dimecres, 23 d’abril del 2025

Biblioteca digital dels arcs Mediterrani i Atlantico



Nova amplació. 25-02-2026. 

Biblioteca digital de l'Arc Mediterrani i del Arco Atlántico:

Contingut:  

1 Biblioteca digital. La nostra selecció. 

2 Publicacions de les Fundacions Darder.Mascaró

3 Publicacions del GOB 

4 Biblioteca Digital Mundial. UNESCO

5 Biblioteques Públiques. Palma

_____________________________________________________________________________ 

 1 Biblioteca digital. La nostra selecció. 

Bartomeu Bennassar Vicens (cat). 46 pags. 
https://drive.google.com/file/d/1hjuq-Ji1kwOTvCU94T-W2PVUsnCd2KA_/view?usp=drive_link 


El Vell i el mar (cat). Ernest Hemingway. 71 pags.  

Sobreviure (cat). Vitus B. Dröscher. 294 pags.
https://drive.google.com/file/d/11AErxbAZlBArRIL-oGP8gY__vkHJjRcQ/view?usp=sharing


Mallorca Natural (cat). Agenda 2001. 61 pags.
Conselleria de Medi Ambient. Margalida Rosselló 
https://drive.google.com/file/d/1Zj4Fxzg2P-fZcffENH1htd4k717LeLop/view?usp=drive_link  

Mallorca Natural (cast). Agenda 2001. 63 pags. 
Conselleria de Medio Ambiente. Margalida Rosselló
https://drive.google.com/file/d/1QsEPtbP77aUbsUafHz1s66KGOpTTFu2t/view?usp=drive_link 


Mallorca Natural (angl).  Agenda 2001. 61 pags. 
Conselleria of the Environment. Margalida Rosselló



Llibre de Psicologia per a tothom per a viure millor: 
https://drive.google.com/file/d/1kXbxGxahlEj3ChrhmZYvtCh3LMUwEdbV/view?usp=drive_link





Llibre de Psicologia per al professorat i l'alumnat de l'assignatura de "Psicologia" de Batxillerat: 
https://drive.google.com/file/d/1IXiBiyjtiuwRnHlbBpdJ889p7oSpbPtT/view?usp=sharing  




Breve historia del mundo. Libro. Esp. Ernst H. Gombrich  
https://drive.google.com/file/d/1iyCgXHjm9CXRvwo9zxrzY2OJeF99jXTp/view?usp=drive_link 


Breu Història de Mallorca. Cat. Història. Resum: Antoni Ramis  
https://drive.google.com/file/d/1bEA5EIJtgj0Istlr5vMMEkCt9TWkBH8T/view?usp=drive_link  



La Guerra civil a Mallorca viscuda per Josep Pons Bestard
https://drive.google.com/file/d/1_BPF-pbv-GwNOaEMUL8HTbzX-Qsk7JiI/view?usp=drive_link


Història Bàssica de Catalunya. Cat. Història. Varis Autors
https://drive.google.com/file/d/1H8t8-wTs9liHB0sHhMnM4vJkEv8Ct8LP/view?usp=drive_link  


L'Ensanyament a les Illes en el segle XX (fins 1978). Cat. Història de l'Educació. Autor: Jaume Oliver  
https://drive.google.com/file/d/1dkQNuQS5zsqfQI4wk1e1_GuQzOUwMBqS/view?usp=drive_link  


El Plany de Son Corbell. Cat. Novel·la. Autora: Llucia Ramis 
https://drive.google.com/file/d/1-jqMe5IvI5DdG4qvfqUvI71IbttmvQ38/view?usp=drive_link  


Indignados. 15M. Esp. Informació. Autor: Fernando Cabal 
https://drive.google.com/file/d/1nxI9hISOvHmRep49TxyVqJFhnG8q8J07/view?usp=drive_link




Mendel El de los Libros. Esp. Novel·la. Autor: Stefan Zweig  
https://drive.google.com/file/d/1rlFkjugyqGbRTO3EVPTPuEbg8urMMPNY/view?usp=drive_link  


L'Obra de la República a Felanitx. Cat. Informació. Ajt. sw Felanitx  
https://drive.google.com/file/d/1Ne1XQIw6f6S19TahqvnO7mSU2UNDkE5s/view?usp=drive_link  


Literactua 2024. Les possessions de Llucia Ramis. Cat. Informació 
Actors: Joan Miquel Artigues, Marga López i Sara Sánchez. 
Director: Xavier Uriz
https://drive.google.com/file/d/1z3DA3ukMmZ46wu3JTeyVP8odnTZNFbko/view?usp=drive_link  





La Guerra por el Coltan. Esp. Bukavu (R. D. Congo). Informació
Federación de Comités de Solidaridad con África Negra
https://drive.google.com/file/d/1kXlDDnFx9yB7j6frQMMQE8HaWwT5oPpQ/view?usp=drive_link  


Els teus moments especials. Galeria de fotos de les millors imatges de 2005. Esp National Geographic.
Text afegit per José Luis Chávez Ramírez
https://drive.google.com/file/d/1bGW63p83jlR8qIp8_e8fGfwkW8lenv56/view?usp=drive_link  


Carta de Principios del Foro Social Mundial (FSM). Esp. Humanisme
Comité de entidades brasileñas organizador del I FSM
https://drive.google.com/file/d/1tT4pPpnWPkuGVhFRD2-lu3jor1DwqqQi/view?usp=drive_link  

Declaración Universal de los Derechos Humanos. 
Asamblea General de las Naciones Unidas. Esp. Humanisme. 
10 de diciembre de 1948  
https://drive.google.com/file/d/1FIPtCGNAfo7E2yKQladLbLhJcCxzwhQC/view?usp=drive_link  



Declaració Universal dels Drets Humans.
Assemblea General de les Nacions Unides. Cat. Humanisme.


