Psicologia 05: Psicofisiologia
Psicofisiologia:
La psifisiologia estudia les relacions entre els processos dels sistemes nerviós, muscular i endocrí i les activitats mentals i el comportament.
Un organisme, en biologia, és una entitat viva formada per una o més cèl·lules que interactuen entre si per dur a terme les funcions vitals essencials. Aquestes funcions inclouen la respiració, la nutrició, el creixement, la reproducció i l'adaptació a l'entorn. Els organismes poden ser unicel·lulars, com els bacteris, o pluricel·lulars, com els animals i les plantes. Aquestes cèl·lules poden ser procariotes (sense nucli definit) o eucariotes (amb nucli definit). En organismes pluricel·lulars, les cèl·lules s'organitzen en teixits i estructures específiques que compleixen funcions determinades. Els organismes tenen la capacitat de generar nous individus de la pròpia espècie, ja sigui de manera sexual o asexual. Els organismes es poden ajustar a canvis al seu entorn per sobreviure i reproduir-se, cosa que és fonamental per a l'evolució.
La psicofisiologia analitza la manera com les activitats psicològiques produeixen respostes fisiològiques.
La psicofisiologia estudia les respostes fisiològiques i els òrgans activats pel sistema nerviós, així com el sistema nerviós central, explorant els potencials corticals cerebrals, les ones cerebrals, la neuroimatge funcional.
La psicofisiologia intentaria explicar l'aracnofòbia en relació amb els impulsos que entren i surten de l'amígdala (estructura cerebral). El que distingeix fonamentalment la psicofisiologia és l'estudi de la relació entre la ment i el cos.
La psicofisiologia pot investigar com exposar-se a una situació estressant produeix un resultat en el sistema cardiovascular, com un canvi en el ritme cardíac, vasodilatació/vasoconstricció, contractibilitat miocàrdica, etc.
La psicofisiologia està estretament relacionada amb la neurociència que tracta fonamentalment de les relacions entre esdeveniments psicològics i respostes cerebrals. També està relacionada amb la psicosomàtica.
La psicofisiologia moderna utilitza molts tipus de senyals diferents, tals com potencials evocats, potencials relacionats amb esdeveniments, ones cerebrals (electroencefalografia), ressonància magnètica funcional, mesures de la conductivitat de la pell, resposta galvànica de la pell, mesures del sistema cardiovascular, ritme cardíac, variabilitat del ritme cardíac, moviments oculars registrats mitjançant electro-oculogrames i mètodes de seguiment de la mirada, o canvis en el diàmetre de la pupil·la.
Les mesures psicofisiològiques es fan servir sovint per estudiar les respostes dels mecanismes de l'atenció i les emocions als estímuls.
Hi ha nombroses disciplines o àrees dins de la psicologia que es dediquen a l'estudi d'aspectes específics del comportament i dels processos mentals. La psicofisiologia s'interessa pels processos que originen la conducta i respon preguntes del tipus: Com podem passar d'un estímul a una resposta elaborada en forma de comportament? Així mateix, l'objectiu de la psicofisiologia s'orienta a l'explicació de com es generen diferents comportaments en les diferents parts del sistema nerviós i els processos que tenen en certes patologies.
Els principis generals de processament són la sensació i la percepció, conformant bases sòlides per a la psicofisiologia. La psicofisiologia, alhora, investiga el funcionament de la ment i la consciència.
Les neurones són cèl·lules nervioses que conformen el component principal del sistema nerviós. Reben i transmeten els impulsos nerviosos, informació que passa d'una banda a l'altra en forma de senyals elèctrics i químics, anomenats neurotransmissors. També, el sistema nerviós compta amb cèl·lules glies que s'encarreguen de nodrir i vetllar per l'estat de les neurones.
Neurones: 1: de la medul·la espinal. 2 i 3: cerebrals- La psicofisiologia explica el funcionament dels sentits i com s'integren amb els processos psicològics, els seus receptors i les vies mitjançant les quals viatja aquesta informació. D'aquesta manera, implica què és i com es dóna la visió, audició i equilibri, la motricitat, el gust i l'olfacte.
