PPE: Vicente Chulià Campos, metge anestesista i innovador
Avui que sofrim la dolentia i ignorancia de tantes persones negatives molt conegudes (extraordinàries) (PNE) volem rescatar, per al nostre modelatge i ànim, persones positives, també extraordinàries (PPE), de les que gaudir del seu exemple les seves ensenyances.
Poc temps després de que jo penjàs, a l’Arc Mediterrani, l’escrit:
"Bernat Gayà Miquel, metge, amic" el 27 de juliol de 2024 (el darrer escrit d’en Bernat havia estat del 13 de juny, dia de sant Antoni dels albercocs), el 24 de setembre, vaig rebre un correu electrònic de l’amic Armando Chulià que, entre altres coses deia:
“Benvolgut i estimat amic, es una grata sorpresa saber de tu, fa molt que no hi passeig per el meu estimat Portocolom i ho trob a faltar, he fullejat el teu blog i m'ha duit bons records, gràcies.
He llegit l'entrada del teu amic Bernat i et vull fer arribar uns escrits d'un metge que va ser un fora de sèrie, món Pare”,
al que adjuntava una sèrie d’enllaços d’escrits, alguns del propi Armando, que feien referència al seu pare, Dr. Vicente Chulià Campos, metge anestesista i innovador, la qual cosa, la innovació, resultava un paral·lelisme amb al meu amic el Dr. Bernat Gayà Miquel que se va especialitzar amb “cirugia mínimament invasiva” a París i, posteriorment, va ser l’introductor d’aquesta tècnica quirúrgica (molt més eficaç, menys dolorosa i amb menys problemes que la cirurgia clàssica, en tots els casos en que es pot aplicar) a les Illes Canàries. I que igualment va fer les conferències inaugural i de clausura del darrer Congrés de metges de Las Palmas abans del seu adeu definitiu.
Aquests escrits que me va passar Armando, Vikipedia inclosa, me mostren una persona molt humana i humanista, molt altruista, bon educador del seus fills i sobretot molt professional i gran treballador, amb la qual cosa va aconseguir uns nous coneixements de la medicina d’urgències, emergències, i catàstrofes, innovacions que va oferir i se varen aplicar per tot arreu, i que segueixen aplicant-se avui en dia, molt interessat en donar tot això, i donar-se ell mateix, a la salut de tothom, a la sanitat pública.
El Dr. Vicente Chulià Campos va néixer a València, el 31 de juliol de 1936, tot just iniciada la guerra incivil espanyola, ciutat on va passar la major part de la seva vida infantil, juvenil i adulta. Hi va fer els seus estudis primaris, de batxillerat i universitaris; així com hi va desenvolupar la seva vida professional de metge anestesista i de catedràtic a la Universitat de València. Tot i que també als Hospitals de Vaugirard, Creteil i Necker de París i al Jackson Memorial de Miami.
Va obtenir els graus de llicenciat i doctor en medicina per la Facultat de Medicina de la Universitat de València.
Es va especialitzar en anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor;
És un dels pioners de l'emergentologia espanyola, desenvolupant i introduint múltiples tècniques de l'especialitat i escrivint tractats pels quals va assolir fama internacional;
Introdueix millores en serveis mèdics (assistencials, docents i de recerca), molts d'ells amb estàndards europeus no habituals a Espanya a la dècada dels 1970;
Va ser precursor en el tractament de malalts de tètanus; i ideòleg de l'abordatge dels traumatismes toràcics;
Creador a València de la primera escola professional d'anestèsia i reanimació, segona a nivell estatal;
Primer catedràtic d'anestesiologia i de reanimació de la Universitat de València, tercer de l'estat;
Pioner de la medicina d'urgències i emergències;
Va establir els fonaments de la ventilació artificial en anestesiologia, creant el primer laboratori experimental de ventilació artificial, que juntament amb Temel, van obtenir una gran repercussió a nivell nacional i internacional i van ser guardonats amb el premi Pagés el 1982; Redactor del pla d'emergències per a inundacions a la Comunitat Valenciana;
Va introduir la moderna concepció de l'assistència a les urgències i emergències, preludi de la medicina extrahospitalària: «estabilitzar abans de traslladar»;
Va ser pioner en la medicina de catàstrofes i en el seu ensenyament mitjançant simulacres i es va convertir en un referent internacional;
Va ser promotor del primer simulacre aeroportuari (Manises 1987). Primer simulacre en una instal·lació química amb múltiples persones afectades; Primer simulacre d'accident al metro (València 1989); va integrar aquests simulacres a l'ensenyament universitari;
Coordina els diferents agents i institucions que intervenen en la simulació d'una emergència;
Fou precursor de l'organització sanitària de grans esdeveniments esportius, imitada internacionalment;
Va ser Inductor, ideòleg i creador de la medicalització de les ambulàncies i, amb això, la creació del SAMU i de la medicalització de l'helicòpter de la DGT, que tantes vides han salvat, un projecte que, al seu dia, li va costar una gran quantitat de temps i dedicació.
