és molt funcional i molt apreciada pels alumnes que la fan. A continuació present algunes de les valoracions d’aquesta assignatura fetes pels seus alumnes:
1) “Aquesta és l’assignatura més útil i aplicable de totes les que he fet fins ara”.
2) “Aquesta és l’assignatura que m’ha agradat més i m’ha servit més”.
3) “El que m’ha servit més per a aplicar en les meves relacions personals i de parella, i jo ho aplic, és el tema de la motivació i comportaments sexuals”.

Han passat 11 anys des que fèiem aquesta preparació i disquisicions. Molts temors s'han confirmat i moltes coses han canviat: efectivament, el Partit i govern d'Aznar, Esperanza Aguirre i Rajoy, van poder reaccionar contra la LOGSE, promulgant la LOCE, on la Psicologia, llavors només optativa, i els professors de psicologia i pedagogia van perdre molt de pes específic (la primera va ser suprimida en molts centres i assumida pels filòsofs i altres professors en altres centres i els segons van deixar de ser, en molts casos, els caps de departament responsables de l'organització de l'orientació escolar i atenció a la diversitat, passant a exercir aquesta funció educativa fonamental veritables llecs en educació), la llei va resultar classista i discriminatòria i va afavorir la importància dels coneixements molt per sobre dels valors i actituds (per això ara ells/es s'estranyen que els seus delictes de corrupció, prevaricació i malversació siguin perseguits per la justícia), l'educació ha continuat el seu procés de desprofessionalització, vàrem patir un desenvolupament faraònic insostenible que ha arruïnat a les institucions públiques i a la majoria de treballadors i ha enriquit a uns pocs polítics i amics/es, hem passat l’11M (i l'11-S i la guerra injusta de l'Afganistan i extermini jueu de Palestina a l'exterior), el canvi de govern d'Aznar a Zapatero (i de Matas a Antich a les Illes Balears), i s'ha rectificat el mal de la LOCE, encara que molt insuficientment, amb la LOE. Actualment vivim una crisi econòmica mundial i pròpia greu, conseqüència de l'organització del sistema de lliure mercat, desenvolupament insostenible i especulació, crisi que afecta i provoca una crisi psicològica personal i social en molts casos. No obstant el fet que els EUA prefereixin un dirigent com Obama a un com Bush i que nosaltres preferim l'humanisme a l'oligarquia i que es persegueixen els abusos d’aquesta, és un índex que permet tenir un cert moderat optimisme.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia
Setembre de 2009

1 de setembre, la pròrroga

1 de setembre, la pròrroga

Portocolom havia de ser juliol de forma intermitent i agost de forma contínua. No obstant l'1 de setembre ha estat un dia de pròrroga, encara que dedicat en la seva major part de temps a recollir les coses que havia de portar al domicili habitual.

A l'agost he gaudit de la comunicació amb la gent que conec enllà, del sol, horitzons i molt especialment de la mar, amb barca, petita barca, excepte un dia que vaig ser convidat a recórrer gran part del litoral sud-est de Mallorca, nedar en dues de les seves cales i dinar a l'última d'aquestes dues He gaudit, igualment com tots els agostos del campionat de bàsquet de Sant Agustí de Felanitx, en algun sempre curt temps de cada un dels fills/a, ...

L'1 de setembre ha estat un dia de pròrroga de Portocolom. He pogut nedar com si fos un dia de juliol o agost, he pogut veure la socorrista com si fos un dia de juliol o agost,... i a persones amigues amb qui he parlat i fins rebut pilotada de bola de sorra, com si fos un dia de juliol o agost. L'1 de setembre ha estat un dia com qualsevol dia de juliol o agost... amb l'única diferència que fa fosc molt més aviat i que és el primer de l'altra forma de vida: Palma en obres permanents, un carril bici a les avingudes (jo estic totalment a favor del carril bici a tota la ciutat i la supressió de carrils cotxe i moto. Mesura imprescindible per a la supervivència) molt, molt perillós per estar excessivament proper al carril bus per a busos, molts dels quals tenen perillosos invasors retrovisors exteriors i molts dels quals envaeixen directament carrils contigus; el victimisme del partit polític paradigma de la corrupció (i mentida), amiguiisme, malversació,... "plorant la injustícia” que els seus membres sospitosos de faltes i delictes siguin investigats (els americans USA i els Israelians tampoc admeten que cap dels seus ciutadans siguin jutjats per lleis internacionals o per altres paisos), un país en fallida econòmica (ja advertíem fa uns anys, que el desenvolupament faraònic de llavors -El Pocero, Matas, Florentino gran i Florentino petit, Espe,...-, sense control de la despesa pública i en benefici d'empreses amigues privades, seria "pa per avui -ahir- i fam per demà -avui-), un ordinador i Internet consumista de massa temps, convertit, aquest temps consumit, d'útil en inútil,... La veritat és que hauríem d'inventar anys de dos mesos: juliol i agost, sense ordinador, Tv, radio, quasi periòdics, terrorisme, ni partits crispants pels seus actes i les seves veus.