- Els ritmes circadians engloben el que és el somni i la vigília de les persones i també quins mecanismes neuronals intervenen en aquest procés.
- Identifica els sistemes neuronals i les estructures del cervell relacionades amb les emocions, els sentiments i l'agressivitat. Incloent-hi les respostes fisiològiques de l'estrès i la intervenció del sistema nerviós autònom.
- S'encarrega d'indagar sobre els processos cognitius superiors com l'aprenentatge i la memòria, explicant de quina manera intervé la plasticitat sinàptica.
- La psicologia és una ciència summament àmplia que cada cop creix més per abastar tots els aspectes psíquics i emocionals de les persones. Per això, se sustenta en altres disciplines específiques de les quals es nodreix per abordar de manera apropiada diferents casos d'estudi i atendre cada individu en la comprensió de com funciona l'aparell psíquic i les possibles irregularitats. És per això que la psicofisiologia dóna informació rellevant a la psicologia i encara que els seus estudis van iniciar alhora, els primers exponents de la psicologia científica van valorar la necessitat d'aquests estudis psicofisiològics com una font bàsica de coneixement per al desenvolupament de la psicologia i més tarda de la psicoteràpia.
- El primer antecedent de la psicologia científica va ser el famós psicòleg alemany Wilhem Wundt (primer laboratori psicològic), que va nomenar la seva obra “Principis de Psicologia Fisiològica” a finals del segle XIX. Encara més, els conceptes fonamentals per a la psicofisiologia daten de molt abans, a la filosofia de l'Antiga Grècia. El psicòleg professional o psicòleg en formació deu apreciar la gran importància dels esdeveniments fisiològics per a la comprensió de la conducta humana.
- Les activitats psicològiques (que tenen lloc dins nosaltres) produeixen respostes fisiològiques. En aquest aspecte, han contribuït de manera important a la investigació del comportament, avaluar de quina manera s'efectua aquest fenomen de causa i efecte i comprendre com es poden modificar els elements de l'exterior per eradicar conductes no desitjades.
La psicologia cognitiva és una àrea que va de la mà amb la psicofisiologia. Un psicòleg en formació necessita la psicofisiologia per comprendre la relació entre les estructures del sistema nerviós central i perifèric per estudiar les alteracions dels processos cognitius. Els potencials dacció, sinapsi i les ones cerebrals són termes que un psicòleg ha de manejar.
Alhora, ha d'estar al corrent de quin tipus de lesions o patologies es poden relacionar amb la desmillora de les seves capacitats cognitives i treballar en conjunt amb professionals d'àrees relacionades per tractar aquests casos.
S'efectuen explicacions basades en la reducció, portant fenòmens complexos a termes més específics per poder assolir una comprensió més gran de tot funcionament neurològic. De la mateixa manera, la psicofisiologia ha permès establir els estàndards de normalitat per al suport de les psicopatologies després de dècades de recerca científica extensa.
Hem de tenir en compte també la psicologia fisiològica, una disciplina a part que també s'enfoca a l'estudi del funcionament fisiològic en relació amb els processos psicològics.
La psicofisiologia es diferencia de la psicologia fisiològica en què la psicofisiologia es dedica a la interpretació de com els processos mentals produeixen respostes fisiològiques, mentre que la psicologia fisiològica analitza els mecanismes fisiològics que generen activitat psicològica.
En un altre aspecte, la psicofisiologia es relaciona i depèn estretament de l'anatomia, i requereix del coneixement de les diferents característiques morfològiques del sistema nerviós i com certes àrees s'activen després de ser estimulades.
Finalment, podem resumir la seva aplicació a diversos camps com la psicologia general, les neurociències, medicina conductual, o la neuropsicologia.
En altre aspecte, interessa la implementació dels seus coneixements en la investigació, els laboratoris i la docència.
Esponja. Primera diferenciació cel·lular
Ontogènesi
Cara basal de l'encefal:
Homuncle motor de Penfield:
Sistema nerviós central (SNC): Encèfal i Medul·la espinal:
El sistema nerviós perifèric està format pels nervis perifèrics (o raquideus o somàtics) que hem vist anteriorment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada