Mallorca Natural 25: Cavitats Càrstiques /Es Freus

 Cavitats Carstiques 

La configuració calcària de gran part de Mallorca converteix el subsòl de l'illa en un gran, metafòric formatge de gruyère. Arreu hi ha coves, avencs profunds, galeries i gorgs. A la superfície, l'erosió de la roca calcària ha produït zones de rellàs, de caires esmolats com navalles. Dins les cavernes del subsòl hi perviuen crustacis i insectes

endèmics, adaptats a la vida a les fosques, en condicions singulars de temperatura i humitat. Qualsevol ús humà fa malbé el delicat equilibri ambiental de les coves. En algunes hi ha importants jaciments paleontològics. En altres, els quiròpters s'hi refugien. Les estalagmites i estalagtites són fràgils esculptures naturals, modelades pel temps.

Es Freus 

Entre Eivissa i Formentera, a la reserva natural de ses Salines, s'hi troba un rosari d'illots i esculls. En un medi tan restrictiu, sec i salí, hi ha plantes com la saladina, alls silvestres i fonoll marí, i invertebrats amb espècies endèmiques. I sargantanes (Podarcis pityusensis) amb varietats pròpies des Freus: Caragoler, Penjats, Negres, Espalmador, Porcs, Gastaví, s'Alga, sa Torreta, s'Espardell i s'Espardelló. Gavines, corses, corbs marins i virots hi són freqüents, així com dofins i mulars, i tortugues marines en dies de calma. Als fons marins de la reserva (més de 9.000 ha) gaudeixen d'especial protecció les praderies de Posidonia oceanica, les fulles llargues de la qual omplen les platges a la tardor i contribueixen a la protecció dels arenals.

Mallorca Natural 24: Illa de l'Aire / Son Bou

Illa de l'Aire 

Filla de l'Aire, a menys d'una milla de punta Prima de Menorca, és de reduïdes dimensions (34 ha.). Presenta una aparença nua, només coberta de menudes plantes adaptades a resistir el salpluig constant d'aerosols de sal procedents del mar: socarrells, camamil·les i fonoll marí. Hi habita una forma endèmica de sargantana, i sovint la sobrevolen les gavines de mantell blau i les gavines de bec vermell o d'Audouin. El nom d'un escull, l'illot del Cagaire, potser fa referència al corb marí de puput, freqüent a la costa balear. La costa té poc fons. Roca i arena permeten el desenvolupament de variades comunitats de vida subrnarines. 

Son Bou 

Malauradament envoltada d'urbanitzacions, la zona humida de Son Bou (Menorca) conserva amples extensions de canyissar i llacunes formades pels barrancs des Bec i de Son Boter. Savines i llentiscles cobreixen les dunes. Petits ocells s'amaguen entre les canyes: la boscarla, el butzac i el rossinyol bord, el cant estrident del qual és fàcil d'identificar. De vegades hi veurem, colorits i fugissers, una blaveta o un arner. A la zona humida, especialment en el temps de les migracions, s'hi observen agrons, esplugabous, ànneres i limícoles com el cama-roja o el batallaire. La platja, llarga, és d'arena blanca i molt freqüentada pels banyistes.