Converses amb don Melcior Rosselló i Simonet. Cat. Educació. 
Melcior Rosselló i Antoni Ramis
https://drive.google.com/file/d/1bYOAuO_F358azVtQ8eRNbIQvDUFHHMDv/view?usp=drive_link  





La veu del Poble. Dos mesos de Mobilitzacions. Cat. Informació
https://drive.google.com/file/d/1KH4R8FmyIYFa6JDDWzKrXMPR-ba4u2JT/view  




Les Escoles de Palma en temps de la II República. Llibre. Cat. Historia de l'Educació. Autors: Pere Carrió, Manel Domenech i Antoni Ramis.
https://drive.google.com/file/d/1qa2PWuGCNBHApelGCHwK69SOP5onBXsX/view?usp=drive_link

________________________________________________________________


2 Publicacions de les Fundacions Emili Darder - Pere Mascaró: 

Revista l'Altra Mirada: https://laltramirada.cat/ 




La lluita per l’hegemonia social i política a les Illes. El paper de l’esquerra nacional i transformadora. Fundacions Emili Darder - Pere Mascaró:  
https://fundacionsdardermascaro.cat/IMG/pdf/hegemonia_social_politica_illes_balears_24x17.pdf 


Un nou Estat, una nova societat. Cat. Humanisme. Fundacions
https://drive.google.com/file/d/0B-F6WJFc7Ms1SWNNUEo4R0xuWDg/view 


Un Esborrany de Pais. Construcció Nacional a les Illes Balears del 
segle XXI. Cat. Comunicacions. Fundacions Darder Mascaró
https://drive.google.com/file/d/0B-F6WJFc7Ms1ZXJyYVc3eWo0eGM/view  


Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu:


Pensar per avançar   


___________________________________________________


3 Publicacions del GOB: Grup d'Ornitologia Balear i defensa de la naturalesa. 


Mallorca Blackout: GOB i Miquel Barceló. 16 pags. 


L'aguila peixatera. Unitat didàctica. 8 pags.


L'Ecologista. nº 56. Festival Salvem Sa Ràpita. 12 pags. 


Atles dels ocells nidificants a Mallorca i Cabrera. 308 pgs. 


Itineraris pel Pla de Mallorca: Ariany, Maria de la Salud, Petra, Villafranca de Bonany. Format especial. 38 pags.


Itineraris pel Pla de Mallorca 02: Algaida, Costitx, Lloret, Llubí, Sencelles, Sineu. Format especial. 47 pags. 


Natura i Cultura del Pla de Mallorca. 1er Cicle de Primària. 5 pags.


Natura i Cultura del Pla de Mallorca. 2n Cicle de Primària. 5 pags. 


Conflictes a la Costa. 2012. 16 pags. 
https://www.gobmallorca.com/wp-content/uploads/2012/07/conflictesalacosta2012_baixa.pdf  


Un any de Govern Bauzá. Desregulació a la carta. 5 pags. 


Manuales de desarrollo sostenible: 11 Recuperación de una reserva biológica: La Trapa del GOB. Mallorca. Fundación del Banco de Santander. Format especial. 78 pags.



Els Camps de golf a Mallorca. Estiu de 2008. Informe. 19 pags. 



Guia de passeig per la Trapa. 24 pags. 



Llista de noms recomenats d'Aucells en l'Ambit Balear. GOB+UIB. 18 pag.


Revistes: 


_________________________________________________________

4 Biblioteca Digital Mundial. UNESCO



www.wdl.org

Rebut, per correu electrònic, de Lola Alonso del Pozo de Còrdova. Espanya. Moltes gràcies

La notícia del llançament a internet de la wdl, la biblioteca digital mundial.

Quin regalàs de la UNESCO per a la humanitat sencera!, especialment per els joves.
Ja està disponible a Internet, a través del lloc http://www.wdl.org/  
És una notícia que no NOMÉS VAL LA PENA reenviar, SINÓ QUE ÉS UN DEURE ÈTIC FER-HO!!

Reuneix mapes, textos, fotos, gravacions i pel·lícules de tots els temps i explica en set idiomes les joies i relíquies culturals de totes les biblioteques del planeta.

Té, sobretot, caràcter patrimonial, va anticipar ahir a LA NACIÓ Abdelaziz Abid, coordinador del projecte impulsat per la UNESCO i altres 32 institucions.

La BDM no oferirà documents corrents, sinó "amb valor de patrimoni, que permetran apreciar i conèixer millor les cultures del món en idiomes diferents: àrab, xinès, anglès, francès, rus, espanyol i portuguès. Però hi ha documents en línia en més de 50 idiomes".

"Entre els documents més antics hi ha alguns còdexs precolombins, gràcies a la contribució de Mèxic, i els primers mapes d'Amèrica, dibuixats per Diego Gutiérrez per al rei d'Espanya el 1562", explicava Abid.

Els tresors inclouen el Hyakumanto darani, un document en japonès publicat l'any 764 i considerat el primer text imprès de la història, un relat dels asteques que constitueix la primera menció de l'Infant Jesús en el Nou Món, treballs de científics àrabs que revelen el misteri de l'àlgebra; ossos utilitzats com oracles i esteles xineses, la Bíblia de Gutenberg; antigues fotografies llatinoamericanes de la Biblioteca Nacional de Brasil i la cèlebre Bíblia del Diable, del segle XIII, de la Biblioteca Nacional de Suècia.

És fàcil de navegar.

Cada joia de la cultura universal apareix acompanyada d'una breu explicació del seu contingut i el seu significat. Els documents van ser escanejats i incorporades en la llengua original, però les explicacions apareixen en set llengües, entre elles, l'espanyol.

La biblioteca comença amb uns 1.200 documents, però ha estat pensada per rebre un nombre il limitat de textos, gravats, mapes, fotografies i il·lustracions.

Com s'accedeix al lloc global?

Tot i que serà presentat oficialment avui a la seu de la UNESCO, a París, la Biblioteca Digital Mundial ja està disponible a Internet, a través del lloc http://www.wdl.org/

L'accés és gratuït i els usuaris poden ingressar directament per la Web, sense necessitat de registrar-se.

Quan un fa clic sobre la direcció http://www.wdl.org/, té la sensació de tocar amb les mans la història universal del coneixement...

Permet a l'internauta orientar la cerca per èpoques, zones geogràfiques, tipus de document i institució.

El sistema proposa les explicacions en set idiomes (àrab, xinès, anglès, francès, rus, espanyol i portuguès). Els documents, per la seva banda, han estat escanejats en la seva llengua original. D'aquesta manera, és possible, per exemple, estudiar en detall l'Evangeli de Sant Mateu, traduït en aleuta pel missioner rus Ioann Veniamiov, el 1840...

Amb un simple clic, es poden passar les pàgines d'un llibre, acostar o allunyar els textos i moure en tots els sentits. L'excel lent definició de les imatges permet una lectura còmoda i minuciosa.

