La nostra estimada inútil ONU

L'ONU, Organització de Nacions Unides (https://www.un.org/es/about-us/history-of-the-un), va néixer el 1945 com a conseqüència de l'horror produït pel genocidi jueu, la guerra d'Espanya i la segona guerra mundial, amb la intenció de procurar que no hi hagués, mai més, més guerres ni genocidis, i el món visqués en pau.

La Segona Guerra Mundial estava a punt d'acabar el 1945, les nacions estaven en ruïnes i el món volia la pau. Representants de 50 països es van reunir a San Francisco a la Conferència de Nacions Unides sobre Organització Internacional del 25 d'abril al 26 de juny de 1945. Durant els dos mesos següents, van procedir a redactar i després signar la Carta de l'ONU, que en va crear una nova organització internacional, les Nacions Unides, que, s'esperava, evitaria una altra guerra mundial com la que acabaven de viure. Quatre mesos després de la finalització de la Conferència de Sant Francesc, les Nacions Unides van començar a existir oficialment el 24 d'octubre de 1945, després que la Carta fos ratificada per la Xina, França, la Unió Soviètica (ara federació Russa), el Regne Unit, Estats Units (els 5 amb dret al veto) i la majoria dels altres signataris.

Estats membres de l'ONU:
https://www.ungeneva.org/es/blue-book/missions/member-states

Estats no membres de l'ONU:
https://www.ungeneva.org/es/blue-book/missions/non-member-states

https://www.simplepolitica.com/que-territorios-no-tienen-reconocimiento-internacional/

No obstant l'objectiu pel qual es va crear l'ONU, evitar qualsevol guerra o conflicte i procurar la pau al món (el món és de tots i és l'únic lloc de l'univers que sapiguem on viuen éssers humans, a més d'altres éssers animals i vegetals), és clar que no s'ha aconseguit i no s'aconsegueix:

Guerres i conflictes actuals:
https://es.wikipedia.org/wiki/Annex:Guerras_y_conflictos_actuales

"Les guerres menteixen. Cap guerra té l'honestedat de confessar "jo mato per robar". Les guerres sempre invoquen nobles motius: maten en nombre de la pau, en nombre de la civilització, en nombre del progrés, en nombre de la democràcia, i pels dubtes, si tanta mentida no arribés, aquí hi ha els mitjans de comunicació, disposats a inventar enemigos imaginaris, per a la conversió del món en un gran manicomi i en un immens escorxador". Eduardo Galeano.

Sense anar més lluny en l'actual conflicte palestí, des del 7-10-2023, data en què Israel va ser atacada pel grup palestí Hamàs, ha reactivat el genocidi sobre Palestina on ja ha matat, des d'aquesta data, més de 45.000 palestins la majoria civils (i d'ells, la majoria nens i nenes i dones), ha destruït milers de llars, ha obligat al desplaçament centenars de milers de persones civils. I ara estén el genocidi, destrucció i obligació de desplaçament de la població libanesa, bombardejant fins al sud de Beirut, al centre del Líban.
https://news.un.org/es/story/2024/01/1527017

No han servit de res les diferents resolucions de l'ONU per la qual es comminava Israel a cessar en la seva ofensiva criminal i a retirar-se dels territoris ocupats. Israel no ha fet el més mínim cas, com si sentís ploure. I això que Israel és membre de l'ONU. Fa uns mesos una altra intervenció de l'ONU demanava que, a més, les diferents nacions deixessin de subministrar armes assassines a Israel, amb l'assentiment per unanimitat excepte el mateix Israel i els EUA, que van exercir el dret al veto.

Les imatges que podem veure, cada dia, per televisió, que no són les pitjors perquè s'exerceix la censura, impacten, emocionen, estremeixen, escandalitzen totes les persones humanes (però hi ha una sèrie de persones que són persones, però no humanes, a qui els deixen fredes, impassibles i, fins i tot, que prenen partit a favor dels assassins). Quan, fa uns mesos, el president Pedro Sánchez, sense criticar Israel, va proposar, per ajudar Palestina, reconèixer l'estat palestí, la presidenta de Madrid, persona, però no humana, va criticar el president del govern: "per la seva actitud pot dificultar les relacions comercials i diplomàtiques amb Israel", quan, vists els crims contra la humanitat que perpetra Israel a Palestina i el Líban (abans de l'estat d'Israel era considerat com la Suïssa asiàtica), el mínim que haurien de fer tots els països del món seria trencar relacions diplomàtiques i comercials i, per descomptat, el comerç d'armes.

Israel, després d'haver bombardejat, matat, destrossat i obligat a desplaçaments massius, Gaza i Cisjordània, ara bombardeja, mata, destrossa i obliga a desplaçaments massius al sud de Beirut, a mitjan Líban, sense suspendre els bombardejos i crims a Cisjordània i Gaza.

Com veiem l'ONU, que hauria de ser la casa comuna de tots, per defensar la humanitat, i el seu entorn, de tot el món (no coneixem cap altre lloc on visquin éssers humans), per desobediència a les resolucions d'uns i per exercici del dret al veto daltres, no serveix per a res. Perquè servís per aconseguir el seu objectiu (que no hi hagi cap guerra ni conflicte bèl·lic i tenir un món en pau total) necessita una important renovació que compleixi, almenys les regles següents:

1 Tots els països i territoris del món hi han d'estar integrats i estan obligats a respectar i complir totes les resolucions preses per majoria. (si algun país incompleix alguna resolució serà expulsat temporalment de l'ONU fins que la compleixi i la resta de països s'han d'abstenir de tenir la més mínima relació diplomàtica i comercial amb ell fins a la reintegració del país). Així, si dos països entren en conflicte bèl·lic, tots dos han d'atenir-se a la resolució majoritària de l'ONU, que sempre ha d'anar encaminada a la resolució del conflicte i l'establiment de la pau.

2 El dret al veto només es pot exercir per impedir qualsevol resolució que impliqui agressió o violència, però no quan aquesta estigui encaminada a evitar-la. Així, per exemple una resolució que digui que no se subministrin armes a Israel oa qualsevol altre país no podria ser vetada, mentre que una resolució que aprovés que un país pugui atacar un altre país sí, pot, i deu ser vetada.