El 1967 obté el lloc mèdic d’adjunt d'anestèsia i reanimació de l'Hospital General Universitari de València.
El 1968 ocupa el lloc de metge especialista de la Seguretat Social de l’Hospital de València.
El 1972 és cap del Servei d'Anestèsia i Reanimació de l'Hospital Clínic de València.
El 1974 va ocupar la càtedra d'anestesiologia i reanimació per la Facultat de Medicina de València, sent el primer d'aquesta especialitat a la seua facultat i el tercer d'Espanya.
Es va casar amb Pilar Blanco Devis. El matrimoni tingué set fills, quatre dones i tres homes: Maria José, Pilar, Immaculada, Vicente, Armando, Esteban y Estefania. El matrimoni estava molt unit, i la família, tots nou, també. El seu fill ens conta que el seu pare, el Dr. Vicente Chulià, als seus fills, els ensenyava coneixements, i els hi inculcava valors socials, “cal lluitar per una societat justa”, i que era per a tots ells un model a seguir. Quan va morir, Armando deia que “li havia desaparegut la Polar”.
Vinaròs, 23 d'abril de 1995,
un fatal accident de cotxe, a l’autopista A7, a prop de Vinaròs el va deixar ferit a l’interior del cotxe i, ironies de la vida, els protocols, per ell habilitats i que havien salvat tantes vides i en varen seguir, i segueixen, salvant, “abans de dur l’accidentat a l’hospital s’ha de dur l’hospital (Ambulància del SAMU, o helicòpter medicalitzat) a l’accidentat i, una vegada, estabilitzat, llevors, sí, dur-lo a l’hospital”, no li varen aplicar a ell, i va morir, deixant un gran buit a la família i als mons de la medicina i de la docència universitària a la Universitat de València. Però la seva personalitat exemplar segueix vivint en el record i en les innovacions que ell va investigar i legar a tothom..
Entre els escrits que m’ha proporcionat el seu fill Armando, reproduïm un del mateix Armando, que va publicar, en un periòdic de València, l’any següent de la seva mort, titulat: “Un any després”:
Un any després
Un any després de la teva última lliçó, en la qual et poses tu com a víctima, aquesta la teva societat en la qual tu creixes i defenses, et va fallar (tu, que havent participat en la creació de protocols d'actuació immediata en cas d'accident a l'autopista A7, estigueu dues hores en ella; tu, que sent el pare de la creació dels helicòpters sanitaris de la DGT i estant informats per la teua família del greu accident que t'havia ocorregut no només no es van mobilitzar ells sinó que tampoc van mobilitzar una ambulància del SAMU, servei del qual tu, que va ser pioner en la posada en marxa a nivell nacional, per a més inri, portaves la teva maleta. Aquesta de la qual no et separes al llarg de la teva vida i que haguessin emprat per salvar tantes vides a la carretera; no va venir en dues hores un metge que pogués estabilitzar-te, que era el que li demanaves a la teva inseparable companya de vivències, la teva esposa, que davant la falta de tots aquests mitjans t'autodiagnostiques una lesió de la qual tu eres una eminència mundial amb l'única esperança de salvar la teva vida. Dir-te que per aquí tot segueix igual, encara no t'han reconegut aquest dret que es recull a la nostra Constitució, que una jutgessa havia dictat sentència favorable i inapel·lable i que va crear jurisprudència. Aquesta sèrie d'indivldus àvids de poder que et van estar violant reiteradament els teus drets durant els últims cinc anys, continuen sense càstig.
He après moltes coses, que m'hagués agradat aprendre de tu, professor, i estic aprenent d'alumnes teus. Però del que si em deixes constància és del que cal lluitar per una societat justa, posar el teu granet de sorra. I predicar amb l'exemple. I del que pots estar orgullós és de la teva feina; segueix i seguirà donant el seu fruit.
Cuida de la teva família, de tots els que et volen, perquè si hi ha un cel, sabem a ciència certa que hi ets. El teu fill que va perdre la seva estrella polar.
Armando Chulià Campos. València
Altres escrits sobre el Dr i Professor Vicente Chulià:
Vicente Chulià Campos. Wikipedia
¿Fue heroe sin capa?. Armando Chulià a Menéame
El tiempo ha demostrado que tenia razón. Armando Chulià a ValenciaPlaza En el 25 aniversari de la seva mort.
El hombre que cambió el mundo de la emergència. Armando Chulià a Levante
L'any passat, 2025, es va complir el 30 aniversari de la seva mort.
Enguany, 2026, es complirà el 90 aniversari del seu neixement.