Entre les joies que conté de moment la BDM hi ha la Declaració d'Independència dels Estats Units, així com les Constitucions de nombrosos països, un text japonès del segle XVI considerat la primera impressió de la història, el diari d'un estudiós venecià que va acompanyar Fernando de Magallanes en el seu viatge al voltant del món; l'original de les "Fabulas" de Lafontaine, el primer llibre publicat a les Filipines en espanyol, tagalog, la Bíblia de Gutemberg, i unes pintures rupestres africanes que daten de 8000 AC

Dues regions del món estan particularment ben representades: Amèrica Llatina i Orient Mitjà. Això es deu a l'activa participació de la Biblioteca Nacional del Brasil, la Biblioteca Alexandrina d'Egipte i la Universitat Rei Abdullah de l'Aràbia Saudita.

L'estructura de la BDM va ser calcada del projecte de digitalització de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, que va començar el 1991 i actualment conté 11 milions de documents en línia.

Els seus responsables afirmen que la BDM està sobretot destinada a investigadors, mestres i alumnes. Però la importància que té aquest lloc va molt més enllà de la incitació a l'estudi a les noves generacions que viuen en un món audiovisual. Aquest projecte tampoc no és un simple compendi d'història en línia: és la possibilitat d'accedir, íntimament i sense límit de temps, l'exemplar incalculable, inabordable, únic, que cadascú alguna vegada va somiar conèixer.  

__________________________________________________________________

5 Biblioteques públiques. Palma
Pots consultar els llibres de les biblioteques públiques (Espanya), així com utilitzar diversos serveis que t’ofereixen:
.
Biblioteca Pública de Palma Can Sales
Plaça de la Porta de Santa Catalina, 24
07012 Palma
.
Si tens targeta d'usuari, pots consultar també la teva situació (llibres i documents prestats; i llibres i documents reservats). El teu codi d'usuari està en l'inrevés de la targeta i la teva contrasenya és un numero de 6 dígits corresponent al teu ddmmaa de naixement.

____________________________________________________________________
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

dimarts, 22 d’abril del 2025

Sobreviure 11:Amistat amb l'enemic mortal


Com els cabells de serp de la deessa grega de la venjança, onegen els tentacles de l'anèmona de mar enmig de la lucifèrica magnificència d'un escull de corall al golf d'Akaba. De sobte un ferotge rany s'abalança sobre un amphitrion percula, anomenat popularment peix clown, a causa del seu aspecte i colorit, que conviu amb les grans anemones. El peix clown fingeix que intenta escapar-se del rany, es precipita al mig del cap de tentacles serpentejants, cau a l'orifici bucal de l'anemona i desapareix al seu estómac.



Rany o Perca

Arrossegat pel seu instint caçador, el rany el persegueix; però tan aviat frega un dels tentacles de l'anèmona, es contrau com si rebés una descàrrega elèctrica. Petrificat, com per la visió d'aquesta Gorgona de cap ple de serps de la llegenda grega, es queda estirat sobre un costat.
Immediatament cauen sobre ell nous tentacles de l'anemona que el maten amb el verí i l'introdueixen a la cavitat bucal, entre el bosc de tentacles.



Anémona con pez clown

Molt aviat, de la boca de l'anemona només sobresurt una mica de la cua de l'infortunat rany i és llavors quan el petit peix clown surt de l'anemona, com Jonàs de la balena. Llisca a través de cent tentacles ortigosos que acaben de matar l'altre peix molt més gran, com si es tractés d'algues inofensives, i comença a devorar la cua de l'enemic que va intentar menjar-se'l.

En aquest drama es realitzen mites de l'antiguitat i profecies de l'Antic Testament, que mostren així la seva veracitat... almenys al regne-animal! Tot i això, per a la ciència són moltes les coses que queden sense aclarir.


Se sap, a mitges, per quina raó l'anemona, que mata gairebé tots els altres éssers vius no li causa el menor mal al seu amic, el peix clown, que també s'anomena peix de les anemones. El peixet sap arreglar-se-les per robar, al primer contacte amb «la seva» anèmona, un «bàlsam protector» que es troba a la punta més externa dels seus tentacles. És l'antídot amb què l'anemona evita que cadascun dels seus tentacles envernissi els altres que toca. És una substància. gelatinosa, produïda per la pròpia anémona, que fa que les cèl·lules que. produeixen el seu verí mortal no el deixin anar en ser fregades.


El peix clown, que s'ha untat el cos amb aquest «bàlsam», té una «pell de Sigfrid», que no pot ser vulnerada, i així es converteix en amic del qual, en altre cas, seria el seu enemic mortal.


D'altra banda, continua sent encara un misteri per què els sucs gàstrics de l'anèmona no afecten el petit peix, que no es limita a amagar-se al seu estómac quan fuig dels seus enemics, sinó que sol passar-hi cada nit, dormint tranquil·lament en aquest infern agitat pel procés digestiu. El peix clown dorm al llit més extraordinari que la mare natura pot oferir a les seves criatures. I troba absoluta seguretat precisament allà on els altres animals es dissolen i es transformen en sucs nutritius. 


Altres coses no menys sorprenents ha descobert el zoòleg alemany doctor Hans W. Fricke a l'estranya simbiosi d'aquests dos animals, tan fonamentalment diferents, durant els seus treballs realitzats al laboratori de la Marina israeliana Heinz-Steinitz, a Elath.


Sense «la seva» anemona el peix clown no podria viure. Si és rebutjat per ella, segons després es converteix en víctima d'un dels molts peixos depredadors que habiten als esculls de corall. Aquesta és la raó que només es vegi aquest peix en companyia, en simbiosi, amb l'anèmona de mar. Recíprocament, cada anèmona gegant compta amb els seus peixets, generalment una parella adulta i els seus fills. Però aquests «fills» -vet aquí un detall sorprenent més en aquesta forma de vida tan poc corrent en una comunitat anual- no són fills carnals de la parella, sinó uns adolescents estranys que sé. hi van unir.


La lluita per la supervivència en un món poblat d'enemics carnívors ha desenvolupat una forma veritablement estranya de col·laboració en circumstàncies d'una dependència mútua extrema. El resultat .es ·cosa que ens sorprèn tant com si estiguéssim davant de criatures desconegudes i misterioses procedents d'un planeta llunyà.


El més important en el destí de l'amphitrion percola és l'anèmona i la recíproca. Tota la resta que els envolta al seu món és d'importància secundària. Així, en el transcurs de milions d'anys el peix clown i l'anèmona han format una simbiosi imprescindible per a tots dos.


Conjuntament, tots dos ens mostren de manera pràctica, en tots els aspectes de la seva adaptació simbiòtica, els màxims extrems a què unes criatures poden portar l'art i la capacitat d'adaptació forçats per la necessitat de sobreviure.


A l'aquari, l'anemona es pot passar sense el seu peix clown, però en la llibertat de l'escull coral·lí ho passaria molt malament sense el seu amic.


A l'escull hi ha diferents espècies de peixos que han desenvolupat una tècnica especial per poder menjar-se a les anemones sense ser devorats per elles.


Precavidament s'aproximen, mosseguen la punta d'un -dels seus tentacles, després el següent com els éssers humans davant d'un plat d'espàrrecs-. Les anemones així mutilades es precipiten, amb la velocitat màxima de vuit centímetres per hora (cosa que fa que un cargol pugui semblar un cotxe de carreres al seu costat), en una esquerda de les roques, i només s'atreveixen a estendre els seus tentacles durant la nit, quan els seus enemics que han desenvolupat aquest truc dormen.


Aquest comportament de l'anemona, aquest amagar-se a les esquerdes durant el dia i fer vida nocturna, resultaria mortal per al peix clown, que necessita dormir a les nits. Per aquesta raó, es veu en la necessitat de defensar "la seva" anemona amb. una gosadia sense igual. Hans W. Fricke va poder observar, "en certa ocasió, com un peix clown, de tot just dos centímetres de mida, atacava de manera tan frenètica un Goliat deu vegades més gran que ell, fins que aquest, espantat pel valor i la decisió de David, va haver d'emprendre la fugida. D'aquesta manera el petit peix va salvar les seves molestes.


Hi ha anemones que reaccionen d'una manera peculiar i força desagradable quan no noten la presència freqüent dels seus peixos clowns, que aquests li comuniquen amb lleugers frecs als tentacles. Com que l'absència dels seus petits protectors comporta el perill de ser atacades, mutilades, en ser advertides, recullen els seus cent tentacles i, durant el dia, es refugien en una esquerda.


Recíprocament, el peix clown pot dir a l'anèmona: «Mi home is my castle», encara que, per descomptat, més que un castell la seva «llar» s'assembla al carro ele una caravana circense. Allà on va l'anemona, allà la segueix el peixet. A aquesta circumstància es deu una fissura que es produeix en la severitat del matrimoni permanent i monògam de l'espècie, que significa una excepció força notable en el regne animal. ·


Condició prèvia perquè una femella pugui mantenir dos mascles, durant el temps que dura aquesta fissura en el matrimoni, és la circumstància que les femelles més grans i més fortes siguin les propietàries absolutes de la casa. Quan una s'enfada, el que passa sovint, els mascles s'han de posar cap avall i balancejar el cos amb violència. Amb aquests gestos de temor i submissió aconsegueix el mascle que la femella es tranquil·litzi i no el llenci fora del terreny de l'anèmona, és a dir, a la gola d'un peix depredador.


En certa ocasió va poder ser observada una parella monògama que feia cinc anys que eren junts, però que sortien a bronca diària... Aquests cinc anys són un espai de temps relativament curt si es compara amb els cent anys que viu una anemona.


Quan de manera casual dues anemones, amb les seves respectives parelles de peixos clowns, s'aproximen fins a la distància d'un metre i mig, es produeix la crisi matrimonial Les femelles dels peixos clowns solen estendre la seva zona d'influència en un radi de fins a dos metres i mig al voltant del centre de l'anèmona, mentre que els mascles, més espantats, amb prou feines s'allunyen un metre de la seva protecció.


Aquesta trobada significa que els territoris sobirans de dues femelles es creuen i s'interfereixen, però no els corresponents als mascles. Naturalment les femelles es persegueixen una a una altra, mentre que els mascles es queden tranquils. D'aquesta manera es produeix un estrany cas de poliàndria.


És clar que amb això la «sultana» no busca duplicar la satisfacció sexual. Per raons que encara no hem pogut descobrir no se n'aprofiten. La senyora del petit harem continua aparellant-se amb el seu antic «espòs» només. A més, aquesta situació no sol durar gaire, ja que les anemones continuen aviat el seu vagar i tornen a separar-se entre elles.


Des d'un punt de vista biològic aquesta poliàndria no només no té utilitat sinó que fins i tot resulta negativa. Però les circumstàncies que la provoquen són inevitables.


La pitjor part, per descomptat, la porta el mascle la femella del qual ha estat llançada del seu territori, ja que aquesta rarament torna i per lo general va a parar a l'estómac d'un depredador. On pot trobar el pobre vidu una nova propietària i senyora que el domina? Aquesta és una altra història veritablement sorprenent.


Comença amb la posada dels ous d'una parella de peixos clowns que viu en circumstàncies normals. On poden deixar les seves postes aquests peixos que viatgen amb més lentitud que un cargol? A l'anèmona? Impossible, doncs serien devorats, atès que no estan immunitzats contra el verí dels tentacles.


Els peixos clowns han de fer servir un nou truc. Poc abans de la posada, el mascle rosega lleument els tentàculus de l'anemona, que ben aviat els amaga. La femella pon els seus ous sota el lloc que ocupava l'anemona, al fons del mar. i els cobreix amb sorra. Poc després, l'anemona torna a estendre els seus tentacles que formen com una mena de baldaquí sota el qual els ous estan completament segurs.


A partir d'aquell moment el mascle es presenta a curts intervals, observa la situació, es menja els -ous no fructificats -que distingeix pel color més pàl·lid- i en cas que l'anemona s'hagi desplaçat una mica, mou els 20.000 a 25.000 ous que formen la posta, fins a col·locar-los de nou baix la protecció d'aquesta


Mentrestant, la femella només pensa a menjar, retuperar forces i preparar-se per a la propera posada, que tindrà lloc vint-i-set dies després, és a dir, encara dins de la mateixa lluna. La cura dels futurs nounats queda encomanada per complet al pare.


Al cap d'uns nou dies neixen uns vint mil nous animalons, en començar la nit, quan la major part dels depredadors dormen. Gairebé immediatament pugen a la superfície del mar. Però molts queden empresonats als braços de l'anemona i són devorats per la seva anterior protectora mentre els seus pares dormen al seu mateix estómac en què és digerida una part de la seva prole atrapada per l'anèmona.


Els supervivents són arrossegats a alguna distància pels corrents marins. Aviat, però, deixen la superfície del mar, s'enfonsen a les aigües i van a parar a un escull coral·lífer. Mesuren en aquests moments com uns cinc mil·límetres i s'amaguen a les esquerdes de les roques i el corall, abans que surti el sol i, amb la llum del dia, comenci la caça dels peixos de presa.


Els petits que tenen sort trobaran en les setmanes següents una anèmona nana. Aquests «caps de serp», molt més petits, de manera sorprenent semblen haver estat creats per la natura per servir d'escola bressol als peixos clowns nens. Només ells són acceptats per la petita anémona. Si s'acosta un peix clown adult és devorat, ja que el seu "bàlsam protector" no els serveix de res en absolut.


Més encara: quan un d'aquells joves peixos clowns viu en una anèmona nana diversos mesos i es fa gran, la que fins aquell moment va ser la seva protectora es nega a continuar protegint-lo. Dia rere dia el peix és «picat» cada cop més pels ortigosos tentacles de la petita anèmona i, finalment, amb tanta intensitat que no pot resistir-ho més i acaba havent de marxar. D'aquesta manera l'anèmona nana queda de nou lliure ia disposició de poder acollir altres «nadons» de l'espècie.


Encara continua sent un enigma com es produeix aquest canvi tan important per a la supervivència del peix clown en les relacions amistoses entre les cries i l'anèmona.


Els joves aaolescents així expulsats per la petita anèmona s'han d'afanyar a buscar refugi i protecció en una anèmona gegant. Són molts els que no sobreviuen a aquesta hecatombe. I fins i tot aquells que aconsegueixen descobrir un nou asil s'han d'enfrontar amb un problema urgent: les grans anemones ja estan ocupades, gairebé sense excepció, per altres adults. Les femelles no toleren a prop seu un altre adult que no sigui el seu cònjuge. A les tres quartes parts dels joves adults no els queda cap altra possibilitat que alterar la realitat i fingir, per fer-se passar per «fills» als ulls de la parella que ja ocupa l?anèmona i acceptar la seva situació com a tals . .


Per aconseguir-ho es valen d'un mètode realment astut: el primer que fan és conservar la seva «roba de nens», que és totalment diferent de l'unifornle i la màscara de pallassos dels adults, simulen pertànyer a la seva pròpia família i, amb això, calmen l'enemistat dels vells.


Tot i això, roman latent certa agressió contra els "nouvinguts" per part dels vells habitants de l'anemona. Els joves apaivaguen aquesta resta d'agressivitat de la mateixa manera que els mascles calmen les seves femelles enfadades: posant-se cap avall i amb moviments balancejants de temor i submissió. Hans. W. Fricke va poder observar un d'aquells «joves adolescents» que en un termini de quinze minuts va adoptar aquesta postura no menys de cent cinquanta vegades, en sol·licitud humil i respectuosa que se'l permetés quedar-se a viure, com un súbdit obedient, sota la protecció de l'anèmona.


Naturalment, als adults que ja fa temps que conviuen amb l'anèmona no els agrada gaire alletar un escurçó amb els seus propis pits. Per això la simple presència dels adults retarda el creixement i envelliment dels joves. En algunes circumstàncies aquests joves hostes segueixen lletjos i petits durant molts anys; és a dir, deixen passar el temps sense que canviïn la pell per la d'adults.


El doctor Robert NI. Ross ha pogut observar a les aigües de les illes de l'oceà Pacífic, sobretot a Guam, aquest procés de! creixement, controlat per la conducta social amb tots els seus detalls, i amb això ha descobert una fórmula de supervivència molt transcendent per al peix clown: · «La longitud total de tots els peixos d'aquesta espècie que viuen al territori protegit per una anèmona, està en relació amb la superfície que serà coberta per l'anèmona.»


Per exemple: si mor un dels tres «fills adoptius», els dos supervivents poden créixer una mica, exactament cadascun la meitat de la mida que tenia el peix mort.


Si un dia un dels peixos clowns adults es mor o és devorat per algun depredador, aquest mètode s'aplica de seguida i es cobreix així el buit deixat. El més gran dels «joves adoptats», que no és fill carnal de la parella, com ja sabem, pren la successió i en poc temps creix fins a assolir la mida d'un peix adult i es vesteix amb els colors i les escates que caracteritzen l'adult de l'espècie.


Un cas de creixement corporal determinat i controlat per raons de caire social! I que al mateix temps estableix un radical numerus clausus que permet que únicament s'hi apareguin els candidats matrimonials que podran ser protegits per les anemones de mar gegants.


Una cosa desagradable i expeditiva per a molts, però aquells que aconsegueixen «aprovar l'oposició», els peixos clowns que logran establir-se (que són al voltant d'uns quatre-cents mil), a partir d'aquell moment han aconseguit el seu estatut existencial, es poden considerar propietaris de l'anèmona i viure al seu territori una existència de relativa seguretat.


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

dilluns, 21 d’abril del 2025

Tramuntana XXI aplaudeix la tala brutal de pins a Formentor. Matias Vallés. DM

Tramuntana XXI aplaudeix la tala brutal de pins a Formentor. Matias Vallés. DM, dilluns 21 dabril de 2025. Palma.


Dos diumenges enrere, aquesta secció impagable clarejava amb el titular clarivident "Els hereus de Costa i Llobera talen el Pi de Formentor", sobre l'arboricidi massiu al camí de Cala Murta amb el rerefons mercantil d'instal·lar un campament. Dilluns passat, aquest diari publicava a les seves pàgines d'Opinió un text d'extensió similar sota elepígraf "Els hereus de Costa i Llobera protegeixen del foc el bosc del Pi de Formentor". En efecte, no estem sobrats d'originalitat i ens limitem a copiar, més enllà de castellanitzar el poeta, com ha de ser.
L'autor del titular fusilat s'identifica com a Vicepresident de Tramuntana XXI", un càrrec sens dubte transcendental i davant el qual inclinar-nos el cap, per titular avui que "Tramuntana XXI aplaudeix la tala brutal de pins a Formentor». Atès que li costa fins trobar un encapçalament amb personalitat pròpia, la patronal de la Serra podria haver-se estalviat l'esforç mecanogràfic, mitjançant la lectura del subtítol que adjuntàvem sense necessitat de copiar ningú:
"La Fundació del poeta: ens ho exigeixen per al campament, el pi poderós del vers no aconseguiria avui obrir-se pas".
Reconec que llegir un subtítol és una càrrega mental excessiva, i no diguem endinsar-se en un text on es recull que "l'entomo és una bomba de rellotgeria", als llavis de Joan Comas en la seva qualitat de gerent de la Fundació Rotger Villalonga que administra la successió de Costa i Llobera. Sosté el mateix que els copions de Tramuntana XXI, però amb un mínim d'intel·ligència. De fet, la nostra contribució que en allò literari podria competir amb Vargas Llosa, va ser molt criticada en allò ideològic, per concedir massa veu als autors de la brutal tala de pins de Formentor. Fins a set cites textuals defensives.
Tramuntana XXI té per tresorer Bruno Entrecanales (250 milions de patrimoni segons Forbes). Curiosant en una marca que no es treu la Serra dels llavis, ofereix com una dada insuportable la multiplicació d'arbres a l'illa, que per descomptat és una invitació a talar-los abans que conservar-los. Perfecte, anem amb les entitats que s'han doblat àmpliament a Mallorca durant el darrer mig segle:
a) Els arbres.
b) Els cotxes
c) Els edificis.
d) Les mascotes
e) Els turistes.
f) Els residents.


És curiós que de moment només se celebri l'extermini a Formentor i altres de la baula més feble de la cadena, una idea destructora importada de George Bush el 2002 per alegria de la indústria fustera A falta que algú expliqui la diferència entre maltractar un pi i un gat, s'acceptaria que el risc de contagi epidèmic per proliferació invités a mesures preventives dràstiques amb altres baules de la llista?
És curiós a propòsit que Tramuntana XXl citi com a incendi no previngut Andratx'13, causat per una persona que va ser condemnada a dos anys i mig de presó, però sense aclarir quina és la mesura terminant a aplicar contra imprudents o irresponsables.
Sempre hem criticat Tramuntana XXI, i ens sobren els motius encara que ens quedéssim curts. Per primera vegada, hem d'expressar-li el nostre agraïment infinit per obligar-nos amb la seva falta d'imaginació a recordar l'atemptat ecològic més gran de l'illa abans del pacte Vox/PP, repassin fotografies i vídeos de la matança de Cala Murta. El negoci ha de continuar. I tampoc no han de sobrar tants pins a Formentor, quan van ser importats per l'entorn d'una presidenta de Balears des del Mediteuà Oriental, per embellir la mansió d'infausta memòria.
La irracionalitat continua imperant a Mallorca, per si no han llegit això. Verbigràcia, quan Marga Prohens es lamenta amb entonació d'Antígona que «Hi ha un problema: els propietaris tenen por», un pànic que justificaria la reticència a llogar. Però només a llarg termini, perquè «els propietaris no tenen por» del lloguer turístic que amuntega hooligans d?una nit a les seves propietats. 
Sebastià Taltavull, a qui procedeix incloure a tota velocitat al palmarès del teatre costumista com a rètol avantatjat de Xesc Forteza, també es posa shakesperià per declamar que «avui predomina més la presumpció de culpabilitat que la presumpció d'innocència, i tots ens convertim en jutges implacables dels nostres germans. En efecte, sagna per la ferida de la doble punxada de la vacuna de la covid, que no va ser presumpta sinó privilegiada quan el coronavirus tenia perill de mort. Igual que papaferrats a la supervivència com Joan Pau II o Francesc, el menorquí es va aplicar un evangèlic «els bisbes primer». La mort tothom iguala, sobretot en la por d'experimentar-la, i qui va dir que un arbre no la pateix?

Reflexió dominical velocípeda El segon animal més ràpid del món és el que va aprendre a córrer perseguit per l'animal més ràpid del món.

L'escrit original de Matias Vallés està escrit en castellà:

Publicat per a Cap comentari:

Ha mort el Papa Francesc.21-04-2025

Ha mort el Papa Francesc, 21-04-2025,


el Papa que va sacsejar l'església catòlica i va dir al món: "l'església no és això, una església sumptuosa privilegiada i amiga dels privilegiats. L'església ha d'admetre a tothom, pobres i rics, no més mancaria!, però s'ha de bolcar a servir i ajudar als més pobres, als més necessitats". Ha estat el primer Papa jesuïta, ordre fundada per un espanyol, un basc, Ignaci de Loiola, la mateixa ordre del pare Ventura del Patronat i de tots els pares de Montission; i no obstant va triar com nom de Papa el de "Francesc", sant italià, d'Asis, fundador dels franciscans i Sant dels pobres. Igualment és el primer Papa procedent de Llatinoamèrica, d'Argentina. És un homo que ha estimat a tot el món i ha impulsat una política social de l'Esglesia que s'ha fet estimar per tots els catòlics, cristians, de bona voluntat; i per tots els progressistes, creients i no creients, de tot el món. 

Tant de bo el futur Papa segueixi la línea pastoral començada pel Papa Francesc. 

Ha estat una mort sobtada, sorpressiva, ahir mateix va celebrar la Resurrecció Pasqual, i menys de  24 hores després, avui dematí a les 7.30, moria.


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

diumenge, 13 d’abril del 2025

Moral per a agnóstics. Moral natural

Moral per a agnóstics. Moral natural. Comparatives amb la moral religiosa (cristiana). Moral sobrenatural

Després de la 2ª Guerra Mundial el món, les gents que l'habiten estaven farts de guerra, morts i destrucció. Varen crear l'ONU (Organització de Nacions Unides), organisme mundial, amb vocació d'abarcar totes les nacions del món, com instrument per a la pau per a evitar repetir els horrors del feixisme i de la pròpia 2ª Guerra Mundial. Es varen viure uns anys d'una relativa pau, en els que es predicava que era molt millor fer l'amor que fer la guerra. 

Però fa un temps en que sembla que les persones s'han cansat de la pau i del bonisme i en alguns casos es veuen excitats, més competitius que colaboratius, agressius i belicosos. A les democràcies es veu un reneixer i recreixer de la dreta i l'extrema dreta, del capitalisme beligerant, i del feixisme. I moltes de les persones d'aquestes democràcies romanen impertorbables, sense la més mínima sensibilitat, sense escandalitzar-se, sense la més mínima reacció emocional davant, per exemple, de les enormes matances a civils, molts dones i nens menors i destrucció que comet Netanyahu i el seu exèrcit d'Israel (més de 1.000 morts en una setmana. Més de 50.000 en un any i mig) a poblacions palestines i la ruptura unilateral dels acords de pau signats. I, fins i tot, alguns, com EEUU, donen suport armamentístic i econòmic a l'Estat assassí. I d'altres, com Europa, es fan el suec. Sembla mentida tanta deshumanització, tanta insensabilitat. Però no, no és mentida, és una realitat. 

Els catòlics i, en general, tots els cristians, saben que Hitler, Musolini, Franco, Netanyahu, Trump,... són o aniran a l'infern, per que han incomplert o incompleixen greument els manaments de la moral religiosa cristiana: "El cinquè no mataràs, el setè no robaràs, el desè no cobejaràs els béns aliens". 

Però, què passa si aquests individus, o aquells que els segueixen, diuen: "Això no m'afecta, per que jo no crec en Deu, ni tan sols es pot demostrar que Deu existeix, som agnòstic o ateu"?

La moral és un conjunt de normes, acceptades lliurement i conscientment, que regulen la conducta individual i social de les persones. (defineix el filòsof i escriptor espanyol Adolfo Sánchez Vázquez al seu llibre Ética). 

La moral és un conjunt de normes, costums, creences i valors que formen part de la tradició històrica i cultural d'un individu o una societat.

Ètica: la paraula ve del grec “ethos”, que significa “forma de ser” o “caràcter”, i d'acord amb Aristòtil, podem dir que és un conjunt de normes, conductes, hàbits i costums que regulen el nostre comportament. Com a ciència filosòfica, l'"ètica" s'encarrega d'estudiar la "moral". En altres paraules, l'“ètica” fa referència a les reflexions i decisions personals, sobre les normes “morals” que ja estan establertes per la societat. 

Moral: Del llatí "relatiu als costums", és un conjunt de regles que s'apliquen a la vida quotidiana i que són usades per tots els individus d'una societat. Aquestes normes s'estableixen per guiar les persones i orientar-les sobre com actuar, d'acord amb els valors, els costums i les actituds considerades “correctes”, “incorrectes”, “bones” o “dolentes”. 

Diferència entre Ètica i Moral

Una manera fàcil d'identificar la diferència entre “ètica” i “moral” és recordar que, en general, els valors “morals” els dicta cada societat en una època determinada; aquesta és la raó per la qual la “moral” pot ser diferent a cada societat, i que fins i tot en una mateixa societat, aquesta canvia d'acord amb l'època. 

Pel que fa a l'“ètica”, podríem dir que és aquesta petita veu dins nostre que ens diu què hem de fer i què no, depenent del que cadascú de nosaltres considerem “bo” o “dolent”, i d'acord amb els valors morals que hem après des de petits a la nostra família i societat. 

Moral religiosa. És determinada per una tradició religiosa determinada, i que es regeix pels manaments del seu credo o doctrina.

Moral laica. No està determinada per una tradició religiosa, encara que molts dels seus valors coincideixin amb els d'una tradició cultural molt marcada pel religiós passat.

L'ètica mediambiental és una ètica aplicada que reflexiona sobre els fonaments dels deures i les responsabilitats de l'ésser humà amb la natura, els éssers vius i les generacions futures. 

Independentment de si som creients o agnòstics, si creiem en Déu o en el karma, l'ètica moral és un codi que tothom és capaç de seguir.

La moral catòlica o la jueva (religió) es bassa en el compliment de la llei de Deu, amb la qual cosa, la persona, que procedeix de Deu, es guanya el dret a, després de la mort, tornar a Deu i poder gaudir, tota l'eternitat de la contemplació de Deu i de gaudir de tots els bens que ofereix el cel. Aquesta llei de Deu ve reflectida a les taules dels 10 manaments que Deu va donar a Moises a la muntanya Sinaí. Aquests són: 

1 Estimaràs Déu sobre totes les coses
2 No prendràs el nom de Déu en va
3 Santificaràs les festes
4 Honraràs el teu pare i la teva mare
5 No mataràs
6 No cometràs actes impurs
7 No robaràs
8 No donaràs fals testimoni ni mentiràs
9 No consentiràs pensaments ni desitjos impurs
10 No cobejaràs els béns aliens. 

Aquests 10 manaments es poden sintetitzar en dos: 

1 Estimaràs a Deu sobre totes les coses (que compren els tres primers)
2 I el proïsme (a les altres persones) com a tu mateix (que compren els altres 7, des del 4 fins al 10 ambdos inclosos). 

Els agnòstics no neguen l'existència de Deu, però diuen que ningú no la pot demostrar i que ells no el senten com a existent. Conseqüentment la seva ètica no es pot basar en la moral emanent dels tres primers, sintetitzats en la primera sintesi: "Estimaràs a Deu sobre totes les coses". Però si que els 7 restants referents a la relació del jo amb les altres persones li poden servir de referent per a la seva moral i ètica. 
I també aquí podemseguir les paraules del Deu-Fill (Jesucrist), quan diu: "jo som el camí a seguir i aquest és la Veritat i la Vida". 

Conseqüèntment els agnòstics bassen la seva moral (social) i ètica (personal) en el principi: Veritat i Vida. 

Just el contrari del que fan els polítics i votants capitalistes y els neofascistes: Nosaltres podem veure diàriament com polítics com els caps de Illes Balears, Mallorca, Palma, Feijóo, Isabel Diaz, MAR, Carlos Mazon, Aznar,... cada pic que parlen, obrint les telenoticies, no diuen una sola veritat i tot i que, directament no maten persones, no condemnen, públicament, l'holocaust palestí, no condemnen el franquisme, grup terrorista organitzat per a matar, mentir i robar, i fan unes polítiques que afavoreixen les minories empresarials i als rics i perjudiquen a la majoria dels ciutadans, les terres, les aigües, el patrimoni, el mediambient i tots els bens comuns públics. 

Veritat i Vida. La veritat implica dir sempre la veritat, no mentir i condemnar totes les falsetats i mentides tant pròpies com alienes. 

La vida no consisteix únicament en no matar. Implica també estar en contra (i no aplicar-les) de totes les agressions, violències i condemnar totes les morts, agressions, violències, mobbing, bulling, i qualsevol agressió física o psíquica... siguin ocasionades per grups rivals o amics.
La "vida" implica, també, voler i no voler per als altres, el que volem i no volem per a nosaltres mateixos. Implica respecte i afecte. 

Els manaments per a agnòstics es poden reduir a tres (lògicament referits a la nostra relació amb els altres) seguint la proposta de Mn. Bartomeu Bennassar Vicens: 

1 No mentir.
2 No robar. 
3 No matar (que inclou agressions, violència, molestar,...). 

__________________________________________________________

En definitiva: Moral per a agnòstics (no creients): 

Principi: Veritat i Vida. 

Manaments: 

1 No mentir
2 No robar
3 No matar
___________________________________________________________________________________


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

divendres, 11 d’abril del 2025

Què fan amb els seus àmbits els presidentes del PP-Vox de Illes, Mallorca i Palma?


Què fan...  

Margalida Prohens amb les Illes Balears (les seves persones, terres, patrimoni, medi, natura, cultura i Llengua)?



Llorenç Galmés amb Mallorca (les seves persones, terres, patrimoni, medi, natura, cultura i Llengua)?


Jaime Martínez amb Palma  (les seves persones, terres, patrimoni, medi, natura, cultura i Llengua)?


en part per que no n'hi ha més i en part per que com a bons capitalistes únicament procuren normatiaves i polítiues per a poder favorir empresaris i amics capitalistes en detriment dels treballadors, ciutadans, terres, patrimoni, medi, natura, cultura i Llengua pròpies. 

Certament, si no fos pel mal que fan (de vegades irreparable: Pont del tren, Plaça de les Columnes, terres cultivables amb cases, plaques fotovoltaiques o altres elements posats per damunt,...), seria per llogar-hi cadiretes del riure que fan. El Govern diu que és cert que ja s'ha passat el límit del nombre de turistes, que fa falta tenir un turisme sostenible, però immediatament afegeix sostenible vol dir "mantenir" no "reduir" ni una sola plaça turística. Immediatament els hotelers, socis preferents del Govern diu: "Ca, no, de cap manera, no hem arribat al sostre de numero de turistes, ni prop fer-ci". I el Govern diu "idò creixeu tant com volgueu, prohibirem el lloguer turístic". I els propietaris que exploten lloguers turistics, un altre soci preferent, li diu. "Però que dius, si pràcticament el 100% dels propietaris dels habitatges que feim lloguer turístic, que som varis milers, som membres i votants del PP! Què vols perdre miler de vots a les properes eleccions?" Al que el Govern respon "Ah, no això, no. Es podran fer tots els lloguers turístics a tots els habitatges que ho hagin fet fins ara, el que voliem dir és que no es podran dedicar nous habitatges a lloguer turístic" (atès que no té un llistat dels habitatges que han fet lloguer turístic, tothom que els tengui i vulgui dedicar un o més habitatges nous a lloguer ho podrà fer). Fins i tot els hotelers, socis prefenets, han declarat que les mesures del Govern referents al lloguer turístic són absurdes i que perjudicaran greument als treballadors del turisme i al conjunt dels ciutadans residents. El batle de Palma ha dit que l'ajuntament destinarà 90.000 euros a "fer veure el turisme als residents d'una forma simpàtica, que vegin el turisme com una font important de riquesa per a Palma, Mallorca i Illes". Fa més de 90 anys, quan Mallorca era l'Illa de la Calma, l'Illa de l'amor, i venien un parell de milers de turistes, que els mallorquins sabem que el turisme és una font de riquesa (no ens ho descubrirà en Jaimito Martínez) important, com la industria ho és a Catalunya i el Pais Basc o la centralitat administrativa ho és a Madrid. El que és dolent és l'excés de turisme, excés que fa mal bé els recursos limitats de les illes que, com a tal, són limitades. L'any passat, 2024, varem tenir 19 milions de turistes. Enguany, gracies a la "políica de contenció i sostenibilitat dels governs capitalistes-fascistes de PP-VOx, jeje, està previst que superarem els 20 milions. "Tots els masses fan mal". "L'avarícia trenca el sac". Possiblement, dels anys 30 del segle passat hauriem d'haver projectat unes Illes que actualment tenguessim uns dos milions de turistes anuals i tenguessim una industria i una agricultura modernes i tan potents com el turisme, però el capitalisme-feixisme que ens ha governat la major part dels darrers 90 anys és incapaç de fer polítiques inteligents, de preveure les necessitats futures, sols sap fer polítiques que proporcionin el major capital possible immediatament, tot i que sigui en detriment i perjudici de les seves persones, terres, patrimoni, medi, natura, cultura i Llengua. No són més beneits no per que no entrenin (que és lo únic que entrenen), sinó per que ja han assolit el grau superior possible de ximpleria.
 



Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , ,

dilluns, 7 d’abril del 2025

Acabem amb el Negoci de l'Habitatge.



Acabem amb el Negoci de l'Habitatge

Palma (Mallorca). 05 d'abril de 2025 

Acabem amb el negoci de l'Habitatge


Manifestació a Palma (entre 3.500 i 5.000 persones): 

https://youtu.be/fi7OT8j9TrE





Acabem amb el Negoci de l'Habitatge
Manifestació celebrada a Palma (Mallorca. Illes Balears) el dissabte, 5 d'abril de 2025, en la que es demana que l'habitatge no sigui un mitjà per a l'especulació o el negoci (que és el que fomenta el PP-Vox i tot el món capitalista).

L'habitatge és una necessitat per a l'esser humà i com tal es reconeix (entre d'altres a la Constitució espanyola de 1978) com un dret de tota persona, un habitatge digne.

Si algú vol especular, o vol fer negoci, que ho faci amb l'or, les pedres, les criptomonedes, l'IA,... en qualsevol cosa que no sigui una necessitat humana imprescindible i, concretament, no ho faci amb l'habitatge. És infame, indigne, vomitiu, nauseabund, que hi hagi persones que no poden accedir a un habitatge, mentre hi hagi altres persones que, directaent o a través d'agència propia, tengui 150 habitatges o més, que hi hagi persones que utilitzin l'habitatge, el menjar, la salut, l'ensenyament,... com elements per a l'especulació o el negoci.


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

Fotos antigues: Teatre Líric. Plaça de la Reina. Palma. 1926



Fotos antigues: Teatre Líric. Plaça de la Reina. Palma. 1926
Foto arxiu Dr. Jaume Canet



 

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)